Ombres de l'Imperi (XXXIX)

Anterior

39

Van entrar al turboascensor i li van dir que fos el més de pressa possible. Menys d'un minut després ja estaven en el nivell cinquanta. Durant el trajecte en Luke va desconnectar el detonador tèrmic i es va tombar cap al Lando. Donada la situació, ja no hi havia moltes probabilitats que en Xízor aconseguís convèncer els guàrdies que els havien de perseguir. Qualsevol persona que tingués un gram de cervell estaria corrent cap a la sortida més propera, especialment atès que les alarmes feien tant de soroll que resultava gairebé impossible pensar. Probablement algun guàrdia havia premut el botó d'advertència general.

Haurien de tenir temps més que suficient per escapar...

Si R2 i C3PO havien arribat al lloc de la cita, és clar.

Si els androides no hi eren, llavors no podrien lamentar-ho durant gaire estona.

Les portes es van obrir i mentre sortien, vint o trenta persones molt nervioses van passar corrent cap a ells i van deixar tan atestat l'ascensor que no va quedar ni un centímetre d'espai lliure. Els que no van aconseguir entrar van maleir o cridar, van anar cap a les portes del turboascensor contigu i van començar a colpejar el botó de trucada.

-Deu ser hora de tancar -va observar en Dash.

-Disposen de quatre minuts -va dir en Lando en un to força sec-. Més val que es donin pressa.

-Ets una mica implacable amb ells, no? -Va dir en Luke.

-Haurien d'haver pensat on es ficaven quan van decidir treballar per al Sol Negre- va dir en Lando-. Ser delinqüent té molts riscos.

-La pista hauria d'estar per allà -va dir en Dash-. Anem, vinga.

No semblava haver molta gent a la sala. Un altre turboascensor va arribar mentre intentaven orientar-se i l'espai lliure de la cabina, que era de suposar ja estaria mig plena, va ser ocupada ràpidament. Quan les portes del turboascensor es van tancar, els cinc van semblar quedar-se sols a la gran sala.

Es van posar a córrer en la direcció que en Dash creia que portava a la pista.

Havien recorregut uns cinquanta metres de passadís quan en Luke va sentir un soroll. Va desplegar els seus pensaments a través de la Força i no va aconseguir trobar res.

-Seguiu -va dir, movent una mà per indicar als altres que no s'aturessin-. De seguida em reuniré amb vosaltres! Els seus companys van obeir. En Luke va empunyar la seva espasa de llum i la va activar.

-Contempleu al Cavaller Jedi -va dir una dona-. Un home llegendari, eh?

En Luke va girar-se sobre els seus talons. La dona..., no, l'androide anomenada Guri estava immòbil davant d'ell. Lando la hi havia descrit amb gran detall mentre anaven cap allà.

-Has causat molts problemes al meu amo -va dir la Guri-. Hauries de morir per això.

En Luke va dirigir la punta de la seva espasa de llum cap a ella. La Guri semblava no tenir cap arma, però Lando ja li havia explicat com n’era de ràpida..., i també li havia dit que era molt forta.

-Però tu comptes amb aquesta fulla d'energia i jo estic desarmada -va dir la Guri, apartant les mans dels costats i alçant-les amb els palmells de cara a ell.

En Luke disposava d'uns tres minuts. El més sensat hauria estat acabar amb ella i seguir endavant o, si més no, apartar-la amb la seva espasa i dirigir-se cap a la cita amb el Falcó..., resant perquè la nau hagués acudit a ella, és clar.

Però, potser hi havia cap raó per començar a tenir seny en aquestes altures?

En Luke va desactivar l'espasa de llum i va tornar a col·locar-la en el seu cinturó, assegurant-se que quedava ben subjectada.

- Què vols?

-Et proposo una prova -va dir la Guri-. El meu senyor gaudeix enfrontant-se als adversaris més mortífers que pot trobar. No hi ha home que pugui igualar-me en el combat cos a cos..., excepte potser un Cavaller Jedi, si les històries que s'expliquen sobre ells són certes.

-Aquest edifici volarà pels aires aquí a tres minuts -va dir en Luke-. I tu vols perdre el temps amb un joc estúpid?

-No trigarem tant. Tens por de morir, Skywalker?

«Sí, és clar». Però un instant després es va adonar que en realitat no temia a la mort.

La Força estava amb ell. El que hagués de passar, passaria.

La Guri se li va llançar a sobre.

Res podia ser tan ràpid. Per si sol en Luke mai podria haver esquivat el seu atac, però el poder de la Força corria per les seves venes.

En Luke va saltar cap a la dreta i va llançar una potent puntada mentre la Guri passava pel seu costat. Va aconseguir donar-li al maluc i l'impacte va fer que la Guri trontollés, però no va perdre l'equilibri.

-Bravo -va dir la Guri.

En Luke es va alegrar que fora d'aquesta opinió. La Guri es movia amb una rapidesa gairebé sobrenatural, i la Força era l'únic que podia evitar que fos derrotat en qüestió de segons.

La Guri va començar a moure’s en cercles, buscant una obertura per atacar.

- Luke!

El crit de la Leia va distreure’l. En Luke va desviar la mirada cap a la direcció per on havia arribat la veu i va veure que la Leia i els altres es tombaven cap a ell.

Aquest moment de distracció va ser suficient per la Guri. Un llarg pas endavant va fer que els seus peus llisquessin sobre el terra, i el seu braç es va estendre per clavar-li un terrible cop de puny.

En Luke va retrocedir, però no va aconseguir evitar que el puny de la Guri s'enfonsés en el seu estómac.

- Oooof!

La Guri va prosseguir el seu atac amb un potent cop de colze, però en Luke es va llançar a terra i va rodar veloçment, incorporant-se amb les mans aixecades mentre la Guri se li llançava a sobre.

Havia perdut el contacte amb la Força. Només podia comptar amb els seus propis recursos.

La mà de la Guri va caure sobre la seva orella i en Luke es va ensorrar, atordit i confús.
Si no feia alguna cosa de pressa, la Guri acabaria matant-lo!

«La Força, Luke... Deixa que la Força faci la feina per tu.»

En Luke va sentir la veu d’en Ben com si arribés fins a ell des de molt lluny, i el ressò de les seves paraules va ressonar a través del temps i l'espai. Sí, va aconseguir empassar-se aire mentre la Guri alçava la mà, els dits tensos en un temible ganivet de carn en comptes de formar un puny, i va veure com un somriure de triomf il·luminava els seus trets.

I quan va deixar escapar l'alè que havia estat contenint, va sentir que la seva por se n’anava amb ell.

Havia de confiar en la Força d'una manera total i absoluta.

I de sobte la Guri va començar a moure’s molt més a poc a poc, com si s’hagués quedat atrapada en un sobtat espessiment del temps. En Luke va veure com la seva mà baixava cap a ell per colpejar-lo, però el moviment era tan increïblement lent que podria esquivar el cop sense cap dificultat. Sí, tindria temps de sobres per rodar cap a un costat i aixecar-se abans que la mà de la Guri arribés fins a ell...

En Luke així ho va fer. Tenia la sensació d'estar movent-se a una velocitat normal, però els seus moviments anaven acompanyats per un estrany pessigolleig, i un so curiosament semblant al d'un potent vendaval li xiulava a les orelles.

En Luke es va incorporar, va girar el tors i va aixecar el palmell obert cap al cop que li queia a sobre, empenyent-li la mà i apartant-la. Després va utilitzar la seva cama esquerra, estenent-la en una puntada que va pegar la Guri darrere del turmell dret. El peu de la Guri va deixar d'estar en contacte amb el terra, encara movent-se com a càmera lenta, i la Guri va caure, baixant cap a terra en un mandrós surar fins que la seva esquena hi va xocar...

I el temps va recuperar la seva velocitat normal.

Els ecos del crit de la Leia encara flotaven pel passadís.

La Guri va caure a terra. En Luke mai havia sentit una caiguda semblant, i l'impacte va fer tremolar el seu cos tot i que es trobava a un parell de metres d'ella.

La Guri havia quedat fora de combat, almenys de moment.

En Luke va empunyar la seva espasa de llum i la va activar. Aquell androide era massa letal i perillós, i no podia permetre que seguís existint. Va alçar la fulla d'energia. La Guri jeia sobre la seva esquena i estava visiblement atordida, però va aconseguir somriure.

-Has guanyat -va dir-. Endavant.

«Hauria d’haver-te matat...»

El pas del temps es va tornar a aturar de sobte, i els segons van semblar estirar-se com una làmina de plàstic que es fongués entre les flames.

En Luke va baixar la fulla d'energia i la va desactivar.

-Vine amb nosaltres -va dir-. Podem reprogramar-te.

La Guri es va aixecar.

-No. Si aconseguissin trobar alguna manera de burlar els meus bloquejos cerebrals i accedir a la memòria per alterar-la, això seria fatal per a mi... i pel meu senyor. Hem fet moltes coses horribles. Serà millor que em matis ara.

-No és culpa teva -va dir en Luke-. Tu no vas escriure la teva programació.

-Sóc el que sóc, Jedi. No crec que hi pugui haver cap salvació per a mi.

- Luke! Anem, Luke!- en Luke va moure el cap.

-Ja hi ha hagut suficients morts per avui -va dir-. No vull afegir un altre nom a la llista de víctimes.

En Luke la va mirar, va assentir en silenci i després va girar sobre els seus talons i va arrencar a córrer.

La Leia va veure com en Luke apagava la seva espasa de llum, li deia alguna cosa a la Guri i després donava l'esquena a l’androide caiguda i corria cap a ells.

Havia perdut tota noció del temps, però ja no podia faltar molt per l'explosió.

Els cinc van sortir a la pista de descens. No hi havia ni rastre del Falcó Mil·lenari.

La nau personal d’en Xízor, el Virago, estava en l'últim nivell. El seu personal tècnic sempre la mantenia en condicions d'enlairar-se i s'ocupava que els tancs estiguessin plens de combustible, de manera que no calia fer cap preparatiu previ. Amb el sistema d'avisos d'emergència repetint una vegada i una altra la seva estrident trucada, en Xízor es va sorprendre en veure que els guàrdies de la nau, encara que molt nerviosos, seguien als seus llocs.

-L'edifici esclatarà -va dir, emprant un to tan tranquil i impassible com si estigués parlant del temps-. Pugeu a un lliscador aeri i marxeu. Teniu dos minuts per escapar.

Els guàrdies es van inclinar i es van anar a corre-cuita. Pensant-ho bé, el fracàs d'un potser no equivalgués al fracàs de tots. Aquells dos guàrdies conservarien la seva ocupació quan allò hagués acabat, i potser fins i tot serien ascendits. Últimament cada vegada costava més trobar una mica de lleialtat.

En Xízor va córrer cap al Virago i va tancar la comporta. Amb un minut n'hi hauria prou per activar tots els sistemes de la nau i trenta segons després es trobaria a cinc quilòmetres de distància, ja que el Virago era una de les naus més ràpides del planeta.

Es va instal·lar al seient de control, va passar la mà per sobre dels sensors de l'ordinador i va veure com les pantalles s'anaven encenent una darrere l'altra. Aniria directament al seu celestial. La seva flota privada estava desplegada al voltant de l'estació o en els seus hangars, en Xízor comptava amb diverses corbetes, unes quantes fragates i centenars de caces dels excedents militars que havien estat reparats i remodelats. El Príncep Fosc va suposar que els responsables de la destrucció del seu castell tindrien una nau amagada a prop d'allà per rescatar-los.

Quan aquesta nau aconseguís posar-se en òrbita al voltant del planeta, la seva flota l’estaria esperant.

-Tots els sistemes activats i en condicions de funcionar -va dir l'ordinador del Virago.

Excel·lent. En Xízor va allargar les mans cap als controls d'enlairament. Encara li quedava més d'un minut. I llavors es va quedar immòbil i va baixar la mirada cap a la pantalla visor per contemplar el seu castell. Per desgràcia, la seva destrucció era inevitable. En Xízor havia passat molts anys magnífics a casa seva i el trobaria a faltar. Però el reconstruiria, i el seu nou castell seria més gran, còmode i majestuós.

Fins que pogués apoderar-se del castell de l'Emperador...

Les seves mans es van acostar als controls d'enlairament. El Virago va flotar sobre la pista i va començar a pujar cap a la claredat solar.

Es trobava a uns centenars de metres del castell, prou lluny per no córrer perill, quan va veure un malmès vaixell de càrrega corellià que venia cap a ell. La nau semblava estar fora de control, estava girant sobre el seu eix horitzontal, i donava tombs pel cel.

En Xízor el va maleir, va activar els seus impulsors d'emergència i va executar un ràpid viratge. El Virago es va desviar cap a babord, i després va tremolar com si li acabessin de donar una guitza amb una bota gegant.

La nau que venia cap a ell li va passar fregant.

Quina mena d'idiota pilotava aquell vaixell de càrrega corellià?

Era igual. Estava fora de perill. Durant un moment es va preguntar què hauria estat de la Guri. Una altra pèrdua més.

Bé, la vida podia arribar a ser molt difícil. L'important era sobreviure..., i el Príncep Fosc havia tornat a aconseguir-ho. Sobreviure era el primer, i després ja tindria temps de fer que els seus enemics ho lamentessin.

En Dash va ser el primer a veure’l.

- Per la mare de la bogeria! -Va cridar, i va assenyalar amb un dit.

En Luke va alçar la mirada i va veure que el Falcó Mil·lenari venia cap a ells.

I també va veure que anava massa de pressa i que estava girant sobre si mateix tan vertiginosament com un giroscopi de joguina embogit.

La nau va aconseguir redreçar el seu curs mentre l'observaven. Si més no va deixar de donar voltes, però seguia anant massa de pressa.

- Ajupiu-vos! -Va cridar Lando.

Els cinc es van llançar a terra.

La nau va estar a punt d'estavellar-se. El Falcó es va aturar a no més d'un metre de la pista i es va desviar bruscament cap a estribord. El vendaval produït pel seu vertiginós descens va tirar d'ells.

En Luke va alçar la mirada en el mateix instant en què les planxes de babord del Falcó xocaven amb un grup de sensors Doppler i els feien miques, creant un diluvi de fragments metàl·lics que es van escampar per tota la pista.

- Et mataré, C3PO! -Va rugir Lando.

En Luke es va reunir amb els altres i va veure com la nau seguia movent-se en cercles.

- Apaga els motors, C3PO! -Va cridar pel comunicador-. Fes servir els repulsors, i afanya't!

-Ho estic intentant, amo Luke. Els controls semblen ser excessivament sensibles.

El Falcó va començar a elevar-se de sobte i va pujar cent metres, ascendint tan de pressa com si acabés de ser llançat per una fona gegant.

L’R2 estava xiulant a tanta velocitat i d'una manera tan estrepitosa que donava la impressió que se li anava a fondre un circuit d'un moment a un altre.

El Falcó va tremolar i es va inclinar cap a un costat, i va començar a caure. La nau va aconseguir redreçar-se un segon abans que la seva trajectòria la portés a xocar contra el sostre i després va tornar a pujar, elevant-se tan de pressa com si estigués sent impulsada per una columna invisible d'aire.

El Falcó per fi va anar perdent velocitat. La nau va semblar surar com una fulla impulsada per un suau oreig, i després es va quedar immòbil a cinquanta metres per sobre dels seus caps.

En Luke va mirar al seu voltant. Aquests cinquanta metres bé haguessin pogut ser cinc mil, el Falcó estava massa lluny. Els hi quedava menys d'un minut de temps.

- Baixa d'una vegada, androide estúpid! -Va cridar en Lando.

-És una pena que Leebo no estigui portant els controls -va dir en Dash-. És un pilot força bo.

-Posats a desitjar, potser seria millor que desitgessis que estiguéssim a la cabina de control -va assegurar la Leia.

Al costat de la sortida en la qual estaven havia el que semblaven dos jocs d'ales plegades, i de sobte en Luke va comprendre què eren, estava contemplant un parell de paralliscadors. Si et posaves un d'aquells artefactes a l'esquena podies anar flotant pels aires fins a arribar al cim d'un edifici més baix, o planejar quilòmetres i quilòmetres fins a arribar als carrers. Si la nau no aconseguia baixar durant els pròxims segons, li posaria un paralliscador a la Leia i la llançaria des de dalt del castell d’en Xízor. L'altre paralliscador hauria de carregar amb quatre passatgers, i un d'ells seria un wookiee. El pes seria excessiu, per descomptat, però hi havia una probabilitat que donés resultat, mentre s'enfrontava als caminants imperials a Hoth, en Luke havia descobert que podia reduir considerablement la velocitat d'una caiguda utilitzant la Força, i el Mestre Yoda li havia ensenyat alguns trucs nous que...

El Falcó va començar a baixar cap a ells. Tots van retrocedir. La nau es va detenir a dos metres de la pista..., i després va caure tan pesadament com una pedra. Els suports de descens van gemegar, però van aconseguir resistir el xoc. La rampa ventral va sorgir del casc i es va desplegar davant d'ells.

- Vinga, vinga, vinga! -Va cridar en Luke.

Chewie va alçar en suspens la Leia i va arrencar a córrer, amb Dash i Lando trepitjant-li els talons i en Luke en últim lloc.

Quan en Luke va aconseguir pujar a bord, la rampa ja estava desapareixent dins del casc.

Els cinc van córrer cap a la cabina de control.

De quant de temps disposaven? Trenta segons, potser?

En Dash va arribar el primer, amb Lando i Luke trepitjant-li els talons.

- Aparta't! -Li va cridar a C3PO.

- Ja m'aparto, ja m'aparto!

En Dash va treure del mig a C3PO d'una empenta i es va deixar caure al seient. Les seves mans van ballar sobre els controls.

C3PO va xocar amb el seient del copilot i va acabar a terra. L’R2 no parava d'emetre frenètics xiulets electrònics.

-No hi ha cap necessitat de ser tan brusc, amo Dash... Un tro ofegat va retrunyir sota d'ells. El Falcó va tremolar.

- Vinga, Dash! -Va cridar Lando.

En Luke va donar un cop d'ull a la pantalla, i malgrat el perill de la seva situació, encara va poder adonar-se que un dels dos paralliscadors acabava de desaparèixer.

La nau es va balancejar, va vibrar, va començar a inclinar-se cap a un costat...

... i va pujar a poc a poc...

- Vinga, vinga!

El Falcó Mil·lenari va traçar un veloç cercle. Mentre ho feia, en Luke va veure com l'edifici tremolava i la pista començava a caure’s, primer molt lentament i després precipitant-se al buit tan vertiginosament com una torre de sorra si la base hagués estat destrossada d'una puntada. Núvols de fum van pujar cap al cel, i un grinyol terrible, com si un clau gegant estigués sent extret d'una enorme fusta mullada, va arribar amb el fum. Una erupció de raigs de foc va sortir disparada cap al cel. Gegantins conductes elèctrics van deixar escapar ruixades d'espurnes multicolors. Les coses van esclatar i van llançar diluvis de metralla contra ells. La nau es balancejava sota els impactes.

En Dash va donar màxima potència als motors, i el Falcó va ascendir ràpidament.

El castell d’en Xízor, líder del Sol Negre, es va ensorrar sota d'ells i va quedar convertit en una massa de ruïnes flamejants que escopien fum.

Per una vegada, ni tan sols Lando va ser capaç de fer alguna observació sarcàstica.

La Leia va entrar en la ja atapeïda cabina de control.

-Sortim d'aquí -va dir en Luke-. Res de maniobres complicades, d'acord? Limita't a anar el més de pressa possible.

-T'he sentit -va dir en Dash.

C3PO es va aixecar del sòl.

-Doncs jo crec que ho he fet prou bé -va dir. Tots es van tombar cap a l'androide.

-Tot i així, em sembla que no voldré tornar a repetir l'experiència en un futur immediat -es va apressar a afegir.

En Luke va bellugar el cap, va somriure i no va poder evitar que una rialleta comencés a sorgir dels seus llavis.

La sobtada alliberament de la tensió nerviosa va demostrar ser incontenible. Uns segons després, tots s'estaven rient llevat de C3PO i l’R2.

- Què és el que els fa tanta gràcia? -Va preguntar C3PO, força indignat.

Això va provocar una nova onada de riallades. Ho havien aconseguit. Estaven fora de perill.

Bé, gairebé. Però si més no la part més difícil ja hauria d'haver acabat.

Següent