dimarts, 31 de gener del 2017

L'únic testimoni (IX)

Anterior



CAPÍTOL 9

Obi-Wan va entrar a la cuina i es va sorprendre a mitges de trobar-la buida. Va baixar pel passadís i va veure un vell turboascensor en un dels improvisats dormitoris. Un segon després, va sentir una tremolor. Mica estava fugint.
Obi-Wan va saltar pel forat del turboascensor i va aterrar suaument sobre l'aparell, que es va aturar en aquell moment. Activant el sabre làser, va obrir un forat a la superfície metàl·lica i va tornar a deixar-se caure, però l'ascensor ja estava buit. Va escoltar el ressò de les petjades de Mica, que s'allunyaven cap a la porta.
Obi-Wan va saber que havia de seguir-la... Si ho feia, obtindria informació vital per a la missió i per a la Lena. I si Mica estava fugint per fer mal a la seva cosina? I si les seves accions posaven a la Lena en més perill?
No podia arriscar-se. Havia de parlar amb la Mica. Ja.
No va trigar gaire a arribar fins a la noia. Agafant-la del braç, li va impressionar com d’enfadat que se sentia per dins. Es va adonar que estava furiós perquè la Mica estava posant en perill la vida de la Lena.
Obi-Wan es va tranquil·litzar, intentant deixar que la ira es dissipés abans de parlar amb la Mica. Però quan va veure la seva cara, la ira va desaparèixer. La noia estava visiblement compungida.
- On vas? -va preguntar Obi-Wan intentant no sonar massa sever.
Mica estava molt nerviosa.
-Anava... Anava... -parpellejà amb els ulls plens de llàgrimes-. He d'anar a un lloc -va acabar la frase en un xiuxiueig.
-Però abans digues-me què passa -va dir l’Obi-Wan. Va veure diverses caixes en una cantonada i la va portar cap allà. Ella es va asseure en una i ell en una altra.
-És hora de què m'expliquis la veritat. Si de veritat estimes a la Lena, ho faràs -va dir el Jedi.
Mica es va mirar els peus. No va dir res durant uns minuts. Després va començar a parlar.
-Els Cobral són horribles -va començar a dir-. Fan coses terribles, malvades. Però no crec que la Lena, ni ningú, sigui capaç d'acabar amb ells. Rutin ho va intentar, i el van matar. Li va matar la seva pròpia família. I a la meva mare també la van matar els Cobral.
Se li va escapar un sanglot mentre s'eixugava els ulls.
-Òbviament, jo vull venjar la seva mort. I sé que ella no és l'única. La meva no és l'única pèrdua. Desitjo veure aquests assassins pagar pels seus crims. Però si vaig a per ells, probablement em matin a mi també. I a la Lena. Els hi és igual treure vides. No significa res per a ells. Ni tan sols dins de la família.
Obi-Wan va assentir.
-No puc dir que estiguis equivocada -va dir-, però els Cobral tenen a Frego atrapat en una espiral de violència i crim. Lena té la possibilitat de destruir per sempre aquesta trampa i als que la van crear. I està disposada a aprofitar la possibilitat.
Mica va assentir.
-Ho sé. Lena és una heroïna. Tant li fa la seva pròpia vida, només li importa Frego i el seu poble. I jo no sóc més que una covarda, una nosa per als seus plans.
Obi-Wan va fer que sí de nou, sorprès de no tornar a enfadar-se. Sabia que Mica havia enganyat a la Lena, però, d'alguna manera, es va sentir alleujat en veure que la Mica se sentia culpable per les seves accions.
- Com? -es va limitar a preguntar.
-Volia impedir el judici -va explicar la Mica-. Era massa perillós. Així que vaig convèncer a la Lena perquè esperés fins que arribéssiu vosaltres abans de seguir amb el pla. Vaig entrar al seu apartament i vaig esborrar els arxius. Vaig suposar que, sense tenir les proves. Lena hauria de rendir-se. I si es rendia, els Cobral la deixarien en pau. I així estaria fora de perill. És clar, que no m'esperava trobar els matons a sou al seu pis.
- Matons? -va repetir Obi-Wan.
Mica va assentir.
-Armats fins a les dents. Estaven saquejant el lloc. En aquell moment vaig pensar que eren simples lladres, lladregots que havien anat a per les joies i els metalls preciosos. Lena i Rutin tenien moltes possessions de valor.
Es va aturar un moment abans de prosseguir.
-Però després em vaig adonar que buscaven una altra cosa.
- Has vist com eren? -va preguntar Obi-Wan.
-No -va dir la Mica-. Es van anar quan em van sentir entrar. Només van deixar intacte el dormitori. Jo tot just vaig veure’ls l'esquena mentre escapaven pel balcó. No vaig intentar esbrinar més perquè no volia que em veiessin. Només vaig veure que eren dos, dos homes. Un era molt alt i desmanegat. I l'altre baixet i calb.
-Tampoc és molt -va murmurar Obi-Wan.
-Estic segura que els van contractar els Cobral -va dir la Mica.
Obi-Wan es va sentir més predisposat davant la Mica ara que ella havia confiat en ell, però seguia havent-hi una cosa que l'inquietava.
-Entenc per què vas esborrar els arxius de l'ordinador, però per què vas deixar el missatge d’amenaça a la pantalla?
Mica va alçar la mirada sorpresa.
- Quin missatge? -va preguntar ella-. Jo no vaig deixar cap missatge -es va aturar un moment. Després, com si hagués llegit la ment d'Obi-Wan, va dir-. I tampoc li he explicat a ningú on s'amaga la Lena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada