L’Aposta d’en Wedge (XLIV)

Anterior

44

Encara delectant-se a la glòria de la seva redempció, el Tinent Virar Needa va mirar a Centre Imperial pel finestral. Va veure les llums del món parpellejant i apagant-se, però ni tan sols que passés aquest fet inusual va penetrar l'aura de benestar en què s'havia amagat.

Clarament, li va semblar, els responsables pels problemes d'energia en Centre Imperial serien desterrats a l'oblit i ell seria lliure d'ascendir a les posicions que deixessin vacants.
Mentre mirava fora l'espai va veure les estrelles ondular al llarg d'un ampli front. Unes naus van començar a emergir de l'hiperespai i el seu ritme cardíac es va accelerar mentre passava això. Sempre gaudia veure les naus arribant i sortint de l'espai de Centre Imperial. Li agradava molt catalogar-les per tipus i més tard correlacionar els albiraments amb les notícies de la guerra contra els rebels.

Un somriure es va estendre per la seva cara quan dos grans naus es van materialitzar. Les va reconèixer a l'instant com Destructors Estel·lars Imperials. En emergir van executar un gir a estribord, posant-se en òrbita geoestacionària. Aquest és el procediment estàndard, com els capitans de l'Acusador i l’Adjudicador saben prou bé.

La seva habilitat per reconèixer les dues naus el va complaure, raó per la qual li va cridar l'atenció la sensació subjacent d'intranquil·litat que traspuava lentament al seu cor. Aproximadament al mateix temps que un dels creuers de batalla Mon Calamari, llargs i de corbes suaus, va emergir i va girar cap a la línia, ell va recordar que tots dos, l’Acusador i l’Adjudicador, havien estat capturats pels rebels a Endor. El fet que diverses naus mon cal s'estiguessin alineant amb ells significava... Needa va empal·lidir. ¡En el moment de la meva major glòria, els rebels han vingut a arruïnar-me!

Més i més naus rebels van sortir a dojo de l’hiperespai. Naus grans, naus petites, caces, vaixells de càrrega, fragates, i corbetes, cadascuna d'elles es va alinear amb les naus més pesades. Els creuers de batalla i destructors van formar una capa central, amb naus de mida i força cada vegada menor a mesura que s'estiraven de l'equador al pol de l'hemisferi nord.

A l'instant el negre buit de l'espai va cobrar vida amb foc turbolàser i de canons d’ions. Cap al fons del finestral Needa va veure una estació de Defensa Espacial Golan. La plataforma en forma de rombe llançava salva rere salva de torpedes de protons mentre les seves bateries turbolàsers ruixaven als invasors de projectils d'energia verda. El foc que rebien en resposta rebotava inofensivament contra els seus escuts, o això semblava al principi, encara que Needa va notar que l'esfera de l'escut s'encongia lentament.

No pot ser! Es va girar del finestral, passant els dits cap enrere a través del seu cabell castany.

- Homes, als seus llocs de combat! ¡L'enemic està sobre nosaltres!

Pèdetsen va alçar la mirada del joc del sàbacc.

-Disculpi, senyor, però un mirall no té llocs de combat.

La mandíbula de Needa es va moure un parell de vegades de dalt a baix mentre ell ponderava el comentari del cadet. Cert, però hem de fer alguna cosa.

-Armeu-se. No caurem sense lluitar.

• • •

La foscor al centre de computació només va durar un parell de segons, però a Wedge li va semblar com eons. Era temps suficient perquè els romanents de la por a la foscor de la seva infantesa s'unissin amb la por d'adult al fracàs. La foscor el va deixar cec i li va obrir la porta a qualsevol quantitat de futurs possibles i horribles. Pel que sabia, l'energia al centre de computació subsidiària podia haver estat tallada per soldats d'assalt imperials que ara mateix s'estaven preparant per entrar a l'habitació i recuperar el control de l'establiment.

Les llums van tornar a encendre. El mapa hologràfic es va sacsejar i parpellejar, llavors es va estabilitzar. El goig el va omplir per un moment, llavors va comprendre que tenir energia disponible significava el fracàs. O no?

- Per què tenim energia?

Wínter oprimir dues tecles en el quadern de dades.

-Els generadors de reserva es van encendre aquí després que l'energia externa es va tallar.

- I l'energia segueix tallada? I els escuts?

Ella va oprimir més tecles i el mapa es va expandir del tàctic a un que mostrava el districte del Palau a un orbital que mostrava tot el planeta. No hi havia cap indicació d'escuts enlloc.

-Estan caiguts.

Wedge va teclejar el seu comunicador.

-Còrran, ho has aconseguit.

-Jo només vaig apuntar, Wedge, vostès van manipular els ordinadors per aconseguir aquesta victòria.

-Podem discutir a qui li donen el crèdit més tard. Vés amb compte, encara tens TIEs volant al teu voltant.

-Tots se'n van cap al cel, Wedge.

- Què?

-Tenim companyia.

Wedge va assenyalar a Wínter.

-Connecta’m amb Control de Trànsit. Vull veure el que està orbitant allà fora.

-Ho faré -Els dits de Wínter van volar sobre de les tecles i l'esfera que era Coruscant de sobte va estar envoltada per una coberta d'estacions orbitals, satèl·lits, i naus. La flota rebel formava una tapa còncava sobre de la part de l'hemisferi nord. Dins del seu rang flotaven diverses estacions Golan, així com diversos Destructors Estel·lars que s'afanyaven per enfrontar-se als rebels.

- Pots millorar les visuals? Pots aconseguir una imatge d'aquest mirall?

Ella va agitar el cap.

-No hi ha cap transmissió visual d'ell, i totes les naus militars s'han independitzat de terra, així que tampoc puc aconseguir els seus visuals. Sabem on estan, però no sabem el que estan fent.

Alguns forats es van obrir a la formació rebel. Wedge sabia que les naus perdudes eren petites, el més que probable vaixells de càrrega convertits amb armes addicionals, però les seves pèrdues el pertorbaven. Només mirar la situació, la mida de la flota rebel i l'escassetat de defensors, no hi havia cap manera de què les forces imperials poguessin derrotar als rebels. Reduir-nos la velocitat i ferir-nos, sí, però impedir arribar a Coruscant? No. Això és clar, el que significa que tots els que morin allà ho faran en va.

Tycho va assenyalar a una de les plataformes espacials.

-Apostaria que aquesta és una Golan III. Les nostres naus pesades no poden concentrar-se en ella fins que eliminin els destructors. No té armament tan pesat com els destructors classe Victòria, però ha de ser la font de la majoria dels danys en els marges de la flota.

- No pots connectar-te i prendre el control d'alguna bateria de míssils a terra per utilitzar-lo contra aquesta cosa?

Wínter va agitar el cap.

-A part d’en Còrran i els altres Caçadors de Caps, aquí no tenim cap arma. Seria bo si les estacions Golan disparessin traçadores a l'atmosfera i a la nostra tempesta, però jo no comptaria amb què això passi en el futur pròxim.

Tycho va arronsar les espatlles.

-Mira-ho del costat bo, Wedge...

- Hi ha un costat bo?

-I és clar que si, si ens hagués designat com a blanc, ja seríem escòria.

-Això no és el que jo anomenaria particularment bo, Tycho -Wedge va aixecar el cap-. Però podria ser-ho. Podria ser realment molt bo.

• • •

- Caure sense lluitar, Tinent Needa? -Pèdetsen va arrufar les celles en direcció a Needa-. Un torpede de protons i caurem sense tan sols un ploriqueig. Prendré dos.

Needa va parpellejar, confús.

- Vol que ens disparin amb dos?

-No, vull dues cartes més -El cadet va mirar les seves cartes, llavors a Needa-. De torpedes de protons vull zero.

- Els rebels han arribat! -Needa va assenyalar al finestral-. ¡Hem de fer alguna cosa!

Pèdetsen va agitar el cap i va deixar les seves cartes de sàbacc sobre la taula.

-Senyor, si fem alguna cosa, morirem. Ja que qualsevol dels dos costats podria donar-li ús als herois morts, però no crec que els herois treguin molt profit d'això. D'altra banda, qualsevol que prengui Centre Imperial, o potser haguem anomenar-lo Coruscant, necessitarà un mirall intacte i una tripulació viva.

Needa va tornar a mirar a la flota.

-Però aquests són els rebels.

- Creu que ells podran trobar un treball pitjor que aquest? -Va somriure Pèdetsen -. Ells probablement el reconeixeran com a un heroi.

- Què?

-Ei, va ser el seu cosí el que va ser martiritzat per Darth Vader després que deixés escapar a Han Solo a Hoth. Després de tot, el seu cosí tenia simpaties rebels que només li va confiar a vostè, per això és que va deixar escapar a Solo. Que l'hagin castigat amb aquest treball demostra que l'Imperi ho sospitava, però no va poder demostrar res.

Suposo que aquesta és una forma d'interpretar els fets del cas. Needa va arrufar les celles.

- Creu que els rebels creurien això?

-No ho sé, però crec que si estem morts, no podrà convèncer-los que vostè i la seva lleial tripulació han estat esperant durant molt de temps -Pèdetsen va arrossegar un munt de fitxes cap a ell i va començar a estudiar el mall de sàbacc -. És la seva elecció, senyor. Faci el que cregui que és correcte.

Needa va pensar per un segon, va arrufar les celles, llavors va assentir.

-Crec que escullo no triar. Si fem qualsevol cosa, ens arrisquem a morir. No podem fer res de qualsevol manera, no hi ha cap raó per escollir.

Un tremolor va agitar l’STESO 2711. Needa es va agafar de la mampara mentre el mirall començava a canviar.

-Ens estem movent.

-Ja ho sé, Tinent -va somriure Pèdetsen -. Sembla que algú va prendre la decisió per vostè.

• • •

En el pont de la Llar U regnava el caos. Centenars de veus competien entre si, totes estaven plenes d'urgència. L'Almirall Ackbar estava assegut al centre d'ell, escoltant intensament les transmissions dels seus comandants de grup. Els dos Destructors Estel·lars Imperials que van entrar en el combat eren el Triomf i el Monarca. L’Emancipador i l’Alliberador ja havien començat a colpejar les naus. Els escuts del Triomf havien caigut d'un costat, fent que el Capità executés un ris per posar els escuts intactes entre el destructor i els rebels.

Encara que les dificultats del Triomf encoratjaven a Ackbar, la plataforma de Defensa Espacial Golan a l'extrem de babord el preocupava. Hi havia entrat en combat amb moltes de les naus més petites de la flota i les estava destrossant implacablement. El comandant de la plataforma havia apuntat a les naus amb múltiples torpedes de protons mentre que deixava lliures els seus turbolàsers per a la defensa contra caces. Els caces TIE que pujaven des de Coruscant semblaven estar satisfets amb lluitar sota el paraigua del seu foc. El fet que l'estació no pogués moure’s la feia marginalment menys letal que els Destructors Estel·lars, però durant el temps que triguessin a encarregar-se d’ells, moltes petites naus rebels moririen.

Va alçar la mirada a la quarren que acabava d'aparèixer al costat de la seva cadira de comandament.

- Què passa, Comandant Sirlul? Hi ha alguna cosa sobre l'estació?

-Potser... -Un trèmolo va distorsionar les seves paraules mentre ella assenyalava el costat de babord del finestral lateral-. El mirall s'està movent.

- Per què aniria a...?

Abans que Sirlul pogués oferir una possible resposta a la pregunta d’Ackbar, els panells del mirall van girar i es van posar en la posició reflectant. Tota l'estructura es va escurçar lleugerament, esmolant el raig solar. Encara que la llum reflectida romania gairebé completament invisible en l'espai, només mostrant-se on feia brillar i incinerava runes, el seu brillant punt focal podia veure’s fàcilment. Apareixia com un punt brillant a la vora de l'estació Golan III.

Unes línies platejades, com esquerdes formant-se en el gel o arrels estenent-se a través de la terra, van començar a aparèixer al voltant del cercle. Delicades i gairebé trencadisses, serpentegen per l'estació i van surar a l'espai. De tant en tant, el punt brillant del reflector es movia lleugerament a la dreta, deixant en el seu deixant una mitja lluna negra. Les arrels argentades van romandre en la vora exterior de la mitja lluna mentre del costat oposat algunes de les arrels s'estenien a l'espai.

La quarren va ajuntar les mans a la base de l'esquena.

-En el seu punt focal el raig solar té aproximadament 12,5 metres de diàmetre. Més o menys la longitud d'un Ala-X.

El forat a l'extrem de l'estació va créixer mentre el raig es movia lleugerament. Ja la meitat de les bateries turbolàser havien deixat de disparar. Ackbar podria visualitzar la destrucció a mesura que el raig foradava fàcilment mampara rere mampara, incinerant l'estació d'una punta a l'altra. Una planxa de metall cremava roent, aleshores en blanc, llavors s'evaporava. El raig solar penetrava més profundament, incendiant qualsevol cosa que tocava, llavors començava en una altra mampara.

Ackbar va alçar la mirada.

-Quan la plataforma deixi de disparar envien la Devoniana i la Ryloth. Vull que la nostra gent avaluï aquesta estació i ajudi a aquells que hagin sobreviscut.

-Senyor, la Ryloth i la Devoniana tenen menys de cent soldats a bord. L'estació té més de mil.

-Ja no, Comandant -Ackbar va aclucar els ulls quan alguna cosa prop del centre de l'estació va explotar-. Els que quedin no seran hostils. Voldran baixar d'aquesta cosa i nosaltres els complaurem. Envieu-los a les altres estacions Golan, deixeu-los explicar la història del que li va passar a la seva estació. Els donarà molt en què pensar als seus Comandants i potser, només potser, salvi moltes vides de tots dos costats.

Següent