Ombres de l'Imperi (XXXIV)

Anterior

34

El contacte d’en Dash, un tal Benedict Vidkun, estava més que disposat a ensenyar-los el traçat dels sistemes, dibuixar mapes, guiar-los personalment o fer qualsevol altra cosa que poguessin voler d'ell..., sempre que disposessin d’un munt de crèdits amb què pagar-li.

I la veritat era que no tenien massa diners. En Lando en tenia una mica d’amagats aquí i allà, a més del que havia aconseguit treure del Banc Galàctic abans que l'Imperi bloquegés els seus comptes a Bespin. Però la Leia disposava d'una línia de crèdit sota pseudònim oberta per l'Aliança per a ser utilitzada en emergències, i en Luke coneixia el codi d'accés del compte. Després de pensar-s'ho una mica, es va dir que aquell era un moment tan bo com qualsevol altre per utilitzar-lo. A més, Vidkun estava disposat a vendre’s bastant barat. Pel que sembla la integritat de l'enginyer valia tres mesos de sou..., i això no eren molts diners.

En Vidkun era baixet, prim i tan pàl·lid com el ventre d'un peix. Tenia els ulls castanys i bastant sortits, bigoti i una barbeta no molt frondosa, i un nas realment considerable. Tendia a tenir molta raspera. Segons ell, treballava de nit, dormia durant el dia i poques vegades veia el sol, excepte quan anava a exercir les seves obligacions en el Centre Imperial i tornava d'ell. La seva dona, que era més jove que ell, semblava tenir gustos molt cars.

-... veuen aquest conducte? És la subcloaca de tot el sector. És tan enorme que podrien ficar-hi un lliscador de superfície. El ramal que ens interessa és aquí. -Va assenyalar el diagrama hologràfic que surava sobre la taula-. Aquest ramal és el que treu els residus del castell d’en Xízor. Hi ha una reixa per impedir l'entrada de rates, ulls de serp i altres feristeles, però els tipus de manteniment disposen dels codis del pany. Després d'aquesta reixa, ja no hi ha cap obstacle fins arribar a les canonades de l'edifici. Aquest tram del conducte mesura aproximadament mig quilòmetre de longitud.

Va fregar un control del projector i la imatge va canviar, engrandint-se a mesura que el punt de vista de la càmera s'aproximava a aquella massa de túnels que havien semblat fideus.

- Quina mida tenen? -Va preguntar en Luke.

-Bé, com pot veure tots estan representats segons la mateixa escala. Són prou grans perquè dos homes vagin per ells caminant l'un al costat de l'altre, si no són massa alts. -Va mirar en Chewie-. El wookiee haurà d'inclinar-se una mica.

Chewie li va deixar anar un grunyit a l'homenet.

- I arriben fins a l'interior de l'edifici?

L'enginyer es va aclarir la gola abans de respondre, produint un estossec embolicat en flegmes.

-Ahà. Hi haurà una altra reixa per detenir les rates allà on entrin en l'estructura. Se suposa que no disposem dels codis d'aquests panys, però... Bé, dóna la casualitat que Daiv, el meu cunyat, treballa per a la signatura que es va adjudicar el projecte de construcció del castell d’en Xízor, i puc proporcionar-vos-les. A canvi d'una petita mostra de consideració per la molèstia suplementària, és clar -va afegir, somrient i revelant unes dents grogues que semblaven més afilades del que haurien hagut de ser.

En Luke i en Lando van intercanviar una ràpida mirada.

- Com quant de gran ha de ser aquesta mostra de consideració? -Va preguntar en Dash.

- Dos-cents cinquanta crèdits?

-Cent vint -va dir en Lando abans que en Dash pogués parlar.

-Si tinguéssim aquests codis ens estalviaríem un munt de problemes.

-L'energia d'un desintegrador surt més barata -va dir en Lando-. Podem volar els panys. Cent cinquanta.

-Això resultaria molt sorollós, i no crec que vulguin fer soroll. Cent setanta-cinc.

En Lando va assentir.

-D’acord: tracte fet.

L'enginyer va somriure nerviosament i va seguir parlant.

-I ara arribem a una zona on hem de tenir molta cura amb la fregidora de feristeles -va dir, movent el dit a través de la diàfana imatge del projector-. Entreu en aquest camp d'energia i... Bzzzt! Us deixarà fregits més de pressa que la descàrrega d'un microones d'alt amperatge. Bé, dóna la casualitat que en Lair, el meu altre cunyat, instal·la aquests trastos..., i també puc proporcionar-vos els codis d'anul·lació dels sistemes.

-A canvi d'una petita mostra de consideració per la molèstia suplementària -va dir en Luke en un to bastant sec.

- El mateix preu d'abans?

En Lando alçà els ulls cap al sostre.

-D'acord -va dir en Dash.

-Després d'haver arribat fins allà, ja només els quedarà sortir de la cambra col·lectora i superar la vigilància dels guàrdies que hi pugui haver aquí baix. En això no puc ajudar-vos, en Xízor utilitza empleats del Sol Negre, i no conec a cap d'ells.

-Ja ens ho farem -va dir en Dash. Vidkun va assentir i es va posar dempeus.

- On es pensa que va? -Va preguntar Lando.

- Eh? Doncs a casa meva, és clar.

-No ho crec -va dir en Dash-. Em sembla que es quedarà aquí, amb nosaltres.

-Però han dit que no estarien preparats per entrar en els conductes fins demà.

-Hem canviat de parer -va dir en Dash-. Volem anar-hi ara. I com que no volem trobar-nos amb un escamot de soldats de les tropes d'assalt o de guàrdies del Sol Negre esperant-nos quan comencem a xipollejar per les clavegueres, preferiríem que no truqués a ningú.

- Ei, jo no els trairia!

-No si no pensés que podia guanyar més diners del Sol Negre o de l'Imperi a canvi dels nostres caps -va dir en Lando-. Però com que serà el nostre guia, i si es dóna el cas que algú comença a disparar... Bé, endevina qui rebrà el primer tret?

En Vidkun semblava bastant nerviós, i va haver d’escurar-se i empassar saliva abans de poder parlar.

- Què els sembla si truco a la meva dona i li dic que arribaré tard? Si no ho faig s'enfadarà moltíssim amb mi, creguin-me.

-Doncs llavors compri-li un bonic regal quan torni -va suggerir Dash-. Tindrà la butxaca plena de crèdits, així que no li costarà molt aconseguir que se li passi l'enuig.

L'enginyer es va fregar la cara i va tornar a obsequiar-los amb el seu somriure de rosegador.

-Ja. Bé, suposo que és el que hauré de fer. No tinc molt on triar, oi?

-No -va dir en Dash.

La resplendor del planeta era tan intensa i hi havia tantes naus descendint i enlairant-se que el balcó privat d’en Xízor mai arribava a estar realment fosc. Semblava haver una brisa de convecció bastant forta, un corrent d'aire gairebé contínua generada a mesura que els edificis s'anaven refredant durant la nit i l'aire nocturn anava baixant pels congostos artificials per dirigir-se cap els carrers que s'estenien molt per sota dels estrats més freds. L'existència de la brisa no podia ser comprovada perquè fins i tot allà, a molts pisos per sobre de la superfície, les proteccions d’en Xízor incloïen una planxa de transpariacer del gruix d'una mà que es corbava al voltant del balcó per formar una bombolla blindada. En Xízor podia veure la nit, però no podia sentir-la. Era un preu que pagava amb gust a canvi de poder gaudir d'aquell panorama sense córrer cap perill.

Si volia caminar pels carrers juntament amb el populatxo sempre li quedava l'opció de disfressar-se, i de moment la falta de llibertat personal mai havia arribat a molestar-lo fins en aquest extrem.

La Guri se li va acostar des del darrere. Les seves petjades amb prou feines eren audibles.

-Tots els nostres sistemes de seguretat han remès els informes sol·licitats-va dir.

- I...?

-No hi ha cap activitat inesperada, i no han detectat res que sembli més amenaçador del que és habitual.

En Xízor va assentir i va guardar silenci durant uns moments abans de tornar a parlar.

-L'he convidada a pujar aquí-va dir, assenyalant el panorama amb un gest de la mà-. Ha rebutjat la meva invitació.

Hi va haver un silenci que es va allargar una mica més del que la Guri es permetia normalment abans de respondre al seu amo i senyor.

-El vostre atractor feromònic no ha estat suficient per sotmetre-la a la vostra voluntat-va dir-. Això mai havia passat abans.

-Moltes gràcies, Guri, però ja me n'havia adonat d'això.

-Aquest fracàs l'ha tornat més atractiva.

- Què vols dir exactament? -Va preguntar en Xízor.

-Sempre es vol més allò que no es pot tenir. El seu carisma s'anirà tornant més fort com més es resisteixi al vostre festeig. Com més es resisteixi, més la desitjareu. La seducció ha passat a convertir-se en un enfrontament de voluntats.

En Xízor va somriure.

-És cert -va dir-. I jo acabaré vencent.

La Guri no va dir res.

- Dubtes de la meva capacitat?

-Mai heu fracassat abans.

En realitat no era una resposta, però tampoc es podia negar que la Guri havia dit la veritat.

-I tu, el meu eternament vigilant guardaespatlles, no aproves el que estic fent.

-Com més intel·ligent i decidida és una dona, més perillosa pot arribar a resultar quan és amenaçada.

En Xízor va clavar la mirada en una avinguda de trànsit superfície-espai particularment congestionada. Els indicadors de posició dels vehicles semblaven formar una línia gairebé contínua de llums multicolors.

-Doncs precisament tu hauries entendre-ho -va dir en Xízor-. Una gran part de la vida consisteix en la recerca d'éssers que estiguin a la teva alçada. Tu ets única, Guri. Hi ha altres de semblants a tu, però cap que sigui exactament com tu. Ets superior a qualsevol altra rèplica humana androide mai creada.

-Sí -va dir ella.

- Mai has sentit el desig de trobar una criatura que sigui capaç de moure’s, pensar i sentir al teu mateix nivell? No trobes a faltar aquest tipus de companyia?

-No especialment. De què em serviria? Superior a mi, inferior a mi... En què afectaria això al meu funcionament?

En Xízor va donar l'esquena al desplegament de llums del cel i va mirar fixament la Guri.

-I no obstant això vols que se t’encarreguin tasques que suposin un desafiament per a tu.

-Per descomptat.

-És el mateix. Sí, enfrontar-se a algú que pot arribar a derrotar-te és perillós, i tractar d'establir una relació amb algú que un dia pot apunyalar-te mentre estàs dormint al seu costat potser és encara més perillós. Tot i així, això t'ofereix moltes més... possibilitats.
Hi ha milers de milions de dones, moltes de les quals són més belles, o tenen més capacitats físiques o una personalitat encara més acusada que la d’ella -va seguir dient en Xízor-. Algunes potser fins i tot reuneixin aquestes tres característiques al mateix temps. Però aquesta és la dona a la que desitjo, i serà meva.

La Guri va assentir.

-Ah! Aquesta és la raó per la qual mengeu llum de lluna.

En Xízor va alçar els ulls cap a ella i va assentir. La Guri ho entenia..., a cert nivell, si més no.

-Quant hagi aconseguit conquistar-la i m'hagi cansat d'ella, podràs eliminar-la.

-Després que hàgiu aconseguit conquistar-la.

En Xízor va somriure. Hi havia percebut el «si aconseguiu conquistar» que la Guri no havia arribat a pronunciar en veu alta.

La Guri se’n va anar, i en Xízor va reprendre la seva contemplació del cel. Qualsevol persona normal estaria encantada d'haver trobat una parella amb la que pogués mantenir una relació perpètuament estimulant durant la resta de la seva vida. Però en Xízor no era una persona normal. Igual que la Guri, ell era únic. Esperaria tot el temps que fos necessari per poder assaborir la rendició de la Leia, i quan hagués aconseguit sotmetre-la quedaria satisfet i ja no sentiria cap interès per ella. En la seva recerca d'iguals, la Leia s'aproximava força a ell..., però no estava del tot a la seva altura.

Fins al moment, en tota la galàxia ningú havia aconseguit acostar-se mai en aquesta meta, i no esperava trobar mai a semblant persona. En Xízor, purament i simplement, era superior a tots.

I havia après a acceptar aquesta realitat i a viure amb ella.

- C3PO?

- Sí, amo Luke?

- Va tot bé a bord?

Hi va haver una breu pausa. En Luke va fer girar distretament el petit comunicador entre els seus dits.

-A bord de la nau si -va dir C3PO, amb la seva veu sonant una mica més metàl·lica que de costum a causa del comunicador-. Però R2 ha captat algunes comunicacions tàctiques en un canal d'operacions protegit. Pel que sembla hi ha patrulles a la zona, i tenim la impressió que estan buscant un vaixell de càrrega corellià.

En Luke va contemplar el comunicador amb expressió pensativa.

-Hmmmm.... D'acord. Mantingues els ulls ben oberts, C3PO. Si algú comença a ensumar per allà, avisa’m de seguida.

-Pot tenir la seguretat que així ho faré -va dir C3PO. En Luke es va rosegar el llavi. Estaven a punt d'entrar a les clavegueres, i no necessitava més problemes dels que ja tenia.

En Vader estava immòbil al balcó del seu castell, immune a la brisa nocturna que bufava al seu voltant. Havia intentat trobar en Luke mitjançant una sonda de la Força, però havia fracassat. I segurament havia de ser en Luke, no? Quina altra persona podia ser? I si era en Luke..., llavors la seva situació exacta en aquells moments probablement no era tan important com el perquè estava al Centre Imperial.

Havia vingut a desafiar-lo? Havia estat enviat per algun pla rebel per atacar a l'Emperador? El perímetre de protecció format pels navilis de guerra imperials detindria qualsevol atac de les forces rebels, però havia estat concebut per detectar la presència de naus de grans dimensions. Un pilot decidit que viatgés a bord d'una nau prou petita podia trobar alguna manera d'obrir-se pas a través de la xarxa celestial estesa per l'Imperi.
«De què es tracta, fill meu? Per què hi has vingut? Permet que el meu missatge arribi fins a tu i escolta’m. REVELA’M on estàs i aniré cap a tu.»

Si en Luke va sentir la seva crida, no hi va haver cap resposta.

-Lord Vader... -Va dir una veu darrere d'ell.

En Vader es va tornar. L'homenet que li havia proporcionat aquella informació tan incriminatòria per en Xízor acabava d'entrar. En Vader havia donat ordre que se li deixés passar quan arribés.

- Tens alguna cosa per a mi?

-Sí, Lord Vader. Hem descobert una còpia piratejada d'alguns arxius planetaris referents a la raça falleen que es creia que havien estat destruïts.

- I per què hauria d’interessar-me aquest document?

-Perquè conté cert material sobre la família del príncep Xízor. El seu pare era rei d'una petita nació.

En Vader va arrufar les celles.

-Sabia que el seu pare pertanyia a la reialesa, però se m'havia donat a entendre que el príncep Xízor va quedar orfe quan era molt jove.

-No exactament, Lord Vader. Potser us recordeu d'un experiment biològic desenvolupat fa cosa d'una dècada en el món dels falleens que... va sortir malament.

-Sí, ho recordo.

-Alguns ciutadans de l'Imperi van perdre la vida durant el..., ah..., el procediment d'esterilització.

-Un incident lamentable.

L'homenet va fregar un control del seu cinturó, i un holograma va aparèixer entre ell i en Vader. El projector els va mostrar el que semblava un retrat familiar en què hi havia vuit falleens. En Vader va contemplar l'holograma. Hi havia una certa semblança de família entre ells, i... Un moment. Un d'ells era en Xízor. El seu aspecte era gairebé idèntic a l'actual, encara que potser estava una mica més jove. Resultava difícil dir-ho, perquè els falleens eren una espècie longeva que envellia molt lentament.

-Tornant a la família del príncep Xízor... -Va dir l'homenet-. Bé, el cas és que tota la seva família va morir durant la destrucció del bacteri mutant que va escapar d'aquell laboratori.

I la llum es va fer de sobte al cervell d’en Vader. Ah! Això explicava moltes coses. No era senzillament que en Xízor el considerés un competidor en la lluita per l'afecte de l'Emperador o que veiés en ell un mer obstacle a les seves ambicions.

Era un assumpte personal.

-Has dit que aquests arxius van ser destruïts. Què els va passar exactament?

L'homenet va moure el cap.

-No ho sabem. Per alguna raó que ignorem, totes les referències a la família d’en Xízor senzillament es van esvair poc després de la destrucció de la ciutat.

Darth Vader havia estat al capdavant d'aquell projecte. En Xízor devia considerar-lo responsable de les morts de la seva família. I volia matar en Luke..., el fill d’en Vader. I no només per fer-li quedar en ridícul davant l'Emperador, sinó per venjar-se!

Sí, tenia sentit. Com a líder del Sol Negre, en Xízor disposava dels mitjans necessaris per accedir als arxius i destruir-los. Era un falleen i, per tant, tenia molta paciència. Els de la seva raça solien dir que la venjança era com un vi exquisit, no? Calia deixar que anés envellint a poc a poc fins que arribés a la perfecció. Els homes-llangardaix sabien dominar les seves passions, i podien esperar durant molt de temps fins a obtenir el que volien. Bé, doncs en Vader també podia fer-ho.

-Has tornat a servir bé -va dir-. Quan acabem aquest projecte, ja no hauràs de preocupar-te mai més pels diners, així d’agraït t'estic.

L'homenet es va inclinar davant d’ell.

-Lord Vader...

En Vader va acomiadar-lo amb un gest de la mà. Tenia moltes coses en què pensar.

I moltes coses a fer.

Següent