31
-Bé -va dir en Luke-, aquesta zona
té millor aspecte que el lloc on vam estar abans, però on anem exactament?
En Lando va assenyalar amb un dit.
-Aquí.
- A una botiga de plantes?
-No et deixis enganyar per això.
Aquesta botiga pertany a un vell ho'din anomenat Spero. Té un munt de
connexions, algunes amb l'Imperi, altres amb l'Aliança i altres més amb els
criminals.
-Deixa’m que ho endevini: et deu un
favor.
-No exactament. Però hem fet alguns
negocis junts en el passat, i no li importa guanyar uns quants crèdits passant
informació.
Van anar cap a la botiga.
-Hi ha molta gent que ens està
mirant com si no els agradés gens la nostra presència -va dir en Luke.
-És pels uniformes. L'Imperi no té
molts amics per aquí baix. Gairebé tota la gent d'aquests nivells probablement
està fugint d'alguna cosa, i és a un pas de l'arrest. No ens molestaran...,
sempre que no fiquem el nas en el lloc equivocat, és clar. No volen que els
imperials facin cap desplegament de força en el seu amagatall.
Quan van entrar a la botiga, no van
veure ni rastre del ho'din al qual pertanyia. Excepte per en Luke i Lando, el
local estava buit.
-No hi ha ningú a casa -va dir en
Luke-. Això és una mica estrany, oi?
-Sí, ho és. Crec que...
Algú va dir alguna cosa darrere
d'ells. En Luke no va entendre res, però va reconèixer el llenguatge, acabaven
de parlar-los en wookieès.
-Calma, amic -va dir en Lando-.
Ningú farà cap moviment sobtat.
Va aixecar les mans separant-les del
cos, i li va dir al Luke que fes el mateix.
El wookiee va dir alguna cosa més.
Hi havia alguna cosa en aquella
veu...
-Dóna’t la volta, i procura moure't
molt a poc a poc -va dir en Lando al Luke.
Es van donar la volta.
I, naturalment, es van trobar
contemplant a un wookiee que havia estat objecte d'un tall de cabells
especialment horrible.
- Chewie! -Va exclamar Lando.
Chewie va reconèixer en Luke i Lando
en el mateix instant malgrat els cascos, i va baixar el desintegrador que
empunyava.
En Lando va somriure mentre ell i en
Luke anaven cap en Chewie per donar-li una abraçada.
- Què ha passat? Què t'has fet en el
pelatge?
Chewie va intentar respondre al
mateix temps que Lando disparava més preguntes, i en Luke no va entendre
gairebé res. Però s'alegrava molt de veure el wookiee.
En Lando va acabar acordant que en
Luke no entenia el llenguatge dels wookiees, i va començar a traduir el que
havien dit.
-El propietari de la botiga està
lligat a la part de darrere. Si algú ha vist entrar en Chewie, així no pensaran
que el ho'din l'ha ajudat. Sí, molt bé... Eh, eh... No parlis tan de pressa,
amic!
Chewie va seguir produint sons
estridents a tota velocitat.
-D’acord, d'acord. Veuràs, en Luke,
la Leia creu que és el Sol Negre el que està darrere dels intents d'assassinat
i no l'Imperi: sembla ser que volen veure't mort. Eh? Bé, no sé com, només som
tres. Com podem entrar en aquest lloc? Si ens capturen això no ajudarà en res a
la Leia, oi?
El diàleg va acabar bruscament quan
un feix desintegrador va entrar per la porta oberta de la botiga i va
destrossar un gran test ple de flors que penjava del sostre. Fragments de
ceràmica van ploure sobre l'esquena d’en Luke, i piles de terra mullada i humus
es van escampar al seu voltant. L'aroma de jungla que impregnava l'atmosfera de
la botiga es va tornar una mica més intensa.
- Ep!
Quatre homes armats amb
desintegradors van llançar noves andanades davant de la botiga. Foren qui
fossin, no portaven uniforme.
En Lando, en Luke i Chewie es van
llançar a terra. El wookiee va alçar el seu desintegrador i va fer diversos
trets a cegues contra els tiradors.
- Qui són aquests tipus? Per què
estan disparant contra nosaltres?
- Qui sap? -Va murmurar Lando.
Va desenfundar el desintegrador que
li havia pres prestat el soldat imperial i va afegir els seus trets al foc amb
què en Chewie estava responent a l'atac. A jutjar pel torrent de llum que va
caure a sobre d’ells un instant després, no semblava que li haguessin donat a
ningú.
- Hi ha alguna altra sortida? -Va
preguntar en Luke.
Chewie grunyir una contestació, i en
Luke va pensar que li havia dit que sí.
- Pel darrere! -Va cridar Lando.
Ell i Chewie van fer diversos trets
més, i els tres van començar a arrossegar-se cap a la part del darrere de la
botiga.
Van passar al costat d'un ho'din
molt ancià lligat i emmordassat en un racó.
-Em sap greu tot això -li va dir en
Lando-. Envieu la factura a l'Aliança. Ells pagaran els danys!
Chewie va arribar a la sortida
posterior i va obrir la porta corredissa.
Un altre feix d'energia va entrar
ràpidament per la porta, lliscant a l'altura del pit d'un ésser humà, i va
obrir un forat en un mur de la botiga. Per sort tots seguien estirats a terra,
i el forat va aparèixer bastant per sobre dels seus caps.
En Lando va deixar anar una
maledicció.
- Ens tenen atrapats!
Abans que poguessin pensar què
anaven a fer, algú va cridar al costat de la sortida del darrere. Després van
sentir l'esclat de diverses descàrregues desintegradores..., però cap feix
d'energia va entrar a la botiga.
- Què...? -Va començar a dir Lando.
En Luke va alçar la mirada des del
racó del sòl en què estava estirat, amb la terra de les plantes incrustada a la
pitrera i l'estómac del seu uniforme robat, i va veure una silueta que
travessava un carreró. Més que caminar, la silueta semblava remenar-se orgullosament.
En Luke va reconèixer l'home.
Era Dash Rendar! Oh, no... I estava
tornant a salvar-lo. En Luke odiava ser salvat per aquell tipus.
- Com va, nois? Teniu cap problema?
En Dash va fer girar el
desintegrador al voltant del seu dit índex i va bufar sobre l'extrem del canó.
El seu alè va produir un so curiosament semblant a una rialleta burleta. En
Luke es va aixecar, i va veure que Lando i Chewie ja estaven imitant-lo. Va
obrir la boca per parlar, però Lando se li va avançar.
- Rendar! Què estàs fent aquí?
-Doncs sembla que salvar-vos la
pell, no? Es diria que s'ha convertit en la meva especialitat. Serà millor que
fotem el camp d'aquí, sempre podem parlar mentre correm. Seguiu-me.
En Luke va moure el cap. Allò no li
agradava gens, però no podia fer-hi gran cosa. En Rendar tenia raó, per
desgràcia.
Darth Vader va contemplar l'homenet
immòbil davant d'ell en una sala de conferències del seu castell.
- Estàs segur d'això?
-Sí, Lord Vader. Estic segur.
En Vader es va sentir envaït per una
deliciosa sensació de triomf. Per si sol no era suficient, per descomptat, però
suposava un considerable progrés cap a la consecució de la prova definitiva que
necessitava obtenir.
-I tens la cinta i la documentació
addicional.
-Totes aquestes dades ja estan en
els vostres arxius, Lord Vader.
L'homenet va somriure.
-M’has servit bé -va dir en Vader-.
No oblidaré això. Continua amb les teves investigacions.
L'homenet es va inclinar davant en
Vader i se'n va anar.
Bé, bé... Així que hi havia una
gravació en què un agent independent parlava amb una cap de mecànics de
l'Aliança i li deia que seria molt rica si aconseguia que en Luke Skywalker
morís.
No s'havia descobert cap connexió
directa amb en Xízor, naturalment, però si existia, els agents d’en Vader la
trobarien. El subornador havia parlat amb la cap de mecànics, i algú havia
parlat amb ell. Els agents d’en Vader anirien retrocedint a poc a poc al llarg
de la vida del subornador fins esbrinar qui l’havia enviat, i qui havia enviat
a la persona que l’havia enviat..., i així successivament.
Era una addició més a la creixent
col·lecció de proves circumstancials que els seus agents havien reunit i
seguien reunint en aquell mateix instant.
Per si mateix un gra de sorra no era
res, però si disposaves dels grans suficients podies arribar a cobrir una
ciutat sencera. Tot i així, en Vader havia d'esperar i no precipitar-se. De
moment ja comptava amb la sorra suficient per començar. Una mica més i podria
enterrar en Xízor...
En Xízor havia de ser eliminat d'una
vegada i per sempre, i el dia que això passés ja no estava molt llunyà.
Aviat podria acabar amb ell.
Sí, molt aviat...
En Dash els va indicar el camí.
Chewie no va trigar a rellevar-lo i va conduir el trio fins a un laberint de
corredors i túnels serpentejants que, tenint en compte la rapidesa amb la qual
en Luke va perdre tot sentit de l'orientació, hauria de despistar qualsevol
perseguidor.
-Bé, com has arribat fins aquí? -Va
preguntar en Lando, tornant-se cap a Dash.
-De la manera habitual, em vaig
enganxar al casc d'un vaixell de càrrega a la zona d'ombra dels sensors i vaig
travessar els perímetres sense ser detectat. És un truc que vaig aprendre a
l'Acadèmia quan era un noi. Un bon pilot és capaç de fer-ho fins i tot adormit.
I vosaltres? Com us les heu arreglat?
En Luke va pensar que el somriure
d’en Lando semblava una mica tremolós.
-Sí, nosaltres vam fer el mateix -va
dir, arronsant les espatlles-. Va resultar molt senzill. Va ser tan fàcil que
podria haver-ho fet amb el pilot automàtic posat.
-Sí, però com has aconseguit arribar
fins aquí? -Va preguntar en Luke, i va assenyalar el terra.
- A la botiga del ho'din, vols dir?
Oh, vaja. Tothom coneix l'Spero, oi, Lando?
-Suposo que sí-va dir en Lando-. Bé,
això respon al com, però... Per què?
En Dash va sospirar.
-Bé, m'imagino que havia de
demostrar-me alguna cosa a mi mateix. Després que en Luke i jo estiguéssim a
punt de morir en aquella desastrosa missió amb els bothans, em sentia força
malament. No és una cosa a la que estigui acostumat... Em refereixo a cometre errors,
entens? Però vaig pensar que si la teva nau s'estavellava, més et valia buscar
una altra i enlairar-te immediatament. Si deixes que passi massa temps sense
tornar a volar, acabes agafant-li por a l'espai. Vaig ficar la pota fins al
fons i encara no ho he superat del tot, però no pots passar-te tota la vida
assegudet en un racó bullint-te en els teus propis sucs. Treballo per diners,
però vaig pensar que tenia un petit deute pendent amb l'Imperi. Quan Chewie em
va informar del que ha passat, vaig decidir que ja anava sent hora de fer-li
pagar molt car tot el que m'havia fet.
En Luke va assentir.
-Entenc com et sents.
-Tinc uns quants contactes en aquest
lloc-va dir en Dash.
-Has d’esmorzar amb mi -va dir en
Xízor.
La Leia el va mirar. En Xízor havia anat
a la seva habitació força d'hora, però la Leia ja estava vestida i havia tornat
a posar-se la roba del caçador de recompenses que havia fingit ser, encara que
sense el casc. No volia portar a sobre ni una sola cosa proporcionada per
aquell canalla.
-No tinc gana -va dir.
-Insisteixo.
La Leia ja sabia que en Xízor havia
intentat matar en Luke, però tot i així encara podia sentir el fantasma
d'aquella gairebé irresistible atracció inicial. Per sort va ser capaç de
resistir. La ira era un bon antídot.
Va decidir tractar d'esbrinar si en
Xízor estava disposat a revelar alguna part dels seus plans.
- I Chewbacca? -Va preguntar-.
Esmorzarà amb nosaltres?
-Per desgràcia no. El teu amic el
wookiee ha... decidit abandonar-nos.
-S'ha escapat i no has aconseguit
trobar-lo, eh?
En Xízor la va obsequiar amb un lleu
somriure en què no hi havia ni la més mínima ombra de bon humor.
- Penses que ha escapat pels seus
propis mitjans? Vinga, Leia, realment... Vaig permetre que s'escapés.
- I esperes que m'ho cregui?
-Vull l’Skywalker i l’Skywalker et
vol a tu. Estàs en el meu poder. Suposo que no necessitaràs que et dibuixi un
diagrama amb fletxes i indicacions, oi?
La Leia va sentir que un nus gelat
l’engarrotava l'estómac. En Xízor estava jugant amb ells. L'havia fet navegar
únicament i exclusivament per a poder utilitzar-la com a esquer en la captura
d’en Luke. Oh, no, no...
Fins aquell moment havia tingut fam,
però l'esmorzar havia perdut sobtadament tot el seu atractiu. En Xízor era un
ésser diabòlic: retorçat, brillant... i diabòlic.
- On anem? -Va preguntar en Luke.
-Conec un lloc on podem amagar-nos
-va dir en Dash-. Quant estiguem allà podrem pensar en què farem.
I llavors en Luke es va sentir
envaït per una sensació tan sobtada com estranya: era una mena de poderós
coneixement que va saturar tot el seu ésser i el va fer somriure. Durant un
segon, ell i la Força havien estat una sola cosa..., i ni tan sols havia
intentat fer-ho! Senzillament havia passat.
- Què passa? -Va preguntar en Lando,
adonant-se que li passava alguna cosa.
-Anirem en aquest lloc i farem plans
per rescatar la Leia -va dir en Luke.
No estava molt segur de què esperava
que ocorregués, potser que Lando o Dash, o fins i tot Chewie, se’l quedarien
mirant fixament i remenarien el cap, i que després li preguntarien qui havia
abdicat de sobte deixant en Luke al comandament del grup, o alguna cosa per
l'estil, però els tres es van limitar a intercanviar una ràpida mirada i
després van mirar en Luke, i quan ho van fer, va resultar obvi que alguna cosa
havia canviat.
-És clar -va dir en Lando-. Per
descomptat. Chewie va emetre un gemec d'assentiment.
- Quina altra cosa podem fer? -Va
murmurar en Dash.
Era el que havien de fer, i semblava
tan natural com respirar. En Luke va comprendre que la Força era precisament
això, un fenomen natural. S'havia esforçat tant per arribar-hi i dominar-la, i
l'únic que havia de fer era relaxar-se i permetre que la Força vingués a ell en
comptes de tractar de crear-la! No podia ser més simple.
Era una llàstima que «simple» i
«fàcil» no signifiquessin exactament el mateix.
Bé, era igual. El que una cosa fos
difícil no volia dir que no pogués fer-se. Amb la Força, moltes coses eren
possibles. En Luke encara tenia molt per aprendre..., més del que mai havia
imaginat abans. Va somriure. Què era el que solia dir el Mestre Yoda?
Reconèixer la teva ignorància és el primer pas pel camí de la saviesa, potser?
Sí
La Guri estava immòbil davant d’en
Xízor mentre el Príncep Fosc es treia la bata amb la que havia esmorzat i
començava a vestir-se per les seves cites. L’androide no va prestar la més
mínima atenció a la seva nuesa.
-Els nostres agents han informat que
un vaixell de càrrega corellià que encaixa amb la descripció del Falcó Mil·lenari està amagat en algun lloc del districte de magatzems de
Hasamadhi, prop del Pol Sud.
En Xízor va seleccionar un conjunt
de jaqueta i pantalons de l'armari i el va examinar sota la llum solar
artificial.
- I què? Hi ha centenars de vaixells
de càrrega corellians que tenen més o menys el mateix aspecte, no?
-Cap d'ells està amagat al districte
de magatzems de Hasamadhi.
- M'estàs dient que creus que
l’Skywalker i el jugador han vingut fins aquí? Creus que han aconseguit eludir
la vigilància del perímetre imperial i que han estat prou agosarats per
posar-se al planeta com si res?
-Qualsevol pilot que conegui el truc
del vaixell de càrrega i tingui mig hemisferi cerebral en condicions de
funcionar pot fer-ho. Els nostres propis contrabandistes ho fan contínuament.
En Xízor va rebutjar el vestit que
havia triat. El va llançar a terra i va agafar un altre vestit, aquest més fosc
i d'un tall més tradicional.
-Molt bé. Fes les comprovacions
necessàries. Si realment és la nau de l’Skywalker, que la mantinguin vigilada.
Quan aparegui per allà, fes que la nostra gent el mati..., amb la màxima
discreció possible, és clar.
La Guri va assentir. Després va
girar sobre els seus talons i va marxar.
En Xízor examinar la seva imatge al
mirall quant va acabar de vestir-se. Molt impressionant. També va pensar en el
que li havia dit la Guri. En realitat no esperava que l’Skywalker arribés tan
aviat, però entrava dins del possible. Si realment es tractava d'ell, llavors
molt millor.
Que l’Skywalker morís davant dels
seus mateixos nassos deixaria al Vader totalment en ridícul.
I també estava la Leia, un problema
que en Xízor acabaria resolent a la seva satisfacció. Disposava de molt temps
per jugar amb ella.
Les coses difícilment haguessin
pogut anar millor, no?
Però havia de seguir ocupant-se dels
negocis, i hi havia un límit al nombre de responsabilitats que en Xízor podia
delegar en altres. Alguns assumptes requerien la seva atenció personal. Va
acabar la seva inspecció i va anar cap a la seva cambra privada de recepció.
-Molt bé -va dir quan va arribar
allà-. Amb qui tinc la meva primera cita?
-Amb el general Sendo, príncep
Xízor.
Ah, bé. Si més no el repàs general
que havia estat objecte l'ordinador semblava haver estat suficient perquè fos
capaç de pronunciar correctament el seu nom.
-Fes-lo entrar.
El general Sendo va entrar i es va
inclinar davant en Xízor.
-Segui’s, general -va dir en Xízor.
-Altesa... -Va murmurar Sendo, i va
obeir.
Hi va haver la xerrada preliminar
obligatòria. Després en Xízor li va lliurar un sobre de plastex ple d'efectiu,
deu mil crèdits en bitllets usats: era el seu estipendi mensual a canvi de
mantenir assabentat al Sol Negre de totes aquelles coses que li podien
interessar.
Sendo era un alt oficial de la
Branca de Desestabilització de la Intel·ligència Imperial que mai havia entrat
en combat, però des del seu lloc de treball podia tenir accés a tota mena
d'informacions amb només mantenir calenta una butaca i no fer res. En Xízor va
dipositar el sobre a la mà de l'home i va acomiadar a Sendo. En aquell lloc no
hi havia cap possibilitat de traïció, ja que totes les visites eren examinades
i escorcollades a la recerca de gravadores o càmeres hologràfiques ocultes, i
qualsevol al que se li trobessin aquests aparells sobre la seva persona era
executat a l'instant. Les regles eren molt senzilles, i tots els que entraven
al castell d’en Xízor eren informats d'elles a cada visita. Si el missatger
decidia tractar d'explicar el que havia vist sense disposar de proves, estaria
desaprofitant el seu temps..., per no esmentar el fet que tots els alts
oficials de la policia local, la guarnició de l'Armada i el Servei
d'Intel·ligència de l'Armada Imperial també treballaven per al Sol Negre, i
qualsevol informe d'aquesta naturalesa pel que feia en Xízor acabaria sobre del
seu escriptori pocs instants després d'haver estat emesa. Després aquests
informadors desapareixerien per cortesia dels empleats secrets del Sol Negre
del departament governamental corresponent.
Mayli Weng va portar-hi una petició
del Sindicat d'Artistes Exòtics sol·licitant un increment general de sous i
millors condicions laborals per als vint mil treballadors que n’eren membres.
En Xízor estava disposat a concedir el que demanaven: uns artistes contents
sempre deixaven més contents als clients. El percentatge dels beneficis que
anava a parar al Sol Negre -donat pels propietaris dels locals en què
treballaven els artistes -s'incrementaria en conseqüència. Weng sempre demanava
i mai exigia. Era tan educada i cortès que en Xízor ni tan sols havia hagut
d'arribar a usar les seves feromones amb ella. En Xízor no podia imposar
personalment el canvi demanat, per descomptat: això seguia sent potestat de la
Lliga de Propietaris, però aquests encara havien de rebutjar una recomanació
del Sol Negre..., i en Xízor creia molt improbable que triessin precisament
aquell moment per començar a fer-ho.
-Veuré què puc fer -va dir.
Weng va assentir, es va inclinar
davant d’ell, li va agrair profusament la seva generositat i se'n va anar.
Bentu Pall Tarlen, el director de la
Divisió de Contractes de Construcció del Centre Imperial, va entrar a
continuació per entregar personalment les últimes ofertes dels aspirants a
obtenir els grans projectes de construcció planetaris. Aquestes xifres
permetrien que en Xízor pogués fer licitar a les empreses afavorides pel Sol
Negre oferint preus més baixos, de manera que s'adjudicarien els projectes. Un
cop s'haguessin iniciat els treballs de construcció, naturalment, començarien a
produir-se retards i augments de costos que farien pujar les sumes de diners
involucrats fins a nivells susceptibles de donar beneficis. El percentatge
d'aquests negocis corresponent al Sol Negre era bastant considerable.
En Xízor va ordenar que es fes una
transferència al compte d’en Tarlen a través d'una empresa-tapadora que utilitzava
els serveis de molts «assessors».
En Tarlen se'n va anar, molt
complagut.
Wendell Wright-Sims es va presentar
per lliurar deu quilos d'espècia de la millor qualitat. En Xízor no consumia
aquest tipus de substàncies, però de tant en tant tenia convidats que potser sí
desitgessin fer-ho, i en Xízor volia ser un amfitrió el més hospitalari
possible. Va agrair els seus serveis a Wright-Sims i el va acomiadar. En cap
moment es va parlar d'un pagament, ja que en Wright-Sims mantenia aprovisionat
d’espècia al Príncep Fosc solament per no perdre el favor d’en Xízor. Era una
pòlissa d'assegurances que li sortia a molt bon preu..., i malgrat que tal
quantitat d'espècia probablement valdria un parell de milions de crèdits als
carrers.
El líder del Sol Negre podria haver
fet que altres persones s'encarreguessin de totes aquestes transaccions, però
preferia veure les seves eines més valuoses cara a cara de tant en tant. Això
formava part de la feina, i a més calia recordar als engranatges qui dirigia el
sistema..., i qui cauria sobre d’ells si creaven problemes al Sol Negre.
Era una feina que alguns podrien
haver qualificat de tediosa, però en Xízor feia anys que no l’avorria. Hi havia
massa coses en què pensar i massa angles que prendre en consideració, fins i tot
en la situació més rutinària. L'avorriment era quelcom reservat als qui no
tenien imaginació. En Xízor era capaç de passar-se dies sencers tot sol en una
habitació amb els ulls clavats en una paret mantenint la seva ment tan ocupada
com la de qualsevol home que tingués un treball molt complicat i ple
d'exigències.
El representant del Gremi de Joiers
va entrar a la sala...
En Dash els havia portat a un lloc
brut, pudent, amb més aspecte de caverna que d'una altra cosa i al voltant
només hi havia clavegueres i cables d'energia rosegats per les rates. Si més
no, això era el que semblava vist des de l'exterior.
Però quan van haver deixat enrere un
guàrdia i una porta tan gruixuda com Chewie, l'interior va suposar una
considerable millora. Podria haver estat un hotel de segona categoria en
qualsevol de la dotzena d’espai-ports que en Luke havia visitat..., excepte pel
fet que el que havien de pagar per allotjar-s’hi hauria hagut prou perquè tots
poguessin comprar-se una casa a Tatooine.
O això els hi va dir en Dash.
-Bé, ja estem aquí -va afegir-. I
ara, si aconseguim decidir com hem d'actuar, podré anar a parlar amb els meus
contactes. Tenim alguna idea?
-Sí -va dir en Luke-. Jo en tinc
una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada