Passatges (II)

Anterior

II

Cantina de Drayhar. Espaiport d’Eponte. Kabaira. Un mes més tard...

Era com un miler d'altres cantines en un miler d'altres mons. Feblement il·luminada, plena de fum i sorollosa, era plena de clients procedents de més de dues dotzenes de sistemes. Alguns estaven asseguts encorbats als reservats dels cantons realitzant transaccions comercials. Un grapat d'amants de la música estava assegut prop de l'escenari, hipnotitzats per l'apassionada interpretació de la banda de la coneguda Balada dels Confins de les Estrelles. La rica i profunda veu de baix del vocalista es fonia en perfecta harmonia amb el seu trio de coristes de Wranag.

En Matt es va recolzar en el seu seient, prenent-se el seu temps per assaborir la copa de brandi zadarià i preguntant-se com havia arribat a barrejar-se amb la capitana Tere Metallo. Tot just li havia deixat lliure un moment en aquestes últimes setmanes. Sempre ordenant-li coses... arregla això, fes allò... li recordava a un sergent d'instrucció que havia conegut.

Fent una ganyota per dins, en Matt va prendre un llarg glop de brandy. Alguna cosa li va fer mirar cap a l'entrada de la cantina. Allà estava ella, amb les mans fermament plantades en els malucs, amb una ganyota que anava d'orella a orella.

En Matt va creuar els braços sobre el pit i la va mirar als ulls mentre s'acostava a la taula.

- La càrrega haurà finalitzat en unes dues hores, Matt -va dir.

Ell va assentir amb el cap, esperant el seu comentari sobre el got mig buit a taula.

- L'ajust que has realitzat al respatller de la hipervelocitat mostra unes lectures del cent per cent. Has fet un gran treball!

- Ah, gràcies -va respondre, sorprès pel seu compliment.

- Vaig a entrar en una última partida de sàbacc abans d'anar-nos. Vols venir amb mi?

- No. Crec que acabaré la meva copa i tornaré directe a la nau.

- Molt bé. Però, per què no véns i coneixes als meus amics? Un parell d'ells són comerciants independents, com nosaltres. Els altres són homes de negocis d'aquí. I ja que farem un munt de negocis a Eponte, es tracta de persones que necessites conèixer.

-És clar -va dir -, si així ho creus.

- Ho crec.

Hi havia quatre éssers asseguts a la taula de sàbacc a la cantonada posterior de la cantina. Un d'ells, una dona de mitjana edat, estava vestida amb una granota blava d'aspecte sedós. Òbviament un dels comerciants independents, va saludar amb el cap a la Metallo i en Matt mentre aquests s'apropaven. Si la vida en les rutes espacials l'havia endurit, certament no es reflectia en el seu rostre d'aspecte angelical. Va estudiar al Matt mentre el Twi'lek a la seva dreta s'allisava la seva ondulant túnica vermella. Va arrufar les celles, aclucant el seu únic ull sa. Els altres dos homes estaven vestits amb sobris vestits grisos, els socis de negocis kabairans de la Metallo.

- Cavallers! - els va saludar la Metallo.

- Ja era hora que apareguessis, Metallo. Estàvem a punt de començar sense tu! -va dir el més gran dels kabairans, passant-se la mà pel cabell clapejat de cabells blancs.

- Hunter, ja saps que no marxaria d’Eponte sense donar-te l'oportunitat de recuperar tot el que vas perdre ahir a la nit!

- Qui és el teu amic? -va preguntar la comerciant independent.

- Matt Turhaya de Tatooine, et presento els meus amics: Menise, de Dantooine -va dir assenyalant cap a la dona -, Branak, de Ryloth, i dos dels vilatans, Treimar i Hunter.

- Turhaya? De Tatooine, eh? -va preguntar la Menise -. Per casualitat no seràs parent dels Turhayes del taller de barredores, no?

En Matt va sospirar. A anys llum de distància de Tatooine, ja s'havia corregut la veu de la seva gran pèrdua davant la Metallo.

- És el taller del meu germà -va assentir amb el cap amb tristesa.

La Menise va riure tan fort que li van saltar llàgrimes dels ulls.

- Llavors, Matt, la història que vaig escoltar la setmana passada a Mos Eisley és certa?

- De què estàs parlant, Menise? -va preguntar en Treimar.

La Menise es va fregar els ulls per eixugar-los.

- Metallo va guanyar els serveis d’en Matt després que ell apostés el negoci del seu germà en una partida de sàbacc. No ho sé, Tere -va dir, examinant en Matt de cap a peus -, estàs segura que vas obtenir la millor part del tracte?

La Metallo va somriure.

- Estic segura, amics meus. En Matt és un gran mecànic, i un bon copilot. Ell sap més sobre naus que tots vosaltres junts.

- Molt bé -va dir la Menise -. Deus haver impressionat al teu cap, Matt. No pretenia fer-te passar una mala estona.

- Està bé -va respondre ell.

En Hunter va somriure al Matt.

- Aposto a què va ser la millor partida que mai vas perdre, fill.

En Matt va assentir, mirant la Metallo de cua d'ull.

- Sí, potser tens raó.

- Llavors, vas a tornar a Tatooine? -va preguntar la Menise.

- No en aquest viatge - va dir en Matt.

-Bé, Matt, crec que a aquests cavallers - va agitar la mà assenyalant amb gràcia la resta de la taula - els agradaria tenir l'oportunitat de buidar les butxaques.

-Sí -va grunyir en Branak -. Pren seient, Metallo.

- I tu, Matt? -va preguntar en Hunter.

- No, tinc una mica de feina a fer en el Recerca Estel·lar.

-Això pot esperar, Matt -va dir la Metallo.

- No porto ni un crèdit a sobre - va dir.

- No passa res, tinc prou per als dos. Pots retornar-me’ls quan tornem a la nau.

En Matt va estudiar el rostre de la Metallo. No entenia ni una mica aquesta dona riileb. Què va voler dir amb retornar? Amb què? En les seves parades als ports li havia donat només els crèdits suficients per prendre una copa o dues. Bé, va pensar, ja li’n dec una fortuna. Què són uns quants crèdits més?

Dues hores més tard, la Metallo havia recuperat gairebé tot el que li havia prestat. Redreçant-se en el seu seient, va recórrer la taula amb la mirada.

-Bé, amics meus, la nostra nau ens espera. Em temo que hauré d’agafar els vostres crèdits i anar-me'n.

- Vols dir que haurem d'esperar fins el teu pròxim viatge per a la revenja? -va preguntar en Hunter, somrient àmpliament.

-El meu estimat i vell amic -va dir la Metallo -, quants anys portem repetint aquesta escena? Quan aprendràs?

En Hunter va riure.

- Ei, espera un minut, Metallo! Crec recordar que vaig ser jo, fa només sis mesos, qui et va plomar! – va petar els llavis, amb el gust de la victòria encara fresc en la seva ment. Somrient significativament als altres que estaven asseguts al voltant de la taula, els va dir-: És per això que ha trigat tant de temps a tornar a Kabaira.

El riure va omplir l'aire, i de sobte en Hunter va empal·lidir fins a un to més blanc que els llops de la neu que vagaven per les vessants de les muntanyes del seu planeta natal. Mirava fixament cap a la porta de la cantina. En Matt va mirar breument, però aviat va tornar el cap, cobrint-se la cara amb una mà. El seu cor es va accelerar.

La Metallo va seguir la mirada d’en Hunter, veient al tinent de l'Armada Imperial i als dos soldats d'assalt que l'acompanyaven.

- Què creus que estan buscant? - va dir amb calma, recolzant-se al seu seient i descobrint per la seva sorpresa que en Hunter havia desaparegut -. Que estrany. - Va arrufar les celles, examinant l'habitació, però sense veure senyals del seu vell amic.

- Maleïts imperials - va dir en Treimar suaument, tractant discretament de mirar per sobre l'espatlla de la Metallo -. Mai tramen res de bo.

En Branak va deixar anar una maledicció, mostrant el seu acord.

- Tranquils -va murmurar la Menise.

-Sí - va convenir la Metallo, recollint els crèdits de la taula -. Anem, Matt. Crec que ens anirem ja.

Caminant darrere la Metallo, en Matt es va adonar que el brunzit de les converses de la cantina havia arribat a un punt mort. Totes les mirades estaven centrades en els visitants imperials. L'escrutini no semblava pertorbar-los ni un polsim, el tinent al comandament caminava amb confiança de taula en taula examinant les cares. Passant al costat de la Metallo, la va mirar amb més curiositat que sospita, aliè a la resta del món durant diversos segons... fins que va xocar amb Matt.

- Ho sento -va murmurar en Matt.

El jove tinent va mirar en Matt, després va arrufar les celles, amb una expressió molt peculiar a la cara.

- Ens hem vist abans? -va preguntar.

- No, no ho crec - va dir en Matt, sense molestar-se a parar.

El tinent va agafar el braç d’en Matt.

- No, em resultes familiar. Com et dius?

Mirant més enllà de l'oficial, en Matt va veure que la Metallo s'havia aturat en sec, amb les seves antenes oscil·lant notablement. La banda havia deixat de tocar, i l'habitació estava immòbil, a excepció dels dos soldats d'assalt que semblaven moure’s a càmera lenta cap el tinent. El seu cor bategava amb força a les orelles.

-El meu nom és Jamie Estrellabrillant -va dir, preguntant-se si algú més podria sentir el lleuger tremolor de la seva veu -. Deu estar confonent-me amb una altra persona.

L'oficial va decantar el cap cap a un costat, aclucant els ulls mentre estudiava en Matt sota l'escassa llum de la cantina. Elevant una cella, finalment va negar amb el cap i va deixar anar en Matt de la seva adherència. Sense mirar enrere, en Matt va passar al costat de la Metallo per la porta per sortir a l'aire fresc de primera hora de la nit.

La boira cobria la ciutat, una boira tan espessa com les ombres que aguaitaven en Matt. Caminant cap a la badia on estava atracada la nau, no es va atrevir a mirar la Metallo, i va fixar la seva mirada en els antics carrers revestits de maó d’Eponte. Va tancar el puny, donant-se mentalment cops de puny a si mateix.

La Metallo va trencar finalment el silenci.

- Saps? - Va dir ella -, si aquest funcionari sap una mica de corellià antic, acabarà recordant...

- Eh? -va preguntar en Matt.

- El nom que has fet servir... Estrellabrillant.

- Oh, sí -va dir, arrossegant les seves botes sobre el paviment -. Jo... no vaig poder pensar prou ràpid.

- Bé, amb sort ens haurem anat molt abans que ho descobreixi -va dir.

En Matt va assentir amb el cap, tremolant quan una lleugera brisa va bufar des de les muntanyes del sud.

- Vas a dir-me d'on et coneix?

En Matt la va mirar, amb un nus formant-se al fons de la seva gola. Tots els vells records de l’Anii i l’Àlex, ombres de l’ahir, es van agitar profundament dins d'ell.

- Sí, suposo que ho hauries saber -va començar -. Jo vaig estar a l'armada...

- I te’n vas anar, diguem, en circumstàncies que l'armada podria trobar inapropiades?

- Vaig desertar.

La Metallo va assentir.

- Serà impossible evitar l'Imperi en alguns dels ports en els que aterrarem, Matt. Suposo que hauràs de romandre fora de la vista en aquestes ocasions.

En Matt la va mirar amb els ulls molt oberts.

- Vols dir que deixes que segueixi amb tu?

-Bé, és clar.

- Sense fer preguntes?

- Sense preguntes...

Tot d'una, trets de blàster ressonar pels carrers. Una explosió va sacsejar un edifici a dues illes a l'oest.

- Anem -va cridar la Metallo -, arribem a la nau i sortim d'aquí!

- Et segueixo, cap!

Recorrent l'última illa que els separava de l'hangar 10, es van afanyar a posar-se fora de perill quan una altra explosió va il·luminar l'horitzó d’Eponte.

La Metallo va activar l'obertura de l'escotilla del Recerca Estel·lar.

- Esperem que no hagin tancat l'espai aeri -va dir, minorant la marxa per ajupir-se de manera que el seu cap no colpegés l'entrada mentre pujava per la rampa cap al vaixell de càrrega.

- Potser només sigui un problema local - va afegir en Matt, respirant amb dificultat.

- Una explosió tremendament gran per tractar-se de problemes locals -va respondre ella, lliscant una mà pel panell per tancar l'escotilla darrere d'ells -. Ahir a la nit et vas perdre els comentaris d’en Treimar sobre l'activitat rebel aquí. Han estat tornant-se més audaços a la ciutat. Potser estiguin preparant alguna cosa.

- L'Aliança Rebel? -va preguntar en Matt, dos passos per davant d'ella, mentre es dirigia a la cabina.

La Metallo va assentir.

-Sí - va dir ella, que venia darrere d'ell, pràcticament saltant al seient del pilot -. Han estat robant subministraments mèdics de la Corporació Delgas, aquí a Eponte.

- Estan bojos? - va exclamar en Matt, mentre teclejava la crida al control de l’espaiport -. Tot el que l’Imperi ha de fer és enviar un Destructor Estel·lar i arrasar-los a tots!

- Sona com si haguessis vist succeir això abans.

- Sí -va dir, amb veu plena de dolor -. He vist massa. - Es va preguntar si alguna vegada seria capaç d'explicar a la Metallo tota la veritat sobre el seu passat. Frustrat, va colpejar el panell de comunicacions -. L’espaiport ens està denegant l'autorització, cap.

- No és una gran sorpresa -va respondre la Metallo -. Suposo que estem atrapats...

Un fort estrèpit va ressonar per tota la nau.

- Què krazsch és això?! -va cridar la Metallo, saltant del seu seient cap a l’escotilla de la nau. Traient el seu blàster, va prémer l'obertura de l'escotilla i va baixar amb cautela per la rampa.

El foc de blàster va sonar molt més a prop. Un transport armat va passar disparat més enllà de la badia d'atracada, aturant-se amb un grinyol a menys d'una illa de distància. Examinant ràpidament l'hangar, la Metallo va veure la figura estirada sota de la seva nau.

- Tere, si us plau...

- Hunter? Per tots els sants, home, què ha passat?

- Ajudeu-me! -Va suplicar -. Si us plau...

- Vinga, Hunt, deixa que et fiqui a la nau.

- No, no... a la teva nau no -va dir amb veu entretallada.

En Matt es va acostar per darrere d'ells, reconeixent al vell amic de la Metallo.

- Què dim...?

- Matt -va exclamar la Metallo -, Dóna'm un cop mà.

-D'acord, cap.

Junts van ajudar en Hunter a pujar per la rampa del Recerca Estel·lar.

- Matt, jo el subjecto - va dir la Metallo, portant a Hunter cap al celler de popa -. Porta la farmaciola.

- Tere, no hauries d'estar fent això...

En Hunter va fer una ganyota quan el dolor li va travessar l'espatlla.

- Tranquil, vell amic. Només digues-me, què està passant?

- Els imperials van descobrir que estava treballant per a l'Aliança - li va dir mentre en Matt es va afanyar a tornar amb l'equip mèdic.

- Tu? Un espia rebel? -va preguntar, més sorpresa que alterada pel seu anunci.

En Hunter va assentir dèbilment.

En Matt va mirar ansiosament cap a la Metallo. Com podia estar tan tranquil·la? Tota la seva carrera com a comerciant independent podria estar en joc. En Matt odiava l'Imperi, i sabia que a la Metallo els imperials tampoc li queien molt bé. Però veure’s implicat amb els rebels no era una cosa que li hagués passat pel cap. Per descomptat, els últims anys havia estat massa borratxo per pensar tan sols en això. Però, què faria ella?

Prop de l'escotilla de càrrega, la Metallo va teclejar una seqüència especial de nombres en el panell d'accés. Una de les plaques de la coberta es va obrir, revelant una càmera d'emmagatzematge oculta.

- Matt, tracta-li la ferida -va dir mentre baixaven suaument en Hunter a la petita habitació.

En Matt va apartar la roba cremada de la carn. Hunter gairebé es va desmaiar pel dolor.

- Està en mal estat, cap - va dir en Matt, aplicant ungüent a la cremada de blàster a l'espatlla d’en Hunter -. Un tanc de bacta no li vindria malament.

- No, estaré bé. - En Hunter va fer una ganyota -. Els altres...

- Quins altres?

- He d'ajudar a... - Va tossir - els meus amics...

- No aniràs enlloc, Hunt -li va dir la Metallo -. Ara només reposa aquí i descansa.

Uns cops metàl·lic va sonar al casc de la nau.

- Allà dalt, obrin! -va cridar una veu autoritària.

- Més companyia - va dir amb desdeny la Metallo, posant els ulls en blanc.

- Ho sento, Tere -va dir en Hunter -. No va ser la meva intenció... causar-te problemes.

Ella va arronsar les espatlles.

- Ei, per què estan els amics? - Somrient, li va apuntar amb un dit -. Queda't quiet fins que jo torni. Anem, Matt.

En Hunter va agafar la mà de la Metallo, estrenyent-la amb força.

-Gràcies.

Segellant la placa de la coberta per tancar la càmera d'emmagatzematge oculta, la Metallo va llançar una mirada de reüll al Matt.

- Mai vas imaginar que aquest viatge seria tan emocionant, oi? Saps, Matt? No vull arrossegar-te a això -va dir, girant-se per obrir la marxa pel passadís -. Però en Hunter i els seus amics podrien necessitar la nostra ajuda. Ens convertiria en fugitius...

En Matt va agafar aire profundament, i el va deixar anar.

- Està bé, cap. Et vaig dir que vaig estar a l'armada. Vaig veure coses que va fer l'Imperi... coses que mai podria aprovar. - Es va aturar al costat de la porta, tancant els ulls un instant per deixar fora els vells dolors -. Suposo que vaig pensar que no hi havia cap manera de lluitar contra una cosa tan gran - va dir en veu baixa -. Potser estava equivocat.

La Metallo va posar la mà sobre l'espatlla d’en Matt.

- Anem a veure qui està trucant a la nostra porta? -va preguntar ella.

Quant va obrir l'escotilla, la Metallo va albirar una armadura blanca.

- Soldats d'assalt -va dir en veu baixa.

Sense pensar-s’ho, en Matt la va seguir per la rampa de la nau.

- Hi ha algun problema? -va preguntar la Metallo, acostant-se a un soldat, i fixant-se en un segon col·locat prop de l'escotilla de càrrega de popa del Recerca Estel·lar.

- Tenim ordre de registrar totes les naus de la zona -va dir el soldat d'assalt.

- Què està passant? Porto càrrega legítima per un general imperial a Ord Traga - li va dir.

-S'ha vist a espies rebels dirigint-se en aquesta direcció - va dir una altra veu familiar, sortint de darrere del soldat d'assalt -. Així que no li importarà mostrar el seu manifest i les seves ordres de subministrament.

La Metallo va ocultar les seves celles arrufades, reconeixent al tinent Imperial de la cantina.

- No, és clar que no, tinent - va dir ella.

-Sí -va continuar ell, avançant amb confiança fins a quedar davant la Metallo -, l'Imperi no veu amb lleugeresa la traïció.

- Traïció? -va preguntar ella -. De què està parlant?

Apartant la Metallo a una banda, el tinent es va acostar al Matt. Va allargar la mà, aixecant la barbeta cota d’en Matt. Va assentir amb el cap, segur de si mateix.

- Certament, Matt -va dir, sacsejant el cap -, gairebé em convences que no eres meu antic company de classe de l'Acadèmia.

En Matt va mirar cap a la Metallo.

- Sí, sempre m'havia preguntat què va passar amb el número u de la nostra promoció -va continuar el tinent. La seva veu feia pudor de sarcasme -. Quan vaig saber que havies desertat, vaig quedar bastant sorprès. Després de tot, sempre esperàvem que algun dia fossis capità de la teva pròpia nau.

El rostre d’en Matt va enrogir. Va tancar el puny i va llançar un cop a l'oficial. No va veure la culata del rifle blàster del soldat d'assalt descendint sobre el seu cap.

- Registrin aquesta nau -va ordenar el tinent als seus subordinats.

- Sí, senyor.

-Després portin al desertor al centre de detenció a la caserna imperial- va ordenar. Es va tornar i es va enfrontar a la Metallo -. No té cap problema amb això, suposo -va dir amb aire de suficiència.

- No -va contestar ella, sabent que no hi havia res que pogués fer per ajudar en Matt... almenys de moment.

- Presenteu-vos a la caserna del sector al matí, capitana -va dir el tinent -. Potser és capaç de convèncer-los que no tenia coneixement del crim del seu tripulant. Potser llavors se li permeti abandonar Kabaira.

La Metallo va assentir mentre els dos soldats d'assalt sortien de la nau.

- No hi ha ningú més a bord, tinent -va informar un dels soldats d'assalt.

- Que passi una bona nit, capitana -va dir el tinent -. En marxa, soldats.

La Metallo va arrugar els llavis i va veure com es portaven a ròssec el cos inconscient d’en Matt. Fora de l'hangar, no hi havia moviment de transports, ni foc de blàster. Els carrers d’Eponte havien quedat mortalment silenciosos.

***

- Et sents millor? -va preguntar la Metallo quan en Hunter es va despertar.

Gemegant, va tractar de somriure.

- Si estigués mort no podria sentir-me molt pitjor - va dir, fent girar la seva espatlla per alleujar la tensió que se li havia creat -. Què ha passat? Quant de temps he estat inconscient?

- Dues hores. He sabut que mitja dotzena dels teus amics han estat assassinats. Dos són al centre de detenció - li va dir.

En Hunter va apartar la mirada, enterrant la cara a les mans.

- Sis morts -va repetir en veu baixa -. Algú va avisar els imperials. Sabien exactament on es reunia la meva gent.

- Per això vas sortir precipitadament de la cantina?

Ell va assentir amb el cap.

- Però el que no sabien era que jo anava a arribar tard.

- Com que estaves jugant al sàbacc amb mi.

-Sí -va dir -. Si hagués arribat a temps, no crec que estigués aquí ara.

- Ha passat molt temps des que les coses pintaven tan malament. – La Metallo va fer una ganyota -. Tinc un espia rebel ferit amagat sota les planxes de la coberta de la meva nau. I el meu copilot ha estat arrestat.

Una mirada de sorpresa va arrufar el front d’en Hunter.

- Han arrestat en Matt?

- Pots creure-ho? Entre milions de planetes amb tropes imperials, acabem en un port on un oficial l’ha reconegut.

- Per què el buscaven?

-És un desertor - va dir.

- Des de quan t’associes amb delinqüents buscats, Tere?

- No sabia que en Matt havia estat a l'armada fins fa un parell d'hores. Parlant de criminals... Des de quan t’associes amb l'Aliança Rebel?

Ell va somriure.

- Ja fa gairebé tres anys. Hem estat fent petites coses aquí a Kabaira. Ja vas escoltar en Treimar.

-No és un dels vostres, espero...

- No, no. Parla massa. – En Hunter va riure, fent una ganyota quan una altra punxada de dolor va recórrer el seu braç.

- De manera que robant subministraments mèdics...

- I armes -va afegir en Hunter -. Els productes mèdics han estat enviats a la flota rebel fora del planeta. Ells necessiten desesperadament la nostra ajuda.

- I les armes?

- Les estem emmagatzemant aquí per utilitzar-les contra l'Imperi.

- Creus que algú de la vostra organització és un traïdor?

- Certament sembla que és així -va assentir amb el cap.

Curosament, la Metallo va passar el dit per la cicatriu de la seva galta.

- Alguna idea?

En Hunter va alçar les celles amb aire inquisitiu.

- Una fuga de la presó? No tens ja prou problemes? - li va preguntar.

- No vaig a deixar que en Matt es podreixi en una cel·la imperial. Tu també tens amics tancats -va dir la Metallo -. Potser puguem fer que el teu informant es descobreixi en el procés.

En Hunter la va mirar.

- Sabia que hi havia una raó per la qual vaig venir a tu a la recerca d'ajuda.

- Mira -va insistir, jo només estic fent això per aconseguir que en Matt...

-És clar -va assentir ell amb el cap -. I un ull de rancor! – Posant-se seriós, va dir -: Saps que és possible que no surti bé...

- Ho sé, ho sé -va dir -. Vinga, anem. Anem a necessitar més ajuda per a aquesta operació. I aposto a què la teva gent coneix aquest edifici de la caserna general millor que el palmell de les seves mans.

-Sí -va confirmar en Hunter, aixecant el seu braç perquè la Metallo pogués ajudar-lo a pujar.

Somrient, ella va agitar el cap.

- Això és realment bonic, Hunter. Quina parella formem... Una dona de Riileb bastant cridanera, traginant a un home amb una ferida de blàster. Creus que algú es fixarà?

- Això ha estat idea teva, recordes?

- Correcte -va assentir amb el cap, ajudant-lo a posar-se dempeus -. Anem.

Següent