dissabte, 5 d’octubre del 2013

L’Aposta d’en Wedge (XXXVI)

Anterior



36

Si la Força ens acompanya, va pensar Gavin mentre s'ajupia al voltant d'una cantonada, és definitivament el costat fosc. Els raigs de blàster van rossegar la paret, deixant la cantonada dentada i en flames. Mirant a la dreta, va veure Ooryl i Nawara posicionats als costats d'una porta, així que ell es va capbussar entre els dos i va passar rodant mentre ells obrien foc sobre els soldats d'assalt que els perseguien pel corredor.
La persecució va començar gairebé immediatament després que van deixar la fàbrica. Van entrar i es van moure a través de diversos edificis i malgrat que van quedar sols quan Portha li va disparar al soldat d'assalt que els desafiava, el soldat d'assalt va caure però aparentment va viure prou per informar de la seva ubicació al seu quarter general. Els soldats d'assalt van començar a convergir a l'àrea, deixant-los als Murris poques opcions cap a on córrer i fins i tot menys temps per considerar-les.
Wedge havia insistit en pujar, però l'edifici que havien escollit per donar-los accés als ponts en els nivells més alts probablement va ser la pitjor elecció que van poder haver fet. Era un monòlit de transpariacer i ferrocret, en els nivells inferiors s'aixecava absolutament aïllat, sense cables, passarel·les, ni enllaços a altres edificis. Pujant al cinquantè nivell tirava es ramificava i els donava accés a les altres avingudes d'escapament que desitjaven, però arribar al cinquantè nivell va demostrar ser el problema.
Aixecant-se a la gatzoneta, Gavin va fer una ullada al seu voltant i el seu cor va sotsobrar. Com alguns dels pisos anteriors, aquest era un espai obert quadrat distribuït al voltant d'un ascensor i una escala que formaven el nucli. Les finestres de pis a sostre proveïen una encantadora vista dels nivells ombrívols de Coruscant, una vista que ell trobava decididament claustrofòbica.
Especialment amb un camió gravitacional de Transport de Tropes Imperial que pujava per surar al seu nivell. Un panell lateral blindat es va obrir cap avall a l’acoblat quadrat del camió. Un soldat d'assalt es va emmarcar en l'obertura i va llançar alguna cosa a la finestra. Es va enganxar per un segon, amb l'aspecte d'una massa com una ameba negra, llavors va explotar, ruixant fragments de transpariacer per tota l'habitació.
Gavin ja s'havia capbussat a terra, però encara va sentir la picada de les estelles en el seu flanc esquerre i la cara. Ja hem tingut prou.
- Queda't baix -va cridar Wedge per sobre del fragor -, tots quedin-se a baix!
Encara que no tenia cap intenció de tornar-se un blanc quan estigués atrapat entre dues esquadres de soldats d'assalt, es va preguntar si el Comandant s'havia tornat boig. Quedar-se a baix era equivalent a rendir-se, el que tindria sentit excepte que els soldats d'assalt mai havien donat cap senyal d'estar interessats en prendre presoners. Mirant a la seva esquerra als soldats d'assalt que buscaven un camí al llarg de la consola i entraven a través de la finestra trencada, a Gavin no li va donar la impressió que estiguessin més inclinats cap a les mostres de compassió que els altres soldats d'assalt que havia combatut fins ara.
Llavors va passar una cosa estranya. El camió gravitacional es va inclinar cap al front, fent caure de la passarel·la a dos soldats d'assalt i perdre peu als de darrere. Mig segon més tard el que el conductor havia intentat esquivar va colpejar l'extrem davanter del camió gravitacional i va explotar. La commoció de l'explosió va trencar més finestres i va destruir completament la cabina del camió gravitacional. Més enllà de les tombarelles i membres flàccids dels soldats d'assalt destrossats, Gavin va veure que el camió gravitacional començava a partir-se en trossos i a caure fora de vista.
Un brillant caça va pujar disparat passant el seu nivell, llavors va girar i va volar directament cap a l'edifici. Encara que no era tan elegant com la següent generació de caces estel·lars, el Caçador de Caps Z-95 negre amb rivets daurats va ser una imatge benvinguda per Gavin. Els seus blàsters van començar a centellejar des de la punta de cada ala i van llançar el seu foc a través del nucli central de l'edifici. Des dels conductes elèctrics trencats van caure espurnes i des de les canonades aixafades regalimava aigua. Les parets es van evaporar sota l'assalt, i dels soldats d'assalt que havien estat seguint-los, Gavin no en podia veure cap rastre.
El Caçador de Caps es va allunyar mentre que un vehicle repulsor negre i llarg pujava al seu lloc. Wedge es va aixecar i va córrer cap a la finestra fins i tot abans que la porta en ala de gavina del compartiment de passatgers del vehicle s'hagués acabat d'obrir. Els va fer senyals cap endavant als altres i Gavin el va seguir, però va mantenir un ull en els soldats d'assalt caiguts i en el nucli central per protegir-se de més problemes.
-Gavin, vés.
-Rere teu, senyor.
Wedge va riure, llavors va fer una ganyota de dolor.
-Vés, és una ordre.
Gavin li va llançar la seva carrabina blàster a Pash, llavors va saltar al vehicle i es va ficar entre Erisi i el trandoshà. Wedge el va seguir i el vehicle es va deixar caure allunyant-se de l'edifici. El vent entrava xiulant a través de les portes que es tancaven, i no va ser fins que el silenci va regnar de nou que Gavin va sentir la veu del conductor. Una vegada que ho va fer, Gavin la va reconèixer i va trobar que la mirada estupefacta en les cares dels altres Murris reflectia la seva pròpia sorpresa.
Wedge va assentir cap al compartiment del conductor.
-Sí, M3, estic ferit, però no és seriós.
Gavin va agitar el cap i es va emportar un dit a l'orella dreta per intentar destapar-se-la.
- Com pot M3 ser aquí?
Rhysati va assentir.
- I qui està volant el Caçador de Caps, Comandant?
-Tycho.
La cara d’en Gavin es va congelar mentre les seves emocions anaven del goig a la sospita i a la desesperació de la traïció.
- Com? Ell va morir a Noquivzor.
Wedge va agitar lentament el cap.
-No, no ho va fer. L'atac va ser real, però ni ell ni M3 hi eren. Xiulador va estar registrant informes per fer semblar que eren allà. Tots dos estaven realment aquí.
Iella va aixecar una cella.
- Els vas portar aquí, per què?
-Hi ha dues coses que he après en la Rebel·lió. La primera és que el que qualsevol creu que és secret, en realitat és informació que pot usar-se per comprar una altra informació més valuosa. Si es jutgés convenient i útil que la nostra presència a Coruscant es tornés de coneixement comú, diguem, per mostrar a un aliat potencial que estem fent passos per prendre el món, aquest aliat esbrinaria que nosaltres estem aquí. Seria només qüestió de temps abans que aquesta informació arribés a mans imperials i nosaltres tinguéssim problemes.
Nawara va assentir.
-El fet que fóssim venuts avui li dóna crèdit a aquesta idea.
-I això em porta al meu segon punt, l'oposició només pot planejar manipular aquelles coses que coneix. Tycho ha estat aquí tant de temps com la resta de nosaltres i ha estat treballant per a mi. Jo volia una carta de sàbacc que no canviés de valor i ell ho ha sigut. Havia estat a l'interior de Coruscant feia dos anys, sabia moure’s pel lloc, i, com acabem de veure ara, ha resultat ser molt útil.
El cap de cloïssa d’M3 va girar cap a enrere.
-El capità Celchu indica que no ens estan perseguint i que estem lliures per anar al nostre amagatall. També diu que té un missatge per a vostè.
-Posa-ho en l'altaveu.
-Wedge, t'ho guardaria, però això és de temps crític.
-Continua, aquí tots som amics.
-Va arribar un missatge urgent per a tu mentre estava esperant -la veu d’en Tycho es va tornar tètrica -. Tenim quaranta-vuit hores per fer caure els escuts de Coruscant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada