L’Aposta d’en Wedge (XLV)

Anterior

45

Còrran va mirar l'indicador de combustible de la seva consola de comandament. Mostrava que tenia altres deu minuts de combustible. Un retorn a la base d’en Tycho només li prendria dos o tres minuts i tornar a carregar li prendria més o menys mitja hora. No estava segur de si amb la flota en òrbita sobre el districte de Palau, Wedge i els altres en el centre de computació s'enfrontarien al perill de les forces imperials, però de tota manera la pregunta era irrellevant donada la seva provisió de combustible. Sospitava que els altres no estaven en una forma molt millor.

-Aquí Líder Caçador, informin el seu estat de combustible.

Tots els altres en el grup de vol van informar estar en la mateixa situació que ell.

-Això és el que farem: Tots farem un escaneig de llarg abast de l'àrea. Si no veiem res immediat del que preocupar-nos, tornarem, carregarem combustible, i tornarem a sortir.

-Rebut, Líder Caçador -van venir les respostes.

-Còrran, jo també he rebut aquest missatge -La veu d’en Wedge va fer una pausa per un moment-. Wínter no detecta cap activitat en la teva àrea i sembla que nosaltres també estem bastant segurs. Tornin i donin-se pressa a tornar a sortir.

-Això farem, Wedge. Horn fora.

Còrran va fer que el seu Caçador de Caps descrivís un vast cercle, deixant que els altres volessin en una ruta més directa cap al seu hangar. Primer a sortir, el darrer a entrar.

Va somriure. Sabia que els altres no necessitaven que ell els donés un bon exemple. El fet que ells cinc haguessin vençut a més d'una dotzena de caces i interceptors imperials, demostrava que els Murris no havien perdut el seu tall i que Asyr Sei'lar era una bona pilot per dret propi.

Còrran va posar els seus sensors en llarg abast i immediatament va rebre diversos senyals en el seu escàner. Va teclejar la unitat de comunicacions.

-Pash, estic captant nou o deu punts.

-Rebut, Còrran. Semblen petites naus civils. L'èxode està començant.

Còrran va girar el timó de la seva nau a babord i va baixar en picat per fer una passada sobre un dels seus contactes de sensor. Semblava de fet ser un iot de luxe, amb línies suaus i el casc pintat ostentosament. Com les altres naus s'estava dirigint al nord-est per lliscar per sota de la vora del paraigua rebel. Les naus navegarien fins al costat diürn del planeta i s'allunyarien cap l'hiperespai des d'allà, usant la massa de Coruscant com a escut per impedir que els rebels els ataquessin.

Còrran estava segur que la gran majoria de la gent que fugia creia fermament que els rebels els robarien les seves riqueses, els desposseirien dels seus tresors, humiliarien als seus fills i filles, torturarien, mutilarien, i assassinarien a tots els que es resistissin, i cometrien qualsevol quantitat d'altres crims contra ells. Ell no creia que el pillatge i les violacions fossin prioritat per a la majoria dels rebels, però aquí al centre de l'Imperi la creença en les mentides usades per justificar la seva dictadura per l'Emperador corria profundament entre alguna gent. I fins i tot aquells que sabien que no es podia creure en aquestes mentides realment sentien que tenien alguna cosa de témer ja que la idea de portar als imperials a la justícia sempre havia estat un dels punts més atractius de la rebel·lió.

Va trobar que volia fer dues coses amb la gent que fugia. Una part d'ell volia portar-los a la justícia. Podria fàcilment haver lliscat de costat el seu Caçador de Caps per destruir els motors hiperlumínics del casc del iot. Això deixaria als seus ocupants atrapats a Coruscant i els forçaria a enfrontar la retribució pels seus crims contra els seus conciutadans. L'altra part d'ell s'hi identificava. L'imperi l'havia forçat a fugir de Corèllia, portant-se amb ell poc més que un canvi de roba. Fins i tot va haver de renunciar a la seva identitat, com haurien de fer aquests refugiats, perquè seguir sent qui era l'hagués deixat vulnerable als caçadors de l'Imperi. L'havien forçat a canviar el que ell havia estat i s'havia vist forçat a prendre un estil de vida completament diferent només per conservar la vida. Causa de la por constant al descobriment, a ser obligat a sortir corrent, aquesta vida semblava un càstig pitjor que qualsevol temps a la presó o fins i tot l'execució. Millor no tenir cap vida que una viscuda en una por constant.

No sabia si havia sentit aquestes paraules abans o ell havia compost la línia, però es va adonar que aquestes paraules encarnaven la clau de l'oposició rebel a l'Imperi. Mon Mothma i els altres líders podien tenir suficient visió per preveure i planejar el curs de la campanya contra l'Imperi, però per a la gent en la seva posició, la lluita era una per derrotar les forces que els feien témer. El fet que després de cada batalla, de cada victòria, hagués una mica menys que témer es tornava gairebé tangible i de fet servia com una recompensa molt dolça.

Còrran va empènyer la palanca lleugerament cap enrere i va pujar apartant-se del iot que fugia. Corre, però sempre has de saber que no pots córrer prou lluny.

Va començar a girar el Caçador de Caps en un curs cap a l'hangar, però va veure un blip anòmal a la pantalla sensora. Va començar un programa d'identificació, però el contacte es va esvair i va reaparèixer, privant a l'ordinador de prou dades concretes per fer una identificació. Semblava oscil·lar entre un caça desconegut i un Superdestructor Estel·lar.

-Pash, quin tipus de contacte tens als 352,4 graus?

-Res. Tu tens alguna cosa?

-Sí, però és estrany. Probablement sigui un fantasma de la tempesta. Vaig a comprovar-ho.

- Vols un company? Puc avortar el meu acostament.

-Negatiu, només vaig a fer una passada. Si necessito ajuda, necessitaré que tots estiguin preparats per a sortir -Còrran va mirar el seu mesurador de combustible-. Una passada i torno.

• • •

Un cop lliure de la plataforma de Defensa Espacial Golan, l'Almirall Ackbar va enviar un senyal a la flota que va començar una evolució de la batalla. Originalment els rebels havien esperat dues o tres vegades més Destructors Estel·lars que els que havien aparegut per defensar Coruscant. Que només quedessin per oposar-s'hi el Triomf i el Monarca el va sorprendre perquè cap de les dues naus tenia una reputació ni una tripulació particularment il·lustre. Els últims informes deien que el Voluntat de l'Emperador i l’Imperator també havien format part de la força de defensa de Coruscant, i la seva participació en la batalla hagués fet les coses molt més difícils.

L’Alliberador, l'Emancipador, i la Llar U formaven una línia que va creuar la posició del Triomf i el Monarca. Les dues línies van intercanviar foc i míssils, atacant-se salvatgement entre si. Al principi els escuts van resistir, llavors, van cedir inevitablement. Sota d'ells el blindatge pesat de les naus havia d’absorbir la força de les explosions dels míssils i els raigs làser. Alguns trets, guiats per la Força o producte de la pura sort, van encertar en bateries turbolàser o tubs llançatorpedes, vaporitzant-los, aixafant-los i destruint-los. Altres només danyaven lleugerament el casc o la superestructura d'una nau. Molècula per molècula debilitaven la barrera entre l'interior de la nau i el buit.

Com sempre en la guerra, la millor estratègia era colpejar sense ser colpejat. Amb naus de la mida de Destructors Estel·lars i creuers pesats, evitar ser colpejat era, amb sort, difícil. El més proper que es podia aconseguir en aquest sentit era minimitzar el nombre d'armes que apuntaven a la nau. Amb les dues línies passant de costat entre si, les naus s'exposaven al màxim dany possible infligit per l'altre costat.

Al senyal d’Ackbar, el Mon Remonda, un altre creuer pesat Mon Calamari, es va girar de la seva posició en línia darrere de la Llar U, i va apuntar la seva proa punxeguda cap a Coruscant. Es va abalançar cap endavant, creuant-se en la línia de vol dels Destructors Estel·lars Imperials. En fer això va poder apuntar totes les seves armes del costat d'estribord cap al Triomf mentre que el Destructor Estel·lar només podia disparar amb les seves armes que apuntaven cap a endavant.

Els artillers del Mon Remonda van començar a vessar foc cap al Triomf. El Destructor Estel·lar Imperial ja havia perdut els escuts, així que els impactes de turbolàser es van desplegar fàcilment per la cresta de la nau. Tot i més devastadors van ser els impactes dels canons d’ió del creuer Mon Calamari. Els seus llampecs blaus van recórrer tot el casc del destructor. Les explosions van seguir l'estela dels llampecs.

Al mateix temps que el Mon Remonda feia el seu moviment per colpejar al Triomf, la força del paraigua va començar a separar-se. Les fragates d'assalt, un nom imaginatiu per als vaixells de càrrega modificats, van començar a tancar una xarxa al voltant de les dues naus de guerra imperials i les seves naus de suport més petites. Encara que no poguessin fer el tipus de dany que les naus més pesades estaven patint i sobreviure, l'habilitat d’apuntar dels Destructors Estel·lars havia estat disminuïda pel combat. Les naus més petites es van acostar, disparant als destructors. Hi havia tantes d'elles que els artillers que podien apuntar no podien apuntar a totes.

Altres naus més pesades, corbetes corellianes, canoneres, i una varietat de creuers de càrrega i creuers Mon Calamari es van elevar i es van allunyar de Coruscant. Van usar la distància per poder veure per sobre de l'horitzó de Coruscant i detectar altres forces imperials que puguin estar ocultes del costat llunyà del món. Van romandre fora del rang de les plataformes de Defensa Espacial Golan, però prou a prop com per a respondre ràpidament a alguna situació que demandés molt poder de foc.

Els caces estel·lars i transports de tropes van començar el seu descens al planeta. El resultat de la batalla a l'espai era important, però sense tropes a terra per prendre, sostenir, i assegurar les instal·lacions i imposar l'ordre, Coruscant seguiria sense ser conquerit. Ackbar no patia cap il·lusió sobre Coruscant i de la seva indefensió. Que els escuts haguessin caigut es va sentir com gairebé un miracle, però no podia comptar amb quant de temps romandrien sota. Estava gairebé segur que tenia una finestra estreta per la qual inserir les seves tropes, així que les va incitar a avançar tan ràpidament com li va semblar prudent.

La Comandant Sirlul va estendre la mà i va oprimir un botó en el petit teclat del recolzabraços de la cadira de comandament d’Ackbar. Un esquema hologràfic del Triomf va aparèixer davant seu. Múltiples sistemes estaven ben distribuïts en vermell, incloent-hi el pont.

-El Triomf ha perdut l'energia i està començant a caure cap a l'atmosfera.

Ackbar va encendre el seu comunicador.

-Ackbar a Onoma.

-Aquí Onoma, Almirall.

-Cessament del foc sobre el Triomf. Utilitzi els seus raigs tractors per tirar del Triomf i accelerar la seva òrbita perquè aquesta no decaigui. Volem salvar la nau si és possible -Ackbar va mirar cap al Monarca i va poder veure com rebia tant de mal com el Triomf. Entre aquest i el Triomf, hauríem de ser capaços de rescatar la major part d'un Destructor Estel·lar.

-Ordre rebuda, senyor. Onoma fora.

Sirlul va mirar Ackbar.

-El Capità Averen del Monarca ha enviat una comanda oberta de treva.

- Es rendirà incondicionalment?

-Si hi ha condicions, seran insignificants.

Ackbar va assentir.

-Encarrega't de les negociacions.

-Sí, senyor.

-I quan acabis amb això, Comandant, tinc una altra feina per a tu.

- Sí, senyor?

Ackbar va assenyalar a Coruscant.

-Troba'm a algú allà baix que pugui oferir la rendició d'aquest món.

• • •

Wedge va fer que Wínter tornés a mostrar el mapa tàctic del districte de Palau.

-Còrran, no detectem res d'aquest contacte que informes.

-El contacte és feble, Wedge. Oscil·la d'un costat a l'altre, com si es mogués entre els edificis. L'ordinador no pot donar-li cap sentit... ¡Espera un minut!

- Què està passant, Còrran?

-He perdut el control de l'accelerador. Estic accelerant! -La fletxa verda que representava el Caçador de Caps d’en Còrran va començar una lenta capbussada cap al planeta -. Començament de l'apagada d'emergència dels injectors de combustible un i dos.

Això reduirà el combustible a la meitat, baixant-li la velocitat. Wedge va mirar a Wínter.

- Pots ajudar-lo?

-Puc intentar-ho.

-Negatiu, Wínter, talla el codi d'anul·lació que estàs usant. Necessito apagar aquests dos injectors.

-No he fet servir cap codi d'anul·lació, Còrran.

-Sí, ho has fet. Estic bloquejat. No tinc cap control.

Wedge es va ajupir per mirar les dades que desfilaven per la pantalla en el quadern de dades de Wínter.

- Què està passant?

A través del comunicador arribava el gairebé pànic d’en Còrran.

-La anul·lació manual no està funcionant.

- Surt d'aquí, Còrran! ¡Ejecta!

-No puc. Vaig a invertir! No hi ha res que pugui...

L'estàtica va omplir el canal del comunicador mentre que la fletxa verda queia fora de la vista. Wedge va sentir una explosió i va escoltar els seus ecos retrunyint mentre la imatge hologràfica de l'edifici contra el qual havia xocat el Caçador de Caps d’en Còrran s'esfondrava lentament. Va veure implosionar l'edifici, però el va sentir a l'estómac. Se li va formar un buit profund en els budells, que es va empassar la joia que havia sentit moments abans i tenia lloc més que suficient per devorar el dolor i la culpa que l’amaraven.
Wedge va fer rebotar el puny a l'estació de treball de la plataforma hologràfica, llavors es va arrencar la màscara de gas i la va llançar a l'altre costat de l'habitació. No sabia si el gas a l'habitació ja s'havia dissipat completament, i part d'ell esperava que no ho hagués fet. Havia estat lluitant per més de set anys per oposar-se a l’Imperi. Molts amics havien arribat i s'havien anat durant aquest temps, la majoria s'havien anat. S'havia tornat prou cínic per mantenir-se a una certa distància dels nous reclutes perquè sabia que eren els primers a morir i si no els feia els seus amics no li doldria tant quan morissin.

No obstant això, la veritat era que la distància no l’aïllava realment, només li permetia pensar que els seus morts no li feien mal tant. Però Còrran, tant i una mica més que la resta dels Murris, se les havia enginyat per tancar aquesta bretxa. No, no sempre es portaven bé, però les discordances no enterbolien el respecte i l'admiració. Còrran era un bon pilot i un home intel·ligent que tractava la lleialtat com el fonament sagrat de l'amistat. Còrran era com Tycho i Luke, tots ells van conèixer els horrors, les pressions i l'ansietat de la guerra, i tots ells coneixien la sensació de satisfacció d'haver completat una missió.

Encara que lluitaven contra soldats d'assalt i pilots imperials, els sonava que enorgullir-se de matar altres criatures vivents era dolent d'alguna manera. I no era realment de la matança del que estaven orgullosos, sinó de sobreviure. S'enorgullien del fet que havien impedit que algú matés als seus amics i, en fer-ho, afluixar la presa d'un Imperi maligne sobre un populatxo temorós. Només aquells individus que havien passat pel que ells havien passat podien realment entendre-ho i només aquells que ho entenien podien realment, veritablement, entendre per què la guerra i matar mai havien de ser res més que l'últim recurs.

Una mà es va posar en l'espatlla d’en Wedge i ell va girar, apartant al costat el braç d’en Tycho.

-He perdut a un altre.

-Potser -El contorn de la màscara de gas havia deixat línies vermelles a la cara d’en Tycho-. Però potser, només potser, Còrran se les va enginyar per saltar abans que la nau caigués. Potser està jaient sobre d'aquest munt de runa simplement esperant que algú vagi a ajudar-lo.

I potser està enterrat tan profundament que mai el trobarem. Wedge va inspirar profundament, llavors va assentir.

-Tens raó, això és probablement el que va passar. Probablement ell està esperant-nos ara mateix.

-Després de tot, ell és un Murri.

-Correcte, anem -Wedge es va dirigir cap a la porta -. Ell és un Murri i nosaltres cuidem dels nostres. No importen les circumstàncies, no importa la situació, cuidem dels nostres.

Següent