2
En Rotllos, portant encara a la Reina
Gale sobre la seva espatlla com un sac d'arrels turg capellanes, havia corregut
bastant a l'interior del que la Reina va suposar que era el districte històric
de Ciutat Nexe. Per descomptat, la jove només podia fer una arriscada suposició
d'on es trobaven realment, ja que estava observant les vistes que s'allunyaven
ràpidament mentre ella estava cap per avall. Els seus cops a la peluda esquena
del gigorà finalment van començar a tenir algun tipus d'efecte.
- Ja n'hi ha prou, superdesenvolupat
fugitiu d'una fàbrica de catifes! La gent està començant a fixar-se en
nosaltres! Ens fotran la patrulla a sobre!
En Rotllos va girar cap a un carreró
lateral format per dos edificis antics i la va dipositar curosament a la vorera
de pedra, aspirant grans volums d'aire fresc amb els seus gegantins pulmons,
després de l'esforç de la cursa. Mentre en Rotllos descansava, la Reina va
donar un cop d'ull per la cantonada per comprovar el bulliciós trànsit del
carrer exterior.
-Els hem d’haver perdut, Rotllos,
considerant tot el trànsit de vianants que hi ha allà fora.
Una esgotada sèrie de gralls i
esbufecs va sorgir del seu fatigat amic. La Reina va considerar el seu
suggeriment.
-No, no crec que haguem d’intentar
escapar de la ciutat encara. Si en Tok va posar a la patrulla sobre avís,
llavors estaran establint controls d'identitat per tot l’espaiport, el sistema
de trànsit, les flotes de lloguer de lliscadors, i tot el que vulguis imaginar.
El carreró formava una estreta ranura
i era tot just prou ample com per passar a peu. Va caminar més enllà d’en
Rotllos, a l'extrem oposat del carreró, i va observar un instant als vianants.
Només alguns vianants ocasionals amb estranyes túniques vermelles amb caputxa
apareixien per la plaça interior, ignorant-los per complet. Entralla tenia un
noble i antic passat, i el planeta estava bastant orgullós de la seva llarga
història. Diverses sectes importants s'havien originat allà; moltes tenien
escoles que es dedicaven a diversos estudis filosòfics i a les arts. Sens dubte
es trobaven prop d'un dels vells monestirs, va decidir la Reina mentre lliscava
de nou al costat del gegant pelut.
Creuant els braços, es va recolzar
contra el mur al costat d’en Rotllos, deixant que el fred de la pedra li
recorregués l'espinada. L'estret carreró s'obria al pur cel blau i a la immensa
mitja lluna d’Entralla. La lluna figurava de manera prominent en la mitologia
entrallana; recordava una història en concret en què es deia que va canviar de
color quan un antic heroi va sortir victoriós davant d'un poderós invasor. Els
entrallans encara s'aferraven desesperadament als seus estimats mites i
llegendes, era tot el que els quedava després d'estar sota les botes de
l’Imperi imperial i ara de l’Alineament Pentaestrella. La Reina sabia molt bé
el que els entrallans devien sentir, però es preguntava per què no havien fet
res al respecte.
Mites a part, la Reina i el seu amic
estaven molt lluny del camp esclavista imperial del qual tots dos havien
escapat. La Reina havia estat al campament des que era petita, servint com a
mascota personal del capatàs esclavista que dirigia el campament. En Rotllos
era un monstre indòmit i incomprès al qual no es podia controlar. Ella havia
estat l'única persona del campament que podia entendre d'alguna manera els
estranys sons i xiulets que ell feia, i aviat es van fer amics. No obstant
això, en Rotllos seguia resistint als esclavistes, i havia estat sentenciat a
mort pel capatàs esclavista quan la Reina va decidir que aquesta era la gota
que feia vessar el got i va alliberar el gentil gegant. Durant el seu temps al
campament, la Reina havia observat acuradament al capatàs esclavista: com
intimidava els altres per mantenir la seva autoritat, com subornava als
inspectors imperials que arribaven per tancar-li el campament, com aconseguia
menjar i dormir amb exuberància mentre els seus subordinats vivien en la
misèria amb la resta dels esclaus.
Va fer ús d'aquest coneixement, fent
curosos tractes perquè ella i en Rotllos poguessin seguir vivint. Ho va fer amb
l'esperança de poder ser capaços de mantenir-se pel seu compte, i amb el temps
establir-se en algun lloc on els imperials o l’Alineament mai poguessin tornar
a molestar-los. A poc a poc, els seus tractes van anar millorant, i els
resultats obtinguts cada vegada majors. En aquests dies, la idea d'assentar-se
semblava fins i tot menys remota. A Rotllos no semblava importar-li, li
agradava visitar nous llocs i recollir noves foteses brillants. A més, pensava
la Reina, era de bastant ajuda mantenir prop l'enorme gigorà, fins i tot encara
que fos una mica maldestre.
En Rotllos devia sentir que ella
estava meditabunda, i va tornar el seu pensatiu rostre cap a ella, miolant amb
un to amable i comprensiu. Ella li va donar uns juganers copets al braç, fent
desaparèixer el seu petit puny a la muntanya de pèl llarg i desordenat.
-Anem, enorme estora. Farem servir els
carrerons del darrere i trobarem un lloc on aixoplugar-nos a la nit.
En Rotllos va trinar la seva
acceptació, i la va seguir (tan cautelosament com podia fer-ho un gigorà) cap a
la plaça interior. Tots dos van actuar amb aire despreocupat, fingint ser
innocents vianants passejant mentre passaven al costat d'un grup dels estranys
de les caputxes vermelles. Pocs van reaccionar de cap manera davant d'ells, la
majoria llançant prolongades mirades a en Rotllos, mentre la parella va lliscar
girant una cantonada.
Una mà va sorgir de sobte i es va
agafar amb fermesa al braç de la Reina, arrossegant-la a un pati porticat. En
Rotllos va rugir amb profunda ràbia i immediatament els va perseguir. Abans que
la Reina pogués llançar un crit d'advertència, dues figures encaputxades més
van aparèixer de les ombres del pati. Una d'elles brandava una arma d'aspecte
estrany. Un centelleig de foc blau va embolicar el gegant i el va fer caure
inconscient al terra de rajoles de pedra.
Cridant i llançant mossegades, la
Reina es va alliberar dels seus raptors i va córrer al costat del gigorà caigut
mentre les quatre figures s'acostaven lentament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada