Ombres de Foscor (II)

Anterior

2

El Governador Imperial Tork Wínger va entrar al vestíbul de la mansió i es va quedar mirant al seu voltant. Se sentia cansat, més cansat del que s'havia sentit en anys. Potser fóra la seva edat. Potser s'estava fent massa vell per fer front a la política i les seves intrigues.

En Wínger va sospirar, mirant l'antic rellotge al vestíbul... 22:00. S'havia perdut el sopar amb l’Alexandra aquesta nit. Des que ella s’havia mudat a la universitat diversos mesos abans, quedaven per a un sopar especial un cop per setmana. I ara ja no podria veure-la. Va arrufar les celles. Això hauria estat l'únic punt lluminós de tot aquest dia.

Va sentir un moviment a la part superior de les escales. Va aixecar la mirada, i els seus ulls cansats van veure a la seva jove i adorable filla.

-Alexandra -va exclamar -. No esperava trobar-te aquí. Vaig pensar que hauries tornat a la ciutat.

Tot d'una es va adonar que no estava somrient. No, més que això: hi havia una lluentor característica d'ira en els seus ulls.

L’Àlex va baixar corrent les escales.

-Pare, què està passant?

- Què passa, Alexandra?

- Un amic meu va ser detingut per soldats d'assalt ahir a la nit! El van treure de casa seva a mitja nit!

- Qui és? -Va preguntar.

-Cord Barzon.

- El fill del Dr Barzon? –En Wínger estava tan sorprès com enutjada estava l’Àlex -. Potser en Cord estava treballant per a la resistència.

- Cord? Pare, el conec des de fa anys. Això és ridícul!

-Estic segur que hi ha una explicació racional per això, Alexandra. Demà anirem a...

-Pare, saps que els imperials estan simplement traient a gent de casa seva. No estan buscant a la resistència! No els importa a qui s’emporten!

-Alexandra, si us plau...

Ella va sortir corrent de l'habitació cap al pati amb vistes als Penya-segats Tahika. Moltes vegades l’Àlex havia trobat consol contemplant com les onades colpejaven els penya-segats. Però no aquesta nit. Tremolava d'ira. Va estrènyer el puny i va tancar els ulls. Una aclaparadora sensació d'impotència amenaçava amb apoderar-se'n.

No havia estat només uns pocs mesos abans que havia estat segura que la Nova República s'obriria camí cap a Garos? Però llavors es van escoltar rumors d'un gran almirall i una ofensiva renovada per part de l'Imperi. L'ajuda semblava més llunyana que mai. Podria aquest gran almirall tenir èxit on l'Emperador i Lord Vader havien fallat?

De sobte, una veu li va parlar a través de la foscor. Sonava molt familiar, però mai havia sentit abans aquestes paraules...

Recorda, Àlex. La por i la ira són el costat fosc de la Força. Calma. Has de romandre en calma...

- Alexandra? -La va cridar una altra veu.

L’Àlex va obrir els ulls. El seu pare havia arribat al seu costat.

-Em sap greu per en Cord, Alexandra -va dir ell, prenent-la de la mà amb suavitat.

Ella el va mirar als ulls.

-Ja ho sé, Pare. No és culpa teva. Jo no pretenia cridar-te.

Ell li va estrènyer la mà.

-Aquests són temps difícils, Alexandra.

- I això justifica l'ús de la força contra persones innocents? -Li va preguntar, desitjant poder dir-li el que realment pensava sobre el seu Imperi.

Ell va respirar fondo i va sospirar.

-No -va admetre -. Deixa’m veure què puc esbrinar sobre el jove Barzon.

-Gràcies, Pare -va dir, mentre l’embolcallava amb els seus braços i li feia un petó a la galta.

 -Escolta, estimada, puc comptar amb la teva ajuda en una recepció demà passat per als oficials d'alt rang del Destructor Estel·lar Tempesta?

- El Tempesta tornarà a Garos? Han passat mesos des de l'última vegada que vam tenir visitants.

-Sí, jo espero que sigui un senyal que l'ofensiva del gran almirall és un èxit. Potser tinguem una celebració de victòria!

-Sí -es va obligar a somriure, i va recolzar el cap contra la seva espatlla -. No puc esperar a escoltar les seves notícies.

-Fa una mica de fred aquesta nit -va observar en Wínger.

-És millor que entris, Pare. Saps que aquest aire fred no és bo per a tu -li va recordar.

-Està bé, estimada.

-Entraré de seguida -li va dir.

-Tingues -va dir, posant-li la seva jaqueta sobre les espatlles -. No et quedis molt de temps més.

-Està bé -va dir ella mentre ell la deixava sola al pati.

Una de les llunes de Garos apareixia entre els arbres. Llançava un raig de llum a través de les ombres que enfosquien els terrenys que envoltaven la mansió. L’Àlex va observar la llum dansar i va sentir que el seu esperit s'elevava. On hi ha llum, hi ha esperança, es va dir.

Sí, encara hi havia esperança..., sempre hi haurà esperança, fins i tot durant les hores més fosques que a les que encara s’havien d'enfrontar.

L’Àlex va tornar la mirada cap amunt, al cel. I, en lloc de sentir por, va trobar fortalesa. La Força els acompanyaria.

***

La tranquil·litat de les altes hores de la nit garosiana va quedar trencada pel grinyol de maquinària pesada. Grues a la part superior de la plataforma de llançadores hissaven contenidors de mineral des del terra del bosc.

La seguretat era encara més forta que en la seva anterior missió de reconeixement a prop de les mines. En Chance i l’Àlex s'havien vist obligats a canviar dues vegades de posició durant l'última hora a causa de l’augment de soldats exploradors que rondaven pels turons al voltant del centre d'explotació minera. Tropes d'assalt patrullaven el complex. Altres feien guàrdia prop dels contenidors que estaven sent traslladats.

- Shh!

-Una altra vegada no -va murmurar ell, mirant al seu voltant buscant senyals de soldats.

-Escolta -va dir l’Àlex.

En Chance va arrufar el nas amb concentració. La remor simfònica de branques d'arbres i el suau cant dels crupes quedaven ofegats pels sorolls que emanaven del complex. No podia sentir res més. Llavors es va adonar que l’Àlex tenia els seus macrobinoculars apuntant cap amunt, explorant el cel.

Tot d'una, a través d'un clar entre els arbres i creuant sobre les muntanyes que vorejaven els penya-segats propers, va veure la llançadora. No podia creure que ella l'hagués sentit. Tot i que la nau s'acostava, el so dels seus motors era tot just audible mentre s'acostava per posar-se a la plataforma.

-Nau de càrrega -va observar -. No n’estic segur del tipus.

L’Àlex va assentir amb el cap. Aquí per recollir part del mineral per portar-lo al Tempesta. Semblava que la resistència no tindria cap possibilitat d'aturar aquest enviament.

En Chance va deixar que els seus macros caiguessin al voltant del seu coll i va notar el nas arrufat a la cara de l'Àlex.

- No estaràs pensant en el que crec que estàs pensant? -Va dir ell, preguntant-se si estava reconsiderant l'ús del Plex contra aquesta plataforma de llançadores.

-No -va dir ella amb nostàlgia. Tot d'una, va girar el cap per explorar els turons darrere d'ells. Es va tornar ràpidament cap al Chance i es va emportar un dit als llavis. Ell seguia sense escoltar res, però va captar un moviment entre els arbres a uns vint metres de la seva posició.

-Anem, per aquí -va xiuxiuejar.

Dos soldats exploradors estaven patrullant a peu. No havien vist la seva presa, però era evident que els sensors els havien avisat d'una presència propera. Afortunadament per al Chance i l’Àlex, els soldats havien estat incapaços de trobar-los ja que els sensors no funcionaven bé al voltant de les mines.

L’Àlex es va arrossegar darrere d'en Chance a través de l'espessa mala herba i es va adonar que hi havia més de dos soldats. Òbviament, havien demanat reforços. Almenys mitja dotzena més tractaven d'envoltar-los.

-Estan per tot arreu -li va xiuxiuejar en Chance.

-Serà millor que ens separem -li va dir ella.

-Està bé, dirigeix-te al lliscador -va dir -. I no m'esperis.

L’Àlex es va tornar cap al nord, esperant que els soldats no esperarien que es dirigís cap a la tanca perimetral que envoltava el centre miner. Amb una mica de sort podria lliscar a través del seu parany. Va donar un cop d'ull cap enrere i va veure com en Chance desapareixia darrere d'una carena en direcció est. Dos soldats exploradors van passar a uns deu metres a cada costat d'ella. El soroll del centre miner emmascarava els seus passos sobre les branques caigudes. Es va moure ràpidament a través dels turons, i després es va dirigir a l'est per trobar el lliscador que ella i en Chance havien amagat en una de les moltes coves de Garos.

Dos quilòmetres més endavant, sense cap senyal de persecució, es va sentir segura. Llavors va esclatar foc de blàster a la seva dreta. L’Àlex es va dirigir cap a allà. A través dels arbres va veure al Chance, de genolls i agafant-se el braç dret. La llum de la lluna es reflectia en l'armadura blanca. Un únic soldat explorador hi era dret, apuntant-lo amb un blàster al capdavant d’en Chance. Els seus companys no estarien molt lluny. L’Àlex sabia que no hi havia molt temps.

Oh, com voldria ara escoltar aquestes estridents grues dels voltants del centre miner! No eren més que un murmuri distant, no prou alt com per permetre-li acostar-se sigilosament. Només tenia una opció.

Està bé, Àlex. Un tret, i ha de ser un de bo. Va prendre una respiració profunda i va alçar el seu rifle desintegrador per apuntar al soldat explorador. Va apuntar i va disparar. L'explosió va il·luminar el vessant durant una fracció de segon abans que el soldat caigués.

 - Estàs bé? -Va preguntar l’Àlex mentre corria cap al Chance.

-Sobreviuré, NP. Gràcies. -Li va somriure -. Anem, la seva moto està allà... ¡AGH!

Va cometre l'error d'assenyalar amb el braç ferit i va fer una sonora ganyota de dolor.

- Serà millor que ens donem pressa! -Va dir ella, ajudant-lo a posar-se dret. Ja podia escoltar el brunzit distant d'altres motojets -. Tindrem companyia.

Van pujar a la moto. En Chance va seure darrere de l’Álex, agafant-la per la cintura amb el braç sa. L’Àlex va revolucionar el motor, va prémer un botó per interferir les comunicacions dels altres soldats, i va activar l'accelerador.

***

En Desto Mayda estava assegut a l'oficina d’en Paca. No era un home feliç.

-Encara no puc creure que no puguem arribar a cap pla raonable per destruir aquesta plataforma de llançadores -va repetir per tercera vegada.

- Desto, vell amic, mira el que li va passar ahir a la nit a un dels nostres millors agents! -La seva veu era plena d'exasperació -. Si pots trobar una manera d'eliminar aquesta plataforma sense que ningú mori innecessàriament, estic disposat a escoltar-la va dir en Paca mentre l’Àlex entrava a l'oficina -. Hola, Àlex -la va saludar en Paca, notant que l'expressió ombrívola de la cara de la noia igualava el seu propi estat d'ànim d'aquell matí -. Tens alguna cosa?

-Acabo d'estar a dalt amb en Dair a l'oficina del general Zakar -va dir, referint-se a un dels seus que treballava encobert a l'Exèrcit Imperial -. Els nostres operadors han obtingut alguna notícia de Coruscant?

-No. Per què? Què has escoltat?

- L'Imperi ha bloquejat Coruscant!

- Ja mai veurem l'ajuda de la Nova República! -Va bramar en Mayda.

- D'on ve aquesta informació? -Va preguntar en Paca amb calma.

-Nil, l'ajudant d’en Zakar, ho va sentir d'algú a les comunicacions imperials -els va dir, sabent que un gran percentatge de la informació que havien obtingut a través d'aquesta font en particular era fiable -. I hi ha un Destructor Estel·lar de camí a Garos -va afegir, repetint les notícies que li va explicar el seu pare -. Sembla que planegen moure aquest mineral.

- I ara què? -Va exclamar en Mayda.

Semblava com si no escoltessin més que males notícies des que havia sorgit aquest gran almirall. Fins i tot a Garos, la resistència havia estat incapaç de fer cap incursió en els últims dies. Quan s'acabaria tot?

En Mayda colpejava impacientment el monitor a l'escriptori d’en Paca, que mostrava un esquema del centre miner.

-Àlex, parlant del mineral -va dir-. Hem estat parlant d'aquesta plataforma de llançadores.

L’Àlex va aixecar les celles amb aire interrogant. En Paca es va passar la mà pel front, incapaç de creure que en Mayda tornés a treure aquest tema de nou. L’Àlex va veure l'expressió del seu rostre i va ocultar un somriure.

-Ets una de les poques persones que han vist el complex de prop -deia en Mayda -. No hi ha manera de poder-la destruir?

-Desto, ja hem passat per això centenars de vegades -li va recordar en Paca -. Cap a l'oest i el sud, estem tallats pels Penya-segats Tahika. I la seguretat s'ha quadruplicat en els últims mesos...

- Què tal si fem servir el Plex? -Va mirar a l’Àlex, fent cas omís d’en Paca.

-Pràcticament hauríem de ser al complex per aconseguir un bon tir -va dir l’Àlex.

-Massa arriscat -va interrompre en Paca -. A aquesta curta distància, quina seria la vostra oportunitat d'escapar abans que les tropes imperials caiguessin damunt vostre?

L’Àlex va mirar al Mayda directament als ulls. Es va acordar del que ella i en Chance havien passat unes poques hores abans.

-Impossible.

Va colpejar amb el puny sobre la taula, ple de frustració.

- I infiltrant-s’hi amb els subministraments? -Va preguntar, encara que la idea ja havia estat rebutjada en altres discussions.

En Paca va agitar el cap, negant de nou. Però de sobte, els ulls de l’Àlex es van il·luminar.

-Espera un minut -va dir, recordant de sobte una altra conversa que havia sentit al despatx del general -. Una visita d'inspecció. –L’Àlex va deixar vagar la seva mirada per l'habitació mentre un pla començava a formular en la seva ment -. El meu pare i el general van a fer una visita d'inspecció demà matí -els va dir.

-No, Àlex -va dir en Paca amb fermesa -. Si vas amb ells, i si t'ho fas per plantar algunes càrregues, series la principal sospitosa...

-Escoltem el seu pla, Paca -va dir en Mayda.

-Això funcionarà -va dir ella, assentint amb el cap -. Deixeu-me que us ho expliqui...

Una mica més tard...

-... I farem que un equip assalti al pilot després que tornem de la inspecció. La plataforma explota, el pilot desapareix..., hauran de sospitar que ell és el responsable del sabotatge.

En Mayda va assentir amb entusiasme.

-L’explosió haurà de ser programada per esclatar abans que hi hagi un canvi de guàrdies. Quan aquesta plataforma voli per l'aire, no hi haurà ningú que posi en dubte la teva història -va observar -. Ningú s'atreviria a dubtar de la filla del nostre Governador Imperial.

En Paca va assentir lentament.

-Podria funcionar -va dir.

-Ho farà -va dir en Mayda amb confiança.

En Paca va passar la seva mirada d’en Mayda a l’Àlex. Hi havia un munt de detalls que resoldre.

-Està bé. Anem a repassar això una vegada més...

Següent