La Trampa de Krytos (XIX)

Anterior

19

Gavin va acomodar les espatlles inquiet i es va tirar dels punys de la jaqueta de gala. Em sento tan incòmode com el Comandant Antilles a la banqueta del testimoni.

Asyr va enllaçar el braç en el seu quan l'ascensor del cable es va aturar i va obrir les portes.

-No serà tan dolent, Gavin. Liska Dan'kre, la nostra amfitriona, és una vella amiga meva. Estudiàvem juntes abans que jo me n'anés a l'Acadèmia.

-Ha de ser fastigosament rica si lloga un ganxo celestial per a la festa.

Asyr va roncar satisfeta.

-Sí, és rica, però no trobaràs res fastigós -va precedir a Gavin sortint de la cabina de l'ascensor cap a la plataforma d'entrada des de la qual es veia tot el disc del ganxo
celestial -. Impressionant, oi?

-Sí.

El ganxo celestial era circular i tenia forma de bol amb diversos senders que baixaven en espiral per les profunditats repoblades fins a un pati central. Amb un diàmetre d'un quilòmetre, el jardí flotant volava a gran altura sobre el districte de muntanyes de Coruscant. Al nord-est, més enllà de les Muntanyes Manarai, Gavin podia veure la cúspide del Palau Imperial.

-No puc creure que sigui aquí.

Asyr el va mirar amb una clara expressió de perplexitat a la cara.

- Quin és el problema?

Per on començo?

-Suposo que en realitat no és res. És només que, bé, a Tatooine no tenim ganxos
celestials. No se'ls considera prou segurs... una tempesta de pols de les regions desolades pot arrencar un d'aquests ganxos celestials del cel.

La bothana li va donar un copet a la mà.

-Els generadors d'elevació per repulsió són més que suficients per mantenir aquest ganxo celestial a la superfície. No et preocupis per això.

-I també hi ha la jungla -li va dirigir un tènue somriure -. Tu no estaves amb nosaltres en un dels llocs on ens van assignar, però s'assemblava a aquest. Allà em van disparar. Això ja m'està remenant l'estómac.

Asyr li va passar la mà pel lleu vestigi d'una cicatriu que tenia a la panxa.

-He vist el que el bacta et va deixar de record, recordes, amor meu?

Gavin es va posar vermell.

-Sí.

-I crec que no estàs tan nerviós sobre això com ho estàs pel fet de ser aquí entre la meva gent -li va posar un dit als llavis per aturar el seu comentari -. Sé que no ets intolerant, si ho fossis no estaries aquí, però tu mateix has dit que has passat gairebé tota la vida envoltat per humans. No és tan estrany sentir-se ansiós quan et superen en nombre... jo em sento així sempre que vaig a un lloc on predominen els humans.

Les espatlles de Gavin van caure un o dos centímetres.

-Hauria d’haver-me’n adonat... Em sap greu.

-No hi ha perquè -Asyr va somriure d'orella a orella -. Vinga, impressionem als meus amics.

Gavin va aixecar el cap i va somriure.

-Com vulguis, Asyr, així serà.

Van baixar de la plataforma d'entrada junts i es van dirigir a un corriol que donava una llarga tornada en espiral cap al pati central. Els convidats a la festa eren majoritàriament bothans, i tots els van mirar fixament quan van passar. Gavin sabia que era pel vestit sense mànigues i amb coll alt que portava Asyr. Teixit de fils iridescents blaus i porpres, el color canviava i relluïa amb cadascun dels seus moviments. La peça li cenyia el seu esvelt cos, però el tall de la faldilla que li arribava fins al maluc li permetia caminar sense dificultat. Per completar el vestit, s'havia passat una estola blava feta del mateix fil metàl·lic pels colzes i per darrere de l'esquena.

Hi havia altres bothans amb vestits similars, però a cap li quedava tan bé. Encara que no era un expert en interpretar el llenguatge corporal i les expressions facials dels bothans, el pelatge que ondulava en els colls i espatlles quan passaven li indicava que de fet el vestit d’Asyr estava causant una bona impressió. Gavin creia veure’s bastant bé en el seu uniforme de l'Esquadró Murri, però ell era un forat negre comparat amb una supernova, i estava feliç en aquest paper.

Quan van arribar al pati, una bothana de pelatge torrat i negre es va apartar amb una disculpa del cercle d'individus que estava escoltant Borsk Fey'lya discursejant sobre alguna cosa.

Portava un vestit de disseny similar al d’Asyr, encara que de tela daurada i accentuat amb unes ratlles de perles atzabeges. Va mostrar un somriure radiant mentre s'aproximava a ells.

-Asyr Sei'lar, ets tota una visió!

Asyr li va donar una gran abraçada a la seva amiga.

-Gràcies per la invitació, Liska.

Liska es va apartar i va mirar a Gavin.

-I tu ets l'amic de l’Asyr.

Gavin va fer una reverència semiformal.

-Gavin Darklighter de l'Esquadró Murri, és un plaer conèixer-te.

Li va agafar la mà en la seva i la va estrènyer suaument.

Liska va deixar escapar un sospir de satisfacció, llavors li va somriure a Asyr.

-És tan educat, no em sorprèn que el trobis tan atractiu. Com el vas conèixer?

Asyr va titubejar per un moment.

-Vaig ser part d'una operació a Sectinv abans de l'alliberament. Ens vam conèixer allà.

Gavin va somriure.

-Ella volia fer que m'executessin com a exemple per als IMP.

-Sempre vas jugar una mica ruda, Asyr.

Asyr va arronsar les espatlles.

-Per sort ell tenia a Nawara Ven per defensar-lo, així que l'execució es va demorar. Van aparèixer els IMP, i en el tiroteig subsegüent Gavin em va salvar la vida i jo vaig salvar la d'ell. No hi ha molt més per explicar.

-Quina primera cita, Asyr. És un miracle que s'hagi atrevit a tornar a sortir amb tu -Liska va enllaçar un braç en el d’Asyr-. Mai semblaves ficar-te en aquest tipus de problemes quan jo hi era per mantenir-te fora de perill.

-Això és veritat.

Liska va mirar Gavin.

-Vaig a robar-te per un o dos moments, només per posar-nos al corrent. No et molesta,
veritat?

Gavin li va oferir un enorme somriure i va agitar el cap.

-Per res... tornar-te a veure és de l'únic que ha parlat des que va arribar la teva invitació. Jo aniré a buscar alguna cosa per beure.

Asyr es va estendre i li va estrènyer la mà dreta.

-No trigarem ni un minut.

-Divertiu-vos.

Gavin va veure que Liska li mostrava el camí a Asyr, llavors va mirar al seu voltant. El paisatge estava dominat per petits grups d'individus, gairebé exclusivament de bothans. L'únic lloc on no eren predominants era en una barra on semblava que s'havien establert un parell d'humans, dos ithorians i un manat d'altres individus no-Bothan. Gavin es va desviar en aquesta direcció, mantenint passos tranquils i el cap en alt encara que una mica en les seves entranyes el feia voler córrer cap allà.

Va mirar el cantiner.

-Cervesa de lomin, si us plau.

Un home de baixa estatura i escàs cabell li va somriure.

-Hauries de beure quelcom més costós... ho paguen els bothans.

-Potser, però m'agrada la cervesa de lomin -Gavin va acceptar el got d'escumosa cervesa verda, va prendre un glop i es va netejar l'escuma del llavi superior. La cervesa era bona, encara que no estava prou freda per al seu gust. Als bothans no els agraden molt les begudes fredes, suposo que això no és una sorpresa.

L'home baixet li va oferir la mà a Gavin.

-Hérrit Gordon, del Ministeri d'Estat.

-Gavin Darklighter, l'Esquadró Murri.

Hérrit li va agitar fermament la mà.

-Encantat de conèixer-te. Vaig fer un període de servei en els cossos diplomàtics a
Bothawui, així que van sentir que m’havien de convidar -va assenyalar cap a una humana que es veia bastant poc elegant enmig d'un cercle de dones bothanes a certa distància d'ells -. Aquesta és la meva dona, Tatavan. Va aprendre a parlar en bothese, així que és bastant popular entre els bothans.

-No tinc cap dubte que és una habilitat molt útil. Jo només sé unes poques paraules -Gavin va prendre un altre glop de cervesa -. Jo vaig venir amb Asyr Sei'lar. Ella és amiga de Liska Dan'kre.

-Conec la família. Em vaig reunir amb el seu pare Bothawui. Són nobles menors, però tenen una empresa mercantil reeixida en la qual recolzar-se, així que tenen una mica més de poder del que un podria imaginar pel seu lloc en la jerarquia formal.

-De debò poderosos?

-Ella va ser capaç de portar-te aquí, oi?

Gavin va arrufar les celles i va tornar a beure, evitant la necessitat d'una resposta immediata. Sé que no m’ha portat com a trofeu, m'ho ha dit i la hi crec.

-Ho fas sonar com si ella volgués molestar a alguna de la gent d'aquí.

-Aquesta no és la impressió que he volgut donar, em sap greu. Asyr és una espècie de renegada. Va ser a l’escola amb Liska i alguns dels altres.

-Ja ho sé. Ella m'ho ha explicat.

-Estic segur que ho va fer. No obstant això, aquesta escola havia de preparar-la per una vida com a comerciant o per a una posició en el govern. Va transmetre la seva inscripció a l'Acadèmia Marcial Bothana sense demanar permís a la seva família i va ser acceptada. Li va anar molt bé allà, i la seva família està orgullosa dels seus èxits, però es pregunten quan pensa abandonar el que veuen com unes aventures passatgeres i començar una carrera de veritat.

El somriure d’en Gavin va tornar al seu rostre.

-Dubto que això passi ben aviat. Asyr sembla sentir-se molt còmoda en l'esquadró.

-No subestimis el pes de l'estructura familiar bothana. Les seves famílies estan molt
estretament unides.

-Això no té res de dolent.

Hérrit va assentir, llavors va mirar en direcció a la seva esposa i es va posar pàl·lid. Gavin va seguir la seva mirada i va veure un trio de bothans homes apropant-se a ells. El líder era tan alt com Gavin, encara que no tenia el seu mateix pes. El seu pelatge blanc crema i ulls daurats contrastaven amb l'uniforme negre que vestia. Els seus subordinats vestien uniformes similars, però el seu pelatge era d'una barreja desordenada d’ataronjat i negre.

El bothan líder es va aturar davant d’en Gavin, però no va oferir la mà per saludar-los.

-Sóc Karka Kre'fey, nét del General Laryn Kre'fey. Tu vas ser un dels membres de l’Esquadró Murri a Borleias?

-Ho vaig ser -Recolzant la cervesa a la barra, Gavin va imitar la postura de Karka ajuntant les mans darrere de l'esquena -. Hi ha res que pugui fer per tu?

-Els informes de l'atac suggereixen que el meu avi estava pobrament preparat per a l'atac i va prendre decisions desencertades en la batalla.

- I?

Els ulls daurats del bothan van cremar de fúria.

-Vull saber si penses que aquests informes són correctes.

Gavin va ignorar el panteix d’en Hérrit.

-Al meu entendre, ho són.

La bufetada d'en Karka va arribar sense advertència i li va donar a Gavin a la galta esquerra, fent-li girar el cap. Gavin va fer un pas oscil·lant cap enrere, però la barra el va detenir. Es va agafar a ella amb les mans, i es va redreçar lentament. Volia agitar el cap per apagar el brunzit que tenia a les orelles, però es va aturar i en canvi va mirar als ulls a Karka.

-Entenc que estiguis furiós per la mort del teu avi.

-Estic furiós perquè has tacat el seu honor.

-En qualsevol cas, no tornis a donar-me una bufetada.

- O què?

Hérrit va fer un pas endavant.

-Si us plau, no tinguem un altercat aquí.

Gavin es va estirar i va prendre a Hérrit per la nuca. Li va indicar al diplomàtic que tornés al seu lloc en la barra.

-No tindrem una baralla, senyor.

El llavi d’en Karka es va corbar en un grunyit.

-Has tacat l'honor de la família Kre'fey. Et desafio a un duel.

Gavin va agitar lentament el cap.

-No.

- Refuses acceptar?

-No vaig a lluitar amb tu.

-Llavors ets un covard.

Gavin va deixar escapar una riallada. Només un any abans hagués saltat sobre Karka i fet el seu millor esforç per derrotar-lo, però el seu temps en l'Esquadró Murri l'havia canviat i això ja no era una opció. En realitat, segueix sent una opció, però no és una que em senti inclinat a escollir. Durant l'últim any Wedge, Còrran i fins i tot Tycho li havien transmès la idea que no importava el que els altres pensessin i diguessin... el que importava era el que pensava de si mateix la persona interior. Això és el que li permet a Tycho suportar tot el que està passant.

Té aquest tipus de coratge tranquil que no requereix d’ostentacions ni defenses perquè és el coratge que apareix quan realment fa falta.

Encara que una part d'ell encara volia conèixer la satisfacció d'utilitzar el seu puny per separar les dents d’en Karka de les seves genives, una altra part d'ell s'alegrava per la seva llibertat d'ignorar el desafiament. Atès que ell no es permetia a si mateix enutjar-se per les provocacions del bothan, aquestes provocacions no tenien poder. Es tornaven llastimoses i transparents en l'intent. I que les ignorés li feia mal a Karka, més que qualsevol dany físic que jo li pogués infligir.

Gavin va fixar la mirada en l'ardent de Karka.

-Digues-me covard si vols, no m'importa. Tu no ets el meu enemic. El meu enemic és l’Imperi i els seus romanents. Potser tu no puguis veure-ho. El teu avi si podia. Tinc la impressió que seria millor honrar la seva memòria continuant la seva croada i no intentant ocultar els errors que va poder haver comès -va dir estenent la mà dreta cap al bothan.

Karka la va mirar com si es tractés d'una serp, llavors va grunyir i va girar sobre els seus talons. Els seus subordinats van seguir-li el pas, fent que Hérrit emetés un sospir d'alleujament quan van partir.

El cantiner va dipositar un nou got de cervesa de lomin a la barra davant d’en Gavin.

-A la seva salut, senyor.

Hérrit va fer xocar el seu gerro de lomin contra el seu got.

-Ho has portat molt bé. Lamento haver-me interposat en el teu camí.

-Si no hi ha sang, no hi ha informe -Gavin va fer girar la seva mandíbula i la va sentir fent “pop” - Això em farà mal demà.

Asyr va aparèixer al seu costat.

- Què ha passat?

Gavin va arronsar les espatlles.

-En realitat res.

Hérrit va somriure.

-Només un parell de nois fent una mica d'exercici.

Asyr va mirar Gavin.

- Exercici?

Ell va somriure i va assentir.

-Sí. Exercitar aquesta maduresa de la que estaves parlant. I et també fa sentir prou bé.

-Si vols, podem anar-nos-en.

Gavin va moure el cap.

-No, queda't a veure els teus amics. Diverteix-te. No crec que passi cap altra cosa interessant aquesta nit.

El fet que no es podia trobar a Borsk Fey'lya per enlloc va encoratjar molt a l’Almirall Ackbar mentre entrava a les habitacions personals de Mon Mothma. La presència del General Cracken confirmava que havia estat convocat per discutir assumptes importants, però que tot es faria de manera informal. Si s’hi havia d'informar d'alguna cosa al Consell Provisional, es faria en el moment oportú.

Si hagués pensat que Mon Mothma posseís el sentit de la subtilesa d'un bothan, hagués
assumit que la forma en què havia fet redecorar el seu departament havia estat dissenyada per donar-li una sensació de benestar. Unes diàfanes cortines blaves i verdes ondaven suaument davant de les finestres, el moviment era causat per l'aire condicionat, encara que suggeria que les finestres darrere de les cortines estaven obertes. La catifa tenia una rica tonalitat aiguamarina, i el patró de mosaics utilitzat per decorar la meitat inferior de la paret tenia motius nàutics. La meitat superior de la paret tenia el mateix color de la catifa, però les llums reseguides del sostre relluïen suaument en punts d’arc de Sant Martí integrats en la pintura.

Fins i tot els mobles eren més del seu gust que la majoria. Pintats de verds, marrons i blaus, tenien una forma fluida i orgànica. No tenien aquesta simetria pura que semblaven preferir la majoria dels humans. La taula al centre de l'habitació, per exemple, podria haver estat aigua vessada al pis, congelada i posada sobre potes. La manca de vores esmolades i cantonades dentades d'alguna manera alleujaven la tensió de l'habitació, i Ackbar es va sentir relaxat.

Mon Mothma va somriure en una càlida benvinguda.

-Gràcies per venir tan ràpid després que et vaig enviar a buscar. Sé que el judici és la teva principal preocupació i que ocupa molt del teu temps.

-El judici és una de les meves responsabilitats, però ho considero una cala, quan la meva veritable preocupació és l'oceà de la seguretat de la Nova República -va dir Ackbar obrint les mans -. He de felicitar-te per la decoració, la trobo molt agradable. Et vas criar en una de les ciutats portuàries de Chandrilà, oi?

-Sí, la meva mare era la governadora de la ciutat. Vaig aprendre a estimar el Mar de Plata. He descobert que tenir una llar a la imatge d'on vivia en temps millors és bo per al meu seny.

-Has fet un treball meravellós -Ackbar va tornar a recórrer l'habitació amb la mirada -. És una llàstima portar la discussió de temps difícils a un lloc tan bell.

-Sempre hi ha problemes que fan necessari trobar un punt mitjà.

Mon Mothma li va indicar a Ackbar una cadira flotant feta d'un ventall d'algues marines
blaves. Ella es va asseure en una cadira similar, i el General Cracken es va unir arrossegant una cadira de coral verd.

-Han sorgit alguns assumptes que podrien requerir l'activitat del Consell, però crec que
seria millor presentar-lo al Consell com un fet consumat.

Les espines facials d’Ackbar van tremolar de manera gairebé imperceptible.

- Per aïllar el Consell de la reacció?

-I impedir la possibilitat que certa gent tregui profit material o polític del que farem -Mon Mothma va deixar escapar un prolongat sospir -. Hi ha vegades que entreveig la raó per la qual l'Emperador va decidir dissoldre el Senat. Em nego a seguir aquest curs, però puc sentir molt clarament l'atracció. Detesto especialment quan es demora una acció que és necessària perquè diversos individus puguin posar-se en posició de collir els beneficis del que hem de fer sense cap altra opció. No era així quan havíem de tractar directament amb l'Imperi.

-Jo també he muntat a la cresta d'aquesta onada, Mon Mothma. Ser una rebel·lió era molt més simple de ser un govern -Ackbar es va reclinar a la seva cadira i va creuar les mans damunt la falda.

- Què és el que vols de mi?

Mon Mothma va mirar al General Cracken.

-Podries voler donar-li a l'Almirall una mica d'informació del context.

Cracken va assentir.

-Encara que els terroristes pro-Palpatine van atacar per darrera vegada fa deu dies, aquest atemptat ha tingut un efecte esgarrifós en el nostre esforç per distribuir el bacta. El virus Krytos està començant a propagar-se una mica més ràpid del que havíem projectat quan vam obtenir el bacta del Senyor de la Guerra Zsinj. La gent està posant en la balança la seva por a la malaltia contra la seva por de trobar-se en la zona zero d'un atemptat terrorista. Els preus del mercat negre estan començant a pujar de nou, l'efecte de l'atemptat de l’FCP ha estat que el nostre bacta ha quedat fora de l'abast de molta gent. Per tant s'està incrementant la demanda de bacta d'altres fonts, i també el preu.

Ackbar va clavar els seus enormes ulls en Cracken.

- No han pogut Vorru i la seva milícia eliminar el mercat negre?

-Vorru diu que la seva gent s'està concentrant a mantenir a ratlla l’FCP. Reaccionen a cada rumor que senten, i encara que no hem divulgat públicament aquesta informació, han descobert un parell de bombes que la nostra gent creu que van ser creades per l’FCP. No em crec ni per un minut que Vorru estigui sent completament honest, però la seva gent està mantenint l'ordre en un sector que no teníem cap oportunitat de controlar.

- I quin seria la meva part en això?

Mon Mothma va assentir.

-El General Cracken ha estat a càrrec d'unes investigacions ultrasecretes sobre el virus
Krytos. Els detalls s'han mantingut en secret, fins i tot de mi, però la continuació de la
recerca requereix una bona quantitat de ryll.

El mon calamarià va ajuntar les mans.

-I per obtenir-la és necessària una expedició a Ryloth.

-Precisament. A més d'obtenir el ryll, crec que aquesta serà una excel·lent oportunitat per què obrim alguns canals diplomàtics amb els twi'leks, encara que només són de molt baix nivell.

-I vols que el conseller Ven hi participi.

-Sí -va dir Mon Mothma assentint -. De fet, tot l'Esquadró Murri. El Comandant Antilles els va impressionar força fa uns anys, i la contribució de Nawara Ven en la presa de Coruscant ha atret molta atenció a Ryloth. Aquesta notorietat li donarà més pes a la nostra posició negociadora.

-Llavors necessites que demori el judici i alliberi a l'Esquadró Murri per a aquest treball.

La líder de la Nova República va estrènyer els ulls.

- Hi ha cap problema amb això? Estic segura que podràs trobar una raó per ajornar el cas.

La boca d’Ackbar es va obrir en una rialla silenciosa.

- Trobar una raó? Podria trobar tot un banc d’elles, consellera en Cap. Aplaudeixo l'habilitat del General Cracken per descobrir tant sobre la relació del Capità Celchu amb l'Imperi, la velocitat del descobriment és notable. El judici avança amb tal celeritat que la defensa no té forma de trobar el temps per preparar-se. El conseller Ven fa el seu millor esforç, però està clar que aquesta és la seva assignació més difícil des que es va unir a l'Esquadró Murri.

- Llavors no hi hauria problema?

-No, encara que suposo que no seria apropiat justificar l'ajornament perquè l'Esquadró
Murri ha d’embarcar-se en una missió secreta a Ryloth? -Quan el silenci va ser l'única resposta a la pregunta, Ackbar va obrir la boca en un somriure -. Estava sent bromista. Era un acudit.

Cracken va emetre una riallada, però Mon Mothma només va somriure.

-Disculpa’m, amic, però com el General Cracken pot testificar, últimament no he sentit moltes coses que em facin riure.

-Ho entenc -Ackbar es va inclinar cap endavant -. Per descomptat que deixaré a l'Esquadró Murri lliure per a la missió. Vols que Erisi Dlàrit voli en aquesta missió?

-Crec que sí. Hi ha alguna raó per la qual poguéssim voler que no participi?

Ackbar va arronsar les espatlles.

-Com que ella està involucrada en l'esforç per fer que la corporació Xucphra ens vengui una gran quantitat de bacta, se m'acut que seria contraindicat arriscar-la en una missió.

Mon Mothma va mirar al seu director d'intel·ligència.

- Estarà en perill en aquest treball, general?

Cracken va arrufar les celles.

-No anticipem problemes.

Ackbar va parpellejar.

- I si l’FCP s'assabenta de la missió?

-Ja tenim l'espia imperial, oi? No és aquesta la raó per la qual el Capità Celchu està sent jutjat?

-Sí, consellera Cap -Els ulls foscos d’en Cracken es van esmolar.

-El que l'Almirall està suggerint és que no podem estar segurs que el Capità Celchu hagi estat l'únic espia al servei de l'Imperi. La possibilitat de traïció existeix aquí i del costat de Ryloth. Mentre que enviar-la podria posar-la en perill, deixar-la enrere seria un gest que els oficials de Thyferra poden prendre’s de la manera equivocada, i això arruïnaria el tracte.

-Però també ens veuríem perjudicats si mor -Mon Mothma va agitar el cap -. La manca de decisions clares és el que fa que aquest treball sigui difícil. Els thyferrans semblen apreciar molt que Erisi Dlàrit formi part de l’Esquadró Murri. Suposo que haurem de deixar-la participar.

Ackbar va assentir.

-Estic totalment d'acord amb tu. Aquesta és la marejada en la qual has de navegar.

-I tu, general Cracken -va dir Mon Mothma -, t'asseguraràs que la seguretat d'aquesta missió no es vegi compromesa. No ens podem permetre que la missió es malmeti, ni tampoc podem permetre'ns perdre a Erisi Dlàrit.

-Sóc conscient d'això -va dir el General Cracken assentint solemnement -. Entenc la
gravetat de la situació. Si hi ha una filtració, la trobarem... la trobarem i l’eliminarem. La Nova República no pot permetre’s ni més ni menys.

Següent