Ombres de l'Imperi (XXV)

Anterior

25

Cent soldats de les tropes d'assalt van envoltar l'edifici, amb els seus desintegradors preparats per fregir a qui mogués un sol múscul.

Darth Vader va romandre immòbil entre la foscor i va contemplar la bretxa que l'explosió havia obert en el mur de l'edifici. Els insectes nocturns brunzien al seu voltant, i l'aire feia olor d’aïllant cremat. No necessitava entrar per saber que en Luke no hi era, si el noi estigués en qualsevol lloc dins d'un radi de cinquanta quilòmetres, en Vader no hauria pogut deixar de captar la seva presència.

Aquells caçadors de recompenses havien capturat al Luke..., i després havien permès que se'ls escapés.

En Vader estava molt disgustat.

El comandant dels soldats de les tropes d'assalt estava immòbil al seu costat, visiblement nerviós i esperant ordres. En Vader es va encarregar de proporcionar-les-hi.

-Porti’m el supervivent de rang més elevat.

-Immediatament, Lord Vader.

El comandant va moure una mà, i un escamot de soldats van entrar a l'edifici. Hi va haver un intercanvi de trets i va passar algun temps.

Dos soldats van sortir de l'edifici, arrossegant a un home entre ells. El van portar davant d’en Vader i el van deixar anar. El presoner va trontollar, però va aconseguir mantenir-se dret.

- Saps qui sóc?

-S-S-Sí, Lord Vader.

-Bé. On és l’Skywalker?

-Ha escapat.

En Vader va estrènyer el puny, i l'home es va posar les mans a la gola.

-Ja sé que ha escapat, imbècil.

L'home va tossir i va barbotejar, i els ulls van començar a sortir-li de les òrbites. En Vader va esperar uns segons i després va obrir la mà.

-Jo estava dor-adormit, el meu s-senyor -va panteixar mentre feia frenètiques inspiracions d'aire-. Uns trets de desintegrador em van despertar. Vaig sortir de la meva habitació i vaig veure l’Skywalker al passadís. Va ser com..., com un somni. Hi havia una dotzena de nosaltres disparant-li i l’Skywalker movia aquesta espasa de llum d'un costat a un altre, i detenia els feixos d'energia!

En Vader es va sentir complagut malgrat la seva ira. Les capacitats i el poder del noi seguien augmentant a cada moment que passava.

-Segueix!

-Van arribar més dels nostres. Estàvem segurs que podríem amb ell, però llavors la paret va esclatar. Vam ser atacats. No sé quants eren... Quinze, potser vint. Ens superaven en nombre. Quan el combat va acabar, l’Skywalker havia desaparegut.

En Vader va alçar la mirada cap a l'espai. En Luke ja no estaria al planeta, evidentment. Va decidir tornar immediatament a l’Executor en la seva llançadora, potser encara no fos massa tard per capturar-lo.

Després va baixar novament la mirada cap al caçador de recompenses.

-Tinc entès que hi havia algú més que també volia a l’Skywalker. Qui era?

-No... No ho sé, Lord Vader...

En Vader va tornar a alçar la mà i va començar a corbar els dits.

- Espereu! No, si us plau! No ho sé... Tractem... Tractem amb agents.

En Vader va mirar fixament el caçador de recompenses i va percebre alguna cosa més que no li estava dient.

-Sospites alguna cosa -va dir. No era una pregunta.

-Jo... Alguns de nosaltres sentim rumors. No sé si eren veritat.

-Parla.

-Deien que..., que es tractava del..., del Sol Negre. En Vader el va contemplar en silenci. Per descomptat.

- I aquest altre... postor volia l’Skywalker viu i en bon estat?

-N-N-No, Lord Vader. El volien mort.

En Vader va girar bruscament sobre els seus talons, oblidant per complet del presoner. Per descomptat. Ho havia sospitat durant tot el temps sense ser realment conscient. La veritat per fi havia sortit a la llum, i tot encaixava. En Xízor volia obstaculitzar els plans d’en Vader de totes les maneres possibles. Quina manera millor que matar-li el fill i, mitjançant el mateix acte, deixar-lo en ridícul davant de l'Emperador?

-Tornem a la llançadora -li va dir al comandant.

- Què fem amb aquesta escòria? -Va preguntar el comandant, movent la mà en un gest que va abastar l'edifici i al presoner.

-Oblideu-vos-en. No ens serveixen de res-. En Vader ja s'estava allunyant.

El Falcó surava en una òrbita de gran alçada al voltant del planeta, preparat per utilitzar l'empenta de la seva gravetat en una veloç fugida. L’R2 ja es trobava a bord, i l'ala-X havia quedat adherit al casc. En Luke no confiava massa en els agafadors d'aspecte una mica improvisat que unien el caça a la nau, però almenys la seva ala-X es trobava prou lluny dels canons i les subjeccions haurien d’aguantar..., o això esperava.

- R2! Em pensava que mai tornaria a veure't! -Va dir C3PO. L’R2 va dirigir una ràpida sèrie de xiulets a l’androide de protocol.

-Sí, nosaltres també hem tingut moltes aventures. He de dir que tot això no m'agrada gens ni mica. No podríem trobar algun planeta tranquil i agradable i gaudir d'unes vacances? Algun lloc on fes calor i hi hagués un gran llac de lubricant...

En Luke va somriure. L’R2 i C3PO sempre aconseguien divertir-lo.

En Lando va sortir de l'òrbita i va entrar en l'espai interplanetari.

- Quant falta perquè puguem saltar a l’hiperespai, amo Lando?

-Un parell de minuts -va replicar en Lando-. I sembla que la nostra sort ha millorat per fi, perquè no hi ha ni un sol navili imperial trepitjant-nos els talons. Ja anava sent hora que la fortuna decidís posar-se de la nostra part encara que només sigui per variar, no?

En Luke va assentir.

- Com està en Dash? -Va preguntar mentre esperava que Lando connectés la hiperimpulsió-. Després de l'atac al vaixell de càrrega semblava força afectat.

-No gaire bé. Està francament deprimit. No pot creure que hagi fallat. Havia de passar-li més tard o més d'hora, però no n’està acostumat.

-Són coses que solen passar en la guerra -va dir en Luke-. Sempre et portes alguna desil·lusió.

Com per exemple la que ell s'havia portat amb en Dash... Bé, era una llàstima.

-Sí. Bé, i què era això tan important que hi havia dins de l'ordinador?

En Luke va arronsar les espatlles.

-No ho sé. Els bothans acabaven d'obrir-se pas a través dels codis de protecció quan els caçadors de recompenses van atacar el seu complex secret.

- Saps si els caçadors de recompenses es van dur l'ordinador?

-No ho crec. Em sembla que ni tan sols sabien que hi era. Venien a per mi. Quan el vaig veure per última vegada, l'ordinador estava en les mans d'un tècnic bothan. Crec que va escapar amb ell.

-Si va aconseguir escapar-se, llavors els bothans faran que arribi a mans de l'Aliança-va dir en Lando-. Són gent a la qual es pot confiar, saps? Bé, suposo que algun dia esbrinarem de què es tractava.

-Sí.

-Preparats per al salt a l’hiperespai-. Lando va prémer el botó. No va passar res. En Luke es va tornar cap a ell.

- Ai, la mare! -Va exclamar C3PO-. Sembla que hi ha un problema.

- Deu ser alguna de les modificacions d’en Han! -Va dir en Lando-. Se suposava que la meva gent li va donar un bon repàs en aquest trasto a Bespin! No és culpa meva!

-Fantàstic. Què fem ara?

-Cercar un lloc on puguem amagar-nos i arreglar l'avaria abans que ens ensopeguem amb l'Armada Imperial.

-Sembla una idea excel·lent -va dir C3PO. L’R2 va emetre un entusiàstic xiulet d'assentiment.

La Guri va tornar a portar-los al Submón. Van estar caminant durant hores, donant voltes i més voltes per passadissos que s'anaven tornant cada vegada més estrets. Van acabar arribant a una gruixuda reixa proveïda d'un pany especial que la Guri va obrir. Després va tancar la reixa darrere d'ells, i van entrar en el que semblava una petita estació de trens repulsors.

Hi havia un home esperant-los allà. Era baixet, corpulent i calb, i tenia la constitució típicament robusta d'un estibador procedent d'algun planeta d'alta gravetat. Vestia una granota grisa, i un desintegrador penjava del seu maluc esquerra. L'home va somriure, revelant una dentadura recoberta pel que semblava una capa de crom negre.

-Aneu-vos-en amb ell -va dir la Guri.

- I tu? On vas?

-No és cosa vostra. Feu tot el que se us digui i no trigareu gaire a veure el príncep Xízor.

La Guri va girar sobre els seus talons i es va allunyar sense dir ni una sola paraula més.

El calb es va plantar davant de la Leia.

-Per aquí -va dir.

Després va guiar a la Leia i Chewie fins a un petit vehicle motoritzat aparcat a l'exterior. El compartiment de passatgers era tan petit que amb prou feines hi havia espai suficient per als tres. Per sort, el vehicle tenia un sostre del tipus convertible, i va baixar-lo per permetre que Chewie pogués estar assegut sense colpejar-se el cap amb ell. Van entrar en un túnel que es trobava cap a la meitat del cercle de botigues. El calb va fregar un control del vehicle i una gruixuda reixa metàl·lica que cobria la boca del corredor va desaparèixer dins del sostre. El túnel estava net, ben il·luminat i sense floridures ni pintades a les parets, i el terra estava totalment lliure d'escombraries o brutícia.
Van anar pel túnel durant força estona, i probablement van recórrer deu o dotze quilòmetres. El túnel va acabar desembocant en una gran càmera, en el centre hi havia un vehicle en forma de bala que surava damunt d'un rail metàl·lic gràcies als seus feixos repulsors.

La Leia no tenia ni idea d’on anaven, però fora on fos devia estar força lluny, els vehicles de levitació magnètica podien cobrir distàncies molt llargues en molt poc temps, i eren capaços de recórrer tres-cents o quatre-cents quilòmetres en una hora, especialment dins d'un túnel tan ben equipat com aquell. Ningú es prenia la molèstia d'utilitzar un vehicle d'aquestes característiques si no hagués de recórrer una distància relativament gran.
En Chewie i la Leia van seguir al calb i van entrar en el vehicle de levitació magnètica.

-Endavant -va dir el calb quant van estar asseguts i es van haver posat els arnesos de seguretat.

El vehicle va sortir de la càmera sense una sola sacsejada i va entrar en un túnel molt fosc, i va anar adquirint velocitat molt de pressa. Una filera de petites làmpades de manteniment grogues cobria la curvatura del túnel a cada dos-cents o tres-cents metres, i no va transcórrer molt temps abans que el cercle groc semblés que estigués parpellejant sobre els seus caps en tot moment.

Fos quin fos el seu destí, arribarien allà bastant aviat, fins i tot suposant que es trobés a mig planeta de distància.

La Leia va mirar a Chewie i ha desitjat poder interpretar millor les seves expressions. El wookiee semblava tranquil. De fet, semblava estar molt més tranquil del que se sentia la Leia en aquells moments.

Esperava estar fent el correcte, encara que... Bé, en realitat ja era una mica tard per preocupar-se per això, no?

- Quin és el problema? -Va preguntar en Luke.

La veu d’en Lando va pujar-hi des de l'accés de manteniment en què s'havia ficat, i el seu to no deixava lloc a dubtes sobre la irritació que sentia.

- El condemnat problema és que en Han i Chewie no han deixat ni un condemnat circuit per tocar, modificar i recablejar en tota aquesta condemnada nau! Estic contemplant un embolic de cables que estan just on se suposa que hauria d'haver un tauler de circuits estàndard! Si estigués al seu lloc, podria treure-ho i substituir-lo per un recanvi, entens? Però qualsevol semblança entre els plànols i el que m'he trobat aquí dins és pura coincidència!

-Bé, i pots arreglar-ho?

-Ho estic intentant d’arreglar! Passa’m el connector de polaritats.

En Luke va agafar el connector de polaritats, que consistia en una barra amb dues protuberàncies esmolades que formaven una V en un extrem. Després va haver d’arrossegar-se sobre l'estómac per poder arribar fins al Lando.

En Lando va exposar de manera altament enèrgica i bigarrada la seva opinió sobre els avantpassats d’en Han, i va afirmar que els seus costums personals deixaven molt a desitjar.

Estaven ficats en un bon embolic i corrien un gran perill, però en Luke no va tenir més remei que somriure.

-Digues a l’R2 que doni un cop d'ull, potser sàpiga per què se suposa que serveix aquest cable blau.

L’R2 ja havia sentit a Lando, i va rodar ràpidament cap a l'entrada de l'accés de manteniment. Després es va «inclinar» cap endavant, va examinar el cablejat i va deixar anar uns quants xiulets i refilets electrònics.

- Ai! -Va cridar Lando.

-Probablement serà millor que no el toquis.

-El teu avís arriba una mica tard, no et sembla? Què em dius d'aquest cable groc?

L’R2 va xiular.

En Luke estava començant a tenir la impressió que haurien de passar algun temps allà.
Havien aconseguit trobar les restes d'una petita lluna, o potser un asteroide de grans dimensions, que es movien en una òrbita parabòlica al voltant del planeta i havien ficat el Falcó entre les roques més grans i havien igualat la seva velocitat. Des de lluny, i amb la major part dels seus sistemes d'energia desconnectats, la nau hauria de semblar un penyal més d'aquell garbuix de restes rocoses. La gravetat d'aquella zona era massa petita per tornar-se a reunir, de manera que els penyals suposaven un risc per a la navegació i probablement serien evitats per totes les naus. Ni tan sols un Destructor Estel·lar de la classe Súper voldria que un munt de roques de la mida d'edificis xoquessin amb els seus escuts a gran velocitat, l'impacte produiria tanta energia cinètica que resultaria força difícil d’absorbir-la i deslliurar-s’hi en un instant.

Si més no això esperaven en Luke i Lando.

-Passa’m les pinces especials, les que tenen les puntes d'agulla -va dir en Lando.

En Luke va fer el que li demanava.

- Necessites que et doni un cop de mà allà baix? Sóc prou bo amb les eines.

-Ei, et recordo que hi va haver un temps en què vaig ser propietari del Falcó -va dir en Lando-. No sé com, però acabaré aconseguint esbrinar què dimonis li ha fet en Han, se li hauria de caure la cara de vergonya, saps?

-Li ho diré quan hàgim aconseguit treure’l d'aquest bloc de carbonita -va dir en Luke.

-I jo també, ben alt i diverses vegades, perquè s'assabenti.

El vehicle-bala es va aturar, i el parpelleig de les bandes grogues que s'estenien al seu voltant es va anar tornant menys ràpid. Quan el vehicle va quedar totalment immòbil, van veure que estaven dins d'una càmera enorme que semblava tan gran com la sala de ball d'un palau. L'andana on s'havien detingut contenia sis guàrdies molt corpulents, tots portaven cuirasses grises i anaven armats amb rifles desintegradors. El calb va sortir del vehicle i va tornar a obsequiar-los amb el seu lluent somriure negre.

-Per aquí -va dir.

Dos guàrdies es van separar dels altres i es van col·locar darrere d’en Chewie i la Leia.

-Traieu-vos el casc -va dir el calb-. Ja no el necessitarà.

Després els va portar fins a una porta que semblava tan gruixuda com la comporta d'una volta bancària d'alta seguretat. El calb va posar la mà damunt d'un lector, i la porta va girar sobre les seves frontisses amb un espetec metàl·lic. Darrere d'ella hi havia un passadís de sostre arquejat prou ample perquè una dotzena d'homes poguessin caminar per ell sense que els seus colzes haguessin de fregar-se. L'enorme porta va tornar a tancar-se darrere d'ells. Feia molt de fred, el suficient perquè el seu alè fos visible sota la forma de petits núvols de vapor blanquinós.

Uns quants metres més endavant hi havia una altra porta, i altres sis guàrdies amb cuirassa immòbils davant d'ella. No era tan gruixuda com la porta anterior, però seguia sent molt sòlida i també comptava amb un lector d'empremtes dactilars, i quan van haver creuat el llindar es van trobar amb un altre grup de guàrdies.

Pel que semblava l'amo d'aquell lloc no aguantava les companyies inesperades.
Van arribar a una filera de quatre turboascensors. El calb va introduir un codi en un teclat, i la porta de l'ascensor de l'esquerra es va obrir. Els tres van entrar en ell, deixant als dos guàrdies fora.

- Ja ha après a confiar en nosaltres? -Va preguntar la Leia mentre el turboascensor començava a pujar, i va assenyalar amb una inclinació de cap als guàrdies que no havien entrat amb ells.

El calb va somriure. El turboascensor es va aturar i va obrir la porta, i la Leia va veure que hi havia un altre parell de guàrdies esperant-los.

Bé, potser encara no hi confiava en ells després de tot.

Davant dels turboascensors hi havia una sèrie de passadissos que s'allunyaven en diverses direccions, i el calb els va guiar per un que acabava en un nou laberint de passadissos. La Leia va intentar recordar totes les voltes i girs-tenia prou memòria per en aquest tipus de coses-, però els llums es van apagar de sobte quan estaven a meitat d'una complexa cadena de corredors que es desviaven contínuament cap a la dreta i cap a l'esquerra.

-Seguiu caminant -va dir el calb-. Ja us diré quan es gira.

Van avançar per entre la foscor durant cinc minuts, amb el calb cridant instruccions de tant en tant. «A l'esquerra.» «Ara cal girar a la dreta.» «Quaranta-cinc graus cap a l'esquerra durant cinc passos, i després girar a la dreta.»

Quan els llums van tornar a encendre’s - com s'ho havia fet per guiar-los? -, la Leia ja no tenia ni idea de quin camí havien seguit.

Fora com fos la grossa aranya que s'amagava al centre d'aquella tela, estava clar que no volia que ningú li fes una visita sense ser anunciat prèviament.

El calb va acabar portant-los a un passadís. Al final del passadís hi havia dues grans portes de fusta tallada, i dos guàrdies més immòbils al costat. Aquells guàrdies no portaven cuirassa i no tenien rifles, però estaven armats amb desintegradors que penjaven dels seus cinturons. Eren homes molt alts i robusts que donaven la impressió de saber utilitzar les seves mans. Un d'ells va estendre els braços cap als picaportes i va obrir les portes quan els va veure arribar.

-Aquí dins -va dir el calb, i després va girar sobre els seus talons i va marxar.

La Leia va mirar a Chewie, i es va adonar que el cor li estava bategant a tota velocitat i que notava un aleteig d'inquietud a l'estómac. Va respirar fondo i va deixar escapar una mica d'aire.

Després va entrar a la sala, i Chewie la va seguir.

Un home molt alt -no, no era un home, sinó un alienígena d'aspecte exòtic -es va posar dempeus darrere d'un gran escriptori i els va somriure.

-Ah!-va dir-. La princesa Leia Organa i en Chewbacca... Benvinguts. Sóc en Xízor.

Era la veu que havia sentit pel comunicador de l'hotel.

El pols se li va accelerar encara més. Va sentir una mena de mareig sobtat, com si una estranya boirina s'estigués estenent pel seu cervell. Allà hi era, per fi, enfrontant-se a la persona que dirigia la major organització criminal de tota la galàxia. Per si sol això ja era prou estrany, però hi havia alguna cosa que ho feia encara més estrany: en Xízor era totalment... Superb!

Següent