35
Mentre esperava a
l'oficina del supervisor de la planta Còrran va tenir un mal pressentiment
sobre com estaven passant les coses fora, al magatzem. La plataforma
hologràfica del supervisor estava connectada a les holocàmares de vigilància
del magatzem. Wedge, el tècnic, Pash, Gavin, i Portha marxaven al voltant de
l'escriptori com les peces d'un holojoc. Encara que tot semblava anar bé per al
seu equip, no podia llevar-se la sensació que, d'alguna manera, estaven
perdent.
Mírax estava
asseguda darrere del pesat escriptori d'acer i va veure Wedge forçar l'elecció
del tècnic d'un nou centre amb un gran somriure a la cara.
- Oh, quin
contrabandista que podries haver estat, Wedge Antilles! Va aconseguir que
aquest tipus es cregués que ell va fer una elecció totalment a l'atzar quan
Wedge des del principi tenia un centre escollit perquè el prengués.
-Et prendré la
paraula en això -Còrran deambulava de darrere cap endavant darrere d'ella.
L'oficina del supervisor tenia dues portes. La del front de l'oficina donava a
una sala d'espera amb una finestra amb vista al magatzem. L'altra porta,
construïda a la paret de darrere de l'oficina, donava a una escala privada i
l'àrea d'estacionament privada sota del pis del magatzem. Per evitar ser vistos
a través de la finestra, Mírax i Còrran havien pres una posició en l'oficina.
A sota, a l'àrea
d'estacionament, Inyri i diversos altres membres del Sol Negre esperaven amb
aerolliscadors per evacuar els Murris.
-Pren-t'ho amb
calma. Ja gairebé estem fora de perill.
-Ho creuré quan
estiguem lluny d'aquí i la gent d’en Wínter pugui provar el codi -Va tornar a
deixar caure la mà al blàster pesat que portava al maluc, només per verificar
com s'establia a la pistolera, llavors va mirar la carrabina blàster que
sostenia i va confirmar que el fiador estigués a lloc -. Espera, què és això?
-No ho sé -Mírax es
va inclinar i va assenyalar una llum espurnejant en la vora de l'holograma -.
¡Al algú està tallant la porta!
Còrran va ensumar
fum i va saber que estava massa lluny de l'andana de càrrega com perquè
estigués arribant des d'allà. Quelcom més s'està cremant. Massa a prop. Va
estendre la mà dreta i bruscament va tirar a Mírax de la cadira.
-A terra!
La paret entre la
sala d'espera i l'oficina va explotar cap endins. La va veure fragmentar-se i
el foc es va filtrar a través de les esquerdes. Diversos trossos de paret es
van desintegrar, trencant-se en trossos cada vegada més petits fins que no eren
més que còdols i pols. El foc va ennegrir els marcs d'alumini, arrencant-los
del sòl i del sostre, llavors els va impulsar a l'oficina, abonyegats i
retorçant-se mentre volaven.
La força de
l'explosió va alçar a Còrran de terra i el va llançar contra la paret posterior
de l'oficina. La paret de pedra es va corbar, els perns es van doblar, però la
paret no es va ensorrar. La porta que donava a l'escala es va abonyegar i va
ser arrencada de les seves frontisses, permetent que gran part de la força
explosiva es descarregués a través d'ella. L'escriptori es va estavellar contra
la paret de darrere i les cames d’en Còrran van caure per la vora de la seva
tapa. Amb el cap i espatlles inclinats cap avall, els seus peus van pujar, i
ell va xocar contra el terra regat de runes, amb sang sortint-li del nas i un
brunzit incessant a les orelles.
A través de la pols
i el fum va veure el que semblava ser un quartet de soldats d'assalt
llançant-se cap amunt a través d'un forat a terra i posant-se dempeus al
sostre. Encantat com estava li va prendre un moment comprendre que la seva
perspectiva venia de què encara estava cap per avall. Lleugerament més
sorprenent que aquest descobriment va ser la més que benvinguda troballa del
fet que encara sostenia la carrabina blàster a la mà esquerra.
Va deixar que el seu
cos s'inclinés cap a la dreta, llavors va rodar endavant sobre el seu estómac.
El món es va enfocar un moment més tard. Va lliscar la mà dreta cap endavant i
la va aferrar al voltant de la culata de l'arma. La mà esquerra va pujar per
agafar el canó i ell va prémer el gallet.
Els seus primers
trets li van donar a un soldat d'assalt als genolls i el van fer caure cap a
enrere sobre els seus companys. Només un d'ells es va donar la volta cap a ell,
els altres dos miraven fora, a terra del magatzem, que estava il·luminat pel
foc d'anada i tornada de dotzenes de blàsters. El soldat d'assalt que havia fet
la suposició correcta de girar-se va aixecar la carrabina, però només va
arribar a traçar una línia de foc a la paret per sobre del cap d’en Còrran.
Còrran va passar el
seu foc per la línia central del soldat d'assalt, calcinant tres forats, al
melic, el cor, i la gola abans de què un quart llancés volant el casc de l'home
i ensorrés el seu cos a terra. El casc va rebotar a l'esquena d'un dels altres
soldats d'assalt i va fregar el casc de l'últim. Tots dos homes es van donar
volta, girant les armes amb un propòsit deliberat i letal.
Còrran se les hi va
arreglar per enviar una ràfega que li va donar a un d'ells a la cuixa, llavors
la seva carrabina blàster va deixar de disparar. L'home a qui havia ferit es va
girar i va caure sobre un genoll, però encara semblava tenir ganes de baralla.
Còrran va oprimir el botó d'expulsió del paquet d'energia i va ficar la mà a la
butxaca dels seus pantalons a la recerca d'un reemplaçament, però tot el que va
sentir va ser la tela esquinçada i la seva pròpia pell.
Al seu costat,
l'escriptori va relliscar dos centímetres per terra, llavors es va inclinar cap
endavant. Va sortir rodant bruscament, eclipsant a mitges, i va rebre tota la
força del foc de l'últim soldat d'assalt que quedava dret en el lloc. Còrran va
rodar a la seva dreta, intentant aprofitar la cobertura. Quan ho va fer, Mírax
es va aixecar sobre un genoll i va escampar foc blàster d'un costat a un altre
per sobre els últims dos soldats d'assalt. Els trets d'ella li van donar a
l'home parat a la meitat, doblegant-lo en dos, i van volar en trossos el casc
del qual Còrran acabava de ferir.
Còrran va veure que
ella el mirava i va veure que els seus llavis es movien, però no podia sentir
res per sobre del brunzit de les orelles. Va fer una suposició sobre el que
ella estava dient i va forçar un somriure a través de la sang que podia
assaborir en els seus llavis.
-Viuré. Van
utilitzar municions de commoció però la paret va impedir que perdéssim el
coneixement -es va posar dret ràpidament -. Sortim d'aquí.
Mírax es va
arrossegar fins a la porta oberta i va lliscar per la porta fins al primer
descans. Còrran la va seguir, llavors els dos van córrer pels graons restants.
Còrran va obrir d'una puntada de peu la porta al garatge del soterrani. Mírax
la va travessar ajupit i ell la va seguir. El que van trobar la va fer maleir i
l'única cosa bona per sobre de tot va ser el fet que ell va sentir la seva
maledicció.
A una distància a la
dreta, allunyant-se a través de les ombres, va veure quatre aerolliscadors
accelerant. A l'esquerra, baixant per una rampa cap a l'interior fosc del
garatge, va veure sis soldats d'assalt imperials sobre motos lliscadores
militars Aratech 74-I. Cinc van trencar la seva formació per perseguir els
aerolliscadors i una va donar la volta cap a ells.
- Mírax, corre!
-Còrran va llançar a un costat la carrabina inútil i va treure la seva pistola
blàster. Ella es va llançar cap a l'esquerra i es va cobrir darrere d'un dels
gegantins pilars del garatge. Ella li va fer senyals que s'acostés i que el
cobriria, però un tret làser de la moto lliscadora va arrencar un tros de
duracret prop del seu cap.
Ell va agitar el cap
i va córrer cap a la moto lliscadora que s'aproximava. Va tallar a la dreta,
disparant dues vegades, llavors va ajupir la seva espatlla esquerra i va rodar
al costat mentre les sagetes làser de la moto lliscadora grinyolaven per sobre
del seu cap. Es va aixecar ajupit, amb només vint metres separant-lo de la moto
lliscadora. Mentre aixecava el seu blàster va veure que el soldat d'assalt
girava la mà dreta, ajustant l'accelerador. La moto va rugir cap endavant i
Còrran va saber que l'home pensava empalar-lo en les pues que sobresortien cap
endavant de les superfícies de control de vector de la moto lliscadora.
Còrran es va
retorçar cap a la dreta, fent que el seu cos fluís i girés esquivant l'esmolada
punta de llança muntada al front del vehicle. La superfície de control de
vector va estripar el costat esquerre de la seva jaqueta, passant just per sota
del braç esquerre d’en Còrran. Va intentar girar el seu blàster per disparar el
soldat d'assalt, però tot el que va poder fer abans de què el genoll del soldat
d'assalt li donés al maluc i el fes caure rodant a terra va ser colpejar
fortament l'arma contra la mà esquerra del conductor.
L'impacte en la mà
de l'home va agitar el control de vector cap enrere fent que el morro de la
moto lliscadora virés abruptament cap amunt. Va treure espurnes del sostre i un
moment més tard la cua de la moto se li va unir en la producció de focs
artificials quan es va arrossegar per terra. Les superfícies de control
davanteres es van doblar i retorçar cap endins quan la moto les va pressionar
fortament contra el sostre. La moto va començar a invertir-se, abatent el
conductor, llavors va rebotar contra el terra i el sostre abans d'aturar-se
flotant.
El soldat d'assalt
va lliscar per terra sobre l'esquena de la seva armadura, girant com una
baldufa. Les seves cames finalment es van estavellar contra un pilar que va
detenir el seu gir. Va agitar el cap i va intentar posar-se dret, però Mírax va
sortir des de darrere del pilar i el va fer caure d'una puntada de peu al cap.
- I ara què, Còrran?
Una explosió ofegada
provinent de dalt va sotragar el garatge. Del sostre van caure pols i escates
de pintura. Per la porta cap amunt sortia ondulant fum i pols.
-Sé que no podem
tornar per allà.
Ella va arrufar les
celles.
-Bé, una opció és
cap avall. Vols escollir una altra?
Ell va arronsar les
espatlles, llavors va veure raigs de blàster volant a través del garatge. Un
dels aerolliscadors s'havia separat en l'últim moment i estava accelerant de
tornada cap a ells, amb una moto lliscadora perseguint-lo. El conductor de l’aerolliscador
serpentejava destrament el vehicle al voltant i a través d'un curs complex,
sense deixar-li mai un tir net al soldat d'assalt. Tanmateix, pel fet que el
radi de gir de la moto lliscadora era més curt, aquesta va devorar ràpidament
la distància entre ells, fent que només fos qüestió de temps abans que estigués
prou a prop per avariar i rematar l’aerolliscador.
Còrran va assenyalar
cap a la persecució.
-Dispara a la moto
lliscadora. Deixa que l’aerolliscador sàpiga que aquí hi ha cobertura.
- Què faràs?
-Cal tenir més sort
que fins ara, espero -Còrran va córrer fins a la moto lliscadora que surava
immòbil, va agafar els comandaments de control, i la va començar a empènyer cap
a una de les files obertes entre les columnes. Es va pujar al seient i va
revisar el monitor de control de l'arma. Està llest per utilitzar. Ara només
necessito un blanc. Va accionar l'interruptor de control de vector amb el polze
i va llançar un tir làser robí cridant a la distància.
Mírax va escampar un
massís patró de foc en el qual va envoltar la moto lliscadora i el conductor de
l’aerolliscador es va aprofitar d'això. Va torçar el volant a la dreta i va
sortir disparat per una fila directament cap a l'extrem on estaven Mírax i
Còrran.
L’aerolliscador va
passar davant de la moto lliscadora immòbil i un segon després, Còrran va
accionar l'interruptor de foc. El canó làser de la moto lliscadora va escopir
un ferm corrent de dards d'energia escarlata. Esperava que el soldat d'assalt
volés la seva moto lliscadora directament a través de la pluja de trets, però
el pilot va girar abruptament a l'esquerra i es va apartar de la trampa d’en
Còrran.
Afortunadament
aquest gir el va deixar exposat davant Mírax. La seva ràfega de foc li va donar
l'home en el flanc esquerre i el va arrencar del seient. Va caure amb força, el
seu casc es va partir com la closca d'un meiloorun passat de madur. El seu cos
va seguir rodant, gairebé va arribar a tornar a posar-se dret quan va
col·lisionar contra un pilar i va tornar a caure lentament a terra.
L’aerolliscador es
va aturar entre Còrran i Mírax.
-Vinga, pugeu.
Còrran va mirar una
mica anhelant a la pilot.
- Inyri, has tornat
per nosaltres?
-Queda't si vols,
Horn, o vine amb mi.
Mírax va agafar a
Còrran per l'espatlla i el va empènyer al seient del darrere, llavors va pujar
d'un salt al costat d’Inyri.
-Crec que s’hi ha
colpejat el cap. Vinga.
Jaient en la part de
darrere de l'aerolliscador, Còrran es va passar una mà per la boca i la va
treure ensangonada. Va arrencar un tros del folre de la jaqueta i va començar a
netejar-se la sang.
- Què va passar allà
enrere?
-No ho sé -Inyri va
treure l’aerolliscador del garatge i immediatament va començar a pujar -.
Estàvem esperant allà baix com se suposava que havíem de fer-ho, llavors vam
sentir un parell de petites explosions i una més gran procedent de l'oficina
dalt de l'escala. No guanyàvem res quedant-nos a prop, així que ens vam anar.
La seva veu es va
tornar resolta.
-No anava realment a
tornar per vostès. Les motos lliscants anaven en angle cap a la sortida i vaig
suposar que si era l'última en la línia seria la primera a morir. Em vaig obrir
i vaig pensar a córrer pel camí que ells van utilitzar per entrar, llavors vaig
notar que vostès li estaven disparant a la moto que em perseguia. Quan la van
abatre, el mínim que podia fer era recollir-los.
Mírax li va donar un
copet a l'espatlla a l’Inyri.
-Les intencions no
compten, l'important és el que fas.
Còrran es va
incorporar seient al seient del darrere. L'única forma en què els imperials van
poder haver arribat a la fàbrica de centres de memòria i fer una batuda quan ho
van fer era tenint informació de dins sobre el que estava succeint allà i quan
anava a tenir lloc. Sense pensar massa en l'assumpte ell podia identificar a
vint persones que sabien sobre l'operació i aquest nombre es podria estendre
exponencialment si algú estúpid començava a presumir.
D'aquells que
podrien haver venut l'operació va descartar immediatament a tots els Murris,
Mírax, Wínter, i Iella. Tots ells, excepte Wínter, havien estat realment a la
fàbrica. Wedge havia dit que Wínter era incorruptible. Encara que no era
natural per Còrran creure això de ningú, el fet que Pash Cracken i Iella també
l’aprovessin li va permetre descartar-la.
Mírax va mirar fora
a través del parabrisa.
- On anem?
-Zekka va escollir
un lloc perquè ens trobéssim si les coses no anaven com eren planejades. Ens
reunirem allà i llavors veurem qui més ha sobreviscut a aquest desastre.
Mentre Inyri els
portava per un curs retorçat i confús a través de la ciutat, ascendint i
descendint a través dels nivells i al voltant dels edificis, Còrran va
continuar considerant els sospitosos. En el fons de la seva ment sabia que
l'exercici era fútil perquè no hi havia cap manera que pogués demostrar les
seves sospites. També sabia que la primera persona en la seva llista de
sospitosos, Zekka Thyne, també seria l'última persona en ella. Còrran sabia que
Thyne els havia traït, ho sabia en el seu cor, i en realitat no necessitava
proves per a aquesta convicció.
Que hagués estat
deixat en la posició de guaita era perfecte des del punt de vista IMP.
Protestar, dient que volia alguna cosa més important, però Vorru el va forçar a
quedar-se amb aquest treball. Encara que jo vaig pensar que deixar-li
organitzar els sentinelles era una mala idea, em vaig sentir alleujat ja que no
el tindria amb una arma en un lloc on podia donar-li l'esquena. Maledicció,
fins i tot em vaig alegrar que es sentís defraudat amb la seva assignació.
Desafortunadament, sense proves em costarà molt convèncer als altres que ell és
el Monstre Sith que ens va lliurar als IMP.
Inyri va baixar
l’aerolliscador i el va ficar a través d'un petit portal rodó en la fosca part
intermèdia d'un edifici. Una porta rodona en forma de tap va rodar al seu lloc
després que van entrar. Les llums es van encendre en un hangar, revelant que
estava buit excepte per una moto lliscadora atrotinada a la dreta. Inyri va detenir l’aerolliscador,
deixant que s’arrepapés a terra de l'hangar.
-Suposo que vam arribar aquí abans
que els altres -Posant les mans a la vora superior del parabrisa, Inyri va
sortir de l’aerolliscador -. Espero que ho aconsegueixin.
-Puc votar per això -Còrran va
sortir grimpant per la part de darrere de l'aerolliscador i caminar fins a la
moto lliscadora. Va posar la mà contra el fred metall de la carcassa del motor,
llavors es va girar quan la porta a l'interior de l'edifici es va obrir.
-Serà millor que t'allunyis de la
moto lliscadora -Zekka Thyne va emergir de l'edifici amb una carrabina blàster
apuntada en direcció a Còrran -. Aixeca les mans. Hmmm. Ja veig per què a
vostès, els tipus de seguretat, els agrada dir això, tanta sensació de poder.
Tu també, Térrik. Inyri, pren els seus blàsters.
Mírax va arrufar les celles.
- Què està passant aquí?
Còrran va alçar les mans a l'altura
de les espatlles mentre Inyri recollia la seva arma.
-Taques ens ha venut.
Inyri va agitar el cap.
-Impossible. Ell odia als IMP tant
com tu, tant com qualsevol de nosaltres.
Còrran va agitar un polze cap a la
moto lliscadora.
-El motor està fred. No vam tenir
cap advertència perquè ell no hi era. No volia arriscar-se que els IMP li
disparessin.
-Sabia que et donaries compte, igual
que sabia que ells no t’anaven a poder matar.
Thyne li va somriure amb menyspreu.
-Tu i el teu pare sempre vau tenir
sort. Aquesta va ser l'única raó per la qual em vau atrapar, el teu vell tenia
més sort que jo.
-No va ser sort. El meu pare era més
intel·ligent que tu. Encara ho és.
-És mort.
-Segueix sent cert -Còrran va
arronsar les espatlles -. Què vas pensar que li diries a Vorru després que tots
els altres fossin massacrats en la batuda? O vas creure que no li importaria?
Mírax va assentir lentament.
-Té un pla per escapar, Còrran. Et
vol vendre al seu contacte imperial per un salconduit i una nova identitat en
un nou món.
El somriure d’en Thyne es va
eixamplar fins a proporcions horroroses.
-A prop, molt a prop, excepte per un
detall -la carrabina es va aixecar a l'altura de les espatlles -. Kírtan Loor
només vol un cos.
El gemec d'un únic tir blàster va
omplir l'hangar i el raig va tenyir tot del color de la sang. Thyne va
trontollar, llavors va caure d'esquena contra la paret. Les seves cames es van
esfondrar i la seva carrabina va ressonar a terra. Amb les dues mans va
intentar frenar el doll de sang fumejant que li sortia de la panxa.
Còrran va mirar Inyri, la seva
mirada va ser atreta cap a ella pel fet que la pistola blàster va caure de les
seves mans, llavors ell va córrer fins Thyne. En posar-se a la gatzoneta va
poder notar per la forma que la sang amarava la roba de l'home que no hi havia
res que pogués fer per ell.
-Si no tens allà un tanc de bacta,
estàs mort.
-Llavors estic mort. Igual que el
teu pare -Una tos humida va sacsejar Thyne -. Vols saber si el vaig fer matar,
oi?
Còrran va agitar el cap.
-No. No creuria cap cosa que em
diguessis i això no me’l tornaria -I ja que realment vols torturar-me amb això,
no et donaré la satisfacció de pensar que vull saber-ho.
Thyne va fer una ganyota reprimint
el dolor que li contreia els músculs.
-Deixa'm dir-te això. Loor sap sobre
vostès. Ell sabia sobre vosaltres abans que em forcés a trair-los. Jo els vaig
vendre aquesta vegada, però algú més els va vendre abans que jo.
Còrran va quedar bocabadat. ¡Tycho!
Però Wedge va dir que havia mort a Noquivzor, i que ell no va poder haver-lo vist aquí. Algú més? Qui?
Thyne va forçar una riallada.
-Això és, et turmentaré després de
morir.
-No, només estaràs mort i moriràs
sabent que m'has advertit sobre un enemic que jo no sabia que tenia -Còrran li
va donar un copet a l'espatlla a l'home, apartant la mà abans que Thyne pogués
mossegar-la feblement -. M’acabes de salvar la vida, Zekka Thyne, i això és una
cosa que tots dos recordarem fins que la mort se’ns emporti.
El cap d’en Thyne va caure penjant a
la seva esquerra i el seu cos es va relaxar. Còrran es va posar dret i va veure
Mírax confortant a l’Inyri. Ell va començar a obrir la boca per dir alguna
cosa, però Mírax va captar la seva mirada i va agitar el cap per prevenir el
seu comentari. Va tancar la boca de nou comprenent que la pregunta que faria,
encara que simple, probablement no hagués tingut cap resposta simple. Ni cap
resposta que realment tingués alguna oportunitat de comprendre.
Ni tan sols sabia si havia
d’agrair-li a l’Inyri que li hagués salvat la vida disparant al seu amant.
Còrran va admetre per a si mateix que no hagués pensat que ella faria això ni
per totes les estrelles de la galàxia. La seva reacció cap a ell havia estat
hostil des del moment que s'havien conegut a Kèssel. Còrran clarament recordava
Inyri donant-li desapassionadament un blàster a Thyne perquè ell pogués
matar-lo al Quarter General.
Més tard a ella semblava haver-li
disgustat que ell l'ajudés a escapar dels imperials després que haguessin
abatut la seva moto lliscadora.
Cada pista que li havia donat
suggeria que si Thyne s'hagués demorat en disparar-li, ella gustosament ho
hauria fet més ràpidament.
Inyri es va alliberar suaument de
l'abraçada de Mírax i es va recolzar contra el casc de l’aerolliscador.
L'extrem davanter del vehicle amagava el cos de Thyne de la seva vista, encara
que un prim riu de sang estava serpentejant cap a un desguàs al centre del pis
de l'hangar. Va amagar la cara a les mans, va sanglotar una mica en veu baixa,
llavors es va netejar les llàgrimes.
Quan el va mirar, tot i l’enrogiment
en els seus ulls, s'assemblava estranyament a la seva germana, Lujayne.
-Vols saber per què.
Còrran va assentir. Havia sentit
suficients preàmbuls a confessions per saber que ella necessitava parlar més
del que ell volia que li expliqués les seves accions.
-Si vols explicar-m'ho.
-Venir de Kèssel, et marca. Ningú et
respecta perquè assumeixen que ets una delinqüent. Quan els dius que no, només
assumeixen que ets una mentidera. Ni tan sols els presoners et respecten, tots
vénen de mons que tenen en ells més que mines d'espècia i una presó. Si neixes
a Kèssel, mai pots escapar d'allà.
Còrran va sentir que se li formava
un ajustat nus a l'estómac. Quan havia conegut a Lujayne Forge l'havia
prejutjat a causa d'on havia vingut. Tot el que Inyri deia era veritat, però la
seva germana no havia deixat que això la detingués. Lujayne havia confrontat a
Còrran amb els seus prejudicis i l’havia fet veure el que estava fent. Aquesta
experiència amb Lujayne l'havia canviat. L'havia preparat per veure més enllà
del lloc d'origen d’Inyri, però ella l’havia prejutjat i l'havia rebutjat.
-Thyne em va ajudar a escapar de
Kèssel. Ell em respectava. Feia que els altres em respectessin. Em va fer
respectar-me a mi mateixa. No obstant això en tot el temps que vaig estar amb
ell sabia que ell no era la classe de persona que m'havien criat per respectar.
Era l'antítesi de tot el que els meus pares m'havien ensenyat que era bo i
correcte en la galàxia.
Mírax va assentir.
-Però ell et respectava i et
valorava d’una manera que mai vas pensar que trobaries.
-Exactament –Inyri va mirar Còrran
-. Cada vegada que apareixies em recordaves el que havia cregut des de petita.
Vaig intentar mantenir-me allunyada, però en el mig d'un tiroteig tu i Gavin
van sortir corrent i em van rescatar del carrer. Thyne no ho va fer. Ell no va
donar la volta, ni va tornar per mi, però ni tan sols llavors vaig veure els
senyals. Avui, ell no em va advertir sobre el que passaria a la fàbrica. Si
vostès dos no haguessin estat allà al garatge, jo hagués mort. I quan vam
arribar aquí, la seva preocupació principal era matar-te, no el fet que jo
havia sobreviscut. Vaig comprendre que Thyne em respectava, però només per la
meva utilitat per a ell. Ell pensava que podia confiar implícitament en mi, el
que és rar entre els membres del Sol Negre. -Va arronsar les espatlles -. Així
que, em va salvar de Kèssel, però vostès em van salvar dels IMP i, amb això, em
van salvar de pensar que jo no valia res. Això valia més que el respecte d’en
Thyne... o la seva vida. Suposo que aquest favor que vas dir que li devies a la
meva germana ha estat restituït.
-Aquest favor que li dec a la teva
germana és un que em portarà tota una vida per pagar-lo. El que tu vas fer
aquí, pel que a mi concerneix, anul·la la targeta de dades entre nosaltres.
Estem iguals -Còrran va somriure, llavors va agitar el cap -. Per descomptat
que encara estem a Coruscant, estem sent caçats per soldats d'assalt imperial,
i Thyne em va dir que encara tenim a un altre traïdor entre nosaltres. Em sembla
que aquest és el moment perfecte per passar comptes i assegurar-nos que tots
els nostres assumptes estan realment en ordre.
Mírax va assentir.
-Mai deixis per demà el que puguis
fer avui.
Inyri va aixecar una cella.
-Excepte, potser, morir.
-Bon punt
-Còrran es va dirigir cap a la porta a l'edifici -. Netegem-nos i llavors podem
anar a veure si algú més va ajornar el seu camí cap a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada