Resistència
al Pas Bhir'khi
Timothy
S. O'Brien
El
comandant de la Nova República va escanejar l'horitzó que s'acostava a tota
velocitat cap a ell. En algun lloc a l'altre costat d'aquest cingle, un gegant
de metall avançava lentament per trepitjar la vida d'aquest planeta. El vent
fred de la muntanya xiulava al seu pas, agullonant les seves galtes.
Hauria d'haver estat poeta,
va pensar. O potser guionista
d’holovídeos.
-
Senyor! –L’atiplada veu d'un tècnic de sensors li va petar a l'orella-. Noves
dades de sensor...
-Espera
un moment -li va tallar el comandant. Després es va introduir en l'aire
lleugerament més temperat del pesat vehicle de comandament de reconeixement,
tancant i assegurant l'escotilla del darrere. Es va obrir pas fins a l'estació
de sensors i es va inclinar sobre la pantalla omnisonda.
-Noves
dades, senyor. Definitivament un AT-AT, continua havent-hi només un rastre que
mostra les típiques petjades. Hi ha alguna cosa més, i això són les noves
dades: dues ombres de vehicle repulsoelevador. Petjades de sensor ovals. Es
mouen molt al voltant. No les vàrem detectar abans a causa de la vibració de
fons del caminant. La velocitat mitjana dels nous rastres és d'uns 120
quilòmetres per hora. Jo diria que són...
-Tancs
repulsors de classe Imperial. -El comandant es va tornar al tècnic de
comunicacions -. Informi als comandants dels vehicles: dos tancs repulsors
defensant l'objectiu principal.
El
comandant es va fregar el cap. Anava a ser un dia molt curt.
***
La
coberta de l'AT-AT va oscil·lar lleugerament sota els peus del comandant.
L'horitzó s'enfonsava i s'alçava lleugerament amb cada pas que donava el seu
caminant. Diversos centenars de metres per davant del caminant, un tanc
pràcticament es va aturar mentre girava per tornar cap enrere i continuar la
seva òrbita al voltant de l'AT-AT, més lent. El bessó del tanc, darrere de
l'AT-AT, probablement estava fent exactament el mateix. No hi havia cap raó per
envoltar l'AT-AT a una velocitat tan elevada, les tripulacions dels tancs simplement
estaven presumint de la seva velocitat i maniobrabilitat.
Bestioles,
va pensar el comandant. Podria trepitjar
un dels vostres preciosos tanquets i aixafar-lo. Si algun dels seus homes
hagués expressat en veu alta aquest pensament, l’hauria posat sota arrest, però
ell tampoc podia suportar aquestes maleïdes cosetes flotadores. Li recordaven
massa als tancs repulsors rebels.
Hi són allà fora, en algun lloc.
Amagats a l'espera. Llestos per llançar una de les seves típiques emboscades
covards.
-
Senyor! Transmissió des del quarter general del regiment! -Va bordar el
copilot.
El
comandant va escanejar el missatge i els seus llavis es van estrènyer formant
una fina línia.
-Cap,
sol·liciti als nostres escortes que es col·loquin en formació i es preparin per
a l'enfrontament.
El
comandant va somriure. Tot indicava que seria un dia molt curt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada