FORMACIÓ DE LA REPÚBLICA

Formació de la República

(The New Essential Chronology, Pàg. 2-7)

L'Era Pre-República

circa 100.000-25.000 ABY

Abans de la seva transformació en l'Imperi, l'Antiga República va existir durant 25.000 anys. Als seus ciutadans els hi agradava sostenir la il·lusió que la seva era l'única civilització d'aquest tipus que havia existit, però els arqueòlegs han confirmat que, en realitat, això no és així. Han sobreviscut pocs detalls dels grans poders de l'era pre -República, però el que se sap sobre l'ascens i la caiguda d'aquestes societats ens proporciona la lliçó objectiva que cap cultura viu per sempre.

Una de les primeres i més potents cultures només pot identificar-se pels colossals objectes que va deixar. En algun punt, que no pot ser identificat amb claredat, aquests misteriosos Arquitectes van crear el sistema Estel·lar corellià, remolcant els seus cinc planetes al seu lloc al voltant de l'estrella Corell, utilitzant el motor repulsor Estació Centràlia. Els Arquitectes podrien haver estat també els responsables del Maw, un improbable cúmul de forats negres localitzat al costat de Kèssel, i es creu que van atemorir l'avançat poble Sharu del sistema Rafa, forçant-los a adoptar una cultura de primitivisme. Els Arquitectes van poblar els planetes del sistema corellià amb dralls i selonians, així com humans, una ambiciosa espècie que es creu originària del món del Nucli Coruscant.

Els humans de Coruscant podrien haver fet dominants al seu planeta derrotant a l'espècie quasi- humana i de pell grisa coneguda com els Taungs en ​​diverses successions de batalles llegendàries. Els humans, que constituïen les tretze nacions dels Batallons de Zhell, havien patit una derrota que els va acostar a l'extinció quan una sobtada erupció volcànica va asfixiar el seu campament. L'elevat plomall de negres cendres es va alçar sobre l'armada Taung durant dos anys, i els atemorits Taungs van prendre el nom de Guerrers de l'Ombra o, en l'antiga llengua, Dha Werda Verda. Els Batallons de Zhell es van recuperar i van reclamar Coruscant per als seus, mentre que els taungs podrien haver-se convertit en els mandalorians, a jutjar pel que es coneix relatiu a les semblances entre el llenguatge mandalorià i els textos Taung supervivents.

Al Nucli galàctic, l'espècie Columi, de gran cervell, va aconseguir el vol interestel·lar fa aproximadament cent mil anys, i va contemplar a la "primitiva" població de Coruscant i Duro abans de tornar a una vida protegida al seu planeta de Columus. A la Vora Exterior, va florir la civilització Gree, creant estranyes meravelles de la tecnologia alienígena que mai han estat duplicades. Els Gree van aconseguir el seu cim durant la mateixa era que els Columi, però els moderns Gree han quedat reduïts a mers cuidadors de decadents meravelles. En oposició a l'imperi Gree, els reptilians Kwa van construir les Portes de l'Infinit, que els permetien teletransportar-se entre mons. Factors desconeguts van portar al declivi dels Kwa, i els seus descendents es convertirien eventualment en els ingenus llangardaixos Kwi de Dathomir.

Aproximadament als 30.000 ABY, una espècie coneguda com els Rakata van aconseguir el màxim abast de la seva expansió. El "Imperi Infinit" rakata es va estendre entre mons tan allunyats com Dantooine i Honoghr, encara que sumava pocs planetes en total. Els rakatans usaven la Força per impulsar gran part de la seva tecnologia, i van emprar motors de naus estel·lars que els hi permetien obrir-se pas a través de l'hiperespai i arribar a altres planetes amb intenses signatures en la Força. Alguns dels artefactes que els Rakata van deixar en els mons que van visitar disparaven estranys efectes secundaris, com l'estimulació d'un exuberant creixement vegetal i animal a Kashyyyk.

Els rakatans finalment es van fer arrogants en el seu poder. Van forçar a l'esclavitud a poblacions senceres dels mons conquistats, incloent-hi els duros, els humans de Coruscant i la barreja de tres espècies del sistema corellià. Aviat havien construït un monument a la seva glòria, la Farga Estel·lar, un satèl·lit vivent que podia construir qualsevol cosa que els seus creadors desitgessin utilitzant material estel·lar brut. La Farga Estel·lar va alimentar l'agressivitat dels seus constructors Rakata, amplificant el costat fosc en el veïnatge de Rakata Prime i disposant a l'espècie per a la tragèdia.

Tres factors primaris van portar a la implosió de l'Imperi Infinit, que va ocórrer aproximadament als 25.200 ABY. Una plaga que només va afectar als Rakata es va estendre per cada cantonada del seu regne, matant a bilions. Els esclaus, als quals sobtadament es presentava una oportunitat ideal, es van alçar i van trencar el control rakata de les colònies. Finalment, una aparent mutació del virus de la plaga va privar als rakatans supervivents de l'habilitat per utilitzar la Força. Rakata Prime va entrar en guerra civil; llavors va recaure en el barbarisme i els seus habitants van oblidar com manejar la seva tecnologia. En òrbita sobre els seus caps, la poderosa Farga Estel·lar romania buida.

Mai més sota el jou dels rakatans, el progrés en Coruscant va continuar amb rapidesa. El planeta havia vist néixer a bilions d'humans, però fins llavors els seus ciutadans no havien tingut èxit en els seus intents per arribar a les estrelles. Limitats a un únic món, van esgotar els recursos del seu planeta al llarg de generacions de sobreexplotació. Per quan van començar a utilitzar-se les primeres "naus dorments" (vehicles de vida latent que empraven segles per assolir estrelles distants), la impenetrable indústria havia ofegat cada massa de terra i cobert el planeta de fum i vapor.

A bord de naus dorments, colonitzadors de Coruscant es van estendre a mons veïns com Alsakan, Metellos i Axum. A Alderaan (circa 27.500 ABY), un altre grup de colons va descobrir les agulles buides d'una espècie insectoide desapareguda, els killiks, però no obstant això, van reclamar el món per a si. Les millores en la teoria hiperespacial van portar al desenvolupament de canons hiperespacials. Les naus estel·lars eren llançades a l'hiperespai per un canó, i podien llavors induir un element de resistència i caure de tornada a l'espai real, però necessitaven un segon canó hiperespacial per tornar al seu punt d'origen. Es va desenvolupar una xarxa de canons per unir els Mons del Nucli amb la navegant civilització Duros.

La seva experiència amb els Rakata va tenir un efecte positiu sobre la gent del Nucli. Científics de Corèllia i Duro van llançar investigacions independents sobre l’hipermotor rakata. Si podien duplicar la tecnologia, el nucli mai més consistiria a estancats enclavaments separats per la distància i la despesa.

Abans, però, la galàxia havia d'enfrontar a Xim. A l'àrea de la vora ara coneguda com el Cúmul Tion, un nou poder s'havia alçat al llarg dels segles, compost per deixalles extraterrestres i els humans descendents d'una antiga nau de colonització dels Mons del Nucli. Els seus hipermotors combinaven peces de tecnologia rakatana amb fars hiperespacials de posició fixa, permetent viatjar dins d'una àrea definida, però presentant perills potencialment fatals per als que s'aventuressin l'exterior de la "xarxa de fars". Els tionesos, que encara no havien descobert la longitud de la hiperautopista perlemiana, romanien aïllats dels Mons del Nucli, però ocasionalment s'aixecaven contra les expansives vores del jove imperi Hutt.

Xim, el "príncep pirata", va expandir enormement l'espai Tion saquejant planetes i allistant governadors per gestionar el nou territori. El pare d’en Xim, també un saquejador assedegat de sang, havia construït en una cantonada de Tion el Regne de Cron, durant les passades Croneses, una generació abans. En Xim aviat va ser conegut com "el Dèspota". Va saquejar incomptables tresors de les propietats del seu pare i els va allotjar en una voluminosa instal·lació a Dellalt.

L'any vint-i-cinquè del govern d’en Xim, l'imperi Hutt va destruir una de les seves flotes a Vontor, al Cúmul Si'klaata. A això li van seguir dues batalles més, però per llavors els Hutts havien forjat el Tractat de Vontor, amb el qual lligaven als klatooinians, vondrans i Nikto com a esclaus permanents. A la Tercera Batalla de Vontor (circa 25.100 ABY), els reclutes dels Hutts van derrotar als droides de guerra d’en Xim. Kossak el Hutt va declarar la victòria, i en Xim va morir avergonyit com a presoner en les masmorres de Kossak. El Cúmul Tion es va escindir en diversos estats competidors.

Comença la República

25.000 ABY

Aproximadament vint-i-cinc mil·lennis abans de l'era actual, científics corellians van tenir èxit en el "perfeccionament" de l’hipermotor rakata posant en pràctica dreceres basades en tecnologia per als components ajustats per la Força. Les naus estel·lars podien viatjar entre Corèllia, Coruscant, Alderaan i Duro en només uns pocs dies. Els mons del Nucli es van vincular a una unió democràtica anomenada República Galàctica, i llavors van posar a prova la seva acabada d'estrenar llibertat explorant les extensions no cartografiades de l’hiperespai. El descobriment de la Ruta Comercial Perlemiana va enllaçar Coruscant amb el distant Ossus, i els Jedi es van convertir en els guardians de la República.

Se sap poc de l'origen dels Jedi. L'estudi de la Força, i la ciència després dels microscòpics midiclorians que actuen com simbiòtics portadors de la Força en la majoria dels éssers vivents, havia estat practicat prèviament pels paladins de l'Acadèmia Xatos, els Seguidors de Palawa i el místic Orde de Dai Bendu, en planetes tan diversos com Had Abbadon i Ons. No obstant això, es creu que els primers passos concrets de l'Orde Jedi es van donar al primigeni món de Tython, on molts usuaris de la Força es valien d'una energia positiva anomenada l’Ashla. Aquells famolencs d'empunyar la Força per al poder personal van arrossegar el planeta a un extenuant conflicte conegut com les Guerres de la Força. De les cendres d'aquest conflicte, els usuaris de la Força de Tython van establir els Jedi com una societat de guerrers monàstics que obeïen els preceptes d'harmonia, coneixement, serenitat i pau. Les tradicions dels Jedi de Tython incloïen una cerimònia d'iniciació anomenada "Farga Jedi", en què els futurs membres de l'orde canalitzaven l'energia de la Força en espases de fulla metàl·lica, esmolant les armes fins a un grau sobrenatural d'agudesa i resistència. Amb el temps, els Jedi de Tython s'enfrontarien a amenaces de més enllà del seu món. Utilitzant avançada tecnologia d'altres mons, les fargues Jedi van ser capaces de "congelar" un raig làser, resultant en una arma que eventualment es convertiria en el sabre de llum. Prenent-la per a si per alliberar altres mons de l'opressió, una facció pionera de Jedi de Tython van decidir sortir a la galàxia. Aquests guerrers van passar a ser coneguts com els Cavallers Jedi.

Amb el temps, una escola de filosofia Jedi va arrelar al planeta Ossus. La Força va venir a ser compresa d'acord amb els alineaments del "costat fosc" i el "costat lluminós", ambdós reflectint aspectes de la Força viva (la manifestació de l'energia de la vida en un moment concret) i la Força unitària (l’expressió còsmica de profecies i destinacions). Els Jedi es van enfrontar a la seva primera prova autèntica des de les Guerres de la Força quan els seguidors del costat fosc de la Força (conegut en la tradició de Tython com el Bogan) van formar les Legions de Lettow i van fer la guerra contra el jove Orde.

Els Jedi van sortir victoriosos. En Xendor, un general de les Legions de Lettow, va perdre la vida davant els Jedi, però la seva amant, Arden Lyn, va caure en un somni místic, que no seria trencat fins als temps de l'Imperi. La guerra entre els Jedi i les Legions de Lettow va marcar el primer de molts Cismes entre els costats fosc i lluminós de la Força.

Aviat, els exploradors havien donat llum a una porció de la ruta hiperespacial coneguda com Pista corelliana, i la falca definida per la Pista corelliana i la Ruta Comercial Perlemiana va passar a ser coneguda com "la Pala". Atès que l'hiperespai, particularment l'extensió cap a l'oest galàctic de Coruscant, estava ple d'anomalies i era intransitable per a la tecnologia de la República, l'expansió galàctica va radiar cap a l'est per omplir la falca de pastís de la Pala. El vèrtex de la Pala on es troben els Mons del Nucli va ser anomenat com la Punta de Fletxa, i en poc temps, les naus colonials havien descobert mons habitables més enllà, establint la regió de les Colònies. Ossus i altres enclavaments fronterers eren considerats com a Espai Salvatge, i la gran majoria de la Galàxia portava l'etiqueta de Regions Desconegudes. Duro va establir un assentament a Neimoidia i en altres llocs, mentre els Jedi deliberaven amb les delicades gents de Caamas sobre l'adequat ús del poder.

Mentre la República es filtrava en el Nucli i les Colònies, Ossus es convertia en un món fortalesa, romanent com un baluard contra els ensorrats espais Tion i Hutt i prevenint que la Perlemiana es convertís en un corredor d'invasió. Amb els seus enemics a les portes, la República va créixer durant un mil·lenni, més ràpid del que Coruscant hauria desitjat, a causa principalment als estats independents que sol·licitaven la pertinença en la Repúblicaen un esforç per protegir-se dels Hutts.

Dolors creixents

24.000-7000 ABY

Aproximadament vint-i-quatre mil anys ABY, va esclatar la guerra entre la República i el Tion. Les armades van fluir amunt i avall a la Perlemiana, intercanviant ràfegues de bombes de pressió sobre les respectives capitals de Coruscant i Deservo. La República va clamar victòria quan els seus agents van despertar problemes en l'espai Hutt i van dirigir als furiosos Hutts en la direcció dels seus antics adversaris en el Tion. En un segle, la major part del Cúmul Tion va jurar lleialtat a Coruscant.

Els límits de la República s'expandien constantment al llarg dels mil·lennis, però de vegades semblaven desafiar la lògica, incorporant estranys sortints, embalums asimètrics i solitaris enclavaments avançats envoltats per anys llum d'espai sense explorar. Aquesta era una funció de l’hiperespai. Rutes clares i estables a través de l’hiperespai, conegudes com hiperrutes o hipercamins, es van convertir en la pedra angular dels viatges, la comunicació i el comerç, però treure a la llum aquestes rutes era difícil. La Pala seguia sent el cor del territori navegable mentre la República s'estenia radialment cap a l'est galàctic. Gradualment, la República va començar a sagnar més enllà de les vores nord i sud de la Pala, però la major part de la Galàxia romania desconeguda a excepció d'aïllats enclavaments en territori salvatge, com Ord Mantell (establert als 12.000 ABY) i Malastare (establert als 8.000 ABY).

L'espai directament a l'oest de Coruscant es resistia a l'exploració. No es van descobrir anàlegs a la Permeliana o la Pista corelliana en aquesta direcció, i l'avanç es limitava a traïdors salts d'un o dos anys llum en una bardissa d'anomalies hiperespacials.

Coruscant, com a cor de la República, portava les coordenades 0-0-0 en els mapes hiperespacials, on el primer dígit representava oest-est, el segon nord-sud i el tercer de dalt a baix. A causa de la desequilibrada geografia de la colonització primerenca, gairebé tots els planetes colonitzats tenien el primer dígit positiu, el que consideraven com una marca d'orgull. A part de la República, es va produir colonització galàctica entre els exiliats Taung, que es van establir en un món que van nomenar com Mandalore, en honor al seu líder, Mandalore el Primer. Els guerrers de Mandalore van massacrar als gegantins mitosauris del planeta, modificant els esquelets de les criatures per construir fascinants ciutats d'ossos.

El període del Gran Manifest de la República (20.000-17.000 ABY) va marcar un creixent moviment en els territoris cap a la Vora de la Pala, que van passar a ser coneguts com la Regió d'Expansió. L'auge de la República es va col·lapsar a causa de baralles internes, mentre el planeta Alkasan tractava d'usurpar a Coruscant com a legítima capital galàctica. Ràfegues econòmiques i polítiques en el duel van portar-los finalment als trets per ambdues parts. Encara que sense arribar a la guerra civil, la major part de la lluita ocórrer entre els territoris de Coruscant i Alsakan, a la Regió d'Expansió, Alsakan no va poder ser sotmesa completament. Disset alçaments, coneguts col·lectivament com els Conflictes Alsakans, s'esdevenien entre 17.000 i 3.000 ABY.

Mentre la República estava ocupada amb el primer Conflicte Alsakà, els genetistes d’Arkània començaven el que seria el primer de molts experiments sobre poblacions sensitives. Van prendre una mostra d'un xexto de sis braços del seu món de Troiken i el van convertir en una nova espècie, els quermians, en un altre món.

Al 15.500 ABY, exploradors de la Vora van entrar en contacte amb els duinuogwuin, una espècie coneguda comunament com dracs estel·lars. Com no va ser estrany, els exploradors van reaccionar amb por davant la visió de criatures de cinquanta metres que planejaven a través de l'espai emetent foc atòmic. Després una primera trobada desastrosa, centenars de duinuogwuin van seguir a les naus exploradores de tornada a Coruscant i van fer la guerra contra la capital. El Canceller Suprem Fillorean va posar fi a la Disputa dels Duinuogwuin forjant una pau amb el drac estel·lar filòsof Borz'Mat'oh. Poc temps després, els dos van ajudar a la fundació de la Universitat de Coruscant.

Per aquella època, els Jedi havien desenvolupat els seus característics sabres de llum, però les armes eren inestables i consumien molta energia. Capaços de funcionar només durant curts períodes abans de sobreescalfar, els sabres de llum d'aquesta era sovint eren simplement cerimonials.

Durant el període Pius Dea (12.000-11.000 ABY), la República va caure sota la influència d'una secta teocràtica. Al llarg de diversos segles, el Canceller Suprem Contispex i els seus descendents van autoritzar diverses croades contra les sectes alienígenes rivals. La tempesta radioactiva provocada va aprofundir les tensions entre el Nucli i la Vora, que serien explotades en última instància durant l'era de l'Ascens de l'Imperi.

El període Rianitus (9000-8000 ABY) és notable pel regnat de 275 anys d'en Blotus el Hutt, que va desafiar els tradicionals estereotips dels Hutts convertint-se en un dels més distingits personatges que mai van portar el càrrec de canceller.