L’Aposta d’en Wedge (XLIII)

Anterior

43

Còrran Horn va elevar sobtadament el Caçador de Caps de l'estabilitzador-S d'estribord i va tirar de la palanca cap a enrere. Va reduir lleugerament l'acceleració, baixant la velocitat del caça, i li va fer executar una corba abrupta. Anivellant-se, va disparar dues andanades de blàster que resplendien per l'aire davant d'un caça TIE. El globus ocular va interrompre el seu avanç cap a l’aerolliscador d’en Wedge. El vehicle negre va lliscar per la marca semblant a l'entrada d'una caverna que una vegada havia estat una oficina en el cinquè pis.

Còrran va girar la nau a l'esquerra, la va deixar caure en una picada, llavors va tornar a pujar i va passar per sobre del centre de computació.

-Aquí Líder Caçador, algú necessita ajut?

La veu d’Asyr va respondre a través del comunicador.

-Detectat sis interceptors més amb vector cap a nosaltres. Temps estimat d'arribada, cinc minuts.

-Rebut, Cinc –Còrran va mirar el seu escàner i va veure el grup que ella estava indicant-. Fixa't si pots portar la lluita més cap a aquesta direcció.

-Com ordenis, Líder.

Anivellant-se, Còrran va començar un lent ris cap a l'est. De sobte una daga de llum daurada del sol va apunyalar la nit. La falca de llum es va enfocar en un ostentós edifici proveït de columnes i una cascada de graons cada vegada més amples. L'edifici es va tornar cada vegada més brillant fins que refulgia com una etiqueta. Pel més breu dels moments fins i tot va rivalitzar amb l'exaltat edifici del Palau Imperial.

Llavors l'edifici es va començar a fondre.

Els marcs de les finestres van començar a treure fum i brillar, llavors la pressió de l'aire supercalentat dins de l'edifici els va fer explotar. Els banderins que onejaven al terrat de l'edifici es van encendre en flames. Les enormes portes de ferro van passar del negre a l’ataronjat, al vermell, i finalment al blanc abans que comencessin a flaquejar i esfondrar-se. Les columnes es van començar a doblegar i la silueta afilada de l'edifici va començar a desdibuixar-se.

L'edifici va començar a col·lapsar-se sobre si mateix, llavors es va inflar al centre. El sostre es va alçar volcànicament, llavors una explosió va sacsejar l'edifici. Blocs de granit mig fosos es van separar i es van desprendre al costat com a matèria vegetal podrida, mentre un raig de vapor sortia disparat cap al cel. Es va ondular i es va tornar més gruixut quan va colpejar la capa d'aire fred sobre d'ell. El vapor en expansió es va enfosquir ràpidament, llavors Còrran va veure uns centelleigs daurats il·luminant-se des de dins.

El primer raig platejat va caure cap al Palau Imperial. Còrran va riure en veu alta.

- Fins i tot els elements volen que l'Imperi mori!

Va teclejar la seva unitat de comunicacions.

-Espero que puguis sentir-me, Wedge. Tens una tempesta fantàstica preparant-se aquí fora. Continua així.

• • •

La imatge de Coruscant flotant davant de la Capitana Uwlla Iillor al pont de l'Arc Iris Corusca va començar a canviar. Sota els escuts bessons el corrent de dades va començar a esbossar una cridanera tempesta vermella amb el centre sobre del districte del Palau. Uns punts daurats marcaven la caiguda de llamps i ràpidament es van tornar tan nombrosos que les taques de vermell suraven com illes en un mar daurat.

Jhemiti va inclinar el cap cap a la imatge.

-La tempesta sembla ferotge.

-M'imagino que és la pitjor que Coruscant ha vist en generacions -Es va inclinar cap endavant i va estudiar la imatge amb els ulls entretancats -. L’Esquadró Murri d'alguna manera ha d’haver causat aquesta tempesta. Es torna una arma de fantàstic poder, però és molt difícil d'apuntar-hi.

El Mon Calamari va assentir.

-Potser el Cavaller Jedi...

- Pugui controlar-la? Dubto que l'Emperador pogués controlar una tempesta d'aquesta magnitud. Prenc això com una cosa bona perquè significa que l'Imperi no pot aturar-la.

L'esfera de l'escut intern va parpellejar i es va posar fosca. Jhemiti va assenyalar la projecció hologràfica.

-Això és, els escuts estan caient.

-Potser –Iillor va mirar el cronòmetre-. Tenim cinc minuts fins que passi la flota. Comença la seqüència d'encesa dels projectors de pous de gravetat.

Els ulls de Jhemiti es van tancar a mitges.

-Però els escuts...

-Els escuts encara hi són -la Capitana Iillor va mirar amb fredor al Primer Oficial-. Li donarem temps a l'Esquadró Murri per acabar la seva missió, però si no ho aconsegueixen, nosaltres acabarem la nostra.


• • •

Wedge va donar la volta a la cantonada i va entrar al centre de computació després de rebre el senyal de tot-net d’en Gavin. Com què el droide de construcció tenia instal·lat el mateix sistema anti-intrusos, Mírax, Iella, i ell havien pogut apropiar-se d'equips de respiració d'ell abans de sortir corrent cap al centre. Va creuar immediatament a l'estació de treball on Wínter estava asseguda mentre Iella i Mírax prenien posicions defensives prop de la porta.

- Com van les coses?

Tycho el va mirar mentre Wínter teclejava furiosament en el seu quadern de dades.

-Bé i malament. La tempesta és prou ferotge perquè els ganxos celestials es desenganxin i s'allunyin. Millor encara, els escuts interns han caigut. Desafortunadament, sembla que la seva caiguda ha produït un canvi de programes d'assignació de recursos dins dels ordinadors. La tempesta està traient de servei algunes plantes d'energia, però altres han rebut instruccions per desviar la seva producció a través de conductes que estaven sense utilitzar.

Wedge va arrufar les celles.

- Estàs dient-me que la destrucció d'una capa d'escuts ha desviat l'energia a través dels sistemes de suport per reforçar els escuts que queden?

Wínter va assentir.

-Ningú sabia que existia un sistema de conductes de suport, no els travessava res d'energia així que la gent que buscava llocs on connectar-se a la xarxa no els va trobar. En essència, aquesta és tota una nova xarxa d'energia. Proporciona energia als serveis essencials dels que aquest centre és part, però això vol dir que l'escut principal no caurà.
Això no és bo. Wedge es va recolzar amb una mà a l'estació de treball.

- Pots mostrar-me un mapa d'aquesta xarxa?

-No està disponible.

M3 es va acostar trontollant.

- Si pogués fer un suggeriment, senyor...?

-Fes-ho si us plau, M3.

-Els raigs viatgen pel camí de mínima resistència des del sòl cap als núvols i viceversa. La nova xarxa, i especialment els punts de transferència de les seves subestacions, perdrà una certa quantitat d'energia. Els raigs tendiran a caure sobre aquests punts, així que un diagrama de les caigudes hauria de mostrar on és la xarxa.

Els dits de Wínter van treballar ràpidament en la superfície d'entrada del quadern de dades. El globus es va aplanar i uns punts daurats van començar a marcar-se en la quadrícula del mapa resultant. La imatge es va localitzar al districte del Palau i es va engrandir, però els raigs encara mostraven un patró daurat. Wedge va veure uns espais foscos al mapa que s'omplia amb l’staccato de cada tro de fora.

Tycho va assenyalar un raïm espès que semblava ser el centre des del qual sortien diverses línies daurades.

-Aquesta és probablement una subestació. Tot el propòsit d'aquesta tempesta era colpejar i deixar fora de servei les estacions d'energia. Aquesta sembla invulnerable als raigs. Fins aquí va arribar el nostre pla.

Wedge va agitar el cap.

-Les connexions a terra que la protegeixen dels raigs no li serviran contra els míssils. Wínter, pots localitzar aquesta subestació?

-Fet.

Tycho va mirar a Wedge.

- Penses enviar a algú en aquest blanc amb la tempesta rugint sobre ell?

-L’aerolliscador en què vaig venir no té míssils, o aniria jo.

-Sí, però ets corellià. En realitat no tens cap respecte pel veritablement desesperançades que són algunes tasques.

-Correcte.

-Així que vas a enviar a Còrran.

-Correcte altra vegada -Wedge li va donar un copet a l'esquena a Tycho -. No hi ha cap pilot del qual estigui completament segur que pugui burlar un llampec, però apostaria a favor d’en Còrran abans que en contra.


• • •

Còrran va girar el seu caça en direcció al punt que li va donar Wínter.

- Vols que em tiri volant en aquesta cosa? -A sis quilòmetres de distància, els llampecs queien en fulls, no en raigs individuals -. Està molt lleig allà.

-Entès, Còrran, però cal fer-ho. Anima't, el blanc és dues vegades més gran que el conducte d'energia de Borleias.

-Oh, hauries d'haver començat per aquí -Còrran va augmentar lleugerament l'accelerador-. Vaig al vector d'entrada.

-Tens quatre minuts.

-Ho tindré present.

Còrran va portar al caça en un picat i va intentar enfonsar-se tan baix com va poder en el congost de duracret. Les tempestes ja havien començat a deslligar vents forts, però els edificis tendien a dispersar-los. Va patir algunes ràfegues complicades quan va passar a través de les interseccions, però el pitjor passava en les interseccions més grans, el que li donava temps suficient per recuperar-se.

Va començar a elevar-se i sortir del laberint urbà a dos quilòmetres del seu blanc. La pluja immediatament va afectar el seu caça. Queia tan pesadament en la carlinga de la cabina del pilot i agitava la nau prou perquè, fins que no va veure que l'indicador del seu escut passava del verd al groc, no va comprendre que algú li estava disparant. Una mirada al seu monitor de popa va mostrar dos Interceptors en la seva cua.

Còrran va fer un tirabuixó i va començar un picat que va avortar gairebé immediatament. Tornant a girar violentament, va redreçar la seva nau i va enviar energia als motors repulsors. Els motors es van encendre quan va donar la seva ordre i van fer rebotar al caça sobre d'una passarel·la desmanegada entre edificis. Amb l'energia funcionant malament, no tenint les seves petites llums enceses.

Una cosa va explotar darrere d'ell i el seu sensor de popa va indicar que només tenia un guenyo a la cua. Un parell gairebé l’encerten, amb les sagetes verds passant al costat del seu estabilitzador-S d'estribord, li van dir que el pilot IMP de darrere d'ell era bo. Elevant-se sobre la seva ala esquerra, va fer un gir abrupte al voltant de la cantonada d'un edifici, llavors va rodar 180 graus i va tornar a girar al voltant d'un altre. La maniobra en forma de vuit que el va lliurar de moment del seu perseguidor, així que va tornar al seu curs anterior i es va preparar per fer el seu atac contra el blanc.

El Caçador de Caps va tallar l'aire enmig d'una cacofonia de trons i un bosc de llamps. Còrran sabia que no hi havia cap manera d'esquivar un llamp, en un segon no hi era i el següent si. Els llampecs perfilaven les torres enfosquides, ajudant-lo a esquivar els problemes. D'aquesta manera van demostrar ser més útils que nocius, però ell sabia que un cop de ple fregiria els seus controls. I si es fregeixen, el caça no volarà, i jo moriré.

La turbulència en l'aire va començar a sacsejar-lo. La palanca va intentar deixar-se anar del seu agafador, però ell la va sostenir fermament. Volant per l'aire aspre va haver de buscar un equilibri entre posar-se rígid, cosa què ho bloquejaria tot i el faria xocar, i ser massa flexible el que significaria perdre el control de la palanca i faria xocar el caça. Va reduir la velocitat i va fer el seu millor esforç per mantenir al caça cap al blanc.

Més làsers verds van passar al seu costat. Si més no la turbulència m'està tornant un blanc difícil. Va empènyer la palanca amb força cap a l'esquerra, llavors va rodar a la dreta i va tirar cap enrere. Després de dos segons va tornar a girar a l'esquerra i va tirar cap enrere de la palanca. Anivellant-se ràpidament, va tocar el timó i va posar el morro en línia amb la popa de l’Interceptor. Els seus ràpids girs van fer que li portés molt de temps cobrir la distància que el guenyo havia cobert en el seu viratge. Va acabar darrere d'ell i va disparar.

Els trets de blàster van fregar l'ala d'estribord del caça imperial. Va rodar a la dreta i va sortir de la seva línia de foc. Còrran podria haver-lo seguit i matar-lo, però s'acostava al seu blanc, així que va canviar als míssils de commoció. Els va posar en foc individual, va girar, i es va abalançar sobre el blanc. Va fer que la caixa de punteria caigués en el que semblava ser la base d'un gegantí obelisc en honor a l'Emperador i els va deixar anar.

El míssil de commoció va volar i va colpejar la base de l'estàtua. Va explotar, llançant roques en totes direccions. L'obelisc va projectar una gegantina ombra sobre la cara del Palau Imperial, llavors va trontollar i va caure. En colpejar el sòl, es va partir en mil trossos, però Còrran no va veure cap explosió secundària. Va destruir un monument, però res més. Seria millor que un altre atac més aconseguís el truc.


• • •

Wedge mirava fixament el mapa. Havia vist el vol d'atac d’en Còrran i havia vist el rastre del míssil entrant en el blanc, però ni les llums ni la imatge es van apagar.

- Què va passar? Li va donar, oi?

Wínter va assentir.

-Just en el blanc, però no amb prou energia. Ha trencat la coberta exterior. Un o dos trets més haurien d’aconseguir-ho.

Tycho va agitar el cap.

-Serà millor que sigui un de sol perquè això és tot el que li queda.

Wedge va assenyalar la icona verda d'un Interceptor que s'acostava i girava cap a la icona vermella del Caçador de Caps d’en Còrran.

-Per tal de què aconsegueixi fer un tret més. No pots fer res sobre aquest guenyo, Wínter?

Ella el va mirar.

-Aquest guenyo va ser la font de les dades de l'impacte del míssil. Realment vols cegar-nos al que passa allà?

-No, és clar que no -Wedge va baixar la mirada per un moment, llavors va aplaudir les mans-. Estem rebent una línia de dades d'ell? Tens el seu número d'identificació i la seva identificació interior, correcte?

-No es poden aconseguir aquestes dades de cap altra manera. Estem dins del sistema Imperial, així que aconseguir aquestes dades és fàcil.

-Bé. Tinc una idea. Connecta't al Control de Trànsit de Coruscant i dóna-li al programa d'aterratge, Hangar i Manteniment els seus números -Wedge va teclejar el seu comunicador-. Còrran, escolta’m. El teu primer cop va ser bo, però necessites donar-li més força al pròxim. Aquest és el pla...

• • •

Còrran  va tancar la boca.

-Rebut, Wedge -Va tocar un parell de botons en la seva consola-. La telemetria va en camí. Saps, sempre m'estàs robant dades per als atacs. Puc començar a cobrar la tarifa d'explorador?

-És clar, ho afegiré a l'arxiu del que se't deu. El guerxo és a la teva cua. Prepara't.

-Com ordenis, senyor -Còrran va deixar que un somriure s'estengués per tota la seva cara. Segons el cap et vull amb mi tan a prop com sigui possible, però no obstant això prou lluny com perquè no vagis a cremar-me. Còrran va estrènyer inconscientment la mà contra el seu coll, però el medalló que usava normalment no hi era. Està amb Xiulador. Això haurà de ser suficient per a la sort per ara.

Donant la volta en un altre vector d'atac contra el blanc, Còrran va deixar que el guenyo es llisqués cap a la seva cua. Afluixant molt lleugerament el seu agafador a la palanca, va deixar que l'aire el sacsegés una mica. Els raigs làser verds van volar tot al seu voltant. Amb un toc del polze va desviar tota l'energia de l'escut davanter als escuts del darrere, llavors va afirmar el seu agafador i va girar noranta graus a l'esquerra. Seguia baixant en picat cap al blanc, però estava llest per apartar-se a l'últim minut.

Va centrar en la seva retícula de punteria el forat que el míssil anterior havia fet.

- Control, tres, dos, un! -Va oprimir el gallet, llavors va tirar enrere de la palanca amb totes les seves forces-. Míssil disparat.

Wínter va oprimir un botó al seu quadern de dades.

-Enllaç establert i transmetent.


• • •

La Capitana Iillor va mirar Jhemiti.

-Trenta segons i comptant. Al meu senyal, dóna-li tota l'energia als projectors de pous de gravetat.


• • •

El míssil de commoció d’en Còrran va navegar cap al blanc. Al llarg del curt vol l'ordinador d'objectiu integrada en el míssil va prendre lectures de sensors, va comparar les coordenades que li proporcionaven amb aquelles del blanc, determinant si ja havia d’explotar o no, i va informar de tot el procés al Caçador de Caps d’en Còrran. Va repetir aquest mateix procés un milió de vegades per segon, actualitzant constantment la seva posició relativa al blanc i transmetent les dades al Caçador de Caps.

El Caçador de Caps d’en Còrran, al seu torn, enviava aquesta informació al quadern de dades de Wínter. Allà estava per un nanosegon, llavors continuava cap a la xarxa de computació imperial. Es dirigia a través de diversos sistemes clau i finalment arribava al Control de Trànsit de Coruscant. Les dades llavors alimentaven el programa d'aterratge, Hangar i Manteniment que a causa de les alteracions i les marques de dades d'emergència que Wínter havia proveït, l'enviava de tornada a l’Interceptor Imperial que s'acostava al Caçador de Caps.

El principal benefici de les computadores és que poden automatitzar els treballs avorrits i rutinaris que no necessiten preocupar a un humà. Si un caça Ala-X necessités ser portat des d'una plataforma d'aterratge a una posició de l'hangar, o seguir a manteniment, la unitat R2 assignada en aquest Ala-X podria realitzar aquesta simple tasca sense necessitat de molestar al pilot. Atès que els caces TIE no usen unitats R2, s'havien creat altres programes per a proporcionar les rutes de viatge, coordenades, i velocitats perquè un Caça TIE pogués moure’s per si mateix sense un pilot.

En aquest cas, el curs proporcionat a l’Interceptor darrere d’en Còrran era el curs pel qual estava viatjant el míssil. El destí eren les coordenades del blanc del míssil i la velocitat era tan propera a la velocitat del míssil com el caça pogués assolir. La implementació de semblant programació requeria un codi d'anul·lació que li havia estat proporcionat. A causa dels problemes potencials causats si aquests codis anessin a caure en mans enemigues, els pilots podien anul·lar la programació automàtica, sempre que oprimissin els botons correctes de la consola en l'ordre apropiat.

Fer això requeria tota l'atenció del pilot durant aproximadament 2,5 segons. L'atenció del pilot de l'Interceptor estava completament dividida.

El míssil de commoció va fer carambola a la vora de la bretxa que el seu predecessor havia obert i va explotar. Va obrir un forat a la cuirassa del conducte d'energia. Les estelles del conducte i la seva cuirassa van ruixar l'interior del conducte, retallant alguns cables, i només marcant d’altres. Van volar espurnes i diversos circuits es van curtcircuitar. Per un segon l'energia es va tallar en diversos edificis, però altres línies van acceptar més energia i els escuts van romandre intactes.

Llavors va colpejar l’Interceptor. Encara que no anava tan ràpid com el míssil de commoció, tenia una massa significativament major a la del projectil. Va poder acumular una considerable quantitat d'energia cinètica que va transferir al blanc amb l'impacte. A més, el xoc va aixafar les cèl·lules de combustible de l’Interceptor, comprimint el combustible que va detonar com a conseqüència. El casc aixafat de l’Interceptor es va desviar a través del conducte d'energia, tallant el gruix paquet de cables que el travessaven, i l'explosió que va venir a continuació va enredar i va soldar línies que mai havien estat dissenyades per tocar-se.

A fora de la cabina del pilot d’en Còrran, Coruscant es va posar negre.


• • •

-Deu, nou, vuit, -la Capitana Iillor va continuar el compte regressiu.

- Mira!

Va aixecar la mirada del cronòmetre. L'última esfera de l'escut va parpellejar.

-Set, sis, cinc...

L'esfera de l'escut es va apagar.

-Apaga els projectors, Tinent Jhemiti -la Capitana Iillor va mirar cap al planeta que resplendia com una estrella a la distància -. Ara comença la batalla per Coruscant.

Següent