10
Imatges de naus espacials giraven
veloçment pel buit com puntets flamejants al voltant de Coruscant. El mapa
hologràfic del sistema mostrava les posicions de tots els navilis que es
trobaven dins del seu radi d'acció, i traçava les òrbites d'aproximació
aprovades sobre una immensa graella esfèrica. Les terminals de dades escopien
informació sobre les mides de les naus i les exigències dels descensos, i
registraven totes les transmissions en què un pilot avisava que estava tenint
problemes per controlar la seva nau. Una pauta dispersa de zones vermelles de
perill indicava la posició dels núvols de fragments en què s'havien convertit
les naus espacials destruïdes durant la batalla lliurada sobre Coruscant que
encara no havien estat remolcades fins al planeta.
Dotzenes de controladors del trànsit
espacial estaven drets als seus llocs de supervisió al voltant del mapa en tres
dimensions del planeta, assenyalant imatges amb llapis de llum i dibuixant
vectors d'aproximació clars o assignant prioritats als programes de descens. Un
dels espaiports de l'extrem occidental de Ciutat Imperial que havien patit
danys durant la guerra acabava de ser obert novament la setmana passada, i una
gran part del trànsit de llançadores estava sent desviat cap a ell per
descongestionar les plataformes de descens escampades al voltant del Palau
Imperial.
La Leia Organa Solo romania immòbil
al costat d'una controladora de trànsit. Ja s'havia adonat de com d’ocupada que
estava dirigint el trànsit espacial i intentava no fer massa preguntes, però
l'espera li estava resultant bastant difícil de suportar.
-Aquí hi ha alguna cosa. -La
controladora de trànsit va allargar la mà que sostenia el llapis de llum per
assenyalar una icona consistent en un quadrat violeta que era utilitzat per
indicar el concepte Nau espacial de petites dimensions - Tipus desconegut -.
Podria ser la que està esperant, ministra Organa Solo? Acaba de sortir de
l’hiperespai. No hem pogut determinar el seu vector anterior.
La Leia va sentir una sobtada onada
d'excitació.
-Sí, és aquesta... Encara no han
sol·licitat el permís per baixar?
La controladora de trànsit va fregar
l'implant de recepció incrustat en la seva templa.
-Estem rebent la sol·licitud. La
pilot només ha enviat el seu nom... Sembla una mena de codi, Wínter?
La Leia va somriure.
-No, és el seu veritable nom.
Donin-li permís per baixar a la plataforma superior nord del Palau Imperial,
amb la meva autorització. -Va fer una profunda inspiració d'aire i va sentir
que el seu cor començava a bategar més de pressa -. Aniré a rebre-la
personalment. -Leia va girar sobre si mateixa, i va donar dos ràpids passos cap
endavant abans de recordar que havia d’agrair l'ajuda que li havia prestat a la
controladora de trànsit -. Anem, C3PO-va afegir després en passar al seu
costat.
L’androide de protocol es va posar
en posició de ferms i es va apressar a seguir-la amb el seu típic caminar
encarcarat. Havia tornat a Coruscant amb l’R2 i en Lando feia tres dies,
després dels quals havia passat quatre hores donant-se un deliciós bany amb
lubricant i utilitzant un fregador. C3PO relluïa com si fos nou, i totes les
empremtes de mucositat de l’amorfoide havien estat eliminades del seu brillant
acabat metàl·lic.
La Leia va sentir el brunzit dels
motivadors de C3PO mentre el seguia, però estava tan absorta en el remolí de
pensaments que s'agitaven dins del seu cap que no li va prestar cap atenció. En
Han hauria d'haver tornat de Kèssel feia dos dies, però seguia sense tenir cap
notícia d'ell. Probablement s'havia trobat amb algun vell amic dels seus temps
de contrabandista, havia begut massa, havia estat jugant fins molt tard i
s'havia oblidat per complet de les seves altres obligacions. Per sort en
Chewbacca havia fet un jurament de sang que l'obligava a protegir-lo, perquè en
Han s’hauria d'enfrontar amb la Leia quan tornés.... i quan això ocorregués, en
Han necessitaria tota la protecció que pogués proporcionar-li un wookiee. Com s'atrevia a oblidar d'una cosa semblant?
Bé, de moment la Leia donaria la
benvinguda a la llar als seus bessons... No ho faria sola.
La Leia era a la terrassa del palau
amb el coll estirat al màxim per examinar el cel ple de calitja. L'aurora de
Coruscant brillava amb una resplendor iridescent a través del crepuscle,
eclipsada per la complexa matriu de les enormes drassanes que suraven en les
seves òrbites.
-Avisa’m quan els vegis arribar,
C3PO.
La brisa empenyia flocs de cabells
davant dels seus ulls.
-Sí, mestressa Leia. Estic
buscant-los. -C3PO va col·locar dues mans daurades al voltant dels seus sensors
òptics imitant un gest humà, com si això pogués ajudar-lo a veure amb més
claredat -. No creu que seria més prudent que retrocedíssim una mica
apartant-nos de la vora?
La Leia va contenir l'alè. Els seus
nens tornaven a casa... No havien posat els peus a Coruscant durant gairebé dos
anys, però per fi tornaven per quedar-se. La Leia per fi podria ser una
veritable mare per a ells.
Immediatament després del seu
naixement, els bessons havien quedat reclosos en un planeta secret descobert
per Luke i l'almirall Ackbar. Aquell món no figurava en cap carta de navegació,
però era habitable i estava molt ben protegit. En Luke i l’Ackbar havien creat
una base fortament vigilada, deixant allí a la Wínter, la lleial servent de la
Leia, perquè tingués cura dels nens Jedi.
Però la Leia sospitava que en Luke
havia deixat a la Wínter amb els infants perquè els proporcionés alguna cosa
més que protecció.
La Leia se les havia arreglat per
visitar en Jacen, la Jaina i l’Ànakin cada dos o tres mesos durant el seu aïllament
protector, normalment acompanyada per al Han. La Wínter emergia de l’hiperespai
pilotant una llançadora de llarga distància en el moment acordat per endavant.
La Leia i en Han pujaven a la llançadora sense saber mai quin era el seu destí
i quedaven tancats al compartiment de passatgers de darrere, després dels quals
la Wínter s'encarregava de portar-los fins al planeta protegit. El Senat de la
Nova República s'havia sentit perplex i una mica escandalitzat davant els
misteriosos desplaçaments de la Leia, però en Luke i l’Ackbar s'havien
encarregat de fer callar les seves objeccions.
La Leia esperava que en el futur
podria trobar una mica de temps per visitar el seu nadó. L’Ànakin, tot i que a
partir d'aquell moment hagués d’afegir el fet de tenir cura dels bessons a la
resta de les seves obligacions. Fins aleshores no podia dir que hagués estat
una mare exemplar pel que feia als bessons, i ser-ho encara menys per al nadó
del que ho havia estat per a ells, suposaria una autèntica tragèdia.
- Aquí està, mestressa Leia! -C3PO
va assenyalar un puntet de llum parpellejant que s'estava fent més brillant a
cada segon que transcorria -. Una llançadora està descendint.
La Leia va sentir un espasme
d'ansietat barrejat amb una esgarrifança d'excitació.
La llançadora va seguir
aproximant-se amb un continu picar de llums verds i vermells al cel
crepuscular. Va traçar un cercle al voltant de l'antic Palau Imperial, i
després va activar els seus feixos repulsors per baixar amb un sospir gairebé
imperceptible i acabar posant-se sobre la plataforma. La llançadora, un aparell
de línies anguloses que feien pensar en un insecte, no portava marques ni
indicació de quin era el seu planeta d'origen.
L'escotilla del compartiment de
passatgers de la llançadora es va obrir amb el xiuxiueig que indicava
l’equalització de les pressions, i una rampa va brollar lentament d'ella. La
Leia es va mossegar el llavi i va fer un pas cap endavant mentre aclucava els
ulls intentant veure alguna cosa entre les ombres. La llançadora impedia el pas
de gairebé tota la brisa, i la seva aparició havia deixat la zona sumida en un
silenci pràcticament absolut.
Els bessons van sortir l'un al
costat de l'altre i van esperar al començament de la rampa. La Leia va
contemplar al Jacen i la Jaina, els dos molt seriosos i de cabells foscos, dos
petits d'ulls grans i plens d'avidesa i caretes que feien pensar en dos
diminuts fantasmes d’en Han i la Leia.
La Leia va pujar corrent per la
rampa després d'un segon de vacil·lació i va abraçar als nens. Tant en Jacen
com la Jaina van respondre abraçant a la seva mare.
- Benvinguts a casa! -Va xiuxiuejar
la Leia.
Va captar por i reserva en ells, i
la Leia va comprendre amb una punxada de dolor que per als bessons pràcticament
era una desconeguda. La Wínter havia estat la seva institutriu durant tot el
temps que abastaven les seves joves memòries, i la Leia no havia estat més que
una visitant que apareixia quan podia trobar un forat en els seus deures. Però
la Leia es va prometre que els tornaria amb escreix tot el temps que no havia
pogut dedicar fins llavors.
Totes les obligacions que havia
assumit es van alçar en la seva ment, acorralant-la amb l'espectre del deure.
Seguia havent de veure-se-les amb l’ambaixador de Càrida i havia d'enfrontar-se
a un miler més de tasques molt delicades per mantenir la integritat de la Nova
República. Hi havia dotzenes de sistemes planetaris que estaven a punt de
prendre la decisió d'unir-se a la República sempre que un representant prou
hàbil, com la Leia, demostrés la seva bona fe fent-los una visita oficial. Si
la Mon Mothma la cridava perquè ajudés a aconseguir la ratificació d'un tractat
o perquè la substituís en un sopar de gala, com podria negar-se la Leia? El
destí de la galàxia era a la balança, i resultava obvi que depenia del que ella
fes o deixés de fer.
Com uns simples nens podien tenir
preferència sobre tot això..., i en quina classe de mare la convertia el mer
fet d'estar pensant tot allò?
- On és el pare? -Va preguntar en
Jacen.
Una punxada d'ira va travessar a la
Leia com una llança de gel.
-Bé, ara mateix no és aquí.
La Wínter va sortir per fi del
compartiment de pilotatge. La Leia va alçar la mirada cap a la seva amiga i
confident, i es va sentir inundada per un torrent de records meravellosos i
impregnats de tendresa. La Wínter sempre havia tingut els cabells blancs com la
neu des del primer moment en què la Leia la recordava, i un rostre ple de
serenitat que molt poques vegades es permetia mostrar ni la més lleu ombra
d'ira. La Wínter es va adonar de l'absència d’en Han i va arquejar les celles.
El seu rostre es va omplir de preguntes, però no va dir res.
- On és el petit
Ànakin? -Va preguntar la Jaina.
-Encara haurà de
quedar-se amb mi durant algun temps -va dir la Wínter, i va empènyer suaument
als bessons perquè comencessin a baixar per la rampa -. Vinga, us portarem a la
vostra nova casa...
Els dos nens es van
posar en marxa obedientment amb la Leia seguint-los a prop. C3PO no semblava
saber què s'esperava que fes durant la reunió familiar, per la qual cosa es va
limitar a seguir movent els braços i emetent exclamacions ofegades i
incoherents.
- Quant de temps ens
quedarem aquí? -Va preguntar en Jacen. - On és la nostra habitació? -Va
preguntar la Jaina. La Leia va somriure davant les preguntes i va fer una
profunda inspiració d'aire abans de respondre-les. Tenia el pressentiment que
en el futur sentiria un munt de preguntes.
Quan la Leia es va
acomiadar per fi dels bessons donant la bona nit amb un petó. C3PO no hagués
estat capaç de decidir qui tenia un aspecte més exhaust, si la Leia o els nens.
La Leia va apartar un floc de cabells negres dels seus ulls mentre s'aturava un
moment al llindar de l'habitació dels bessons i els bufava un altre petó.
C3PO es va posar a
la gatzoneta entre els llits dels bessons després d'haver ajustat els seus
servomotors per obtenir una mica més de flexibilitat en les articulacions. Ja
s'havia ocupat de detalls tan importants com el fet de proporcionar gots amb
aigua per als nens i haver instal·lat petites llums nocturnes en els racons
foscos.
-Sigueu bons amb
C3PO -va dir la Leia -. Es quedarà aquí fins que us hagueu adormit. Avui us han
passat moltes coses emocionants, i demà farem moltes més. M'alegra tant
tenir-vos de tornada...
La Leia els va
somriure amb una sinceritat que brollava del més profund del seu cor,
aconseguint transmetre l'alegria que sentia fins i tot amb la cara plena de
cansament.
-Estic segur que puc
manejar la situació, mestressa Leia -va dir C3PO-. He revisat la major part de
les bases de dades de psicologia infantil disponibles... Excepte aquelles
recomanades per l'Emperador, naturalment.
La mirada amb què li
va respondre la Leia semblava contenir una mica d'escepticisme, cosa que va
deixar perplex a C3PO.
-No vull dormir -va
dir en Jacen, i es va aixecar al llit.
La Leia seguia
somrient.
-Però necessites
descansar. Escolta, si et portes bé potser C3PO t'expliqui un conte...
Va tornar a
acomiadar-se amb la mà i va desaparèixer a la gran sala d'estar.
Els nens havien
tingut un dia molt atrafegat. Després del seu viatge amb la Wínter havien estat
obsequiats amb un ràpid recorregut pel Palau Imperial, i després els havien
ensenyat els seus nous allotjaments. La Leia també se les hi havia arreglat per
redecorar el dormitori dels bessons amb tonalitats acollidores i relaxants
malgrat les seves moltes obligacions com a ministra de l'Estat. C3PO s'hauria
sentit encantat podent oferir la seva ajuda en el projecte, però en aquell
temps estava assistint a les carreres d’amorfoides amb Lando Calrissian. Quan
pensava en aquella experiència. C3PO sempre es deia que hauria preferit
ocupar-se de les tasques de decoració.
La Leia va ser
interrompuda en diversos moments del recorregut per trucades insistents,
documents que havien de ser autoritzats i breus converses que no podien ser
retardades. Cada vegada que això passava la Leia semblava sentir-se culpable,
com si comprengués que era una indicació de com seria el futur.
Els bessons havien
quedat sorpresos i emocionats davant totes les coses noves que els envoltaven,
però també s'havien anat posant cada vegada més irritables a mesura que el
cansament s'anava apoderant d'ells. Estaven aclaparats per un excés de novetats
en el mateix dia, i a això calia afegir el que se'ls hagués donat una nova llar
i se'ls hagués dit que es dormissin en una habitació amb la qual no estaven
familiaritzats. Segons la informació que C3PO havia emmagatzemat recentment als
seus bancs de dades, donada la situació resultava totalment normal que els nens
causen petites dificultats.
-No vull que ens
expliquis un conte abans d'adormir -va dir en Jacen, i va creuar les manetes
sobre el pit mentre llançava una mirada desafiant a C3PO.
-Jo tampoc -va dir
la Jaina.
- I tant que voleu
que us expliqui un conte! -Va insistir C3PO-. He examinat tota la literatura
infantil de milers de sistemes planetaris, i he seleccionat un conte que crec
us agradarà moltíssim. Es titula El cadellet de bantha perdut, i és un clàssic
molt popular entre els nens de la vostra edat des de fa diverses generacions.
C3PO havia estat
esperant amb impaciència tenir l'ocasió d'explicar, ja que recordava el que
havia gaudit comptant les aventures que havia viscut amb l'amo Luke i el capità
Solo als ewoks. Fins i tot havia seleccionat uns quants efectes de so molt
emocionants per acompanyar certs passatges de la història del cadellet de
bantha. C3PO mai havia estat a prop d'un bantha viu durant el temps que havia
passat a Tatooine, però uns genets de banthes -els incursors Tusken -, l'havien
desmantellat durant el primer atac que havien llançat contra l'amo Luke. C3PO
suposava que això li donava un cert dret a considerar-se com un expert en el
tema.
- No vull que ens
expliquis un conte! -Va repetir en Jacen.
Els dos bessons
tenien el cabell negre i rebel i els profunds ulls castanys de la seva mare. En
aquells moments la cara del nen mostrava una expressió de tossuderia decidida i
incommovible que C3PO havia vist molt sovint en el d’en Han Solo.
C3PO va comprendre
que el que havia provocat l'enfrontament tenia molt poc a veure amb el conte.
Segons la seva nova informació sobre els nens, els bessons s'estaven sentint
desplaçats, indefensos i impotents. Hi havia tantes coses noves fora del seu
control que sentien la necessitat d'exercir el seu poder i insistir en
conservar algun diminut punt d'estabilitat. En Jacen necessitava assegurar-se
que podia produir cert efecte sobre el que l'envoltava. El nen estava molt
inquiet, i la Jaina havia captat el nerviosisme i la preocupació del seu germà
i semblava trobar-se a la vora del plor.
-Bé, jove amo Jacen.
T’explicaré el conte en alguna altra ocasió.
C3PO sabia com tenir
contents als bessons i deixar que s'anessin dormint a poc a poc. Després de
tot, dominava amb fluïdesa més de sis milions de formes de comunicació. Podia
cantar cançons de bressol en qualsevol llenguatge i qualsevol estil.
Va escollir unes
quantes que estava segur agradarien als bessons, en Jacen i la Jaina es
quedarien adormits en qüestió de segons. C3PO va començar a cantar.
-Oh, i per què estan
plorant ara? -Va exclamar la Leia, alçant-se i tornant la mirada cap al
dormitori -. Potser hauria d'anar a esbrinar què passa.
La Wínter va
estendre una mà i li va fregar el canell, detenint-la abans que es posés
dempeus.
-Tot anirà bé. Estan
cansats i espantats, i molt nerviosos. Tingues paciència amb els bessons... Ah,
i com ets nova per a ells, posaran a prova els teus límits a cada moment i
tractaran d'esbrinar com poden manipular-te. No els ensenyis que acudiràs
corrent cada vegada que facin algun soroll. Els nens sempre aprenen molt de
pressa aquest tipus de coses.
La Leia va sospirar
i va mirar a la seva serventa personal. La Wínter portava anys aconsellant-la
en moltes coses, i el més normal era que sempre tenia raó.
-Bé, sembla com si
fos jo la que necessita aprendre de pressa...
-Cada part del teu
ésser és un procés d'aprenentatge. Has d’equilibrar l'amor que sents cap a ells
amb la seva necessitat d'estabilitat. En el fons, ser pares es redueix a això.
La Leia va torçar el
gest com si una preocupació oculta hagués començat a ofegar la felicitat que
sentia en tenir els seus nens novament al seu costat.
-Potser hagi de fer
tot això jo sola.
La mirada de la
Wínter es va tornar sobtadament penetrant i aguda, i per fi va formular la
pregunta que portava hores donant voltes per les ments de totes dues.
- On és en Han?
- Què on és? Bé, la
resposta és que no és aquí!
La Leia no volia que
la Wínter percebés la irritació i el dolor que s'havien apoderat del seu
rostre, de manera que es va posar dreta i li va donar l'esquena. Hi havia
imaginat una vegada i una altra una infinitat de possibilitats en les que veia
al Han ferit, perdut, atacat... però havia descobert que preferia creure en
altres possibilitats.
-Està en el Falcó amb Chewbacca. Hi hauria d'haver
tornat fa dos dies. Sabia quan anaven a arribar els bessons, però ser aquí quan
arribessin era massa molèstia per a ell! Que haguem estat uns pares
pràcticament inexistents durant els dos primers anys de la seva vida ja és prou
dolent, però ara resulta que ni tan sols pot disposar d'unes hores per rebre en
Jacen i la Jaina quan per fi tornen a casa.
En Han havia sentit
el tall tallant com una navalla de les paraules de la Leia en moltes ocasions,
i la seva llengua s'havia anat tornant cada vegada més precisa amb els anys
d'experiència com a diplomàtica. Una petita part del seu ésser s'alegrava que
en Han no hi fos perquè descarregués la seva ira sobre ell, però la Leia no va
poder evitar pensar que si en Han hagués estat allà, llavors no hauria tingut
cap motiu per estar tan irritada.
- On ha anat?
La Leia va moure la
mà, i quan va respondre va intentar que la seva veu sonés el més tranquil·la i
despreocupada possible.
-Ha anat a Kèssel
per veure si aconseguia convèncer a algun dels vells miners d’espècia de què
s'unissin a la Nova República. No s'ha pres la molèstia d'enviar cap missatge
des que se'n va anar.
La Wínter la va
contemplar fixament i sense parpellejar durant uns moments. Els seus períodes
d'intensa concentració sempre aconseguien posar una mica nerviosa a la Leia.
-Permet-me que et
digui una cosa. Leia -va murmurar per fi -. Crec que tinc raó, saps? Si
qualsevol altra persona s'hagués marxat amb una missió semblant, portés dos
dies de retard sobre la data en la que havia de tornar i no s'hagués posat en
contacte amb tu durant una setmana... Bé, estaries preocupada. Molt
preocupada... Amb Han, estàs suposant que l'únic que passa és que s'està
comportant d'una manera irresponsable. I si li ha passat alguna cosa?
-Això és una
bajanada.
La Leia va tornar a
donar-li l'esquena per impedir que la Wínter s'adonés que aquesta mateixa
preocupació portava diversos dies obsessionant-la.
El rostre de la
Wínter seguia estant molt seriós.
-Segons els informes
que he vist, Kèssel és territori relativament hostil. No estem parlant
únicament de les mines d'espècia, sinó també de la Institució Penitenciària
Imperial, que compta amb algunes defenses prou poderoses per impedir que els
presoners puguin escapar. Tot el sistema porta algun temps sense mantenir cap
mena de contacte amb nosaltres.
La Wínter va fer una
pausa, com si estigués examinant altres records.
-Quan Mara Jade i
Talon Karrde van unificar alguns dels contrabandistes fa dos anys, Jade va
observar que Kèssel podia arribar a causar certs problemes. No creus que
hauries de parlar amb algun contacte diplomàtic d'aquesta zona per assegurar-te
que no li ha passat res al Falcó Mil·lenari?
La Leia va
parpellejar, sentint-se irritada davant el suggeriment de la Wínter tot i que
ja se li havia passat pel cap dotzenes de vegades.
-Em sembla que seria
exagerar una mica, no creus?
La Wínter la va
contemplar sense perdre la calma.
- O es tracta
senzillament de què no estàs disposada a revelar la teva preocupació perquè
això et resultaria compromès?
La sala de
comunicacions privada tenia un aspecte molt diferent durant l'enrenou d'un
assolellat matí de Coruscant. L'última vegada que la Leia havia estat en ella
havia estat per contactar amb l'irritant ambaixador de Càrida a altes hores de
la nit.
Però en aquest
moment, si tornava la mirada cap als murs de vidre la Leia podia veure a
funcionaris que anaven i venien precipitadament per complir els seus deures del
dia, i a personal administratiu i de serveis que probablement portava anys
treballant a Ciutat Imperial i al que li importava molt poc quin govern regia
la galàxia.
La Leia va pensar
que no feia molt de temps l'Aliança estava formada pels lluitadors més valents
i consagrats a la causa, aquells que estaven disposats a morir pels seus
ideals. Com era possible que la Nova República hagués degenerat tan ràpidament
convertint-se en una burocràcia? Va pensar en herois als que havia conegut,
persones com Jek Porkins i Biggs Darklighter, que havien mort per destruir la
primera Estrella de la Mort, i es va
consolar amb l'esperança que el seu esperit seguís estant present en algun lloc
del nou govern.
La Wínter, que estava
asseguda davant de la consola de transmissió, va tossir lleument per atreure
l'atenció de la Leia.
-Això ha resultat
bastant difícil. Leia, però crec que per fi tinc un contacte -va dir -. Tota la
ciutat de Kessendra sembla estar abandonada, però vaig poder obtenir els codis
de comunicació de la Institució Penitenciària Imperial. Unes quantes
investigacions més em van permetre trobar una persona que, almenys nominalment,
sembla estar al capdavant del que es considera un govern en aquest lloc. Es diu
Moruth Doole, i ocupava un càrrec subaltern en l'administració de la presó. No
sé com se les ha arreglat per aconseguir-ho, però ara supervisa les operacions
d'extracció de l'espècia.
»Sembla que la
situació és bastant caòtica. Vaig establir el meu primer contacte amb la
guarnició de la lluna de Kèssel. Tothom va semblar alarmar-se molt en rebre una
transmissió de la Nova República, saps? Bé, després em van anar passant dels
uns als altres com si fos una pilota fins que en Moruth Doole per fi va accedir
a parlar amb nosaltres. T’està esperant.
-Endavant -va dir la
Leia.
La Wínter va
inspeccionar el seu tauler durant uns moments, i després va iniciar el contacte.
La Leia va entrar al camp de transmissió.
Un petit holograma
d'una criatura que recordava una granota va aparèixer sobre la plataforma. L'estàtica
causada pel no gaire sofisticat equip de transmissió de Kèssel alterava els
colors tenyint al Doole amb tons verds i groguencs. La seva arcaica armilla i
la seva corbata d'un color groc cridaner li proporcionaven una aparença una
mica còmica.
-Vostè deu ser la
ministra Organa Solo, no? -Va preguntar en Doole, i va estendre les mans cap la
imatge de la Leia en un gest conciliador. La Leia es va adonar que portava un
artefacte mecànic, potser un mecanisme d'enfocament, que tapava un dels seus
ulls grans com llanternes -. Em complau moltíssim tenir l'ocasió de parlar amb
una representant de la Nova República, i li demano disculpes per qualsevol
dificultat que hagi pogut tenir per establir contacte amb mi. Durant els dos
últims anys hem patit una certa agitació social, i em temo que encara no hem
aconseguit posar fi a totes les alteracions i disturbis.
Els seus carnosos
llavis d'amfibi es van tensar cap amunt en una ganyota que havia de pretendre
ser un somriure. Una llengua llarga i d'extrem bastant esmolat entrava i sortia
veloçment de la seva boca mentre parlava, però en Doole xerrava a tal velocitat
que la Leia no va tenir cap ocasió d'intervenir. Durant els seus anys de servei
diplomàtic havia après a no confiar massa en la seva capacitat per desxifrar el
llenguatge corporal de les criatures no humanes, però tot i així la Leia es va
preguntar si els ràpids moviments de la llengua d’en Doole podien ser un senyal
indicador de nerviosisme.
-Bé, ministra com
puc ajudar-la? Hem estat pensant d’enviar un representant per establir
relacions amb la Nova República, cregui’m... Desitjo aprofitar aquesta ocasió
per convidar-la a què enviï un ambaixador al nostre món per tal que això
contribueixi a mantenir l'harmonia. A Kèssel ens agrada pensar en la gent de la
Nova República com els nostres amics.
En Doole va callar
de sobte, com si acabés de comprendre que havia parlat massa. La Leia es va
permetre un arrufament de celles intern, però va seguir mantenint controlada la
seva expressió. En Moruth Doole estava dient exactament el que ella volia
sentir, i li donava respostes políticament irreprotxables sense que la Leia
hagués hagut de fer-li les preguntes prèviament. Que estrany... Què estava
pensant en realitat?
-Bé, senyor Doole...
Per cert, em temo que no sé quin és el tractament que he de donar-li. Com voleu
que em dirigeixi a vostè?
En Doole la va mirar
fixament amb el seu únic ull i va joguinejar amb les lents mecàniques, com si
mai ho hagués pensat fins aquell moment.
-Eh... Crec que n'hi
haurà prou amb Comissionat Doole.
-Bé, Comissionat
Doole, agraeixo la seva oferta de cooperació i d'obertura de relacions, i
confio que no haurem actuat prematurament. Un dels nostres representants va ser
enviat a Kèssel fa més d'una setmana, però no hem tingut notícies d'ell. Hauria
d'haver tornat fa tres dies. M'he posat en contacte amb vostè per esbrinar si
podria confirmar la seva arribada allà sa i estalvi.
En Doole va alçar
les seves mans de llargs dits i va recolzar les galtes en elles.
- Un representant,
diu? I va ser enviat aquí? No he estat informat de l'arribada de cap
representant.
La Leia va mantenir
la seva expressió tranquil·la i immutable, encara que va sentir que se li
gelava el cor.
- Podria esbrinar si
la seva nau, el Falcó Mil·lenari, va arribar a Kèssel? Fa uns
moments vam tenir certes dificultats per localitzar a una persona que ocupés un
alt càrrec. Potser es va presentar davant d'un altre funcionari governamental.
-Bé... Puc fer-ho,
naturalment -va dir en Doole, i la seva veu va sonar bastant dubitativa. Els
seus dits es van moure sobre una terminal de dades invisible que es trobava més
enllà dels límits del camp de transmissió. En Doole es va apartar de la
terminal gairebé a l'instant, i la Leia va pensar que amb una rapidesa
excessiva -. No, ministra, ho lamento... Els nostres registres no contenen cap
referència sobre l'arribada a Kèssel d'una nau anomenada Falcó Mil·lenari. Qui
pilotava aquesta nau?
-El pilot es diu Han
Solo, i és el meu marit.
En Doole s'alçà i va
posar cara de consternació.
-Em sap moltíssim
greu sentir-ho... És un bon pilot? Com potser sàpiga, el cúmul de forats negres
que és a prop de Kèssel fa que els viatges siguin extremadament perillosos fins
i tot dins l’hiperespai. Les Goles són una de les meravelles de la galàxia,
però si el pilot va escollir una ruta equivocada per travessar el cúmul... Oh,
espero que no li hagi passat res!
La Leia es va
inclinar cap endavant, acostant-se una mica més al centre del camp de
transmissió.
-En Han és un pilot
superb, Comissionat Doole.
-Enviaré un equip de
recerca immediatament, ministra. Li asseguro que Kèssel li oferirà tota l'ajuda
possible en aquest assumpte... Registrarem la superfície del planeta i de la
lluna, i també inspeccionarem l'espai a la recerca de qualsevol nau avariada. Li
informaré immediatament de qualsevol descobriment que fem.
En Doole va estendre
una mà cap als controls del seu holotransmisor, però es va aturar abans que els
seus dits arribessin a ells.
-I, naturalment,
esperarem amb impaciència l'ocasió de donar la benvinguda a qualsevol altre
ambaixador que decideixi enviar-nos -va afegir -. Espero que quan tornem a
parlar ho fem en circumstàncies menys tristes, ministra Organa Solo.
La imatge d’en
Moruth Doole va ser engolida per un esclat d'estàtica, i la Leia va permetre
que la pètria impassibilitat que havia mantingut fins aquell moment es
convertís en un arrufament de celles tot confós i sospites.
La Wínter va alçar
la mirada cap a ella des dels controls.
-No he detectat cap
contradicció òbvia, però no estic molt convençuda que tot el que ens ha dit
sigui veritat.
La Leia tenia els
ulls clavats a la llunyania. La preocupació li lligava les entranyes, i va
pensar que s'havia comportat com una estúpida d’enfadar-se amb Han.
-Alguna cosa va terriblement
malament, això està clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada