24
Imatges dels
planetes anaven desfilant davant els ulls de la Leia a les seves habitacions. Estadístiques,
poblacions, recursos..., fredes dades que havia d’absorbir i avaluar abans de
prendre la seva decisió. La Leia rebutjava la major part dels mons en qüestió
de moments, i assenyalava altres com possibilitats. Fins ara no havia trobat
cap que li semblés el lloc perfecte perquè en Luke establís la seva Acadèmia
Jedi.
La Nova República
abastava tants planetes amb possibilitats que al principi no li havia semblat
una petició massa difícil de satisfer. Després de tot, havia trobat gairebé de
seguida una nova llar per als supervivents d’Eol Sha a Dantooine. Per què li
estava costant tant trobar un lloc on instal·lar una acadèmia?
Després d'haver
conegut als dos primers candidats d’en Luke i haver vist com se sortien de la
norma. La Leia sospitava que els estudis Jedi requeririen un aïllament complet.
Havia tornat a parlar amb Gantoris i l’Streen durant el dia anterior, i va
quedar bastant preocupada de descobrir que els dos se sentien abandonats i
abatuts. Si almenys en Luke tornés aviat... Amb el Han!
La Leia va seguir
pensant en altres llocs i es va preguntar com se les hi havia arreglat en Yoda
per ensinistrar en Luke al planeta pantanós de Dagobah, un món que estava
totalment desproveït d'altres formes de vida intel·ligents. El seu germà
voldria algun lloc semblant per als seus candidats a rebre ensinistrament Jedi.
«Bé, i què hi ha de
Dagobah?», Va pensar mentre recolzava la punta d'un dit en el seu llavi
inferior. Els pantans havien ocultat a Yoda durant segles, i no hi havia dubte
que aquell planeta quedava molt lluny de les grans corrents del trànsit
galàctic... però això també volia dir que Dagobah no tenia les instal·lacions
adequades. Haurien de crear una acadèmia partint de zero. Si mobilitzava a les
forces de construcció de la Nova República, la Leia podia aconseguir que tota
la feina estigués feta en molt poc temps, però no estava molt segura que
aquesta fos la resposta adequada. No sabia per què, però tenia el pressentiment
que reconeixeria el lloc adequat en quan el tingués davant dels ulls. La
restauració dels Cavallers Jedi significava molt per a ell, i en Luke es
mostraria molt selectiu pel que fa a trobar el lloc adequat per a la seva
acadèmia. La Leia encara no ho havia descobert, i això era tot.
El centre de
missatges va emetre un brunzit. Una altra vegada. Tot just era a mig matí, però
la Leia ja havia perdut el compte de les interrupcions. Va deixar anar un
sospir, va respondre i va veure com la imatge d'un altre càrrec subaltern
cobrava forma en el focus central.
-Em sap greu
trucar-la a casa, ministra Organa Solo -va dir la imatge -, però necessitem que
decideixi quin serà el menú que se servirà en el banquet per als bimmini. El
termini final és avui. Podem escollir entre filets d’herbívor amb salsa
agredolça, medallons de nerf amb fongs dolços, esquena de rosada al forn...
- Jo prendré
medallons de nerf, gràcies!
La Leia va
desconnectar el receptor i va dedicar uns moments a recuperar la calma abans de
tornar a concentrar-se en les imatges dels planetes.
En Jacen es va posar
a plorar de sobte al dormitori, i la seva germana es va unir als seus sanglots
uns instants després. C3PO va començar a emetre sorollets consoladors, i
després va donar començament a una altra de les seves cançons de bressol i va
aconseguir que els sanglots es fessin encara més estridents. Una part de la
Leia desitjava anar corrent al dormitori dels nens per esbrinar què estava
passant, mentre que una altra part del seu ésser només volia segellar
hermèticament la porta del seu dormitori per poder gaudir d'una mica de silenci
i tranquil·litat.
El matí següent a la
recepció celebrada als Jardins Botànics de la Cúpula Celeste, els dos nens
havien despertat amb un lleuger refredat. Els símptomes eren una mica de febre,
congestió i malestar general, just el tipus de malaltia menor i sense
importància que els bessons sens dubte patirien sovint durant els propers anys.
Malgrat això, la Leia no volia deixar-los abandonats a les cures de C3PO.
L’androide de
protocol havia demostrat ser capaç de tenir cura de la parella de nens després
d'haver estat sotmès a una petita reprogramació per reforçar i posar al dia els
seus coneixements sobre la infància, però la Leia estava començant a sentir una
tendència a protegir els bessons i a posar-se a la defensiva en tot el referent
a ells. Era la seva mare, i encara que totes aquelles responsabilitats eren
totalment noves per a ella tampoc volia que un androide cuidés d’en Jacen i la
Jaina tot el temps, per molt competent que fos la seva programació. Els nens ja
havien passat una part molt gran de les seves vides amb la Wínter, i la Leia
volia recuperar d'alguna manera el temps perdut... Si els seus deures polítics
li permetien fer-ho!
El centre de
missatges va tornar a emetre un brunzit abans que la Leia pugui sol·licitar
l'arxiu d'un altre planeta per examinar.
- Què passa? -Va
preguntar, recorrent a totes les reserves de cortesia que li quedaven.
La imatge li va
mostrar un administrador alienígena a qui no coneixia.
-Ah, ministra Organa
Solo... La truco des del despatx del primer ajudant del ministre d'indústria.
Se m'ha dit que potser podria oferir-me algun suggeriment sobre quin tipus de
música resultaria més adequada per acompanyar l'arribada del delegat dels ishi
tib.
Durant uns moments
la Leia gairebé va veure sota una nova llum el temps que havia passat sent
presonera d’en Jabba el Hutt. Com a mínim aquell senyor del crim que semblava
una immensa eruga no l'havia obligat a fer res més que estar el més bonica
possible i romandre asseguda en un racó...
El centre de
missatges va acusar la recepció d'una transmissió de l'almirall Ackbar abans
que la Leia hagués tingut temps de desconnectar-lo després d'haver-se lliurat
de l'administrador alienígena. L'almirall calamarià li queia molt bé, però la
Leia estava experimentant creixents dificultats per controlar el seu mal geni.
Com esperaven que pogués fer alguna cosa amb totes aquelles interrupcions?
-Hola, almirall...
Si puc ajudar-lo en alguna cosa, haurà de dir-m'ho de pressa. Estic embrancada
en un projecte bastant important i complicat.
L’Ackbar va assentir
afablement, i va fer girar els seus grans ulls de peix fins a deixar-los
immòbils davant de la Leia en un gest de cortesia.
-Naturalment, Leia.
Et demano disculpes per aquesta interrupció, però m'agradaria sol·licitar-te
els teus comentaris sobre el discurs que acabo d'escriure. Com recordaràs, demà
matí he de parlar davant el Gabinet i vas dir que em proporcionaries dades
sobre la relocalització dels sectors de les ambaixades a les zones devastades
de Ciutat Imperial. He escrit el discurs sense comptar amb la teva aportació,
però necessito disposar de la informació abans de demà. He indicat amb tota
claredat els passatges en què necessito que afegeixis les teves opinions i
comentaris. Seria possible...?
-I tant, almirall. Lamento
molt haver-me’n oblidat del discurs... Envieu-lo al meu apartat personal de la
xarxa de dades i li prometo que em posaré a treballar-hi immediatament.
L’Ackbar va inclinar
el seu cap color salmó.
-Moltes gràcies, i
torno a demanar-te disculpes per la interrupció... Bé, Leia, i ara deixaré que
tornis a la teva feina.
L’Ackbar va tallar
la transmissió, i la Leia es va sentir incapaç de fer res excepte romandre
immòbil i amb els ulls tancats durant una estona mentre desitjava amb totes les
seves forces poder gaudir d'uns quants moments de silenci. És clar que quan no
tenia feina que l’absorbís començava a preocupar-se pensant en el que podia
haver-li passat al Han...
La campaneta de la
porta va començar a sonar, i la Leia gairebé va cridar.
La Mon Mothma estava
immòbil al llindar, embolicada en els folgats plecs flotants de la seva túnica
blanca.
-Hola, Leia.
T'importa que entri un moment?
-Eh... Oh... -Va
balbucejar la Leia intentant recobrar les bones formes -. No, és clar que no!
La Mon Mothma mai
havia vingut a veure-la, i mai havia mostrat la més mínima inclinació a voler
entaular cap classe de relació social. La Cap d'Estat de la Nova República
tenia una personalitat tranquil·la i calladament carismàtica, però sempre
s'havia mantingut a una considerable distància de tots els que l'envoltaven.
Durant els primers
dies de la Rebel·lió, la Mon Mothma havia mantingut durs enfrontaments al Senat
amb Bail Organa, el pare de la Leia. Aleshores la Mon Mothma portava molt poc
temps sent senadora, i sempre insistia a fer canvis ràpids i radicals que en Bail
Organa, un veterà de la política al que l'experiència havia tornat bastant
cínic, rebutjava amb totes les seves energies. Malgrat això, el pas del temps
va fer que els dos unissin les seves forces per enfrontar-se al senador
Palpatine quan aquest va decidir convertir-se en president, i quan van
fracassar i en Palpatine es va autoproclamar «Emperador», la Mon Mothma va
començar a parlar obertament de rebel·lió. En Bail Organa, horroritzat, no
havia sabut percebre la creixent necessitat d'optar per la rebel·lió fins
després de la Massacre de Ghorman, quan per fi va comprendre que la República a
la qual havia servit durant tant de temps estava totalment morta.
La mort d’en Bail
Organa i la destrucció d’Alderaan havien afectat profundament la Mon Mothma,
però mai havia donat a entendre que desitgés arribar a ser amiga de la filla
del seu antic rival.
- Què puc fer per
tu, Mon Mothma? -Va preguntar la Leia.
La Mon Mothma va
recórrer amb la mirada les estances privades de la Leia, i els seus ulls van
acabar clavant-se en els paisatges d’Alderaan que adornaven les parets. La Cap
d'Estat de la Nova República va contemplar les planes cobertes d'herba, les
ciutats plenes de torres d'aspecte orgànic i les urbs subterrànies, i una
pel·lícula de llàgrimes tan prima que resultava gairebé imperceptible va
semblar vetllar els seus ulls.
-M'he assabentat que
els teus fills estan malalts, i volia dir-te com em sap de greu. –La Mon Mothma
va mirar fixament la Leia -. I també m'he assabentat que en Han i en Chewbacca
no han tornat de la missió que els va portar a Kèssel. Preferiria que no
haguessis intentat ocultar-m'ho. Leia. Puc fer alguna cosa?
La Leia va abaixar
la mirada.
-No, en Lando
Calrissian i el meu germà Luke ja han anat a veure si poden esbrinar alguna
cosa. Espero que no triguin a tornar portant notícies.
La Mon Mothma va
assentir.
-I també volia
felicitar-te per la feina que estàs fent..., encara que «consolar» potser és
una paraula més adequada.
La Leia no va poder
ocultar la seva sorpresa.
- Però si la
recepció de l’ambaixador Furgan va ser un autèntic desastre!
La Mon Mothma va
arronsar les espatlles.
- I creus que algú
podria haver tingut més èxit que tu? Vas fer un treball excel·lent amb els
Caridans. Hi ha batalles que són senzillament impossibles de guanyar, Leia...
Donat el potencial per a la destrucció galàctica que posseeix Càrida, crec que
el que em donin el contingut d'una copa a la cara suposa un desastre
relativament menor.
Els llavis de la
Leia es van corbar en una feble somriure, i va haver d'admetre que la Cap
d'Estat tenia raó.
-Bé, si pogués
trobar un lloc on instal·lar l'Acadèmia Jedi d’en Luke, tindria la sensació que
per fi estic aconseguint obrir-me pas a través de tot aquest embolic de problemes.
La Mon Mothma va
somriure.
-Jo també he estat
pensant en això des que en Luke va pronunciar el seu discurs. Crec que puc
fer-te un suggeriment.
La Leia la va
contemplar amb els seus foscos ulls dilatats a causa de la sorpresa.
- Fes-ho, si us
plau!
La Mon Mothma va
moure una mà assenyalant la terminal de dades instal·lada a la sala d'estar de
la Leia.
- Puc...?
La Leia li va
indicar que podia utilitzar-la. La Mon Mothma portava tota una vida dedicada a
la política, però es va instal·lar davant de la base de dades sense vacil·lar i
la seva manera d'utilitzar-la de seguida va deixar ben clar que no era la
primera vegada que feia les seves pròpies investigacions en els sistemes
d'ordinadors.
Les imatges del nou
planeta no van trigar a formar-se dins de la zona de projecció, i la Leia va
sentir com el pessigolleig de l'excitació s'anava estenent per tot el seu ésser.
La certesa ferma i incommovible de què aquell era el lloc adequat va anar
sorgint en el seu cor, i la Leia es va preguntar com havia pogut passar per alt
una solució tan òbvia.
- Què et sembla? -Va
preguntar la Mon Mothma somrient -. Té tot el que en Luke pot arribar a
necessitar: intimitat, un bon clima, les instal·lacions imprescindibles...
- És perfecte! No
entenc com no se’m va acudir pensar-hi.
El centre de
missatges va tornar a emetre un brunzit.
- Què passa? -Va
cridar la Leia tornant-se cap a la imatge.
Era conscient que
hauria d'haver reaccionat amb més calma, però estava a punt de perdre el
control de si mateixa. La Mon Mothma va romandre asseguda davant de la terminal
de dades, contemplant la Leia des de fora del camp de visió.
El seu comunicant
també semblava haver decidit prescindir del tacte.
-Necessitem el seu
informe ara mateix, ministra Organa Solo. El comitè de deixalles orbitals està
deliberant sobre el tractament que s'ha de donar a les restes de naus que
segueixen en òrbita al voltant de Coruscant. Se suposava que havia d'assistir a
les nostres discussions aquest matí...
La Leia ja havia
reconegut al funcionari: era Andur, el vicepresident del comitè.
-El meu ajudant ja
ha cancel·lat totes les meves cites per avui. Lamento no haver pogut assistir.
-Vam rebre el seu
avís de cancel·lació, però no hem rebut el seu informe. Va dir que redactaria
un resum i que ens ho distribuiria durant aquesta sessió... I encara seguim
esperant! Uns nens malalts no poden fer que la Nova República deixi de
funcionar.
La Leia ho va veure
tot vermell i va recordar aquell moment en què havia sostingut el detonador
tèrmic entre els seus dits en el palau d’en Jabba el Hutt, quan havia sentit la
seva lenta vibració mentre esperava que esclatés i acabés amb tots ells. Cinc,
quatre, tres, dos...
No va saber molt bé
com ho havia fet, però va aconseguir contenir-se. Passar un dia al costat de
l’ambaixador Furgan potser havia endurit encara més les seves callositats
professionals.
-Sóc la ministra
d'Estat, senyor Andur, però també sóc una mare. He de fer els dos treballs... i
no puc sacrificar un per l'altre. En aquests moments els meus fills em
necessiten. El comitè pot esperar.
El vicepresident es
va irritar visiblement, i quan va tornar a parlar va alçar el to de veu.
-Si hagués estat
aquí en comptes de quedar-se a casa jugant a fer d'infermera, ens hauria
resultat molt més fàcil completar les nostres deliberacions... És que no podia
fer venir a un metge-androide perquè s'ocupés dels nassos plens de mocs dels
seus nens? Estem intentant trobar una solució a un problema molt important, i
aquest tema afecta a la destinació de tot el tràfic espacial que entra i surt
de Coruscant!
La Leia es va
encarcarar.
- I jo també tinc un
problema molt important de resoldre a casa meva! Com pot esperar que em
preocupi per tota la galàxia quan ni tan sols sóc capaç de preocupar-me pel que
li passa a la meva pròpia família? Si volia una cega devoció al deure sense la
més mínima consideració cap a les persones, s'hauria d'haver quedat amb
l'Imperi! -Leia va allargar una mà cap als controls -. El meu informe li serà
enviat al seu temps, senyor Andur.
Després va tallar la
connexió abans que Andur pogués dir ni una paraula més.
Un cop finalitzat el
seu esclat d'ira. La Leia es va ensorrar en la seva butaca autoregulable..., i
un instant després es va acordar que no estava sola. Es va sentir tan
avergonyida que la cara se li va posar de color escarlata.
-Aquest comitè es
reuneix un cop per setmana, i no hi ha cap raó per la qual no pogueren haver
esperat fins a la propera reunió -va dir en un to de veu intensament controlat
i posant-se a la defensiva -. No vaig a permetre que cap negociació realment
important fracassi per culpa meva. Conec molt bé els meus deures i les meves
obligacions.
La Mon Mothma va
assentir i va compartir amb ella una dels seus afables i sincers somriures que
sorgien directament del seu cor.
-I tant que no ho permetràs,
Leia. Ho comprenc, i no et preocupis més per això.
La Cap d'Estat va
contemplar a la Leia amb el que semblava un nou i sorprenent respecte.
La Leia va sospirar
i va contemplar les imatges planetàries de la terminal de dades.
-Potser hauria d'anar
a passar uns quants mesos a l'Acadèmia Jedi tan aviat com en Luke l'hagi posat
en marxa..., encara que sé que mai arribaré a fer-ho, clar. Prendre unes
vacances lluny de Ciutat Imperial és tan difícil com sortir d'un forat negre
anant a peu. Els assumptes d'Estat em mantenen ocupada durant tot el dia.
La Leia es va adonar
que s'estava queixant, i es va afanyar a seguir parlant.
-Però restaurar
l'Orde dels Cavallers Jedi és una tasca molt important, per descomptat -va
afegir -. Tinc el potencial per utilitzar la Força, igual que el tenen els
bessons. És clar que un ensinistrament a fons exigirà molt de temps i molta
concentració..., dues coses de les que no semblo disposar.
La Mon Mothma la va
contemplar en silenci durant uns moments i després li va estrènyer
afectuosament l'espatlla.
-No et preocupis
massa. Tens altres assumptes importants dels que ocupar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada