Darth Maul; Contenció (I)

Darth Maul

contenció

James Luceno

Abans que en Maul fos un Sith, abans que fos en Darth Maul, va ser un jove, obligat a ocultar la seva veritable naturalesa mentre aprenia les arts del combat.

Encara que en les ombres, Darth Sidious li va ensenyar sobre la crueltat i el poder del costat fosc de la Força.

Era l'únic món que coneixia, i anhelava l'oportunitat d'abraçar el que sabia que era el seu destí.

Però llavors el seu passat va tornar per ell, i tot el seu món va canviar...

1

Sobre el sòl congelat de la Vall de les Llàgrimes Pàl·lides, el jove Maul zigzaguejava buscant refugi, les puntes desgastades de les seves botes de combat excavant en el terreny fràgil, les seves mans enfundades en guants negres buscant punts de suport on el pendent es feia més pronunciat. Un cop més, el sòl sorrenc va lliscar sota els seus peus i va caure sobre el seu genoll dret colpejant amb força el terra. Trets blàster de baixa energia disparats des de baix van colpejar el pendent a tot el seu voltant, llançant còdols calents sobre el seu desprotegit rostre. Un tret li va encertar al panxell mentre es posava dempeus, i va maleir la seva falta de cura. En aquestes altures, la seva granota de treball ja estava foradada d'impactes anteriors, i el seu cos estava cobert de blaus i cremades de la mida d'una moneda. Si l'objectiu de la persecució hagués estat eliminació en lloc de captura, ja estaria mort a la vora gelada del serpentejant riu de la vall.

Un alt pinacle de pedra erosionada li va proporcionar un refugi momentani. En Maul es va amagar darrere seu mentre els trets de blàster s'afegien als abusos que la naturalesa s'havia forjat. Sense alè en aquesta atmosfera poc densa i subjectant-se el genoll dret, es va inclinar per mirar des de darrere de la base del pilar. Uns ulls normals no haurien estat capaços de seguir els moviments dels que intentaven capturar-lo, però els seus ulls realçats per la Força li permetien distingir el camuflatge que els hi proporcionaven els seus vestits. Al capdavant s'afanyava l'humà, Meltch Krakko, qui hauria disparat fa anys a Maul de no ser per la intervenció d’en Trezza. Flanquejant-lo trotaven dos dels rodians de curt musell que en Meltch havia entrenat, Hubnutz i Fretch, experts rastrejadors i franctiradors a un temps.

Fins i tot tenint ús de nou dels seus genuïns poders, havia gaudit d'un sòlid avantatge fins que un moviment sorpresa d’en Meltch havia obligat al Maul a desviar-se del seu pla original.

Xipollejant pel riu gelat, grimpant per l'accidentat terreny de la paret nord de la vall... Éssers de mons càlids i humits no haurien d'haver estat capaços de seguir el seu ritme. Però juntament amb els vestits mimètics, els rodians lluïen màscares respiratòries. Pel que fa a Meltch, estava preparat per a qualsevol clima, qualsevol terreny, i dècades de combat en diversos mons li havien transformat en una espècie de supersoldat.

No extraordinari de la manera que ho era en Maul, però poderós d'una altra manera.

Una manera profana, com li havien ensenyat a pensar.

Pressionant l'esquena contra la torre plena de petits forats, va examinar el seu entorn immediat, i després va aixecar la mirada cap al cim del pendent, retallat contra el buidat cel blau verdós. Aquesta part d’Orsis era un paisatge més propi de la lluna més externa del planeta, i eren la raó que la vall i el seu riu sinuós fossin coneguts com les Llàgrimes Pàl·lides. Descendint en ziga-zaga per la faç d'un volcà de deu quilòmetres d'alt, el riu es vessava sobre un altiplà profundament esquerdat, i al llarg dels eons havia creat a partir de la paret de la vall un veritable bosc de pinacles i altes taules, tallat per esquerdes i esquitxat de cactus espinosos de translúcid suc es deia que causava al·lucinacions en algunes espècies.

Un tret de blàster va passar brunzint al costat de les petites banyes que coronaven el crani negre i vermell sense pèl d’en Maul, i es va posar dret d'un salt. Un ràpid cop d'ull va revelar que els seus perseguidors l’estaven intentant envoltar, cobrint-se els uns als altres mentre corrien entre els afloraments de roca que els servien de protecció, confiant en les propietats d'emmascarament dels seus equips d'alta tecnologia. En Maul va aixecar el seu blàster i va apuntar al rodià més proper, el dit índex tremolós sobre el gallet, com si estigués instant-lo a disparar. I ho hauria fet, si no fos pel contratemps que suposaria demostrar que podia veure el que no hauria d'haver estat capaç de veure. Frustrat, va ensenyar les dents al fred vent que bufava implacable des de la glacera i va murmurar una altra maledicció.

Només quan es veia obligat a romandre en el món profà, els seus peus lliscaven sota ell i els seus pulmons s'esforçaven per proporcionar oxigen suficient als seus músculs. Només en el món profà estava obligat a fingir ser una presa inferior per ocultar el seu poder en la Força.

És millor esperar, es va dir. Era millor portar-los als tres a zones més altes, on l'aire era encara menys dens i els vestits mimètics tindrien problemes per proporcionar ocultació. Allà canviaria les tornes en el que almenys podria semblar una manera ordinària.

En els seus pensaments, el seu Mestre li va parlar: Imagina el teu camí, i la Força te l’obrirà.

Sortint de la minsa ombra del pinacle, es va mostrar deliberadament per un instant abans de començar un altre eslàlom cap amunt. Trets de blàster perseguien els seus agitats passos, i després li van encertar en el mateix panxell... i a l'espatlla dreta. Aquesta vegada va engolir el dolor, i el va usar per alimentar la seva creixent ira. Però en Meltch havia d'estar-se preguntant per què la seva presa no s'estava alentint o acceptant la derrota. Així que en Maul va fingir ensopegar abans de reprendre la marxa. Una pujada d'uns 400 metres el va portar just abans de la vora de la vall, on l'aigua i el vent havien creat un laberint de torres i pinacles.

Que fàcil seria volar a través d'ells, deixant a penes una empremta de les meves botes. Però no aquí, no ara, no en el món profà.

Trets bastant precisos van rebotar entre les agulles de pedra, omplint l'aire de petits fragments. En Maul es va tornar una vegada a tornar el foc, fallant per molt, com hauria. El tiroteig es va aturar quan es va obrir pas més en les profunditats del laberint petri, avançant lateralment a través de passatges estrets, arrossegant-se a través d'altres, saltant estrets abismes. Amb la vora de la vall a la vista, va començar a formular un pla per enxampar per sorpresa als seus perseguidors. En Meltch seria més difícil d'enganyar que els rodians. En aquells dies, el mandalorià coneixia tots els trucs d’en Maul, i de fet era el responsable que els hagués après. Però en Maul havia après d’en Meltch alguns trucs que l'home no tenia la intenció d'ensenyar-li, i comptava amb el fet que el mandalorià enviaria als rodians a flanquejar-lo, mentre que ell continuava perseguint en Maul des del darrere com un gos.

Sortint de les agulles de pedra, es va ajupir un moment en el sibilant silenci. A la capçalera de la vall s'alçava una muntanya cònica nevada, regnant sobre tot el que l'envoltava, amb un únic núvol sorgint del seu cim com una bandera color lavanda. Amb cautela, en Maul va pujar a dalt del pendent, només per descobrir al Meltch a menys de 50 metres davant d'ell, dret, d'esquena a una esquerda dentada en el terreny trencat.

Com havia aconseguit en Meltch avançar-lo, en Maul no ho podia endevinar. Alguna tècnica de la Guàrdia de la Mort, va suposar. Però se suposava que en Maul no era capaç de veure’l, així que es va armar de valor i va avançar cap al dolor. El primer tret d’en Meltch va colpejar-li a l'espatlla dreta, fent-li girar fins a cert punt, però en Maul va completar el gir per pròpia voluntat i va començar una carrera boja cap a la vora de l'esquerda serpentejant. Amb els trets del mandalorià fallant per poc i empenyent-lo cap endavant, es va adonar de sobte que els seus ulls li havien enganyat. Més oberta del que semblava des del seu refugi anterior, l'esquerda va resultar ser un salt impossible per a un jove Zabrak de quinze anys d'edat... fins i tot per un que havia passat gairebé una dècada d'entrenament de combat.

En Meltch esperava que s'aturaria abans d'arribar a la vora i es lliuraria, però en lloc d'això va apressar el pas i va saltar, amb els braços i les cames balancejant com si això li proporcionés un major impuls.

Es va permetre xocar contra la paret de l'altre costat, utilitzant la Força per esmorteir l'impacte i va enganxar les mans sobre un aflorament de roca que sobresortia pocs metres per sota de la vora. Després de trobar una esquerda més estreta, en Meltch i els rodians no van trigar a arribar-hi, reunint-se a l'abric de la seva suposada invisibilitat per mirar-lo des de la vora de l'esquerda. En Maul s'havia convençut que el seu moviment temerari -el seu salt de fe- li havia guanyat el respecte dels seus companys guerrers. Però només fins que van començar a burlar-se'n donant puntades de peu als còdols des de la vora amb l'esperança que en Maul es deixés anar i caigués a una mort accidental.

No seria la primera vegada que passés estant el Comando de guàrdia.

La ira consumia al Maul. Durant quant de temps més estaria obligat a amagar les seves capacitats reals, a semblar mediocre, com un neòfit que no s'esforcés al màxim quan era molt més? Cridant una vegada més a la Força, es va llançar des de l'abisme, donant tombarelles i retorçant-se en l'aire, de manera que quan les seves botes van colpejar el sòl ferm es va trobar mirant a l'esquena dels seus perseguidors amb el seu blàster a la mà. Per quan els tres es van donar la volta, el marcat rostre d’en Meltch deformat pel desconcert, en Maul ja estava disparant foc de blàster, com si disparés a éssers que no podia veure, però que sabia que tenia davant.

Confiant encara en els seus vestits, es van dispersar, disparant a cegues mentre fugien..

Encara que cap dels seus trets va trobar-li, la Força va guiar els d'ell als seus objectius, i cada crit de dolor li omplia d'eufòria. El blàster estava gairebé esgotat quan en Meltch va desactivar el vestit i va cridar al Maul que s'aturés. Però en Maul no li va fer cas. Arrossegat les urpes del plaer sàdic, va seguir disparant, el costat fosc retorçant-se a través d'ell com una serp ferida.

I un dia seria capaç de desencadenar raigs d'electricitat des dels seus dits! Sobre ell, fent-se escoltar per sobre dels informes de la pistola sobreescalfada i de les ordres de rendició del Comando, una veu amplificada que en Maul havia conegut des de la infància li va ordenar cessar el foc.

Sorgint de la llisa part superior d'un turó baix i erm, un aerolliscador va aparèixer a la vista, quedant-se en mode de levitació aturant-se a la vora de l'abisme, amb un falleen d'escassa alçada però fornit assegut als comandaments. Fent un cop d'ull al Meltch i als rodians ara visibles, el rèptil bípede va saltar del lliscant i es va acostar al Maul, arrabassant-li el blàster de la seva mà i llançant-lo a un costat.

- En què estaves pensant? -va dir en Trezza en veu baixa.

En Meltch havia enfundat la seva arma i tenia la mirada perduda en l'abisme fosc, al lloc on en Maul aparentment havia estat penjant, lluitant per la seva vida. Quan es va girar, els ulls els tenia entretancats per la sospita.

- Com has...?

-Em vaig impulsar en una cornisa -va dir en Maul.

En Meltch va fer-li una segona mirada i va arrufar les celles.

- Com t'ho vas arreglar per apuntar-nos? -Va dir, girant-se cap al Maul.

- Els vestits estaven fallant. No podien decidir com barrejar-vos amb el fons.

En Meltch mirà als rodians, que van sacsejar el cap. Furiós, llavors, es va acostar ràpidament passant pel costat d’en Trezza. En Maul va sentir venir el cop molt abans que el Comando posés el seu pes darrere seu. Quedant-se quiet, va tornar el cap en la direcció del cop del guantellet i va aconseguir mantenir-se dret. Escopint sang a terra, va mirar al Comando.

En Meltch va deixar anar un riure burlesc i va oferir la seva barbeta quadrada.

- Endavant, Maul, ja que sembles entestat a fer d'això una cosa personal.

- Ho has fet personal durant dos anys.

- Per forçar els teus límits -va dir en Meltch -. Per fer de tu un guerrer. -En Meltch va sostenir la mirada dels ulls grocs d’en Maul -. Personal o professional. No pots tenir les dues coses.

Un cap més baix que en Maul o en Meltch, Trezza es va interposar entre ells. Mai era un bon senyal quan un falleen canviava de color, i el rostre d’en Trezza estava passant per tot l'espectre.

- Ja n'hi ha prou -va dir -. No hi ha punts per a cap costat.

En Meltch es va burlar.

- Mai aconseguirà graduar-se, Trezza. No fins que decideixi ser honest amb nosaltres.

Fins llavors, estem perdent el temps.

A la seu del camp d'entrenament que s'alçava sobre el mar turbulent, en Trezza va inspeccionar les cremades que cobrien el tors d'en Maul, que igual que el seu cap i la seva cara estava marcat amb símbols esotèrics negres i vermells.

- Això requereix tractament –En Trezza va indicar a un droide metge que s'acostés, però en Maul el va empènyer amb els seus peus.

- No amb bacta -va grunyir -. Jo mateix em curaré.

- I et delectaràs amb el dolor.

- No existeix el dolor.

-Això és el que tu dius.

En Maul va mirar.

- No ho pots entendre.

- És cert -va dir en Trezza -. Però això no canvia el fet que sembles haver oblidat més del que has après.

En Maul va estirar la part superior del seu mico sobre les seves espatlles.

- Potser sabré una o dues coses quan hagi viscut tant com tu.

En Trezza va arronsar les espatlles.

- Continua deshonrant el teu jurament, i tindràs sort de fer els setze anys.

-Això és problema meu.

- En última instància, ho és.

El falleen havia romàs en silenci durant el viatge de tornada des de la vall alta, alliberant feromones destinades a pacificar-lo, tot i que aquest era en gran part immune als seus efectes. Amb gairebé dos-cents anys estàndard, en Trezza havia passat la meitat de la seva vida entrenant mercenaris i paramilitars per als governs planetaris en tota la República... per no esmentar el subministrament de combatents professionals per a la Sorra Petranaki de Geonosis i el Calder de Rattatak, i la forja d'assassins i agents d'intel·ligència tant per a cases reals com per càrtels criminals. Era un lluitador més hàbil fins i tot que en Meltch, i també el més proper a un protector que tenia en Maul... al món ordinari.

-En Meltch pretén incitar-te a què revelis la teva veritable naturalesa. Els membres de la Guàrdia de la Mort eren brutalment honestos entre ells i lleials fins a l'exageració.

- Llavors, per què es va escindir el grup?

- Van subestimar un rival que van pensar que havien eliminat. Amb el seu líder mort, la resta es va dispersar i en Meltch acabà aquí, perquè, nosaltres també, valorem la lleialtat i la tradició. Si bé no és un entrenador ideal, és un estrateg talentós. I tenia raó sobre que fas d'això una cosa personal. Sobretot ara que els teus poders estan augmentant.

En Trezza va rebre el silenci d’en Maul amb un feble somriure.

- El salt des de l'abisme va ser una jugada brillant. Però el vas degradar cedint a les teves emocions.

- Podria haver fet alguna cosa molt pitjor que marcar-los amb trets -va dir en Maul.

El somriure d’en Trezza es va morir.

- Tu i jo ho sabem, però així és com hauria de seguir sent. - Va fer una breu pausa -.

No em correspon a mi qüestionar el propòsit de mantenir en secret tota l'extensió dels teus poders.

En Maul el va fulminar amb la mirada.

- Pretensió.

- Em vas fer creure que estaves disposat a acceptar com a part del teu entrenament.

- Una vegada fa temps -va dir en Maul.

En Trezza va posar les mans sobre les espatlles d’en Maul.

- M'hauria agradat que haguessis vingut a mi en altres circumstàncies, Maul, però tots dos hem de complir l'acord en la seva forma actual. En Meltch ha sospitat des de fa temps que tens la Força, i ara li has donat més raons per desconfiar de tu. Potser estigui envejós, o potser és un d'aquests que no veuen la Força amb bons ulls. Per la meva banda, jo preferiria veure't triomfar aquí sense l'ús de la Força. Igual que el teu benefactor -Va quedar en silenci, i després va dir, gairebé com una ocurrència tardana -: Està aquí, saps?

En Maul es va quedar perplex.

En Trezza va assentir.

- Va venir a observar l'exercici. T'està esperant.

Al cavernós vestíbul principal de l'antiga mansió que el seu Mestre mantenia a la Gola de la Guàrdia Negra d’Orsis, en Maul es va agenollar, esperant que Sidious parlés. Durant el llarg viatge en moto lliscadora, havia tractat de purgar-se d'ira i desconfiança. Hi havia esperat, de fet, que algun ésser o criatura es creués per davant de la seva veloç màquina en els trams sense rumb que travessaven els àrids turons. Però cap ho havia fet, i per això havia arribat al castell de pedra que havien aixecat els muuns amb les seves emocions encara intactes en el seu estat brut. Les seves periòdiques absències de l'escola de combat d’en Trezza havien tingut lloc des de l'inici de la seva formació, però ell no era l'únic alumne que anava i venia, i per això havien deixat de ser un tema d'especulació.

-Tu no ets l'únic culpable del que va passar -va dir en Sidious per fi, aturant-se davant d'ell -. El costat fosc s'ha mostrat seriosament interessat en tu, i està mesurant si pots arribar a ser un recipient adequat per al seu poder. Buscant l'expressió i odiant la contenció, el costat fosc ens posa a prova constantment, competint amb la nostra voluntat i amb la nostra autoimposada prioritat de mantenir el secret.

Un home de mitjana edat i estatura mitjana, Sidious portava una llarga túnica de color blau fosc, la caputxa sovint deixava la cara en ombres.

- Sí, mestre -va dir en Maul -. Vaig ser superat.

Els ulls d’en Sidious van brillar en la foscor de la caputxa de la túnica.

- Superat? T'atreveixes a agreujar el teu error amb una mentida?

En Maul va abaixar la mirada cap al fred terra de pedra.

- He dit que no ets l'únic culpable. La voluntat del costat fosc de cooperar en la teva lamentable i orgullosa demostració no t’exonera de trencar la promesa que em vas fer i de posar en perill els meus plans per a tu. -En Sidious es va alçar sobre ell -. Realment t'imagines que pots venir aquí i esquivar la responsabilitat del teu error? Que podries presentar-te com la víctima innocent en tot això?

En Maul volia demanar perdó, però la seva ira ferma no ho permetria. En qualsevol cas, quin sentit tenia? Hi havia rebut pallisses per tenir raó tan sovint com per estar equivocat. Brollant d'una font inabastable, la ràbia li va fer aixecar el cap i va posar la seva llengua en moviment.

Però tot just una paraula va sortir dels seus llavis quan va sentir que la seva gola es tancava per un simple gest de la mà dreta d’en Sidious.

- No interrompis –li va advertir en Sidious.

Es va allunyar d’en Maul, permetent-li respirar poc després, i es va tornar cap a ell.

- Utilitzant la Força per sortir del parany que els teus oponents t'havien tendit, has atret una atenció no desitjada sobre tu mateix. Sóc conscient que els Jedi han continuat assetjant a Trezza per crear assassins i exèrcits privats, de manera que considera el que podria haver passat si un Jedi hagués estat present durant l'exercici. Un Jedi no només hauria comprès que ets fort en la Força, sinó a més que has estat instruït en les arts fosques, posant en perill la meva posició. I, per cert, la teva petita tàctica en l'abisme hauria provocat poc més que una riallada d'un Mestre Jedi, igual que un pallasso provoca el riure de l'audiència.

Un cop més es va posar davant d’en Maul.

- I ara... què és el que volies preguntar-me abans?

En Maul va començar tímidament, com provant la seva capacitat de parlar.

- Quant de temps he de seguir sent una cosa aquí i una altra allà? Entrenat en la Força aquí, i entrenat per actuar sense enllà? Quins són els seus plans per a mi, Mestre? Què sóc jo per a vostè?

En Sidious va agafar aire sonorament pel nas.

- Tu ets el meu estudiant, Maul, i un dia pots arribar a ser el meu aprenent.

-El seu aprenent -va dir en Maul, no molt segur de què fer amb la designació.

- Potser. Però si això està destinat a passar, serà al final de múltiples proves que faran que aquestes actuals semblin insignificants. Fora del refugi d’Orsis, començaràs a entendre que la República està construïda sobre enganys, i que només sobreviu perquè l'Ordre Jedi desitja que sobrevisqui. Éssers de totes naturaleses intentaran omplir el teu cap amb mentides en un esforç per atraure't a aquest engany, i hauràs de ser resolt en la teva lleialtat cap al costat fosc de la Força.

- Ho entenc, Mestre.

- No -va dir en Sidious -. Només ho creus entendre.

Dels plecs de la seva túnica va treure dos sabres de llum, llançant a Maul un d'ells abans d'encendre la fulla del seu. En Maul va suposar que les cremades que estava a punt de rebre farien que les que havia rebut del blàster d’en Meltch semblessin copets d'afecte.

Següent