35
Tots estaven preparats per a la partida, el petit grup
ja s’havia aprovisionat amb tot l'equip que creien poder arribar a necessitar
per a un llarg viatge per les clavegueres al qual seguiria un assalt a un
edifici sòlidament fortificat.
En Luke no es tenia per un Mestre Jedi, per descomptat,
però va decidir utilitzar la seva espasa de llum com a arma. Chewie va
aconseguir trobar un arc d'energia, i Lando i Dash es van mantenir fidels als
seus desintegradors. Ningú va oferir una arma a Vidkun: si hi havia un tiroteig,
cap d'ells estava gaire segur d’en quina direcció podia disparar.
En Dash havia expressat aquella opinió col·lectiva
dient que les persones com en Vidkun eren molt útils..., però que només
confiaves en elles mentre poguessis tenir-les vigilades. Pagaves el que els hi
devies, i després te n’anaves el més lluny possible d'elles a la màxima
velocitat que poguessis arribar-hi.
Van decidir anar de dia. Normalment, Vidkun hauria
estat descansant, i això faria que ningú el trobés a faltar. A més no calia oblidar
que anaven a moure’s per sota del sòl, i el que pogués estar fent el sol no
tenia cap importància en aquestes circumstàncies.
En Luke va canviar de lloc part de l'equip que penjava
del seu cinturó i va ajustar sobre les seves espatlles la petita motxilla,
col·locant-la en una posició més còmoda.
- Llestos? -Va preguntar en Dash. Tothom estava
preparat.
-Doncs endavant.
Darth Vader va rebre una trucada de l'Emperador a
través de l’holored.
-Senyo meu...
- Com va tot per aquí, Lord Vader?
A què venia aquesta pregunta?
-Tot està ben tranquil. No hi ha cap problema.
-Mantingueu-vos alerta, Lord Vader. He percebut una
pertorbació en la Força.
-Sí, senyor meu.
L'Emperador va tallar la connexió, i en Vader es va
aixecar i va clavar la mirada en el buit. Què era el que havia percebut
l'Emperador? La presència d’en Luke..., o potser es tractava d'una altra cosa?
Seria alguna cosa relacionada amb el Sol Negre i el seu líder, aquell falleen
amoral i mesquí?
En Vader va decidir que havia arribat el moment d'esbrinar
si podia acorralar aquest adversari.
-Vull parlar amb el príncep Xízor -li va dir al seu
ordinador.
En Xízor estava en la seva càmera privada, i es va
sorprendre una mica davant l'anunci que tenia una trucada.
-Lord Vader... Quina sorpresa tan agradable.
La imatge d’en Vader semblava tan impertorbable com
sempre. Però quan va parlar, el tallant fil de duracer de la seva veu amb prou
feines estava cobert per una primíssima capa d'educació.
-Potser no ho sigui tant. He estat informat dels
vostres intents de matar en Luke Skywalker. Heu de posar fi immediatament a tot
intent de danyar el noi.
En Xízor es va mantenir impassible, encara que va
sentir un violent esclat d'ira.
-La vostra informació és incorrecta, Lord Vader. I fins
i tot suposant que fos correcta, tinc entès que aquest noi és un oficial rebel,
i tots els rebels són uns traïdors pels quals l'Imperi ofereix elevades
recompenses..., vius o morts. Em pregunto si aquest sobtat canvi de política ha
de considerar-se com un decret oficial imperial.
-Si l’Skywalker pateix cap mal, us consideraré
personalment responsable.
-Comprenc, Lord Vader. Us asseguro que si l'atzar fes
que em trobés amb l’Skywalker, el tractaria amb la mateixa cortesia que a vós.
En Vader va tallar la connexió.
En Xízor va respirar a fons, i després va deixar
escapar amb gran lentitud l'aire que havia inhalat. Va tornar a repetir-se que
era d'esperar que en Vader acabés acumulant alguna informació sobre l’Skywalker
més tard o més d'hora, igual que havia fet l'Emperador. Poques coses que
tinguessin un autèntic valor podien ser mantingudes en secret eternament, tot i
així, això suposava una altra petita molèstia. En principi tampoc tenia per què
afectar de cap manera els seus plans, encara que en el futur hauria d'actuar
amb més discreció. Quan l’Skywalker no pogués ser trobat, en Vader potser
sospités qui era el responsable de la seva desaparició..., però mentre no
tingués proves, en Xízor estaria fora de perill.
Saber-ho no va esborrar del tot els tènues ressons de
la por.
L'Emperador sempre podia alterar la seva postura
actual, és clar.
Ho havia fet en moltes ocasions, i per raons que sovint
havien semblat capritxoses en el millor dels casos. Tanmateix, si en Xízor
aconseguia lliurar-li els líders de l'Aliança... Bé, no hi havia dubte que això
suposaria una gran ajuda a l'hora de conservar el favor imperial. Si la
Rebel·lió fos decapitada, l'Imperi s’estalviaria un munt d'esforços: milers de
milions de crèdits i desenes de milers d'homes i màquines quedarien alliberats
de la guerra, i tornarien a estar disponibles per ser emprats en el que més
complagués a l'Emperador. El Senyor Fosc del Sith potser s’enfurismaria, però
mentre fos tan útil a l'Imperi, en Xízor seria intocable i invulnerable.
Darth Vader era el titella favorit de l'Emperador, i
això significava que no podia anar en contra dels desitjos d’en Palpatine.
En conseqüència aquella conversa no havia estat res més
que una petita molèstia i, de fet, li havia proporcionat coneixements que no
posseïa abans. En Vader no s'havia quedat creuat de braços, i era bo saber-ho.
Mai havies de subestimar el teu enemic.
La Leia va iniciar la seva segona tanda d'exercicis del
dia, però va procurar no excedir-se. Potser hagués d'entrar en acció de sobte i
per això volia estar àgil i en la millor forma física possible, però no
esgotada.
Estava segura que aviat passaria alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada