La Trampa de Krytos (XIV)

Anterior

14

Còrran Horn se sentia tan maldestre com el trandoshà que l'arrossegava pel corredor del centre d'interrogatoris. La injecció que li havia donat un droide EMED a la seva cel·la d’aïllament ja havia començat a fer efecte. Sospitava que almenys una part de la substància que havien usat era skirtopanol i això no era bo. L'única vegada que havia estat sota la seva influència, feia molt de temps durant un exercici a l'Acadèmia de la Força de Seguretat de Corèllia, va confessar tota classe de transgressions menors de la seva infantesa. Això hagués estat merament còmic, si no fos perquè un dels companys del seu pare estava supervisant el seminari d’interrogatoris i li va enviar el text de la seva confessió al seu pare.

No crec que Cor de Gel vagi a fer això... Quan va començar tenia la idea completa, però la mera aparició en la seva ment de la imatge d’Ysanne Isard el matava. Còrran sabia que era per les drogues que actuaven com ho havien de fer. Va començar a gemegar de por i frustració, el que li va guanyar un cop amb el dors de la mà del seu guàrdia.

El cop i l'aroma a putrefacció seca del trandoshà es van combinar amb la seva por i van fer que els records terribles li inundessin la ment. Va veure petites imatges hologràfiques flotant en l'aire davant seu. Tres figures, dos homes i una dona quarren, asseguts a una taula en un racó fosc d’un cafè. Els dos homes, un d'ells era el seu pare, estaven absorts en una intensa conversa.

El seu pare mostrava la seva agitació per la forma en què assenyalava amb el dit a l'home més petit i el creixent enrogiment del seu rostre.

Un caçarrecompenses trandoshà va entrar a la imatge, portava una voluminosa capa per a la pols tirada sobre les espatlles. L'home llangardaix va passar a gambades més enllà de la taula i es va acostar cap a Còrran fins que la seva cara verda i escatosa va eclipsar la vista del pare d’en Còrran. El trandoshà, Bossk, va retrocedir encaixant un cartutx d'energia en la carrabina blàster que havia tret de sota la capa. Va girar lentament i va llançar raigs vermells de blàster d'un costat a un altre sobre el trio de la taula.

La quarren gairebé va explotar en una boirina negra. El pare d'en Còrran va rebre dos trets al pit, que el van fer xocar contra el fons del cubicle. Mentre ell sortia de la vista, l’homenet amb el qual havia estat parlant va tractar d'escapar tirant-se a terra.

Desafortunadament per a ell, el foc de l'trandoshà va convertir la taula en estelles flamejants i metall a mig fondre i el va encertar de totes maneres. L'homenet va rebre tres raigs en el tors i un quart que li va volar el clatell.

Còrran es va veure a si mateix en l'escena. No va veure cap transició, ni la seva arribada. Només estava allà, agenollat ​​enmig de la sang, envoltat per les restes ardents de la taula. Va sostenir en els braços el cos del seu pare. Va netejar l’icor de la quarren de la cara del seu pare amb un drap prestat, mentre esperava amb tota la seva voluntat que el seu pare obrís els ulls i anunciés que estaria bé.

Els dos forats ennegrits al pit del seu pare el miraven fixament. Al principi li van recordar les marques dels ullals d'una serp, llavors va parpellejar. Un es va tornar d'un blau gelat i l'altre d'un vermell volcànic. El món es va tornar borrós per un moment, llavors tots els colors es van dissoldre i es van tornar d’un blanc llis, com ho feien quan era a l’hiperespai.

Llavors va tornar i es va trobar dret davant Ysanne Isard en una sala predominantment blanca.

Va arrufar les celles.

-Em fascina com totes les nostres sessions d'interrogatori amb vostè acaben tornant a la mort del seu pare. Hi ha innombrables adeptes a la psiquiatria que trobarien que la seva obsessió amb la mort del seu pare és una gran justificació per a l'adhesió a disciplines tan inútils com l'entrenament Jedi. Però jo no.

Còrran va parpellejar. No podia recordar haver arribat a la càmera d'interrogatoris, ni haver estat amarrat a la forma humana que el sostenia dret. Hi havia corretges a les espatlles, pit, cintura, nines i turmells, totes li pessigaven i li fregaven de tal manera que notava que havia estat amarrat per algun temps. No podia recordar res més que veure morir una altra vegada el seu pare, no obstant això pel dolor que sentia a la gola podria haver estat parlant, cridant o plorant.

Isard es va girar, presentant-li el seu perfil, i va fer un senyal amb el cap cap als seus sequaços més enllà de la paret mirall.

-L'únic que he esbrinat fins ara és un munt de xafarderies que podrien ser apropiats per avergonyir al Diktat Corellià, però aquest tipus d'informació no és difícil d’aconseguir. No s'havia acomodat prou alt en els consells de la Rebel·lió com per resultar útil... almenys, no crec que ho hagi fet. És completament possible que se les hagi enginyat per resistir l'interrogatori en certes àrees.

Còrran va moure el cap.

-Té l'home equivocat.

-Llavors hauré de convertir-lo en l'home correcte, oi? –Va aclucar els ulls mentre el tornava a mirar -. Si Gil Bastra no l'hagués enviat als mons exteriors, vostè s’hagués tornat una part essencial de la Rebel·lió. Hauria estat de la confiança del General Cracken i jo l'hagués trobat molt útil en aquest sentit. Però clar que és possible que ell l’hagi posat en l'Esquadró Murri perquè pogués vigilar a Tycho Celchu i descobrir els seus llaços amb mi.

-No.

- No? Cracken hagués fet això. Vostè era el seu agent, oi?

Còrran va agitar enèrgicament el cap.

-No. Jo no era un espia d’en Cracken.

-Si anés a creure en alguna cosa, estaria inclinada a creure’l en aquest cas. Desafortunadament necessito proves.

Va donar un pas al costat mentre el trandoshà empenyia un dispositiu amb rodes eriçat de sondes i que ballava de llums de colors en un patró que canviava constantment. Les sondes estaven disposades en una superfície còncava que podia tancar-se fàcilment sobre ell i l'estructura a la qual estava subjecte. Còrran va percebre la pudor de l’ozó mentre el trandoshà li acostava el dispositiu. No li va agradar el fet que va sentir un clic a seus peus quan l'home-llangardaix finalment va posar el dispositiu en el seu lloc.

Isard va somriure de manera que Còrran va voler pansir-se i morir.

-Aquesta és una variant d'un disseny creat per Darth Vader per torturar, entre d'altres, Han Solo a Bespin. Com vostè sap, els humans tenen diversos tipus diferents de receptors nerviosos. Aquest dispositiu està dissenyat per a estimular tres d'ells... l'original només funcionava amb els receptors de dolor. Jo he descobert que afegir estimulació als receptors de calor i fred és el més efectiu per obtenir el que vull d'aquells als quals interrogo.

Còrran va voler donar-li alguna resposta sarcàstica, però la fatiga i l'ansietat van impedir que se li ocorregués cap.

-Així que, ara comencem, Tinent Horn. Només digui el que vull saber...

-... i no hauré de demanar-li permís a la cort perquè em permeti tractar-la com una testimoni hostil.

Iella Wessiri gairebé va tenir llàstima d’Erisi Dlàrit mentre Halla Ettyk intentava fer que cooperés. En revisar les declaracions abans que s'obrís el judici, Iella i Halla havien estat d'acord que havien de tractar els membres de l’Esquadró Murri com hostils i reticents a qualsevol cosa que els fes parlar en contra d’en Tycho Celchu. Per tant, Halla havia decidit
anomenar-los primer i treure'ls del camí abans de portar als investigadors i altres testimonis que podien donar fe de la relació de Tycho amb l'Imperi. Halla havia assenyalat que Nawara Ven acabaria cridant una altra vegada a la banqueta a tots els Murris, però per quan ho fes, les seves afirmacions positives sobre Tycho sonarien buides i no tendrien fonament per al Tribunal.

-Oficial de vol Dlàrit, com va arribar a trobar-se a Coruscant fa dues setmanes?

Erisi va aixecar la barbeta i els seus ulls blaus van centellejar desafiadors.

-Còrran Horn i jo vam ser inserits a Coruscant fingint ser un telbun kuati i la seva mestressa. Vam estar junts gairebé constantment durant tot el viatge a Coruscant i la setmana següent. Érem bons amics i parlàvem molt.

Halla Ettyk va assentir.

- Llavors van ser confidents?

-Sí, compartíem algunes confidències -va dir la dona de cabell negre somrient educadament -. És difícil guardar secrets quan s'està vivint tan a prop d'algú.

- I Còrran Horn se sentia lliure de discutir coses amb vostè?

-Objecció: Irrellevant.

Iella mirar Nawara Ven. El moviment dels seus lekkus delatava una mica de nerviosisme, però el twi'lek estava objectant en tots els llocs que Halla havia previst. Ella havia dit que tenia talent. No pensava que podria guanyar el cas, i la seva decisió de no fer-li un interrogatori creuat a Cracken no era el que Halla havia anticipat.

Halla va aixecar la mirada a l’Almirall Ackbar.

-Això és un fonament, Almirall. Ella va estar vivint amb Còrran Horn per una considerable porció de l'última part de la seva vida. Suggeriria que això la qualifica per donar opinions sobre el seu comportament.

-Denegada.

Erisi va arrufar les celles per un moment.

-Discutíem moltes coses, obertament i francament.

- Com descriuria les condicions sota les quals va passar el temps amb el Tinent Horn?

La pilot thyferrana va arronsar les espatlles.

-El vaig veure en combat, durant els quals romania calmat i era un líder. Un heroi. També l’havia vist en circumstàncies normals. Podia ser divertit i compassiu, i bo, atractiu. El vaig veure de moltes formes i en moltes situacions diferents.

-A la nit que va caure Coruscant, com diria vostè que es trobava?

-Ansiós i agitat.

- I quina era la font de la seva irritació?

Erisi es va mossegar el llavi inferior per un moment.

-Còrran va dir...

-Objecció -va dir Nawara posant-se dret -. Seria una prova referencial.

Halla Ettyk va fer un pas endavant.

-Senyoria, vaig a demanar una excepció per reacció excitada. Ella ja ha testificat que Horn estava ansiós i agitat.

El twi'lek es va avançar fins al costat de Halla.

-La meva educada col·lega certament comprèn que estar agitat i dir alguna cosa no ho fa susceptible a l'excepció de reacció excitada.

-Sostinguda.

Nawara somreia lleugerament mentre tornava al seu seient, però l'expressió de Halla només es va tornar més fosca.

-Molt bé. Oficial de vol Dlàrit, va parlar vostè amb el Tinent Horn abans d'enlairar-se per la missió d'aquella nit?

-Sí.

-Vostè ha declarat que semblava ansiós i agitat. Va trobar que el seu estat mental era
inusual?

-Objecció, l'advocada està dirigint a la testimoni.

-Si us plau, Comandant, reformuli la pregunta.

-Oficial de vol Dlàrit, què va pensar de l'estat mental del Tinent Horn en aquell moment?

Erisi es va acomodar un floc de cabell darrere de l'orella esquerra.

-La ansietat la podia comprendre. Tots estàvem ansiosos per posar-nos en marxa i veure si la missió tindria èxit o no.

- I la seva agitació?

-Això no era habitual en Còrran.

- Havia vist o sentit alguna cosa que, per a vostè, pogués explicar la seva agitació?

La testimoni va titubejar.

-Vaig veure Còrran parlant amb el Capità Celchu. No vaig poder sentir el que estaven dient, però els vaig veure parlant junts. Llavors Còrran venir a parlar amb mi.

- I a quina conclusió va arribar?

-Alguna cosa de la conversa l'havia alterat.

Iella va abaixar la mirada al quadern de dades a la taula de la fiscalia. Halla li havia tret a Erisi tot el que esperava que admetés, el testimoni que mostrava que Còrran havia estat trastornat com a resultat de la seva conversa amb el Capità Celchu. Quan li havien pres declaració a Erisi havien esbrinat la naturalesa de la seva conversa amb Còrran. Encara que a Halla li hagués encantat assentar aquest testimoni, l'hi impedia que era una prova referencial. L'excepció per reacció excitada no era una cosa que hauria esperat que tingués èxit.

Halla li va somriure a Nawara.

-El seu testimoni.

El twi'lek va assentir.

-Oficial de vol Dlàrit, quant temps va passar des que va informar parlar amb Còrran i l’última vegada que havia parlat amb ell?

-Una hora.

-Llavors, vostè acaba de testificar haver vist a Còrran parlar amb el capità Celchu. Va veure al tinent Horn parlar amb algú més abans de parlar amb el Capità Celchu?

-No.

Nawara va aixecar el cap com si estigués sorprès.

- No va veure el tinent Horn parlant amb Mírax Térrik?

Erisi va arronsar les espatlles.

-Suposo que sí. Els vaig veure aturats a poca distància entre si, i la vaig veure a ella allunyar-se corrent, però no recordo cap conversa.

- Però concedeix que poden haver estat parlant?

-Sí.

-Llavors, fins on vostè sap, el Tinent Horn pot haver tingut múltiples converses que podrien haver-lo alterat?

-Suposo que sí –Erisi va parpellejar un parell de vegades -. Això podria ser útil.

El twi'lek va bellugar lentament el cap.

-Gràcies, oficial de Vol, això és tot.

Còrran se sentia com un bloc de gel flamejant en una tempesta elèctrica. Sentia com si
la seva carn s’estigués cremant mentre que els seus ossos semblaven congelats al zero absolut. Cada receptor de dolor del seu cos s'encenia i s'apagava constantment com una llum estroboscòpica.

El dolor podia començar als peus i pujar com una onada, o caure sobre ell com la pluja, o bastonejar-lo amb cops distribuïts a l'atzar.

Hauria donat la benvinguda a la mort si no fos per l'horror de passar l'eternitat amb el
record tan fresc d'aquest dolor.

Va sentir un xiuxiueig, i l'estructura es va retreure del que havia decidit anomenar l’Inductor. Còrran va penjar inert de les corretges i li va donar la benvinguda al dolor constant, implacable i inexorable que li causaven les corretges a l'enfonsar-se en la seva carn. La suor li corria sobre la cara i li cremava ferotgement on s'havia mossegat el llavi inferior, però fins i tot aquesta sensació era un alleujament del que acabava de suportar.

Ysanne Isard va entrar a la cambra d'interrogatoris i li va fer senyals al trandoshà perquè sortís.

-Si sabés alguna cosa més, Horn, el trobaria fascinant -Va mirar el panell emmirallat de la paret -. Tolera molt bé el dolor.

Còrran s'hagués encongit d'espatlles, però havia esgotat tota la seva energia cridant
respostes a les preguntes que li van disparar durant la sessió. No podia recordar el que havia dit. Recordava que en aquells moments de lucidesa que podia tocar entre els polsos d'agonia havia intentat enfocar-se en el fred o la calor. Aferrar-se en aquestes sensacions semblava d'alguna manera opacar el dolor. Ara, en l'absència del dolor, dubtava que aquesta observació hagués estat correcta, però havia estat un santuari al qual s'havia retirat, i aquesta era una petita victòria.

La dona es va emportar els punys als malucs.

-Vostè em presenta un problema. No sap prou per ser-me útil, i la seva posició dins de la Rebel·lió és tan baixa que està lluny de resultar vital. Si el torno amb ells, el més probable és que el tractin de la mateixa manera que ara estan tractant Celchu. Vostè ni tan sols té la llibertat que ell va tenir abans del seu arrest. Això no m'inclina a enviar-lo de tornada. D'altra banda, vostè seria perfecte per modelar en el meu propi venjador. La seva resistència al dolor farà que la seva rehabilitació per tornar a ser un imperial amb seny consumeixi massa temps, si no resulta impossible. La incomoditat que sent en el fons sobre la naturalesa clandestina de la Rebel·lió és una base sobre la qual puc reconstruir-lo en l'eina que necessito. Puc formar al seu voltant un Esquadró Venjador que pugui caçar i destruir a l'Esquadró Murri. Utilitza a un murri per destruir els Murris, això seria deliciós.

Còrran va invocar la força de les reserves que no sabia que li quedaven i va somriure.

-No viuràs prou per veure’m tornant-me contra els meus amics.

-Molt bé, fúria dirigida contra mi, excel·lent –Li va aplaudir educadament -. Odia’m tot el que vulguis. Tornaré el teu odi contra mi en odi cap als que no l'han salvat de mi. No serà el primer que es trenqui d'aquesta forma, i no serà l'últim.

-No vaig a trencar-me.

-Oh, però ho farà. Tots ho fan -inclinant solemnement el cap mentre que l’estructura xiuxiuejava i el baixava cap a l’Inductor -. I quan ho faci, jo tornaré a armar-lo, i en gratitud farà el que li demani, sense preguntes ni que li importi les lleialtats que va tenir alguna vegada.

Següent