A l’amagatall hutt (I)

A l’amagatall hutt

Chris Cassidy y Tish Pahl

Amb un agraïment especial a Timothy Zahn

I

Fenig Nabon va examinar el cel buscant la nau que sabia estava en la seva aproximació final. Però, des de la seva posició al costat d'una finestra llardosa, tot el que veia era el torturat paisatge de Ryloth, buit i desolat, estenent-se en la foscor.

Va lliscar el seu pes d'un peu a l'altre. El moviment va trair el seu malestar i va agitar una pols sufocant en la xafogor de la sala de control del port. Veterana d'incomptables ports espacials sòrdids, la contrabandista corelliana sabia que hauria de sentir-se completament en el seu element. En canvi, el tracte a punt de signar deixava a Fen amb l'estómac malalt i tres preguntes no massa insignificants. Per què era aquí quan podia haver estat fent una simple correguda de raava entre Socorro i Coruscant? Per què estava la seva estimada nau, la Dama Estel·lar, atracada a sistemes de distància, a Nal Hutta? I quan, en més de vint anys de recórrer les estrelles, havia perdut irrevocablement i irrecuperablement el seu cap?

Hi havia una resposta per a totes aquestes preguntes: Ghitsa Dogder, la seva actual companya de circumstàncies. Mentre sentia una altra gota d'humitat traçar un camí tortuós entre el seu vell vestit de vol i la seva esquena amarada de suor, va desitjar per milionèsima vegada haver seguit el seu primer instint dos anys enrere i haver volat a la petita estafadora fora de les seves exagerades i poc pràctiques sabates de taló alt. Realment hagués estat un acte d'altruisme galàctic comparable amb la destrucció de les dues estrelles de la Mort.

Aclucant els ulls, Fen va veure finalment un punt de llum movent-se ràpid. Es va materialitzar en el vaixell de càrrega mitjà pesadament armat que ella i Ghitsa havien contractat per viatjar a Nal Hutta. La nau es va elevar i va desaparèixer per sobre per volar sobre el cingle que allotjava els laberints del clan Twi'lek de Leb'Reen.

Sempre víctimes de pirates i saquejadors, els solitaris twi'leks no feien fàcils ni tan sols els aterratges legítims. Per acostar-se a Leb'Reen, un pilot havia de descendir per una estreta fissura esculpida en l'altiplà per aparèixer a la caverna d'aterratge cinc-cents metres més avall. Aspres esvorancs fets per pilots irrespectuosos marcaven els implacables murs de roca. Fen dubtava que la Mistryl que pilotava la nau entrant cometés els mateixos errors.

Mistryl. Aquestes enigmàtiques dones guerreres farien coses desesperades per la seva gent empobrida. I en un univers incert, posar-se del costat equivocat d'una Mistryl era una manera segura de trobar un cert, i completament letal, final.

-Seria una pena si danyessin la nau -va dir una culta veu coruscantana.

Fen no es va molestar a mirar a la seva diminuta sòcia.

-No ho faran. Shada D'ukal és una bona pilot.

-Un gran elogi venint de tu, Fen.

-És un fet. No vaig dir que fos una gran pilot.

- O tan bona com creus ser? -Es va burlar Ghitsa suaument.

Fen estava massa tens per discutir amb ella.

-T'ho he dit abans, estafar a un hutt és una mala idea; utilitzar Mistryl per fer-ho és una molt mala idea.

-Quina subestimació tan poc comú per a una corelliana -va sospirar Ghitsa, acomodant un ble de cabells rossos que s'havia atrevit a sortir del seu lloc -. Ja hem discutit això. Les Mistryl posseeixen una noblesa particular i desllustrada. I.... -Va arrufar la seva cara perfectament maquillada i concentrant-se -, és probable que s'identifiquin amb l'aparent compromís de la nostra càrrega. No podríem trobar a ningú que sigui tan predictible.

-També porten armament pesat, saben com utilitzar-lo, i no necessiten un blàster per causar dany permanent a un cos.

-Un hutt és un blanc gran en una mira de blàster, i un de molt petit si tractes d’estafar-lo -va respondre Ghitsa sense pertorbar-se.

Van girar l'esquena a la finestra quan el murmuri de repulsors va ressonar a la caverna d'aterratge darrere d'elles. Amb un soroll, la nau va irrompre a través de l'obertura del sostre de la badia d'aterratge de Leb'Reen. Fen va estudiar atentament el descens amb ull professional. Compte amb les turbulències, va advertir mentalment al pilot, mentre la nau se sacsejava fins arribar a una parada final i inestable.

Les paraules decidides de la seva socialització van interrompre els pensaments de Fen.

-Ultimaré els detalls amb el clan Shak. -Mentre redreçava les muscleres del seu conjunt fet a mida, Ghitsa va notar el maltractat vestit de vol de Fen i el seu cabell castany recollit en una trena descurada -. Sempre has de lluir com si t'hagués vestit un Rancor?

Fen va colpejar el seu cap amb fingit horror.

-I jo que sempre vaig voler aconseguir una cita amb els teus dissenyadors.

Ghitsa va girar els seus ulls amb divertit disgust i, com sempre, va fer l'última observació mordaç.

-Tens tan poques esperances com una causa Mistryl. -Girant sobre un taló esmolat i a la moda, es va allunyar.

Fen es va situar de manera que la rampa de la nau es va estendre fins a recolzar-se al costat dels dits dels seus peus. Des de baix, va investigar les dues Mistryl en l'escotilla. Alta i no tan alta, fosca i clara, madura i jove, portaven vibrofulles, blàsters i la confiança fàcil d'aquells acostumats a utilitzar-los.

-Shada, vas tenir sort de no perdre el teu deflector posterior quan et va atrapar aquesta turbulència -va dir Fen, en el seu equivalent de "Benvingudes a Ryloth."

-És bo veure't també, Fenig -va respondre la major de les Mistryl, sense perdre la calma -. Lamento sentir que la Dama Estel·lar és encara a la drassana. Tractarem de fer-te sentir el més còmode possible a La Fúria.

Fen va arrufar les celles. Shada sabia que res era tan dolorós per a un pilot de ser passatger a la nau d'una altra persona.

-Tu em coneixes, Shada. Estaré còmoda en qualsevol lloc.

Shada va baixar la rampa per aturar-se al costat de Fen. Fen va intentar ignorar la Mistryl més jove que la seguia.

-Nova companya, veig -va balbucejar a Shada.

-Dune T'racen -es va identificar la dona més jove -. I les Mistryl no ens referim a les subordinades com a companyes.

-Em disculpo -va respondre Fen amb veu monòtona. Dune portava la seva herència Mistryl amb orgull, però encara no tenia la tranquil·la competència de Shada. Possiblement una principiant, va especular -. La meva sòcia hi és -va continuar Fen, amb una inclinació de cap -, acordant els detalls finals amb el representant del clan Shak.

A l'altre costat de la caverna d'aterratge de Leb'Reen, van veure Ghitsa en un seriós intercanvi amb un twi'lek immens i emboçat. Tot d'una, Ghitsa va girar i es va allunyar trotant, engolida ràpidament per la foscor del port espacial. Amb una fuetada de les seves cues cefàliques, el twi'lek va anar rere d'ella.

- On és la càrrega? -Va preguntar Shada.

- I de quant ryll estem parlant? -Va afegir Dune.

- Ryll? -Es va burlar Fen -. Qui va dir alguna cosa sobre ryll?

Un gest frunzit va arrugar la cara delicada de Dune.

-Atès el cost de la teva càrrega de Ryloth, vam suposar que estaves transportant ryllr kor per a l'ús de bacta.

Fen va grunyir cruament:

-Salten valoramosa n telval Mard.

- ¿Què se suposa que...? -Un senyal subtil de la mà de Shada, i Dune es va empassar la resta de la seva pregunta.

-És corellià antic -va dir Shada, mesurant a Fen amb una freda mirada -. Significa "assumir és el primer pas a una tomba poc profunda".

-Molt bé, Shada -va respondre Fen, tractant de sonar casual i fins i tot una mica desdenyosa, una petita gesta sota aquesta mirada -. Però hauria esperat millors habilitats lingüístiques entre els seus joves.

-No som mercenàries -va pronunciar Dune amb la fermesa d'algú que encara creu en el que li han dit.

El so de talons marcant un ritme staccato al pis de pedra les va interrompre. Ghitsa va emergir de la penombra de la badia d'aterratge, una per una, cinc dones twi'lek la van seguir. Submises, cues cefàliques flàccides, portant a l'espatlla un pesat paquet, les twi'leks es van avançar, com unides a una cadena, una darrere l'altra.

- Estàs transportant dones twi'lek? -Shada es va acostar, la seva sola presència física obligant Fen a retrocedir un pas -. A Nal Hutta? -Va afegir, la seva veu refredant més encara.

-Tinc un contracte, executat pels seus líders, que garanteix el nostre viatge al planeta dels Hutts -va dir Fen tractant de nou d'aconseguir sonar casual. Va extreure el seu datapad de la seva butxaca, cuidant de mantenir els seus moviments lents i no amenaçadors.

-Dames, ¿hi ha algun problema? -Va preguntar Ghitsa afablement.

Shada la va ignorar.

-Saps que no transportem esclaus -va dir glacialment, els seus ulls encara fixos en Fen. Va llançar una mirada furiosa a les twi'leks que s'acostaven, que van comprendre el senyal i es van aturar.

Ghitsa va estendre la mà; Fen va posar el datapad en el seu palmell sense paraules.

-Ets Shada D'ukal, no? D’acord amb el nostre acord, les Mistryl estan obligades a proveir passatge de Leb'Reen a Nal Hutta a mi, la meva col·lega, i la nostra càrrega. -Els seus braçalets intricadament forjats van repicar contra el visor -. Tarifa de vint mil, dipòsit no reemborsable de cinc mil, contracte nul si en ajuda de l'antic Imperi....

-Les Mistryl no lliuraran a ningú en esclavitud -va dir Dune, mordaç.

Ghitsa li va dirigir una mirada torta i reptiliana a Dune abans de tornar la seva atenció a Shada.

-I tant, no estaries treballant amb esclaus. L'esclavitud és il·legal segons la resolució 54.325 del Senat de la Nova República.-Va manipular el pad hàbilment de nou -. Aquest és el meu contracte amb Brin'shak, l'agent de talents twi'lek. Està proveint els serveis d'una companyia de ball twi'lek a Durga el hutt. Durga els pagarà en aquestes ballarines.

Shada va canviar la seva mirada avaluadora a Ghitsa. No era que la diminuta estafadora requerís tanta avaluació.

-Segur ho farà -va dir la Mistryl, i el seu to indicava clarament que ho creia això.

Ghitsa li va oferir el datapad.

-I els hi pagarà molt bé. Datapàgina vuit, paràgraf 12.

Shada va prendre el pad i va examinar l'anotació de contracte. No satisfeta, es va desplaçar a través del document de principi a fi. Dune, en tribut al seu entrenament, va romandre alertadament silenciosa.

Els segons van semblar allargar-se fins l'eternitat abans que Shada finalment alcés la vista.

-D'acord amb això, el vuitanta per cent del sou de les ballarines torna al clan Shak -va assenyalar.

- El mètode de compensació twi'lek no és de la teva incumbència, Shada -va dir Ghitsa altivament -. I si et retractes ara, perdràs el dipòsit, el contracte, i pagaràs una multa de deu mil.

Fen es va crispar en el seu interior. Correcte, aquesta era la palanca correcta per moure a les empobrides Mistryl. I Ghitsa havia fet el seu usual treball expert estirant-la.

Shada no va reaccionar, almenys visiblement. La seva companya més jove, però, no era tan bona.

-Shada, no podem ser part d'això -Dune va instar en veu baixa -. No amb la consciència tranquil·la.

- ¿Consciència? -Va preguntar Ghitsa suaument.

Fen no va poder deixar passar això sense intervenir.

- Necessites buscar la paraula, Ghitsa?

Ghitsa va agitar una mà daurada.

-No, Fen. Tinc una familiaritat passatgera amb el sumptuós fenomen conegut com a consciència. Tanmateix, si aquesta conversa es desplaçarà cap a l’ètica, podria assenyalar que les nostres assalariades no haurien d'estar tractant de renegociar un acord executat pels seus líders.

-El contracte sembla legítim i legal -Shada va llançar el pad a Ghitsa -. Però és clar tots sabem el que valen les aparences. Així que aniré a parlar amb Brin'shak i les teves suposades ballarines. Si mostren qualsevol senyal de coerció, el tracte s'acaba. Punt.

Shada li va dirigir a Ghitsa un somriure que no va arribar als seus ulls.

-Suposo que també podria amenaçar amb informar sobre les teves activitats a cada organisme encarregat del compliment de la llei del que alguna vegada has sentit parlar, i a altres que no. Però no em molestaré. Només esmentaré que estaràs en problemes amb nosaltres. Seriosos problemes.

Va mirar cadascuna per torn, com desafiant-les a protestar.

-I si tot l'assumpte és legítim, pagaràs 32.000, no vint -va afegir -. O pots retractar-te ara, ens hi anem, i el contracte és nul. Tu tries.

-Cap problema -va dir Ghitsa amb lleugeresa, agitant la seva mà cap a les twi'leks que encara esperaven silenciosament de banda -. Satisfés-te tant com sigui necessari. No tenim res a amagar.

Sí tenim, va pensar Fen torvamente. Sí que tenim.

- Realment havies de dir que les twi'leks, ja que estan entrenades per suportar el dolor físic, podien anar sacsejant-se al celler de càrrega? -Va grunyir Fen, subjectant-se per al viatge imminent. La seva sòcia havia passat ràpidament a la Fase Dos del seu pla i estava determinada a fer que les ara involucrades Mistryl lamentessin el dia que havien pactat amb Ghitsa i Fen.

-Comprenc la saviesa de les subjeccions d'assentament -va reconèixer Ghitsa, lluitant per ficar les seves muscleres en un seient de passatger a la cabina principal de la Fúria -. Cap d'elles ha estat fora del planeta abans. No volem que entrin en pànic i es facin mal.

-I tant que no -va dir Fen -. Per cert, la propera vegada que tinguis l'impuls de xerrar sobre com es devalua una ballarina ferida, no ho facis quan la mà de Dune estigui prop d'un blàster opositor o espera fins que jo no estigui per allà. Està bé?

-Atès el que hem sentit de les seves destreses de combat sense armes, un blàster suposaria poca diferència a una Mistryl motivada -va assenyalar Ghitsa.

Fen es va empassar la seva rèplica, preferint en canvi assaborir la familiar emoció d'una nau enlairant-se. Va sentir cada capcineig i balanceig mentre La Fúria lluitava amb les turbulències de la caverna de Leb'Reen, només per emergir en el vent abrasador i la sorra torrencial de la brutal atmosfera baixa de Ryloth. Fen va comptar els minuts del passeig salvatge amb ansiosa expectació.

Quan la nau va saltar a l’hiperespai, Fen es va alliberar dels arnesos del seient. Es va posar dempeus amb una gràcia nascuda de milers d'hores de vol mentre Ghitsa encara forcejava amb els fermalls de les seves restriccions. Mentre els seus ulls es dirigien cap al sinuós passatge que portava cap a endavant, Ghitsa va murmurar:

-Vés a veure a les twi'leks.

Quan la seva sòcia va tornar, Ghitsa estava escarxofada al seient més confortable de la cabina, llimant-se una perfecta ungla rosada. Fen va respondre a la pregunta tàcita de Ghitsa:

-Estan bé. -Fen va tornar la seva atenció a l'estació de còmputs de la cabina, preguntant-se si tot estaria codificat.

Un moment després, Shada i Dune van aparèixer a la cabina, sense que el més lleu so advertís la seva arribada. Saludant-les amb un capcineig, Fen va començar el seu compte enrere mental. Va arribar a tres-un nou rècord galàctic -abans que Ghitsa fes la pregunta inevitable:

-Així que, quins enregistraments d’holovid recents tenen?

-No estem aquí per entretenir–te -va dir Dune desdenyosament.

Shada es va recolzar contra la mampara, creuant una cama sobre l'altra. Des d'aquesta posició, va notar Fen, era capaç d'observar tant l'incipient altercat com la puntuació del joc de combat de Fen.

-Vinga, l'últim que vàrem escoltar va ser que la princesa Leia havia estat raptada per aquest contrabandista brivall. -Ghitsa es va posar dreta, i va creuar la cabina cap a una petita gravadora d’holovid. Regirant els discos catalogats, Ghitsa va preguntar amb una ganyota -No teniu res una mica més recent? -Va extreure un disc d'una butxaca -. Quina sort que vaig comprar les dues últimes setmanes de descàrregues de la Gaseta Diària de Coruscant abans que partíssim.

El viatge havia pres un horrorós gir en mala direcció. Les Mistryl exigirien concessions de combat.

- Ja vas controlar les teves passatgeres? -Va preguntar Shada.

- ¿La càrrega? -Va preguntar Ghitsa amb lleugeresa -. Per què?

Shada va enviar una freda mirada en la seva direcció, després va girar sense una paraula i va deixar la cabina.

-Que humanitària -va comentar Ghitsa, alçant prou la veu -. Per a una mercenària...

Una molesta música electrònica va interrompre qualsevol rèplica.

-Ah, allà hi anem. -Ghitsa va anar fatxendejant cap a l'altre costat de la cabina, forçant a Dune a apartar-se lleugerament del seu camí -. Confesso que sóc una teleespectadora àvida del palau Imperial -va declarar.

La imatge d'un home va aparèixer a la pantalla.

"Benvinguts a la Gaseta Diària de Coruscant. La història principal d'avui, el dramàtic rapte de la princesa Leia Organa pel seu antic amor, Han Solo."

-El blanc simplement no és el seu color –va xerramecar Ghitsa.

Dune va llançar a Ghitsa una mirada d'obvi desdeny mentre el vídeo parlava amb monotonia.

"I ara el germà d’Organa, el cavaller Jedi Luke Skywalker, i l'audaç príncep hapanià han anat a la recerca de la princesa errant."

-Mai els trobarà -va declarar Fen -. No té cap oportunitat.

-I tant que ho farà -va contestar Dune, clarament atreta a la conversa malgrat tot -. Un cavaller Jedi utilitzant la Força...

-Per Força, el meu blàster -va replicar Fen, tirant d'un fil solt en el seu vestit de vol -. Només és un noi granger sortit d'un bol de pols.

-Un granger molt afortunat -va murmurar Ghitsa -. Desitjaria haver pres aquestes probabilitats sobre la segona Estrella de la Mort....

-Jo diria que Skywalker té més oportunitat que ningú de trobar la seva germana -va intervenir Shada.

Fen ni tan sols l'havia escoltat tornar de la bodega de càrrega.

-A menys que la seva senyoria no vulgui ser trobada -va dir desdenyosament la contrabandista.

Totes es van sobresaltar davant el fort esclat de riure de Ghitsa.

- Per què no ho voldria, Fen? No totes estan tan enamorades de l’astral general Solo com tu.

Fen es va tensar involuntàriament.

- Jo, enamorada? Ja li agradaria.

- Per això és que encara hi una llitera de la mida d'un wookie a la Dama Estel·lar?

-Saps que vaig fer instal·lar aquesta llitera especialment per acomodar les teves muscleres, Ghitsa. -Fen va lliscar del seu seient -. Vaig a revisar la càrrega, per assegurar-me que no estan danyades.

-Acabo de verificar-ho va dir Shada -. Estan bé.

-Em complau escoltar-ho -va dir Fen breument -. No et molesta si miro per mi mateixa, oi?

Fen es va dirigir fora de la línia de foc verbal de Ghitsa. Rondant pel passatge, va fer un gir, es va aturar davant la placa que ocultava el generador d'escuts. Va obrir ràpidament el panell, va treure una multieina de la seva butxaca, i va esperar que Shada hi arribés.

No va haver d'esperar molt de temps.

-No crec que hagis trobat a les twi'leks aquí -va dir la veu calmada de la Mistryl.

- No? Deixalles Sith! -Fen va mirar la matriu de deflector -. He hagut de donar una volta equivocada.

-També has de sentir-te particularment intrèpida avui -va advertir Shada.

-Ah, vinga, Shada. Saps que sé el que estic fent.

-Potser –Shada va arquejar una cella -. D'altra banda, ¿tu em permetries que jo caminés furgant-hi a la Dama Estel·lar?

-No mentre estigués completament conscient -va reconèixer Fen, guardant l'eina -. Bé. Revisa tu els escuts posteriors.

Shada va caminar fins al mur i va pressionar un botó. Un panell ocult es va obrir lliscant al costat del colze de Fen, exposant una filera d'eines. Apartant amb un gest a Fen fora del camí, va seleccionar un escàner i una punta sensora i es va posar a treballar.

-Llavors, digues-me Fen -va dir -. Què està passant aquí?

-Hauria de ser obvi -va dir Fen, estirant el coll per veure per sobre l'espatlla de Shada -. Amb aquesta turbulència assotant la nau i el brusc viatge de sortida, vaig pensar que l'escut probablement s'havia afeblit aquí enrere.

-No em referia a això.

- Què vols dir? -Va preguntar Fen, tractant de semblar innocent i astuta a vegada.

Shada va alçar la vista cap a ella.

-Vull dir què estàs fent amb... -Va semblar lluitar buscant la paraula apropiada, i finalment es va donar per vençuda -. Ella.

- Ghitsa? -Va riure Fen -. No és dolenta amb un datapad, i pot cuinar.

-I té coruscantà imperial estampat per tot arreu -va dir Shada francament -. Què saps de veritat sobre ella?

-Probablement no més que tu -va contestar Fen -. Vinga, Shada. Sé que les Mistryl la tenen identificada. La seva entrada està probablement a tocar de la meva en la categoria "útil però poc fiable".

-No obstant això, ella no és Jett, o sí? -Shada va observar-la en veu baixa, la pregunta en realitat era una afirmació.

Un silenci espès i tens va penjar en l'aire.

-Aquest és el punt -va respondre Fen finalment, la seva veu morta.

Les següents paraules de Shada van ser acurades, com un escultor tallant suaument un bloc de pedra calcària.

-Jett Nabon era un home de gran compassió.

-I mira el que va aconseguir -va replicar Fen -. Morir a terra d'una cantina d’Ord Mantell, amb un grup de borratxos caminant sobre el seu cadàver per l'última trucada al bar. Podria haver viscut si algú s'hagués molestat a treure la vibrofulla de la seva gola, però ningú li va mostrar cap compassió.

-La seva compassió també va portar el comerç a les Mistryl quan gairebé ningú més ho faria -va continuar Shada, fent cas omís de la rauxa -. Penso que és per això que les Onze van estar d'acord amb aquest contracte amb tu, malgrat els seus recels sobre la teva sòcia. Perquè honorem la seva memòria.

-I mira el que vas aconseguir. -Fen va assenyalar per sobre l'espatlla de Shada en una de les vares de flux -. Assegura't d’ajustar aquest -va dir -. Pot deixar-se anar de vegades.

-Ja ho vaig fer -Shada va recollir el panell i el va posar al seu lloc abans de parlar una altra vegada -. La mateixa compassió va obligar a Jett a treure una jove carterista abandonada dels carrers de Coronet i adoptar-la com la seva filla.

-Suposo que podries dir que aquest va ser un altre dels seus errors, eh?

En silenci, Shada va tornar les eines a la seva caixa en el mur. També en silenci es va dirigir cap endavant, deixant a Fen sola amb els seus records.

Des de Leb'Reen, Fen no va poder evitar de meravellar-se de com Ghitsa s'ho feia per ficar la paraula "mercenari" o "imperial" a la conversa amb Dune durant més de dues oracions. Mantenia la conversa entretinguda i molt més perillosa del que Fen hagués preferit normalment.

Ella i Ghitsa estaven esperant a la cabina. Dune i Shada estaven endavant per a la seva primera correcció de curs. L'ànsia d'estar a la cabina del pilot es va tornar un dolor constant quan Fen va sentir el salt de la nau a l'espai normal. Precisament quan pensava que tot el procés estava trigant una mica massa, la veu de Shada va cridar pel comunicador.

-Fen, vine aquí.

Ella estava fora del seu seient i a mig camí pel passatge abans que Ghitsa l’assolís.

Mentre s'introduïen a la cabina del pilot, Shada es va girar a la cadira del pilot.

-Vull la teva opinió sobre alguna cosa que va revelar el rastreig de sensors.

A pocs graus de la proa, un cilindre de metall girava mandrosament sobre un eix. Una antena sobresortia de la seva part superior. Maledicció, va jurar Fen en silenci. El viatge acabava de tornar-se molt més interessant.

Shada les estava observant atentament.

-Sembla una boia de relleu -va dir -. Aparentment, està recollint les signatures de les naus que es deixen caure per aquí.

-Vola-la -va dir Fen secament.

Shada ja estava movent la bateria de raigs làser de La Fúria per apuntar a la boia.

-Sí. Penso fer-ho.

-Probablement ja és massa tard, però -va opinar Ghitsa mentre s'asseia al seient del darrere de la cabina del pilot -. Qui sigui que va posar això aquí aviat sabrà que som aquí i cap a on ens dirigim.

- A qui li importaria? -Va desafiar Dune.

Per una vegada, Ghitsa la va afavorir amb una resposta clara.

-A qualsevol interessat en el que es transporta per les rutes hiperespacials contrabandistes entre Ryloth i Nal Hutta.

-Pirates de ryll -va dir Shada, fent del nom una maledicció.

-O pitjor -va dir Fen.

Shada va moure hàbilment la mira en la seva consola. Un cop de puny segur i la boia va esclatar, per un instant una flor encesa taronja brillant sobre el llenç de l'espai.

- Tens algun "pitjor" particular en ment, Fen? -Va preguntar Shada.

-La Cooperativa d’Esclavistes de Karazak em ve al cap -va dir Ghitsa amb gravetat -. La CEK acostumava a emboscar naus al llarg d'aquesta línia buscant twi'leks per vendre.

-Qualsevol que faci aquest recorregut sap que una nau de Ryloth canviarà de curs aquí -va afegir Fen.

-Usualment per a un salt al cúmul de Naps Fral... . I després fixar allà el salt final a Nal Hutta -va concloure Shada per ella -. El que vol dir que una boia de relleu aquí implica un parany esperant-nos a Naps Fral.

Ghitsa va assentir.

-Hi va haver un temps en què el CEK era molt actiu en aquesta ruta. Jabba els va aturar perquè pensava que massa esclaus valuosos estaven morint en les emboscades.

Shada les va mirar a ambdues, els seus ulls foscos pensatius. Dune podia aprendre molt d'aquesta sagaç i tranquil·la seguretat, va pensar Fen. Probablement era per això que la Mistryl més jove havia estat emparellada amb Shada per a començar.

-Jabba va morir fa quatre anys -va assenyalar Shada -. Estaven esperant que la CEK hagués tornat en aquest lloc des de llavors?

-Teníem raons per voler contractar Mistryl -va respondre Fen sincerament -. La possibilitat que la CEK hagués tornat era una d'elles.

Tornant a la seva consola, Shada va apuntar La Fúria en direcció al cúmul de Naps Fral.

-Bé, ja no hi ha marxa enrere -va dir simplement -. Sembla que després de tot, podries obtenir el valor dels teus diners.

- No! -Va protestar Ghitsa donant un cop de taló amb la seva bota llustrosa -. Penso viatjar endavant. Sóc una copilot perfectament capaç...

- Has oblidat prendre el teu medicament contra les al·lucinacions? –Li va acaronar Fen, apartant-se mentre es dirigia a un seient a la cabina del pilot.

Des de l'últim canvi de curs, Ghitsa s’havia capficat incessantment amb què volia estar a la cabina del pilot quan sortissin al cúmul de Naps Fral. Ara va tancar les seves mans en punys diminuts, recordant-li a Fen un nadó summament capritxós.

-Pot quedar-se -va dir Shada amb calma mentre lliscava a la cadira del pilot. Ghitsa va somriure com un nen a qui li regalen un dolç espacial -. No obstant això -va afegir Shada en el mateix to -, si diu o fa alguna cosa per molestar-me o distreure'ns, la destrossaré.

-A menys que jo m’avanci -va afegir Dune, els seus ulls en les lectures del monitor.

-Et dono uns mil si em deixes fer-ho –es va oferir Fen.

-Jo també puc volar -va establir Ghitsa per al registre oficial, caient en el seu durament guanyat seient.

-És clar que pots, Ghits - es va burlar Fen -. Com aquella vegada que les teves coordenades de navegació ens haurien ficat en el sol de Corellia?

-Només hauríem fregat la corona -va dir Ghitsa a la defensiva.

- O la vegada que estaves disparant a la pols perquè vas pensar que estava esgotant els escuts?

-Estava esgotant els escuts.

-Era pols residual. Disparant a la pols només provocaràs més pols.

-Acabin amb això, les dues -Shada va interrompre la creixent discussió. -Tenim feina a fer.

Ghitsa es va ofendre, però va guardar silenci.

-Perdó -va dir Fen.

-Com jo ho veig, en el pitjor dels casos trobarem una armada esperant-nos quan entrem -va continuar Shada -. Poden tractar de colpejar els motors amb trets quirúrgics de turbolàser, més probablement, tindran un canó d’ió pesat a punt per desactivar-nos per saturació.

-Després d'això ens abordaran, prendran a les twi'leks i ens mataran -va assentir Fen -. El que significa que intentaran estar just al davant de nosaltres o alineats amb el nostre probable vector de sortida.

-Aquesta és la meva interpretació, també -va respondre Shada -. Així que la nostra òbvia resposta és simplement arribar dos o tres segons d'hora.

Fen va empassar saliva mentre extreia un mapa del sistema de Naps Fral. La majoria de les coordenades d'entrada a l’hiperespai tenien incorporades "zones de seguretat" d'un segon o dos. Els pilots dins del sistema sabien que havien de mantenir-se fora de les zones per evitar que una nau entrés a l'espai real sobre d'ells. Estudiant el mapa, Fen es va adonar que Shada, un cop més, havia fet la seva tasca. Tres segons posarien la nau precisament fora de la zona, probablement no massa a prop d'alguna cosa letal. Probablement. Esperançadament.

Ghitsa clarament estava pensant el mateix.

-Alterar el teu punt d'entrada hiperespacial no és... ¿Perillós? -Va preguntar en veu baixa.

-Molt -va dir Dune distretament.

-Definitivament és una maniobra que porta a la caixa una advertència que diu "No intenteu això a casa!"-Va dir Fen, forçant una broma.

-Estiguin preparades, totes -va dir Shada -. Al meu senyal. Quinze, catorze...

Als cinc segons, va estrènyer la seva mà sobre les palanques, i les línies de les estrelles es van fondre formant el lletós cúmul de Naps Fral.

Un centelleig del foc iònic blau curt pel seu arc, l'alarma de proximitat va repicar, i Shada va girar La Fúria en direcció a l'amenaça. En el lapse de temps que li va prendre als sensors dir-li el que havia tractat de donar-los, Fen va buscar i va apagar les alarmes, preguntant-se per què algú tan sols es preocupava amb aquestes coses prijgin. Si les necessitaves, ja estaves mort a l'espai de totes maneres.

-Nau classe Kuat Firespray -va anunciar a través de dents serrades.

-Canviant -va dir Dune, amb veu il·lògicament calma. La Fúria es va agitar mentre un parell de míssils d'impacte cremaven en direcció al seu comitè de benvinguda.

-Fen, fixa't què sap l'ordinador sobre Firesprays -va ordenar Shada.

-Bé.

La Fúria es va treure cap a babord, després va rodar a estribord mentre Shada rebotava entre els esclats de l'energia iònica.

Al costat del colze de Fen, el visor de l'ordinador va començar a vomitar informació tècnica.

-La computadora diu que aquest model té un punt feble en l'escut de babord -va cridar Fen -. Just sota l'aleta estabilitzadora.

-Maledicció – va balbucejar Dune -. Sabies que arribaríem al seu estribord?

Shada va empènyer l'accelerador. Tot esquivant els esclats del foc iònic, es va abalançar directe sobre la nau atacant. A últim moment, va tirar del timó, portant La Fúria sota el ventre del Firespray. Hi va haver un horrible esclat de descàrrega iònica i una batzegada...

- Què significa aquesta llum vermella? -Va preguntar Ghitsa, assenyalant amb el dit sobre l'espatlla de Fen.

Fen va apartar el braç rígid de l'altra lluny de la seva cara.

-Vol dir que estem malament -va replicar -. Patim un cop en aquest escut feble de popa -va afegir per al benefici de les altres -. Un altre tret i estarem en un compromís.

-No tindran l’oportunitat -Shada va carrisquejar mentre s'apartava ràpidament del Firespray. Tirant de l'accelerador, va invertir bruscament el propulsor davanter, i va tornar a donar volta La Fúria... L'aleta esquerra del Firespray va aparèixer davant seu com per art de màgia, sobresortint de la nau, petita i vulnerable -. ¿Dune?

-Ho tinc -va dir Dune. Els seus dits van volar sobre la consola mentre rastrejava l’estremit Firespray i, pel so, buidava una càrrega completa de l'aleta esquerra.

L'escut del Firespray es va arrissar amb la força de les explosions, i el plasma va disminuir i va fluir pel casc de la nau com un riu inundat. Dune va deixar volar una altra allau, i aquesta vegada els míssils van perforar l'escut debilitat de l'altra nau. El foc va esclatar a la nau, cremant la seva armadura. Les plaques van començar a desprendre’s del casc com un rèptil canviant la seva pell.

Dune es va moure cap als pesats turbolàsers. Els abrasadors làsers van esculpir a través del vacil·lant escut del Firespray, bombardejant la nau en diagonal. Dues explosions, una al canó i l'altra prop del reactor, i el Firespray, fidel al seu nom, va esclatar en una breu pluja de flames blanques, grogues, i vermelles.

Per un moment totes van guardar silenci.

-Bé -va dir Shada per fi, la seva veu tan calma com sempre -. Sembla que això va ser tot. Ben fet, totes dues.

-No va ser un mal senyal de pilotatge, Shada -va reconèixer Fen, tractant de recuperar l'alè i preguntant per què estava tan agitada -. Encara que per descomptat jo ho hauria fet sense perdre aquest escut de popa.

Per a sorpresa de Fen, Shada va riure.

-Fen, has de ser la pilot més arrogant de la galàxia. Vols veure si l'ordinador va ser capaç d'extreure una identificació abans que el voléssim en el pròxim sector?

-Deixa’m veure -va dir Fen, teclejant a l'ordinador. Un nom va sorgir -. Sorpresa, sorpresa -va balbucejar amb disgust-. Era el Contracte.

-Bé, bé -va murmurar Ghitsa.

Shada i Dune van intercanviar mirades.

-Explica't -va dir Shada.

-Necessites sortir més -va dir Fen amargament -, si no has sentit res sobre el Contracte.

-Les Mystril no es mouen en els mateixos cercles eminents que nosaltres, Fen –la va increpar Ghitsa, tornant al seu to acostumat de superioritat.

-I no pots imaginar com de contentes que estem per això -va replicar Shada -. ¿Fen?

-Aquesta nau ha tingut més noms i claus d'identificació que berrugues un gamorreà -va dir Fen -. L'últim que vaig saber, va ser que estava viatjant com Salvació, fent atacs ràpids per als karazaks a la vora.

-Els Firesprays són usats principalment per les forces de seguretat -va afegir Ghitsa -. Tinc entès que Krassis Trèlix aprecia la ironia d'usar aquest tipus de nau per traficar amb esclaus.

- I qui és Krassis Trèlix? -Shada va gesticular cap a la encara encès núvol de pols -. Em sap greu: qui era?

-El coordinador de logística de Karazak -va explicar Ghitsa -. Una persona molt molesta, fins i tot per ser un contrabandista.

-No podria haver estat un noi més agradable -va afegir Fen. Shada va assentir amb el cap amb comprensió, i potser satisfacció, també, va pensar Fen.

-Dune, aconsegueix aquestes coordenades -va dir Shada -. Propera parada, Nal Hutta.

 Següent