Blàsters de lloguer

Blàsters de lloguer

 

Anthony P. Russo

En l'infinit buit de l'espai, el creuer de patrulla de la Nova República Glòria de Yavin es va aproximar amb cautela i es va enganxar a la nau imperial a la deriva descoberta pels seus sensors de llarg abast. Després d'uns breus instants per alinear el port d'atracada del creuer, tècnics amb bufadors làser es van preparar per obrir l'escotilla d'accés de la nau imperial. Amb un gemec de metall reticent, les portes finalment es van obrir. Les tropes d'abordatge de la Nova República es van afanyar pel passadís d'accés, amb els seus blàsters a punt. Avançant pels passadissos estranyament silenciosos, l'equip d'abordatge avançava amb tècnics de sensors que brandaven els seus instruments fent petits arcs davant d'ells. Un tècnic de sensor va murmurar al líder de l'equip d'abordatge.

-Segueixen sense detectar formes de vida excepte nosaltres, senyor.

-Els instruments encara podrien estar equivocats. -L'oficial va dubtar un instant, després va esternudar de sobte-. Hi ha molta pols aquí.

Un altre soldat es va acostar, cobrint amb la mà el comunicador del seu casc.

-El segon equip ha arribat al pont. Estan extraient dades dels registres. No hi ha tripulació a bord. S'han llançat totes les càpsules d'escapament.

Es va aturar per apartar el seu visor, i va esternudar.

L'oficial va moure el cap. Això no li agradava.

-Llavors, què ha passat aquí? No hi ha danys de batalla. No hi ha signes de lluita. No hi ha evidències d'un motí.

Van passar pel passadís al costat del cos avariat d'un droide de servei estàndard, les entranyes seguien llançant petites espurnes per un circuit cremat.

-Curiós -va comentar el tècnic del sensor, gratant-se la galta sentint una picor-. Sembla que es va avariar.

- Però per què? -L'oficial va esternudar de nou, després es va gratar una sobtada irritació al nas. Un altre soldat va fer el mateix. Després un altre. No va passar molt temps abans que tot l'equip d'abordatge va estar de sobte afectat d'esternuts incontrolables, seguits d'un irresistible desig de rascar-se. L'oficial va ordenar que tothom abandonés immediatament la nau imperial i anés ràpidament a descontaminació.

Més tard, el capità del Glòria de Yavin va localitzar l'oficial de l'equip d'abordatge. Estava supervisant l'examen del seu equip al laboratori quirúrgic pels droides metges de la nau. Excepte per la presència d'algunes erupcions cutànies fàcils de tractar i irritacions menors de coll, ell i els seus homes estaven bé. El capità va treure una pesada bombona metàl·lica, deixant-la caure a la falda de l'oficial de menor graduació.

-Vam trobar aquesta i prop d'una dotzena d'altres similars en els sistemes de ventilació i reciclatge atmosfèric de la nau. Totes contenien DX-343, un dissolvent industrial. Exposat a un ambient ric en oxigen, es converteix en una boirina microscòpica que no només causa avaries en els circuits elèctrics, sinó que irrita els conductes nasals, els pulmons i la pell. Qualsevol que les col·loqués, va preparar un dispositiu temporitzador que va fer que les bombones s'obrissin, una a una, i va desactivar els sensors de contaminació de la nau. Deuria d'haver pres totalment per sorpresa la tripulació, i a jutjar de la gravetat de la reacció del seu equip als agents químics, probablement els va obligar a abandonar precipitadament la nau. Estem usant droides de salvament segellats per netejar la nau. A part d'alguns sistemes cremats i un munt de droides inservibles, la nau gairebé està en perfecte estat. Pràcticament embolicada per a regal perquè ens la quedem. -El capità es va gratar el cap-. Però que em pengin si sé qui faria servir deliberadament un agent irritant només per obligar una tripulació a abandonar la seva nau.

L'oficial va girar la bombona, revelant una mitja lluna vermella que havia estat pintada allà, amb petites gotes de pintura vermella recorrent les vores llises de la bombona. Va agitar el cap i va somriure de sobte.

-Hauria d’haver-lo suposat. Els Llunes Roges.

El capità el va mirar amb estranyesa. Òbviament, no era un terme familiar per a ell.

- Qui o què són els Llunes Roges?

-Mercenaris, senyor. Antics rebels, pel que he sentit. Han estat sembrant el caos a l’Alineament Pentaestrella prop del sistema Entralla.

El capità va semblar enfadat amb la idea.

- Mercenaris? Em costa creure que la Nova República pugui caure tan baix com per contractar mercenaris perquè lluitin per nosaltres.

-No els contractem, senyor. -L'oficial va allargar de nou la bombona de dissolvent buida al capità, amb un mig somriure mentre es gratava lleugerament l'orella-. No obstant això, en certa manera m'alegro que estiguin al nostre costat.

Qui interfereix en la casa de la moneda imperial?

-No m'ho puc creure. -Hugo Cutter va serrar les dents mentre ell i l’Ivey s'acostaven a l'entrada, voltada i amb gruixudes portes, del Banc del Control de Seguretat i Confiança Pentaestrella, a Entralla. Els oficials de la Patrulla Pentaestrella, amb les seves túniques negres i blaves pulcrament planxades i els seus cascos blancs polits per donar-los un llustre brillant, van saludar educadament mentre creuaven l'entrada-. Ja posats, no puc creure que jo estigui fent això...

- Shh! -El va fer callar l’Ivey, fent un gest tallant al coll-. Se suposa que som vilatans. Deixa de semblar tan nerviós.

- Qui està nerviós? Jo? Et sembla que estigui nerviós?

- Hugo! -Va amenaçar l’Ivey de nou.

Una sèrie de passatges amb cubicles s'obrien a la seva esquerra, mentre que un mur de temperacer blindat s'alçava a la seva dreta, amb finestretes de caixers a intervals regulars. Exactament com deien els plànols que havia extret de les especificacions del constructor, Ivey va comptar tretze metres a la seva esquerra i es va moure en aquesta direcció, portant a l’Hugo Cutter reticentment darrere. Un dron de vigilància va surar breument sobre els seus caps, després es va anar a examinar a un altre client.

- Per què no podria Sully fer això amb tu? -Va gemegar-. És millor que jo en aquestes coses.

-Perquè és un alienígena, i sabent els sentiments de l’Alineament i de l'Imperi cap als alienígenes, no volem atreure més atenció de la necessària. -Li va donar un cop de colze a les costelles-. Relaxa't. Gairebé hem arribat.

Van arribar al seu destí, un escriptori amb el cartell "Informació de nous préstecs". Un funcionari va alçar la mirada de l'avorrida pantalla que mostrava el monitor del seu terminal, els va saludar amb un breu grunyit i després els va indicar que s'asseguessin.

- Com pot ajudar-los avui Control de Seguretat i Confiança Pentaestrella? -Va dir, somrient amb la frase estàndard de la companyia-. Som responsables de la seguretat financera de tot un sector... i també de la seva.

-Que bé. Estem interessats en realitzar una inversió en el seu banc.

- Molt bé! Tenim setze formes diferents i demostrades per doblar la seva inversió.

L’Ivey li va oferir la mà a l'home, somrient.

-De fet, estava interessada en una dissetena forma.

L'home li va tornar el somriure mentre s'inclinava per donar-li la mà. En fer-ho, ella va mostrar un brillant braçalet de metall a l'altra mà.

El funcionari va mirar amb estranyesa la peça de metall cromat, però va reaccionar massa tard quan ella va subjectar els seus dos canells amb les manilles i el va immobilitzar a l'escriptori. En Cutter va intercanviar llavors la ploma estilogràfica de la butxaca superior de la jaqueta per un objecte de forma similar.

- Ep! Què dim...?

L’Ivey el va fer callar amb un profund so gutural.

-Escolti, amb molta atenció. El meu pervertit amic, aquí present, acaba de posar-se a la butxaca un petit, però extremadament poderós, artefacte explosiu. Cooperi i no ho s'activarà. Entesos?

Una línia de suor es va formar immediatament al front de l'home, però no va dir res. L’Ivey es va col·locar llavors al seu costat, girant el monitor del terminal cap a ella mentre les seves mans ballaven sobre el teclat. L'home observava, xiuxiuejant gairebé sense alè.

- Què és el que, eh... planegen fer? -Va riure per si mateix-. Atracar el banc?

En Cutter va riure, donant un sonor copet a l'esquena al funcionari. L'home va tossir.

- Atracar el banc? Avanci amb els temps còsmics, amic meu. No estem robant el banc. Estem fent un dipòsit.

- Un què? -El funcionari semblava més confús que mai.

L’Ivey va parlar, sense aixecar la mirada de la pantalla del terminal, que canviava ràpidament mentre treballava.

-Un dipòsit. Control de Seguretat i Confiança Pentaestrella pren amb molt de gust els diners de la gent, i més si pot, oi?

-Bé, eh... si. Clar. -El funcionari va tractar de mirar cap avall per veure si el cilindre de la seva butxaca realment era una bomba. L’Ivey va prémer dues tecles més, i després va tornar la pantalla a la seva posició original.

-Fet. Un dipòsit d'un milió de crèdits.

- Un milió de crèdits? -El funcionari va obrir uns ulls com plats-. Però per què es prendrien totes aquestes molèsties d'emmanillar-me al meu escriptori només per dipositar un milió de crèdits?

-Bé, no hem dipositat un milió de crèdits reals, en si mateixos. -Va explicar en Cutter mentre tots dos es posaven drets-. Només un milió de crèdits falsos. Els vaig fer jo mateix amb hòsties d’exo-proteïnes reconstituïdes. -Va treure una fitxa de crèdit blau i la va fer caure a l'escriptori perquè el funcionari la veiés-. La dolça dama aquí present simplement acaba d'alterar el programa de control d'inventari del banc perquè no pugui distingir els crèdits falsos dels reals.

- Crèdits falsos! -Va exclamar l'home, encara encadenat al seu escriptori com l'esclau corporatiu que era. Tothom al banc es va tornar per mirar-lo -. No s'adonen del que han fet? ¡Aquest banc és el responsable financer de tot el sector!

En Cutter va continuar.

-Suposem que el seu banc haurà de cancel·lar les operacions durant un temps per arreglar el disbarat. Mentrestant, el valor de la divisa imperial caurà en picat. Qualsevol que faci negocis amb crèdits imperials en tot el sector va a enganxar-se els dits, diguem-ho així, "una capbussada". Naturalment, la gent culparà de tot aquest embolic a l’Alineació Pentaestrella... i al seu banc.

L’Ivey va somriure tan amablement, com sempre, mentre pessigava l'home a la galta i premia un botó en el cilindre de la butxaca de l'home.

-Gràcies de nou. I sincerament esperem que els Llunes Roges puguem fer més negocis amb vostès en el futur proper.

- Espereu! ¡Detinguin-se! -L'home, sense preocupar-se en aquest moment de la seva vida o les seves extremitats, finalment va cridar en veu alta-. Ajuda!

Però aviat va desaparèixer dins d'un asfixiant núvol de fum que s'estenia ràpidament. Altres bombes de fum, dipositades a les papereres, van esclatar també. Per quan els guàrdies es van adonar del que havia passat, tot el vestíbul va quedar engolit i feia temps que els dos "inversors" havien escapat.