37
Kírtan Loor es va inclinar davant
Ysanne Isard.
-L’Esquadró Murri ja no és una
amenaça.
Isard va inclinar el cap com si
només ho hagués sentit a mitges.
-No obstant això, no estan morts.
-No per falta de ganes -Loor va
sufocar l’arrufament de celles que intentava manifestar-se. Ella li havia
ordenat impedir qualsevol cosa que l'Esquadró Murri hagués planejat fer.
Matar-los era una opció, i naturalment que podria haver fet que vingués un
esquadró de bombarders TIE i reduís la fàbrica Palar als seus fonaments. Si
hagués fet això sens dubte hagués estat criticat per l'excés de destrucció -.
La seva fuita és lamentable, però les nostres forces han capturat els seus
amagatalls d'armes i equips. Estan desvalguts.
Isard va aixecar la cella del seu
ull blau.
-Jo només crec que l'evidència no
justifica aquesta declaració.
La seva mirada va enviar un calfred
per la seva columna, però Loor va aixecar el cap insolentment.
-Senyora Directora, estic d'acord
que l'aparició d'un Caçador de Caps i un vehicle de transport és pertorbadora,
però extrapolar massa d'això no té cap sentit. Crec que trobarem que la gent
que els va ajudar a escapar eren mercenaris o caça-recompenses. Si l'Esquadró
Murri tingués els recursos disponibles necessaris per efectuar aquest rescat,
no haguessin dissenyat un pla tan feble com el que hem frustrat.
- Feble? -Isard va començar a
deambular a través de l'extensió oberta de la seva oficina -. Jo el vaig veure
com una cosa bastant subtil.
-Cert. L'anàlisi d'alguns centres de
memòria indica que contenien programes que haurien estat capaços d'inserir
codis de seguretat a l'ordinador central que els haguessin donat als Murris
accés de programació a tot el sistema. Això podria haver-los permès fer caure
els nostres escuts, però per quant de temps? Els controls manuals i mecanismes
de seguretat del sistema podrien recuperar els escuts en menys d'una hora.
-Comptant amb què només fossin pels
escuts, Agent Loor. Vostè sembla pensar que els seus esforços serien un o
altre, o emprant la força bruta, o sent subtils i elegants -Isard va agitar el
cap -. Potser se suposava que la primera fase fóra significativament subtil,
però que la segona fora singularment devastadora i els permetés destruir
l'ordinador central mateixa.
-No descarto això, Senyora
directora, però no crec que vostè cregui el que està dient -Va aixecar una mà
per posposar la resposta enfadada que prometia la seva ardent mirada -. Fer
caure l'ordinador central acabaria amb tots els serveis en Centre Imperial.
Tots els serveis d'emergència, tota l'energia, tota l'aigua, tot el transport.
Encara que això seria avantatjós per a ells, el rigor incalculable que
infligiria en la ciutadania funcionaria en contra seu. El seu pla per esgotar
de bacta i de diners a la Rebel·lió està fonamentat en la seva naturalesa
altruista el que significa que no pot creure que ells serien tan brutals.
La calor en la mirada fixa d’Isard
es va moderar, llavors ella va assentir, una vegada, i va començar a somriure.
-Em sorprèn, Agent Loor, amb la seva
visió. No l'havia vist abans per la seva incapacitat per analitzar completament
altres assumptes.
Loor es va encongir interiorment.
- Perdó, Senyora directora?
- Va pensar vostè que podia fer que
Zekka Thyne fos el seu propi operatiu sense que jo m’assabentés?
-Aquesta no era la meva intenció,
Senyora Directora. Ell només tenia un paper menor i jo no vaig voler
molestar-la amb detalls insignificants.
-Menteix. Ell va ser útil per
proporcionar informació, però vostè volia principalment que matés a Còrran Horn
-La dona alta es va emportar un dit a la seva afilada barbeta -. És bo que
Thyne hagi fallat perquè crec que m'agradaria conèixer aquest Còrran Horn.
Seria interessant veure per què l'espanta tant.
-M'espanta perquè pot ser
implacable. M'odia perquè vaig alliberar al caça-recompenses que va assassinar
al seu pare. Encara que no és un crim, és una cosa per la que mai em perdonarà.
Si fos propens cap a l’assassinat, jo ja estaria mort. Ara que s'ha unit a la
Rebel·lió, matar-me ja no seria considerat un assassinat -Loor va estrènyer els
ulls -. Jugar amb Còrran Horn és jugar amb foc.
-Jo sóc Cor de Gel, jo no em cremo.
-Sí, Senyora Directora.
Isard el va mirar per un moment,
llavors va assentir lentament.
-Em trobo en una posició curiosa pel
que fa a vostè, Agent Loor. Un projecte sota la seva direcció, el projecte
Krytos, no ha tingut èxit segons les meves especificacions. També, segons
sembla, s'ha tornat una mica entremaliat i em sento inclinada a aixafar-lo per
haver-ho fet.
La por es va llançar cap al seu cor
però, i això el va sorprendre, no va poder agafar-lo. Es va adonar que la por
havia estat la força motivadora de la seva vida i l'eina que sovint feia servir
per tractar amb els altres. Havia entrat al servei imperial al principi per por
de defraudar als seus pares. La por al fracàs el va mantenir avançant cap
endavant. La por a la vergonya el va fer intentar destruir a Còrran Horn i la
por per la seva pròpia vida havia marcat les seves accions des que Horn va
deixar Seguretat de Corèllia.
Va comprendre que havia viscut amb
por per tant de temps que s'havia acostumat a ella. Com si fos una droga
addictiva, necessitava quantitats cada vegada majors per afectar-lo. Durant els
últims dos anys havia operat en un nivell de por alt, al principi a causa d’en
Horn i més tard a causa d’Isard. Cada amenaça que Isard li havia llançat
involucrava la seva eliminació pel fracàs, i el fracàs imminent havia semblat
un company constant per a ell. La pressió no l'havia aixafat, i després d'haver
passat per això, s'havia tornat més fort.
Isard va assentir lentament.
-Molt aviat aquest món es tornarà un
forat ulcerós d'alienígenes malalts i agonitzants. També espero que un nombre
immoderat de rebels arribi aquí aviat. O ells o la gent del senyor de la guerra
Zsinj. Per aquestes i altres raons em retiraré al meu establiment Lusankya.
Allà tinc les llavors de la completa destrucció de la Rebel·lió i necessiten
ser cultivades. Centre Imperial, d'altra banda, necessita ser assotat i cremat.
Encara que no estic contenta de deixar que algú més prengui aquest món, no vull
que el seu temps en ell sigui fàcil. No vull que es tornin autocomplaents. Per
tant, he determinat que deixaré enrere una veritable teranyina de cèl·lules comando
i terroristes d’Operatius Especials d'Intel·ligència. Encara no havia triat a
qui faré que es quedi com una aranya al centre d'aquesta teranyina, però se
m'acut que vostè serviria molt bé en aquesta funció. Aquest esperit, aquesta
independència, parla bé sobre la seva capacitat per actuar independentment en
el meu nom.
Part d'ell, la part freda,
calculadora, i temorosa, cridava que havia de rebutjar l'oferta. Si Isard tenia
raó i aviat la Rebel·lió tindria el planeta, no hi havia cap raó per la qual
ell hauria de quedar-se enrere. Seria millor anar amb Isard a Lusankya i
enfrontar-se a la mort a les seves mans que romandre a Coruscant per viure una
vida a les ombres.
Una altra part d'ell va avaluar
correctament la posició. Estaria en perill gairebé constantment. No hi hauria
cap santuari, cap refugi segur. Tot i així, ell seria l'amo del seu destí, les
seves decisions determinarien si vivia o moria. Aquesta mateixa perspectiva
l’aterria i no obstant això, al mateix temps, l’entusiasmava. Horn havia deixat
la vida protegida que li oferia Seguretat de Corèllia i havia prosperat. Aquesta era l'oportunitat
de Loor per veure si ell també podria valer-se per si mateix.
Es va estirar en tota la seva
alçada.
- Em convertirà, en efecte, en el
Gran Moff de Centre Imperial?
-Vostè serà el líder del Front
Contrainsurgència Palpatine. Molestarà als rebels en Centre Imperial com ells
ens han molestat per tota la galàxia. Si vostè té èxit, deixarem que les
notícies del seu moviment s'estenguin per tota la galàxia. Els volem enfocats
en vostè perquè no puguin mirar massa cap endavant. En atrapar-los donant-los
aquest planeta, i llavors encegar-los fent-los que s'enfoquin en vostè faré que
no vegin el parany que els preparo. -Va somriure fredament -. Ara estan units,
però això és perquè tenen un enemic comú. El virus Krytos, la lluita pel poder
aquí, i la seva FCP ajudaran a fracturar aquesta Aliança Rebel en els seus
components. Quan això passi, un cop es deixin dividir, escombrar-los no serà un
problema.
Loor es va fregar la mà per la
barbeta.
-Si tinc èxit, quin serà la meva
recompensa?
-Si té èxit, ho farà perquè hi haurà
dominat habilitats que poca gent té avui -El somriure d’Isard es va eixamplar,
i encara que ell trobava que la perspectiva que ella estigués feliç era atemoridora,
la seva diversió el va satisfer d'alguna manera -. En aquest cas, Kírtan Loor,
vostè estarà en posició de dir-me quina serà la seva recompensa, i
d’arrabassar-me-la si sóc prou ximple per negar-m’hi.
Això significa que hauràs de
destruir-me en algun lloc al llarg de la línia, però això no és inesperat. Loor
va assentir.
-Entenc la seva oferta i tot el que
implica.
- I?
-I l'accepto.
-Excel·lent.
Ja he despatxat a dos Destructors Estel·lars i diverses de les ales TIE
estacionades a terra per preparar el camí per al que serà un èxode en massa
quan arribi l'oposició. Llavors jo desapareixeré -Isard va ajuntar les mans -.
A vostè li dono la responsabilitat per Centre Imperial, el Cor de l'Imperi.
Tingueu cura de la seva càrrega i la glòria que va ser l'imperi d’en Palpatine
brillarà una vegada més per il·luminar la galàxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada