Missió a Zila (I)

Les aventures de l'Àlex Wínger

Missió a Zila

 

L’Àlex i la resistència de Garos, organitzen un atac a una instal·lació imperial a l’allunyat poble de Zila.

L'habitació estava a les fosques, il·luminada només pel suau resplendor dels equips mèdics. El seu brunzit era l'únic so que trencava el silenci.

L’Àlex es sentia esgotada. Els seus moviments corporals semblaven lents. Li feia mal el cap. Com he arribat fins aquí?, Es va preguntar. On sóc?

Hi va haver un moviment fora de la porta. Va sentir una presència familiar, com si algú hagués pensat d’entrar a l'habitació, però s’acovardís i s'allunyés. Després, un altre parell de passos va ressonar al passadís. La porta de l'habitació es va obrir. Un flux sobtat de llum la va obligar a mirar amb ulls entretancats a la figura que es va acostar al llit. Només va poder veure les insígnies de capità de l'Armada Imperial.

- Alexandra? -Va saludar, amb una veu que sonava molt llunyana.

- On sóc? -Va preguntar ella, tot just capaç de formar les paraules.

-Estàs en el Justicier.

- Què? –L’Àlex va mirar a la cara de la persona que estava dreta al costat del seu llit. Va reconèixer el capità Brandei.

- No recordes el que va passar? -Li va preguntar.

Ella va negar lentament amb el cap.

-El teu caça va ser perseguit, i després atrapat pel nostre raig tractor.

El meu caça?

-El teu pare no sap que ha criat a una traïdora a l'Imperi.

¡Pare?!

- No!

L’Àlex es va asseure al llit. El cor li bategava amb força mentre panteixava a la recerca d'aire. Els seus ulls van recórrer l'habitació. No hi havia equip mèdic, ni hi havia el capità Brandei. Estava en el seu dormitori, a la Universitat.

Es va deixar caure sobre el coixí i es va quedar mirant el sostre. Era només un somni? Jo? Volant en un caça estel·lar? ¡Capturada per un Destructor Estel·lar Imperial!

Podria ser això una visió del seu futur? Arribaria la Nova República a Garos IV? I treballaria amb ells per alliberar aquest món al que nomenava llar? Això era pel que ella sempre havia viscut...

Era pel que estaria disposada a morir...

Una alarma va sonar. Mentre la llum del sol entrava per la finestra, l’Àlex va mirar el cronòmetre. 7:15. Se suposava que havia de trobar-se amb el seu pare a la Caserna General Imperial dintre de 45 minuts.

■ ■ ■

-Bon dia, senyors -va saludar l’Àlex als dos oficials a la sala de recepció del general Zakar.

-Bon dia, senyoreta Wínger -va dir el tinent en Nil, assentint amb el cap.

En Dair Haslip es va posar dret i es va acostar a l’Àlex. Li va estrènyer la mà amb suavitat.

-Hola, Àlex. No vaig pensar que et veuria avui.

-Pare va tenir una reunió d'hora amb el general i necessitava recollir alguns informes abans d'anar-nos-en a Zila. Només tinc un minut. Pots acompanyar-me a la seva oficina? -Li va preguntar.

En Dair va llançar una mirada cap al en Nil.

-Sí, crec que puc confiar en ell perquè mantingui un ull en les coses.

- Gràcies pel seu vot de confiança, oh savi Tinent! -Va fer broma en Nil.

L’Àlex va conduir al Dair al passadís on delicadament va apartar la mà de la d'ella. Protocol militar adequat. Ell estava realment enamorat de l’Àlex. Aquesta «relació» que havien establert com a part de la seva tapadora per a la resistència de Garos IV era molt més fort per a ell del que mai arribaria a admetre. Però ell sabia el que l’Àlex sentia. Ella sempre havia estat honesta amb ell. Amics, li havia dit... només amics.

- Quan tornaràs?

-Aquesta nit. Hi ha una reunió del grup d'estudi a les 21:00 a la qual pretenc assistir-hi -li va dir.

Ell va assentir amb el cap, ell també planejava anar en aquesta reunió de la resistència.

-Bé, llavors, suposo que no et veuré fins demà -va dir, continuant la conversa que representaven per a aquells que es creuessin pel passadís.

-Potser podríem dinar -va suggerir, saludant amb el cap a un grup d'oficials que la van saludar.

- Puc prendre la paraula?

-I tant. -Li va somriure, reprimint un badall.

- Estàs bé? -Li va preguntar.

-Només una mica cansada. He tingut un somni d'allò més estrany.

-Potser em puguis parlar-ne durant el dinar. -Es va aturar just davant de l'oficina del pare de l'Àlex -. Escolta, vés amb compte avui aquí fora... res d’esbojarrades acrobàcies.

- Ei! Sempre vaig amb compte, tinent Haslip! -Va dir rient.

Ell va somriure, sacsejant el cap. La porta es va obrir a la sala de recepció del Governador Imperial. El cavaller d'aspecte distingit dret al costat de la taula es va tombar i va somriure a la jove parella.

- Vaja, no em sorprèn en absolut! -Va exclamar-. Sabia exactament on enviar l'equip de recerca.

- Oh, Pare!

- Com està, governador? -Va preguntar en Dair, allargant-li la mà. Per ser un home de 70 anys d'edat, en Tork Wínger tenia una encaixada tan forta com qualsevol de trenta.

-Estic bé, tinent. M'alegro de veure’l de nou. Per què Alexandra no l'ha portat a sopar a la mansió en els últims dies? -El va renyar.

En Dair va arronsar les espatlles.

-Això hauria de preguntar-li a la seva filla, governador.

-Està bé. Si vosaltres dos aneu a començar a conspirar contra mi, me’n vaig! -Va grunyir l’Àlex.

En Wínger va col·locar un braç al voltant de la cintura de la seva filla, però li va fer l'ullet al Dair.

-Intercediré per vostè, tinent.

-Gràcies, senyor.

- Anem, estimada?

-Sí, pare. –l’Àlex va somriure, prenent el braç del seu pare, i el va conduir cap a la porta.

-Que tingui bon viatge, senyor.

-Gràcies, Haslip.

-Ens veiem demà -va dir l’Àlex mentre la porta es tancava darrere seu.

■ ■ ■

El port espacial d'Ariana estava ple de nouvinguts, però els assidus no podien deixar de reconèixer una cara coneguda. Els caps es van girar, els rostres es van il·luminar, i les mans es van agitar mentre l’Alexandra Wínger caminava amb pas ferm a través dels passadissos. La filla de 20 anys d'edat de l'Imperial Governador Tork Wínger era molt coneguda allà. Havia estat volant des que tenia 11 anys..., probablement un dels millors pilots a Garos IV. I si ella no estava a classe a la Universitat, sens dubte se la podia trobar en profundes discussions amb els tècnics de l’espaiport. L’Àlex sabia tant d’aerolliscadors com la majoria d'ells!

-Bon dia, senyoreta Wínger -la va saludar el coordinador dels sistemes de vol mentre es registrava a l'oficina del controlador.

-Bon dia, tinent Vilsics.

-El seu aerolliscador està preparat i llest per partir. El tècnic Haras ha estat treballant en el problema que ens va reportar. Va dir que tenia vostè raó sobre l'estabilitzador. Ara ja està com nou.

-Bé. No m'agradaria que el governador tingués un viatge mogudet aquest matí -va fer broma l’Àlex.

-No podria estar en millors mans -va respondre en Vilsics amb un somriure.

-Gràcies per encarregar-se’n de l'aerolliscador -va exclamar, sortint per la porta cap al passadís.

L’Àlex va amagar les seves emocions darrere d'un somriure en comptar almenys una dotzena de naus descarregant subministraments... subministraments destinats a l'augment del nombre de personal imperial a Garos IV. La seva presència en aquest món havia crescut significativament en els últims anys.

La resistència, en la qual l’Àlex portava treballant durant gairebé quatre anys, aconseguia interferir en les operacions imperials sempre que era possible, alterant les línies de proveïment, robant equips..., qualsevol cosa que servís per fer miserable la vida imperial. No obstant això, això cada dia comportava perills cada vegada majors doncs l'Imperi tractava de protegir els seus interessos en les mines al sud de la ciutat d'Ariana.

- Tot a punt? -Va preguntar el Governador Wínger mentre entrava a la badia d'atracada.

-Sí, senyor. El tinent Vilsics va dir que el problema de la taxa de flux en l'estabilitzador de sistemes ha estat corregit. Avui no hauria de donar-nos cap problema -va dir l’Àlex.

-Excel·lent -va respondre el seu pare mentre s'assentaven a l’aerolliscador i es lligaven els cinturons de seguretat.

L’Àlex va guiar la nau fora del port espacial. Va sortir cap a l'oest, volant més enllà dels penya-segats Tahika i sobre l'oceà Bogeria. Aquesta havia de ser una de les vistes més impressionants en tot Garos IV. Els penya-segats s'estenien traïdorament al llarg de la costa, presentant un obstacle ominós per a aquelles poques ànimes aventureres que s'atrevien a escalar-los.

L’aerolliscador va vorejar els penya-segats cap al sud durant aproximadament un quilòmetre abans que l’Àlex s'allunyés més sobre l'oceà per distanciar-se de la zona de vol restringit que els imperials havien imposat a tot el complex del centre miner. Podria pilotar la ruta a Zila amb els ulls embenats, si hagués de fer-ho. Era un viatge que feia sovint per visitar una vella amiga, la Shana, que també treballava per a la resistència.

-Que bé que haguem estat capaços de coordinar les nostres agendes per variar, Pare. La teva reunió, la meva visita a la Shana.

-Sí, Àlexandra. Això ens dóna l'oportunitat de parlar. Tot just et veig prou des que et vas mudar al campus -va dir.

Havia estat idea seva que l’Àlex sortís de la mansió del governador. Es preocupava per la seva seguretat després que la resistència hagués atacat combois de subministraments que passaven prop de casa.

-Ja ho sé, pare -va reconèixer ella -. Jo també trobo a faltar les nostres xerrades de sobretaula. -Havia estat un ritual a la llar Wínger on l’Àlex havia participat des que va ser adoptada a l'edat de sis anys. Un gran nombre de menjars efectuats en silenci, seguides de conversa. Hi havia obtingut una quantitat incommensurable de coneixement, no només sobre el seu pare adoptiu, sinó també sobre la política i les activitats imperials a Garos IV. Bastant útil per un operatiu de la resistència -. Així que, digues-me, Pare: què hi ha tan important a Zila últimament?

En Tork Wínger va estudiar a la seva filla. Mai deixava de sorprendre’l que hagués criat en aquesta nena que podia parlar amb coneixement sobre qualsevol tema, des de política fins astrofísica, i podia manejar els controls d'un aerolliscador com si hagués nascut per a això.

-El conseller Baro vol garanties sobre les intencions de l'Imperi cap a la seva encantadora ciutat -li va dir en Wínger.

L’Àlex va posar la seva millor mirada d'incredulitat.

- Des de quan l'Imperi necessita explicar les seves accions?

No puc creure que acabi de dir això, va pensar. La bona filla imperial... Agh!

-Bé, bé, Alexandra. Diplomàcia: aquesta és la paraula. Una demostració de bona voluntat de l'Imperi, estimada -va respondre bastant seriós.

L’Àlex va assentir amb el cap, però tenia ganes de plorar per dins. Bona voluntat, segur, va pensar. No tindrem aquesta sort!

-Pare, a la Universitat s'especula que el general Zakar demanarà caces TIE de reforç per ajudar-lo a protegir el centre miner.

-Hem estat discutint aquesta possibilitat. Però moltes de les naus de la nostra Armada Imperial no tenen complets els seus complements de TIEs. -Va fer una pausa, preguntant-se quant sabria ella -. Estic segur que has sentit parlar sobre Coruscant.

-És difícil no adonar-se’n dels efectius militars addicionals que han arribat -va dir.

-Sí, molts d'ells van ser evacuats de Coruscant i d’altres mons en el camí de l'ofensiva rebel -va dir en Wínger.

Ella va fer una ganyota per dins.

-De manera que els rumors són certs. Els rebels estan a distància d'atac de la capital?

-Potser només sigui qüestió de dies que Coruscant estigui en mans rebels. -Va sacsejar el cap amb evident consternació. Hi havia visitat la Ciutat Imperial anys enrere, i no podia suportar imaginar la destrucció.

L’Àlex es va acostar i li va tocar la mà per reconfortar-lo. Ella sabia el que ell pensava. Però en el seu cor, l’Àlex acollia amb satisfacció la notícia que la Nova República estigués a punt de prendre Coruscant..., fins i tot encara que això signifiqués més imperials a Garos. Amb sort aquesta situació seria temporal.

Sens dubte, la Nova República es dirigia cap allà. Primer Coruscant, després Garos IV. Un sistema més escapant de la cada vegada més feble adherència de l'Imperi.

-Llavors, no creus que vagi a aconseguir aquests TIEs? -Li va preguntar.

-No ara mateix. No es pot prescindir d'ells en altres llocs. -Es va adonar de la seva decepció -. Per què ho preguntes?

L’Àlex va somriure amb picardia.

-Bé -va dir -. Estava pensant que m'encantaria provar de pilotar un!

- Ho sabia! ¡Alexandra, què faré amb tu?! -Va preguntar, rient.

- Mira això! -Va dir alegrement. L’Àlex va fer girar l’aerolliscador, accelerant cap a l'est. Segon a segon la seva velocitat augmentava. Els penya-segats Tahika van aparèixer a la vista, i la nau es va llançar ràpidament cap a l'oceà. Amb prou feines uns metres de marge, l’Àlex va tirar dels controls i l’aerolliscador va lliscar per sobre de la superfície de l'aigua.

El comunicador va sonar.

-Nau no identificada, ha entrat en una zona de vol restringit. Allunyeu-vos immediatament o serà destruïda -va exclamar una veu sobre l'estàtica mentre una nau patrulla imperial apareixia del no-res i es col·locava en un rumb paral·lel al del seu aerolliscador.

- Alexandra! -Va exclamar en Wínger.

- Vaja! Em sap greu, pare. Suposo que em vaig acostar massa a les mines -va dir mentre girava la nau cap al sud-oest per envoltar la part més meridional del continent.

-Obre un canal, Alexandra.

Ella es va sorprendre quan va parlar per l'intercomunicador.

-Aquí el Governador Imperial Wínger -la seva veu va retrunyir, reclamant atenció -. Amb qui estic parlant?

La veu en l'altre extrem del comunicador va semblar dubtar un moment.

-En parla el Tinent Norban, governador. -Va fer una pausa per aclarir-se la gola -. Acabem de rebre la confirmació de la identificació del seu aerolliscador, senyor.

-Això és una mica lent, no li sembla, tinent?

Una altra pausa.

-Sí, senyor.

-Treballin en aquest temps de resposta, Tinent -va dir en Wínger, picant furtivament un ull a l’Àlex. Ella va sacsejar el cap amb incredulitat.

-Sí, senyor.

-Continuï amb el seu treball.

-Gràcies, governador -va exclamar la veu mentre l’aerolliscador imperial s'allunyava del seu.

El rostre d’en Tork Wínger es va il·luminar amb el major somriure que l’Àlex hagués vist mai mentre apagava el comunicador amb un clic. Ella es va posar a riure tant que les llàgrimes van apuntar als seus ulls.

- Pare, no sabia que poguessis ser tan retorçat!

- Jo? Retorçat? Alexandra, siguem seriosos! -Va sospirar i va rebuscar en una caixa plena de targetes de dades, traient finalment una d'elles -. Ah, sí, aquí està. He de revisar aquest informe abans d'arribar a Zila, estimada.

-Està bé, Pare. Deixaré que facis el teu treball.

L’Àlex va mirar fora de la cabina. Els penya-segats Tahika havien donat pas a turons arrodonits conforme l'aerolliscador envoltava la punta sud del continent i es tornava cap a l'est. Belles platges cobertes de sorra eren banyades per un tranquil mar blau.

Però tot en el que l’Àlex podia pensar era en la trobada que havien tingut a la zona de vol restringit. El temps de resposta defensiva no havia estat tan dolent..., no haurien estat més de 30 segons, va pensar, més els pocs segons que els va portar realitzar la identificació de l’aerolliscador. Per descomptat, 30 segons era suficient temps perquè un caça estel·lar arribés al centre miner. Potser, només potser, la Nova República estaria aquí per posar-los a prova. Sí, va pensar. Ells vindran.

Una visió d'un creuer Mon Calamari va omplir la seva ment. Havia tingut aquest somni moltes vegades... Ales-X en una badia d'aterratge preparant-se per la batalla. I ella estava allà, asseguda a la cabina d'un d'aquests caces, mirant a les estrelles que formaven un enlluernador teló de diamants sobre el vellut negre de l'espai. Però, de sobte, l’Àlex es va trobar volant en una intensa batalla...

-Blau 4, dues marques en direcció 0-3-0.

-Les veig, Líder Blau. Tinc al tipus de l'esquerra.

- Compte, Blau 4, tens un a la cua!

Un tret va passar més enllà de la carlinga de l'ala-X mentre l’Àlex feia virar el caça bruscament a babord. Girant una mitja dotzena de voltes, va maniobrar la nau fins que el TIE va aparèixer davant de la seva ala-X. L’Àlex va fixar el blanc i va fer volar el TIE en mil partícules de pols.

La seva victòria va ser de curta durada. Dos trets des d’estribord van sacsejar violentament l'ala-X. Després es va fer la foscor...

Aquest somni que havia tingut la nit anterior..., el seu ala-X abatut, i capturat! Era realment una part del seu futur?

■ ■ ■

En Nil va posar els ulls en blanc mentre tancava l'enllaç del comunicador amb el comandant general Càrner, que es trobava al centre miner. Hi havia escoltat, més que parlat, mentre en Càrner es queixava pels habituals problemes burocràtics que semblaven infestar cada carregament que demanava. En Nil es va preguntar si mai arribaria a acostumar-se a solucionar els delicats egos dels seus oficials superiors.

En Dair va notar la mirada d'exasperació a la cara de en Nil quan va tornar a la seva oficina.

- Quin problema hi ha? -Va preguntar.

-Càrner vol saber quan ha d'esperar els subministraments lliurats pel Tempesta.

Sens dubte, era útil tenir un company d'oficina tan parlador.

- El Tempesta? Això és un Destructor Estel·lar classe Victòria, oi?

-Així és. De Dulathia -li va dir en Nil -. Els nostres nois van sortir just abans que els rebels arribessin al lloc. Ens va lliurar alguns equips que van aconseguir salvar per a nosaltres.

En Dair va arronsar les espatlles amb la mirada perduda a l'espai.

En Nil va bellugar el cap amb desaprovació.

- On has estat, Haslip? -Llavors es va adonar de la mirada d'enamorat en els ulls d’en Dair. Cada vegada que l’Alexandra Wínger passava per aquí, el cervell d’en Haslip semblava prendre la resta del dia lliure -. No importa!

- Què? Bé, què era el que estaves dient?

-El Tempesta va haver d’emmagatzemar la major part dels subministraments d’en Càrner a Zila.

- Per què? -Va preguntar en Dair.

-Suposo que no volen que la resistència els aconseguís -va dir en Nil.

-Llavors, què està emmagatzemat a Zila? -Va preguntar.

-Sistemes d'armament.

- Què vols dir? AP.9 's, per exemple?

-Pensa en gran, Haslip. No estem parlant només d'anti-infanteria. -En Nil va bellugar el cap amb autosuficiència, el seu ego inflat pel coneixement dels petits detalls d'aquest important carregament -. Només hi ha un petit problema.

Va riure en veu baixa.

- Què és tan graciós? -Va preguntar en Dair.

-Sembla que quan els nostres nois van abandonar Dulathia van oblidar una peça vital de l'equip. -Es va posar a riure de nou -. És molt difícil fer un forat de 40 metres en una muntanya sense un trepant de plasma!

En Dair va obrir els ulls com plats quan es va adonar del que en Nil estava parlant. Un forat de 40 metres. Un pou per a un reactor?! ¡Sant cel! ¡L'Imperi està posant canons d'ions anti-orbitals en les mines! Es va sentir malalt només de pensar-ho.

- Ei, Haslip! Estàs bé?

En Dair va negar amb el cap.

-Saps el que això significa, no? -Li va preguntar en veu baixa.

-Sí -va dir, deixant que la fanfarroneria deixés pas al nas arrufat. L'únic que podia significar era més protecció per les mines en previsió d'un assalt de l'Aliança Rebel -. Realment creus que vindran cap aquí, Haslip?

En Dair va empassar saliva, amb una mirada de preocupació a la cara.

-Sí -va dir. Hi compto. Mil pensaments s'amuntegaven la seva ment mentre mirava per la finestra -. Em pregunto si ens evacuaran.

En Nil el va mirar.

-Potser no hàgim de preocupar-nos per això -va dir esperançat -. Potser aquest gran almirall enterri als rebels d'una vegada per totes!

- Quin gran almirall? -Va preguntar en Dair, mentre un sentiment de temor l’envaïa.

-Has estat bastant desconnectat, no? -Va fer broma en Nil.

- Quin gran almirall? -Va insistir en un to que va atrapar en Nil amb la guàrdia baixa.

- Calma't, Haslip! Algun Gran Almirall ha pres el comandament de la flota. El capità Emba del Tempesta li va dir al general que la seva nau ha estat convocada a una cita a les terres frontereres amb els nostres vells amics del Justicier.

- Què més has sentit sobre aquest gran almirall? -Va preguntar en Dair.

-No gaire -va dir negant amb el cap -. Se suposa que ha estat treballant en les Regions Desconegudes tots aquests anys des que l'Emperador va morir.

- I està reorganitzant la flota?

-Si. Emba va dir que aquest tipus és un geni tàctic.

-Un geni, eh?

-Aquestes van ser les seves paraules exactes. Suposo que estan pensant alguna cosa gran..., per això el Justicier porta un temps sense passar per aquí.

Per un moment, en Dair es va perdre en els seus propis pensaments. De tant en tant circulaven rumors sobre alguna cosa gran, com havia dit en Nil. Però parlar d'un Gran Almirall... això era nou. Podria aquest gran almirall tornar a posar l'Imperi a l'ofensiva? Què significaria això per Garos IV?

- Haslip.

- Què? -Va preguntar en Dair, vagament conscient d'un brunzit provinent d'algun lloc de l'habitació.

- Penses a respondre-hi, o el deixaràs brunzir la resta del dia? -Va preguntar en Nil amb un somriure divertit a la cara.

-Oh, sí, és clar. -Es va aclarir la gola i va activar el comunicador -. Oficina del general Zakar. -Va fer una pausa, escoltant la veu en l'altre extrem. No va poder evitar somriure. Algun capità volia que el general sabés que els Sistemes de Defensa Aèria havien estat a punt de disparar contra l’aerolliscador del Governador Wínger. L’Àlex i les seves boges acrobàcies!

-Sí, capità. Estic segur que el general transmetrà les seves disculpes al governador Wínger. -Va fer una pausa, movent el cap -. Sí, senyor, li ho diré. Gràcies per la seva trucada, senyor.

En Dair va apagar el comunicador i va veure que en Nil havia estat escoltant la conversa. Tots dos van estar una bona estona rient mentre en Dair agraïa silenciosament per força que l’Àlex estigués bé. No podia esperar a escoltar la seva versió de la història.

■ ■ ■

- Àlex! -Va exclamar la Shana Turi, saludant a la seva amiga-. Puntual..., com de costum! -Va exclamar.

- Sempre pots comptar amb mi! Hola, Shana. –l’Àlex la va saludar amb una abraçada -. Vas tenir algun problema per aconseguir la tarda lliure? -Li va preguntar.

-No. Només els vaig dir que anava a dinar amb la meva bona amiga Àlex i el seu pare, el nostre Governador Imperial.

- Ja us agrada de presumir d'amistats! -Va riure l’Àlex -. Vinga, anem! -Va dir mentre pujava al lliscador terrestre de la Shana.

-No t'esperava fins d'aquí a deu dies més. Digues, és només una coincidència que hagis vingut amb el teu pare?

-No del tot.

-Jo no ho crec. En realitat, Àlex, em va sorprendre quan vaig saber que havia de venir a Zila.

-Afers imperials. Per això vaig pensar d’acompanyar-lo -va explicar l’Àlex -. Pare espera poder apaivagar als vilatans. Realment no va entrar en detalls, però què ha estat succeint aquí des de la darrera visita?

- Notes alguna cosa? -Va preguntar la Shana mentre el lliscador avançava ràpidament pel centre urbà de Zila.

-Sembla que teniu molts més imperials a la ciutat. Estan simplement de visita, o creus que es quedaran per un temps?

-Espera un moment i crec que podré respondre a aquesta pregunta. Comprova el paquet que hi ha al meu maletí.

L’Àlex va estudiar els holos que havien proporcionat els membres de la cèl·lula de la resistència de Shana.

- Aquestes imatges van ser preses al port espacial?

La Shana va assentir.

-A darrera hora de la tarda d'ahir.

- Alguna idea de què són aquestes unitats modulars? -Va preguntar, encara que a partir del seu propi coneixement de l'equip Imperial va poder fer una suposició bastant fundada. I no li va agradar ni un pèl.

-No. Però han estat traslladades a les muntanyes.

A qui, o què, té previst l'Imperi protegir a Zila amb un defensor planetari?, Es va preguntar l’Àlex.

Vint minuts més tard, la Shana va detenir el lliscador terrestre al cim de la Muntanya Berin als afores de Zila. Des del seu cim, les joves van poder veure l'antiga ciutat estenent-se davant seu. Més enllà de les velles torres de pedra que s'alineaven a la costa de Zila, el Mar Cabalia era una catifa infinita de blau fins a l'horitzó.

La Shana va lliurar a l’Àlex els macrobinoculars.

-Comprova el panorama en 0-1-0 -va dir.

- Vaja!

A la part alta d'una muntanya a l'est, droides de construcció estaven ocupats creant una guarnició imperial. Grues muntades sobre els droides hissaven seccions de les unitats prefabricades que es veien comunament en les bases de tot l'Imperi. Tècnics i personal de suport corrien pel recinte, comprovant el treball en curs.

-Quarter General Imperial, Sector Sud -va dir la Shana.

L’Àlex va moure el cap.

-No és d'estranyar que el conseller Baro vulgui garanties sobre els objectius de l'Imperi aquí -va comentar l’Àlex.

-Mira cap a l'extrem occidental...

- Què és això?

-Instal·lacions d'emmagatzematge. Aquí és on es van traslladar aquestes unitats.

L’Àlex va arrufar el nas. APK V-150 emmagatzemats? Què estrany, va pensar, mentre estudiava la resta del complex.

-I veig que també estan construint una plataforma d'aterratge de llançadores. Bastant ocupats, oi? -Va dir sarcàsticament.

-Els equips han estat treballant allà des d'anit -li va dir la Shana.

- Què hi ha de la seguretat?

-Dos escamots de soldats exploradors, a més d'una companyia de soldats d'assalt.

L’Àlex va fer una ganyota per dins i es va preguntar què estaven planejant els imperials.

-D'acord. Continua documentant tot el tràfic cap a i des de la muntanya, tots els horaris, els canvis de torn..., ja coneixes la rutina. També necessitaré holos de la base. La nostra gent voldrà fer-li un cop d'ull a això.

-Els tindràs avui abans que marxis -li va dir la Shana fent arrencar el lliscador terrestre de nou.

L’Àlex va fer un últim cop d'ull a les estructures en construcció abans que prenguessin una corba. Un sentiment de temor es va apoderar d'ella, i l'aire de sobte semblava fred...

La visió del vessant d'una muntanya nevada va omplir la seva consciència. Era una visió que havia tingut moltes vegades, però mai amb tant detall..., dues figures, vestides de blanc, eren poc visibles contra el teló de fons blanc. El vent udolava. La neu s'arremolinava al seu voltant. Descendien fent ràpel pel costat de la muntanya, detenint-se en una lleixa que no sobresortia més de mig metre.

Tot d'una, una forta ràfega de vent va bufar. L’Àlex va sentir com queia d'esquena, lliscant per la cara de la muntanya. Va tractar d'agafar-se a la llisa superfície de gel. Però no hi havia res on agafar-se.

Llavors, unes paraules que ningú havia pronunciat van penetrar en el seu ésser... calma, tingues calma.

Van passar uns segons. La corda es va tensar. Tenia por de mirar cap amunt, por que qualsevol moviment pogués fer que la corda es deixés anar de qualsevol que fos la feble adherència que la tenia subjecta.

En algun lloc, per sobre de l’udolant vent, va sentir una veu que la cridava pel seu nom.

-Àlex -va dir -, pren la meva mà.

- No... no puc! -Va sanglotar.

-Pots fer-ho -va dir ell.

Va aixecar la vista cap a la figura que la cridava. Encimbellat més o menys a metre i mig per sobre del seu cap estava un home a qui havia vist en molts somnis... un home amb cabell castany clar com la sorra i ulls blaus. Estava inclinat cap avall, estirant la mà cap a la d'ella.

-Pren la meva mà -va dir de nou, amb veu gairebé hipnòtica.

L’Àlex va moure lentament un braç per sobre del seu cap. Amb totes les seves forces, va estirar la mà per la pendent gelada fins que els seus dits es van tocar.

Va sentir que una energia l'envoltava..., semblava atreure-la més cap a ell. Ell la va agafar amb força de la mà i la va pujar al seu costat.

Tots dos es van pressionar contra el vessant de la muntanya, tractant de recuperar l'alè. Li feia mal cada múscul del seu cos, però ella va cobrar forces a partir de l'energia que fluïa de la presència de l'home. No s'assemblava a res del que mai havia sentit abans.

- Estàs bé? -Li va preguntar ell.

Ella va assentir amb el cap.

-Estic bé...

El so d'un tro llunyà va retornar a l’Àlex en aquest present. La Shana l'estava mirant, amb una mirada de preocupació a la cara.

- Àlex, estàs tremolant! Estàs bé?

S’ho va fer per assentir amb el cap mentre es netejava la suor del front. Sentia tant fred, com si realment acabés d'estar en aquesta vessant nevada. Va respirar fondo diverses vegades i va tancar els ulls.

On era aquesta muntanya? Per què dominava els seus somnis? I qui era aquest home? Per què li semblava tan familiar?

Qui ets?

■ ■ ■

-Àlex -va dir en Magir Paca -, sembla que has portat alguns articles interessants de Zila. -Va examinar els rostres dels líders de la resistència que s'havien reunit al centre d'operacions -. Si no hi ha objeccions, comencem amb el teu informe.

-Sí, Àlex. Alguna idea de què són aquestes unitats modulars que l'Imperi ha traslladat a Zila? -Va preguntar el Dr Carl Barzon, assenyalant els holos que havien passat de mà en mà per la taula de conferències.

-Sí -va afegir en Desto Mayda -. Per què aquest augment de l'activitat al voltant de Zila?

-Just al nord de la ciutat, l'Imperi està construint una gran base nova. Han guardat les unitats en una instal·lació d'emmagatzematge..., aquí -va dir, assenyalant el segon grup d’holos que estava circulant per la taula -. I em dol dir això, senyors -els va dir l’Àlex -, però aquestes unitats modulars semblen peces d'un defensor planetari V-150.

- Què? -Va cridar en Mayda, amb el rubor vermell brillant de la ira pujant-li a les galtes.

En Barzon va tancar els ulls i es va passar una mà pel front, sense voler creure el que acabava de sentir.

-Dair, pots confirmar això? -Va preguntar en Paca.

-Àlex té raó sobre els holos. Les unitats que els imperials estan emmagatzemant a Zila són peces per a un APK V-150..., un canó iònic pesat. Però aquestes armes no són per defensar Zila. -Va fer una pausa, mirant un a un tots els rostres -. Ho instal·laran al centre miner.

Hi va haver un panteix audible a l'habitació.

- Un canó iònic pesat? Aquí mateix, a Ariana? -Va exclamar finalment en Mayda.

En Dair va assentir mentre els seus amics intentaven digerir aquesta informació.

-Tinc una bona notícia -els va dir.

- Bé, certament ens vindria bé alguna! -Va dir en Paca, amb l'esperança d'alleugerir l'ànim d'aquestes persones que havien treballat tan dur per posar fi a la dominació imperial del seu món.

Ulls esperançats es van centrar en Dair.

-S'han topat amb un petit problema -va explicar -. Han d'esperar fins que els arribi un trepant de plasma per poder excavar el pou que alberga el reactor.

Bé, això era una bona notícia, més o menys.

- Per què estan emmagatzemant les unitats a Zila? -Va preguntar el Dr Barzon.

-Van decidir que Zila estava més aïllat. Lluny de l'activitat de la resistència que ha infestat Ariana -va dir en Dair al grup.

En Mayda assentia lentament amb el cap, mentre un somriure va esquerdar el seu rostre arrugat menys per l'edat que per l'estrès.

-I Zila no ha vist aquest tipus d'activitat -va dir amb calma.

Encara no, va pensar l’Àlex. Podia sentir les ments treballant. La resistència no trigaria a fer notar la seva presència a Zila.

-Nova base a Zila, més defenses en les mines..., sona com si l'Imperi s'estigués consolidant aquí a Garos -va observar en Barzon.

-No, no ho crec, doctor. Amb la imminent caiguda de Coruscant, estem escoltant moltes enraonies a la caserna -va dir en Dair -. Però el sentiment general sembla dir que l'Imperi està reforçant la seguretat aquí el temps suficient per aconseguir que es transport el mineral des de les mines fins al seu centre d'investigació secreta.

-Llavors, creus que van a evacuar Garos? -Va preguntar en Paca.

-Si hi ha algun indici que la Nova República es dirigeix ​​cap aquí, crec que veurem una retirada massiva de personal.

- Quan està previst el lliurament d'aquest trepant de plasma? -Va preguntar en Mayda.

-No hi ha res definit, però la xerrada al comunicador sembla indicar que no es pot esperar res durant almenys dues setmanes. Hi ha un altre assumpte imminent..., una cita a la Zona Fronterera -va explicar en Dair.

- Una cita? -Va repetir en Paca.

En Dair va assentir solemnement. Com si no haguessin sentit moltes males notícies.

-Corre el rumor que un gran almirall ha tornat de les Regions Desconegudes. Està reorganitzant la flota.

- Un gran almirall? Que la Força ens acompanyi! -Va exclamar en Mayda.

L’Àlex va sentir les ones de xoc provocades per totes les ments de la sala reaccionant en aquest terrible anunci. Igual que els altres, es va quedar atònita. Els rumors de l'avanç de la Nova República cap a Coruscant havien donat als lluitadors per la llibertat de Garos IV l’esperança que l'ajuda estigués de camí. Ara, una altra amenaça tornava negra la seva visió d'un Garos lliure. Quant de temps romandria el seu món en mans imperials?

En Paca va parlar finalment.

-Està bé, amics meus. Em temo que haurem de deixar que la Nova República es preocupi per aquest gran almirall.

-Hem de concentrar els nostres esforços en els imperials d'aquí -va coincidir el Dr Barzon.

-Suposem que tenim aquestes dues setmanes abans que es lliuri el trepant de plasma -va dir en Paca -. Mai sospitaran un atac en aquesta base de Zila.

- Poden els nostres operatius d'allà destruir les unitats de la instal·lació d'emmagatzematge? -Va preguntar en Mayda.

-No estan equipats per a una missió com aquesta -va dir en Paca.

- Què podem fer per ajudar? -Va preguntar en Dair.

-Desto, organitzi a la nostra gent perquè comenci a traslladar-se a Zila immediatament.

En Mayda va assentir amb el cap, fent una nota en el seu quadern de dades.

-Àlex, quan tornaràs a visitar la nostra amiga? -Va preguntar en Paca.

-Dintre de vuit dies.

-Pots lliurar algunes armes per a la nostra gent a Zila. Em posaré en contacte amb el nostre home a l’espaiport i faré que el teu aerolliscador estigui preparat amb alguns extres.

-Està bé.

En Paca va recollir els holos de la taula, mirant-los pensativament.

-No crec que l'Imperi hagi de preocupar-se pel lliurament d'aquest trepant de plasma. -Va negar amb el cap lentament -. No tindran cap canó iònic instal·lat al centre miner de totes maneres.

■ ■ ■

L’Àlex estava asseguda al centre d'operacions de la resistència a Ariana. Hauria volgut ajudar els seus companys a Zila, però en Paca estava convençut que la seva presència allà per tercera vegada en dues setmanes podria despertar sospites. Per tant, allà estava ella, esperant notícies de Zila com tots els altres.

Havia estat una llarga tarda. Va fer una ullada al crono sobre les estacions d'intercepció de comunicacions..., encara faltava una altra mitja hora fins l'hora programada perquè l'equip penetrés a la base.

Va tancar els ulls per descansar durant uns minuts. I de sobte, a l'ull de la seva ment, va poder veure un esquif de subministraments avançant cap al complex imperial a Zila...

-Miri, tinent, les meves ordres diuen que lliuri aquests subministraments a la instal·lació d'emmagatzematge. Puc simplement descarregar-los? -Va dir en Chance l'oficial a la porta.

-No tinc constància d'aquest enviament.

-Amb tot el que ha estat anant i venint de la muntanya, no em sorprèn -va dir en Chance, sabent que l'oficial probablement havia experimentat abans errors burocràtics.

-Sí, això és cert. -Va vacil·lar per un moment -. Està bé, endavant.

-Gràcies, tinent -va exclamar en Chance mentre conduïa l’esquif més enllà de la tanca perimetral. Va respirar fondo i va mirar el seu cronòmetre. Només uns minuts més.

Va estudiar la distribució del complex a mesura que avançava. La unitat de la resistència a Zila havia proporcionat un mapa detallat..., fins on es podia veure, no s'havien perdut ni un detall. Les torres d'observació estaven encara en obres, però els barracons pròpiament dits semblaven preparats per albergar part dels milers de militars que la resistència estimava que serien destinats qualsevol dia d'aquests. Una plataforma de llançadores planava sobre la zona. Bé, va pensar, els molls dels caminants estan deserts. No hi havia hagut informes de cap AT-AT a la zona.

A mesura que l’esquif passava per darrere dels barracons cap a la instal·lació d'emmagatzematge a l'extrem occidental del complex, en Chance va donar uns copets en un dels calaixos. Dos homes van sortir en silenci del seu amagatall i van saltar sense ser vistos fora de l’esquif. No van mirar cap enrere en cap moment.

En Chance es va aturar davant del moll de càrrega en la instal·lació d'emmagatzematge. Es va acostar a l'oficial de guàrdia.

-Bona tarda, senyor -va dir, lliurant a l'home una targeta de dades amb ordres falses, encara que ben documentades, de les autoritats imperials de Zila.

- Què és això? -Va preguntar el tinent, assenyalant l'esquif.

-No ho sé, senyor. Les caixes les van carregar uns homes de l'oficina del comandant Rena, a Zila. Jo només les he transportat fins aquí.

L'oficial va estudiar la informació de la targeta de dades. Res inusual. En la seva major part subministraments que el Comandant volia que hagués allà quan la seva oficina estigués acabada.

-Bé, descarreguem tot això perquè puguem acabar per avui.

-Em sembla una bona idea, senyor -va convenir en Chance, mentre l'oficial feia senyals a dos tècnics perquè anessin a ajudar-los a descarregar l'esquif.

Tot d'una, una violenta explosió va sacsejar els barracons.

- Què dimon...? -Va exclamar l'oficial.

Una fracció de segon després, la resistència va obrir foc amb rifles blàster i artilleria pesada des dels turons de l'exterior del complex.

En Chance va extreure el seu blàster, i amb només un segon de vacil·lació va disparar als dos tècnics i a l’atònit oficial de servei abans que tinguessin l'oportunitat d'adonar-se’n que no estava del seu costat.

Les tropes d'assalt que patrullaven els terrenys van reaccionar ràpidament. Van apuntar als turons amb els seus rifles blàster pesats. Altres van pentinar el complex tractant d'identificar un enemic que romania ocult. Soldats exploradors van sortir ràpidament fora del complex..., i alguns van ser derrocats pel salvatge foc creuat.

Dues explosions de distracció més van sacsejar els barracons. Després, l'inconfusible brunzit d'un míssil Plex va sonar sobre els seus caps. La plataforma de llançadores va tremolar sent assolida. Un segon míssil, i després un tercer, van explotar contra un dels seus suports, amputant netament la pota de la plataforma. El soroll de la plataforma xocant contra el terra va ser ensordidor.

En Chance va fer cas omís de tota l'acció que l'envoltava i es va posar mans a l'obra. Va llançar una granada a l'interior de les instal·lacions d'emmagatzematge. Van sonar trets des de l'interior de l'edifici. Va llançar una segona granada per la porta oberta. A l'altra banda del complex, un imperial el va veure i li va disparar. Un tret va passar sobre el seu cap mentre l’esquivava entrant a l'edifici. Va rodar darrera d'uns contenidors pulcrament apilats que havien quedat intactes després del seu atac. El seu blàster estava llest, però les granades havien fet callar tota resistència.

Avançant ràpidament per la sala, en Chance va col·locar càrregues a mitja dotzena de les unitats modulars. Dos soldats d'assalt van entrar a la càrrega per la porta principal de l'edifici just quan va completar la seva tasca. No calia malgastar ni un preciós segon: aquestes càrregues anaven a esclatar i no tenia planejat estar a la sala quan ho fessin.

Conforme els soldats es movien per envoltar-lo, en Chance va llançar una granada a un d'ells, i va sortir de la seva cobertura disparant amb el seu blàster a l'altre. La seva agosarada maniobra els va sorprendre. Tots dos van caure víctimes de la seva punteria letal.

En Chance va saltar sobre el cos caigut d'un dels soldats d'assalt i va mirar previngut a l'exterior. Dues motojets apuntaven directament cap a ell. Va mirar amb més atenció per assegurar-se’n, i llavors va somriure per a si mateix. No eren soldats exploradors que pilotaven les motos. Eren els seus camarades!

Una moto va disminuir. En Chance va saltar des de la plataforma de càrrega i va aterrar a l'esquif de subministraments. Després va saltar a la moto darrere del seu camarada. Una explosió va esclatar rere d'ells. La primera càrrega havia esclatat a l'interior de les instal·lacions d'emmagatzematge.

- Sortim d'aquí! -Va cridar.

Les motos van rugir creuant el complex. Una pluja constant de foc blàster queia al seu voltant. Els canons làser de les dues motos van intercanviar trets amb els guàrdies de la porta. Un dels soldats d'assalt va aconseguir un tret afortunat. En Chance va veure la moto del seu amic esclatar en una bola de foc. Va apuntar a la figura d'armadura blanca que havia abatut al seu camarada, i va disparar. Aquest home no tornaria a matar de nou.

La motojet va creuar el port de muntanya que s'allunyava de la base imperial. Diverses explosions brillants van il·luminar el cel que començava a enfosquir-se rere d’ells...

Un brunzit va tornar a l’Àlex al centre d'operacions. Va mirar al seu voltant per la sala, i es va adonar que en Dair Haslip havia arribat. Estava dempeus darrera d'un dels operadors d'intercepció de comunicacions, somrient mentre llegia les notícies dels esdeveniments que tenien lloc a Zila. L’Àlex va prendre el seu propi auricular i va escoltar les comunicacions imperials que estaven monitoritzant.

A través de l'estàtica, va poder escoltar l'informe.

-... Sota atac! -Una explosió va fer crepitar el canal de comunicacions -... explosions al complex. Estem...-Més estàtica -... als turons que envolten el com...

El comunicador va quedar mort.

Els lluitadors de la llibertat del centre d'operacions van celebrar en silenci la seva victòria. L’Àlex va deixar que un lleu somriure es formés en els seus llavis. Des de l'altre costat de la sala, on estava assegut monitoritzant les comunicacions, en Paca li va fer un gest amb el cap.

L’Àlex va tornar la mirada a una de les pantalles de visualització. Per uns breus instants va sentir una presència que l'envoltava, cosa que ja era familiar per a ella, però que no entenia del tot. Era una energia tan poderosa que omplia la sala. Llavors una veu li va parlar, aquesta mateixa veu que havia escoltat en els seus somnis.

La Força estarà amb tu..., sempre.

 Fi