Interludi a Corphelion (I)

Interludi a Corphelion

per Troy Denning

Just sobre la cúpula d'observació es trobaven un grup d'estels, amb els seus lluminosos caps desplegats en formació de punta de fletxa deforme, i amb les seves llargues cues traçant línies al cel fosc amb la seva esplendor argentina. Els més grans s'arrossegaven de forma apreciable per l'espai, i un, un gegant refulgent amb una cua trenada que semblava estirar-se al llarg de la meitat del sistema, estava inflant-se ràpidament fins a la mida d'un meló Hubba. El panorama era tal com apareixia en la publicitat, l'espectacle perfecte per a la lluna de mel, i Han Solo opinava que, per la xerrameca de tres-cents éssers amuntegats a la petita sala de vistes, tots i cada un pensaven el mateix.

Al costat d’en Han estava Leia, vestida amb un vestit còmode però a la moda, amb un folre sense mànigues i un parell de provocatius pantalons zoosha que Han trobava especialment temptadors. Els seus ulls marrons estaven fixos al pati de sota, i en la seva cara tenia una expressió cordial de diplomàtica que era més una màscara que un somriure.

Després d'ells, un munt de kubaz brunzint van sortir del turboascensor escampant-se i fent comentaris sobre com bloquejar l'accés a la sala de vistes.

-Ho sento,- va dir Han a Leia. Una parada per veure els estels Corphelion semblava una manera romàntica de començar la seva lluna de mel, almenys fins que van descobrir que era el pic de temporada i tots els allotjaments a l’asteroide estaven amb overbooking. -Suposo que la cúpula privada tampoc és tan privada.

-No m'importa, mentre estiguem aquí junts.- Leia va prendre la mà d’en Han i va començar a descendir per una àmplia escala de fusta fosca. -Aquí hi ha un parell de cadires buides al bell mig. Quan ens asseguem i demanem alguna cosa per beure, ni tan sols ens adonarem del soroll.

-És clar. Una Nébula rosa sona bé.

Lluitar per un espai amb el colze no era precisament la manera romàntica amb la qual Han havia esperat començar el seu matrimoni, però les coses segur que millorarien. Al voltant de Leia, normalment ho feien. Potser el droide de servei tingui taps per les orelles o alguna cosa.

Estaven en la meitat de les escales quan una brillant explosió de resplendor va inundar el cel. Els Solo es van parar per mirar i van veure el cometa gegant partint-se espectacularment en dos. La multitud va emmudir.

-Ara sí,- va dir Han.

Els estels bessons van començar a separar-se, i les seves cues es van creuar quan un es va decantar cap a la resta dels Corphelions. L'altre va continuar augmentant en la foscor sobre la cúpula. Finalment, quan el seu cap havia crescut fins a un diàmetre aparent de més d'un metre, un murmurar nerviós va començar a créixer entre la gent.

Leia va tornar a les escales.

-Potser hauríem de tornar al Falcó.

Han la va subjectar del braç.

-No tan ràpid.

Va continuar estudiant el cometa que s'apropava, o més aviat, la foscor al voltant de les seves vores, observant la velocitat i igualtat amb què el seu cap estava fent fosc als estels distants.

-No volies veure els Corphelions?

-No de tan a prop, Han.

-Relaxa't.

Tal com esperava, les estrelles de sota a l'esquerra del cometa estaven desapareixent per dotzenes, les que es veien a dalt a la dreta estaven desapareixent només per parells o trios.

-Tot està sota control.

-Això ja ho has dit en altres ocasions, -va objectar Leia. -Segur que no cal que tornem al Falcó?

-Estic segur.- Han va lliscar una mà per l'esquena. -I aquesta vegada ho dic de debò. Tot està sota control, amor meu.

Leia va passar de mirar a Han al cometa proper, i de tornada a Han. La seva expressió es va tornar cada vegada més confiada i va somriure dissimuladament.

-D'acord, pilot,- el va agafar del braç, -la meva vida és a les teves mans.

Van baixar la resta de les escales del braç. El cometa s'havia doblat en grandària durant els últims segons, la seva cua s'havia convertit en un ventall que es corbava a l'ample d'un quart de la cúpula. Una parella de corpulents bothans es va aixecar amb els cabells de punta i se’n van anar cap a les escales, i això va ser l'únic necessari per fer anar a corre-cuita a la resta de la gent cap a les estacions d'evacuació de l'asteroide.

Leia va conduir a Han fins a un racó tranquil i el va acariciar amb les dues mans. Mentre que humans balbucejant i alienígenes grunyint continuaven amuntegant-se cap als graons com en una estampida, va entrellaçar els seus dits rere del coll d’en Han i va mirar-lo profundament als ulls.

El cor d’en Han va començar a batre més ràpid.

-Com has preparat això?- Va preguntar Leia.

-Preparar què?.- Han estava veritablement confós.

Leia va acostar suaument el cap d’en Han cap a la seva boca.

-El cometa.- Va fregar la seva llengua pel lòbul de l'orella del seu marit, i va continuar amb una veu seductora. -Vinga, pilot, pots dir-m'ho. Et va ajudar Wedge?

-Wedge? Creus que Wedge està allà a dalt movent estels?

Leia va rosegar amb afecte el seu lòbul de l'orella. Era càlid i... bo, meravellós.

-Lando, llavors. Té aquest gran remolcador d'asteroides, i és just el seu estil. Grandiós, efectiu.- Va tirar una mirada cap al pati, ara desert. -I una miqueta enrevessat.

-Lando està ocupat a Nkllon.- Han estava mirant de reüll el cometa. -Ja ho saps.

-No m'ho vols dir?- Leia va lliscar les seves mans sota la vora de la túnica d’en Han i jugant li va gratar a l'esquena. -Estàs segur?

-Bé, jo...

Leia va enfonsar les puntes dels seus dits en la carn darrere les espatlles.

-Bastant segur,- va dir Han -Crec.

El cometa ja era la mida d'una lluna endoriana, i estava començant a preocupar-se que el seu ull de pilot li hagués jugat una mala passada. Els diferents nivells a què el cap s’estava fent fosc els estels circumdants suggeria que s'estava aproximant a un angle determinat, però a menys que les estrelles a la dreta deixessin de desaparèixer, i aviat, el cometa acabaria impactant en el complex.

-Ei, Leia?

-No. He canviat d'opinió, Han.- Leia va baixar les seves mans i, amb un braç agafant-li encara la seva cintura, es va tornar per mirar el cel. -No vull saber com ho has preparat.

-Però...

-Sshhh.- Leia li va posar un dit als llavis. -Només vull mirar. Fa que desitgi que també podríem oblidar tot el d'allà a Coruscant i estar aquí per sempre.

-No dius...?- El cometa acostant-se era ja tan gran com un bantha. Han va donar un cop d'ull cap a les escales buides, intentant estimar quant temps podria mantenir el seu veritable secret, que s'havia confós en calcular la trajectòria del cometa, abans que haguessin de fer una boja carrera cap a les cabines d'evacuació. -Potser podria ocupar-me d'això.

Leia va reclinar el seu cap cap a l'espatlla d’en Han.

-Si només poguessis...

-Oh, jo podria...

El cometa havia crescut tant que la seva resplendor il·luminava tota la cúpula i les escales al seu voltant ja no eren visibles. Decidir que les coses estaven començant a posar-se perilloses, Han va moure a Leia traient-la del racó.

-De fet...

La blanca punta d'una cua-contrapès finalment va aparèixer al capdavant del cap, i el cometa va començar a picar en angle al llarg de la cúpula, allunyant-se del complex. Han va respirar alleujat, va posar el seu millor somriure de costat i es va girar cap Leia.

Leia semblava perplexa.

-De fet què, Han?

-De fet...- Han va esperar mentre el cometa es dirigia a la deriva sobre els seus caps cap a l'altre costat de la cúpula, llavors va dir: -has quedat realment impressionada amb el que he preparat per ara.

Leia li va fer l'ullet.

-Estàs bastant segur de tu mateix, no?

Han va assentir.

-Tinc motius.

L'asteroide va entrar a la cua del cometa, i milions de petits grans de pols van explotar en entrar en contacte amb l'escut de partícules del complex. L'espai sobre ells va esclatar en un vel brillant de petits flaixos.

-D'acord, estic impressionada,- va dir Leia. -Realment impressionada.

-Això no serà res,- va dir Han. -A això és al que em referia.

Va apropar-se a Leia i sota els seus llavis cap als seus. Ella es va abraçar fort i li va fer un petó apassionadament, i així van romandre fins que uns forts crits procedents de la part superior de les escales els van interrompre.

Han va obrir un ull, i trobant un públic de dues dotzenes d'observadors del cometa somrient impúdics cap a ells, va parar el petó.

-Leia?

-Sí, Han?

-Potser hauríem de tornar al Falcó, després de tot.

Leia li va agafar de la mà i es va dirigir cap a les escales.

-Han, pensava que no m’ho anaves a demanar mai.

fi