La Trampa de Krytos (XXIV)

Anterior

24

Còrran es va gratar l'orella dreta, descamant-se una mica de pell esquerdada.

-Sí, sé que sona com si m'haguessin colpejat més fort del que ho van fer, però estic
convençut que tinc raó -va mirar a Jan -. Crec que seria un bon intent per sortir d'aquí, o
si més no és una cosa que hem d'explorar.

-Estic d'acord.

Urlor va agitar el cap.

-Seria molt improbable.

-Aquesta és la raó per la que vull posar a prova la meva teoria quan estiguem a la mina.

Urlor es va acariciar la barba amb la seva enorme mà esquerra.

- Penses acabar amb aquestes bogeries si el teu experiment falla?

Jan va aixecar una cella i va mirar a Còrran.

- Ho faràs?

Còrran va titubejar durant uns moments abans de respondre. Encara que no s'havia desmaiat, el droide EMED el va mantenir en la infermeria en observació tota la nit... almenys Còrran va suposar que va ser tota la nit, ja que no tenia forma d'estimar el pas del temps. Còrran havia repassat mentalment el que havia passat i va arribar a dues conclusions. La primera, que ningú dubtava, era que el guàrdia l'havia escollit a ell perquè algú més havia esmentat el seu desig d'escapar. Encara que Còrran no li ho havia esmentat a ningú a part de Jan i Urlor, les preguntes que li havia fet als altres interns haurien estat suficients per alertar dels seus plans fins i tot als individus més densos.

La segona cosa que havia conclòs, i havia passat tota la setmana passada intentant
convèncer Jan i Urlor que era certa, era que tots estaven cap per avall. La tecnologia per
crear i cancel·lar la gravetat real i artificial era antiga. Les naus de totes les mides i tipus
podien generar la seva pròpia gravetat. Invertir la gravetat del complex faria que els que intentessin escapar suposessin que en pujar s'acostarien a la superfície i a la llibertat quan, de fet, s’estarien allunyant d'ella i frustrant els seus intents d'escapament. Si Còrran havia escoltat soldats marxant, qualsevol que escapés es trobaria amb almenys un nivell ocupat per soldats.

Encara que no el capturessin, per quan comprengués el que havia passat, hauria de recórrer un llarg camí només per tornar al nivell de la presó, i molt més per seguir cap a la llibertat.

Va moure el cap.

-No, seguiré endavant encara que el meu experiment no tingui èxit. No tinc dubtes que estic en la veritat, l'experiment és només per convèncer-vos que tinc raó.

Urlor es va creuar de braços.

- Què t’importa si et creiem?

-Si tinc raó, podeu venir amb mi.

L’homenàs va aixecar la seva mà dreta arruïnada.

-Un invàlid no et serà molt útil. He après a ser pacient. Esperaré a què tornis.

-Estàs equivocat -Còrran va tornar la mirada cap a Jan -. I tu?

L'ancià va romandre assegut en silenci per un moment, llavors va sacsejar el cap
fermament.

-Perdona'm. No hi ha manera que hi pugui anar, però m’he permès fantasiejar per un moment.

-Segueixes sent fort. Podries aconseguir-ho.

-Agraeixo l'avaluació que em dones, Còrran, però ets massa generós -Jan es va encongir d'espatlles-. A més, el desig de mantenir-me fora de perill és el que impedeix que la nostra gent faci mal als nostres col·legues imperials, així que el desig de mantenir fora de perill la nostra gent m'impedeix unir-me a tu. Si escapo, Cor de Gel ens matarà a tots. Em quedaré aquí i els mantindré sans i estalvi fins que puguis tornar amb ajuda.

Còrran va arrufar les celles.

- Llavors no vindrà cap dels dos?

-No -Urlor va agitar el cap -. Estaràs sol.

Implícita en aquesta sentència hi havia la convicció que no hi havia manera de garantir que els IMP no tinguessin espies entre els presoners de l'aliança.

I si viatjo sol vol dir que si sóc un espia, no m’emportaré a ningú amb mi.

-No es preocupin, no sóc cap Tycho Celchu, ni deixaré que em tornin a trair.

Jan va aclucar els ulls.

- Tycho Celchu? Un cop va estar aquí per diversos mesos. El van cridar i va desaparèixer. Era un traïdor?

-Ell és la raó per la qual jo sóc aquí. Els va donar als IMP el codi de comandament del
Caçador de Caps que jo pilotava. Van prendre el control i vaig acabar aquí -Còrran va obrir els seus punys tancats -. Isard em va dir que Tycho està sent sotmès a judici per assassinat, així que la justícia preval.

Urlor es va gratar la mandíbula.

-Celchu va ser un dorment, oi?

Malgrat l’odi que Còrran tenia a Tycho, aquesta descripció va enviar un calfred per la seva columna. Entre la població de presoners havia individus que patien severs xocs pels interrogatoris. La majoria eren ambulatoris, però no se sabia molt més. Durant el breu temps que va passar entre la població general havia vist a un o dos d'ells recuperar-se en certa mesura, però la seva capacitat d'atenció i memòria a curt termini eren curtes i sense remei respectivament. Semblaven millorar, però només gradualment.

-Crec que ho era, però ha d'haver estat un acte. Si ho penses, que fos un dorment
significava que molta gent parlava davant d'ell. Quan es va recuperar tenia a la gent
ajudant-lo amb la seva memòria -va dir Jan movent el cap -. Per quan va arribar al punt en el que havia d'estar millor, el van treure i li van donar una sessió d'informació. Em tenia enganyat.

-Va enganyar a molta gent, incloent a Wedge Antilles -Còrran va assentir fermament -. Encara que ja no enganya ningú. Això serveix per demostrar que l'Imperi no sempre guanya, ni s’acosta. I si el meu experiment funciona, els donaré una altra pèrdua per als seus comptes.

En algunes coses Wedge es va sorprendre per la seva reacció davant la mostra d'hospitalitat que Koh'shak va fer en el seu benefici. El va trobar bàrbar i una mica ingenu. Havien buidat una àrea per les naus de l'Aliança. Havien portat llums de pedra opalescents, llums tecnològiques dissenyades per semblar roques naturals, i les havien disposat en un patró circular. Encara que tenien alguns reflexos vermells i daurats, la il·luminació que donaven era d'un fred blau-i-blanc. Convertia als humans en pàl·lids fantasmes i transformava als twi'leks en unes criatures cianòtiques de gel.

Havien convidat a la celebració a l'Esquadró Murri i les tripulacions de les naus. Els visitants es van disposar formant un cercle que els posava a cinc metres de la vora exterior del cercle de llums de pedra. Alguns twi'leks de diversos clans es van barrejar amb els visitants, amb un o dos que parlaven un bàsic passable que actuaven com a intèrprets per a altres dos o tres. Wedge no es feia il·lusions sobre el que estava passant... estaven interrogant a la seva gent, encara que d'una manera cortès.

Compararien les seves històries en els consells twi'lek, i prendrien decisions sobre el futur de Ryloth basats en el que els twi'leks esbrinessin.

Els servents passaven al voltant de l'exterior del cercle, oferint menjars, begudes i regals als visitants. Els músics que s'havien format del costat oposat a ell tocaven una varietat d'instruments de corda i de vent que emetien notes que pujaven i baixaven en una escala de tretze notes. Wedge va trobar que la música només era lleugerament dolorosa, mentre que Liat Tsayv i Aril Nunb semblaven moure’s al ritme de notes que ell no podia sentir. Passant la freda llum espectral de les làmpades de pedra, la vida continuava com sempre a Kala'uun. La gent que passava els mirava per un o dos moments, i moltes cues cerebrals, o lekkus com li havien dit que es deia en rylotheà, s'agitaven en missatges silenciosos sobre el grup.

En realitat Wedge no tenia ulls per al que estava passant fora del cercle de visitants,
principalment pel que estava passant en el seu cor.

Una petita i prima ballarina twi'lek va girar i va saltar per l'aire. Els seus lekkus tatuats primer es van moure com fuets i llavors van baixar i la van embolicar com una heura. Les cues de la túnica que portava se li pegaven al cos de la mateixa manera, apartant-se quan girava per revelar una pell sedosa sobre uns músculs ferms i poderosos. Li va fer l'ullet com un follet a Wedge, fent-li somriure, llavors es va allunyar girant-se per encantar a altres visitants.

Cazne'olan va passar un lekku sobre l'espatlla d’en Wedge.

-Sienn'rha és l'únic positiu que Bib Fortuna va fer en la seva vida. La hi va robar a la seva família del costat fosc i anava a donar-la de regal a Jabba el Hutt. Com a preparació per això li va ensenyar a ballar així de bé. Va ser salvada de Jabba per Lukesky'walker de la seva Aliança. Sempre balla meravellosament, però aquesta nit s'aproxima a la perfecció a causa de la gratitud que sent cap a l'Aliança.

-És espectacular -Wedge no podia negar que trobava la seva forma de ballar estimulant i fins i tot excitant, però això el molestava una mica. En veure com un ésser tan seductor i bell, i reaccionar davant seu a nivell fisiològic, era fàcil oblidar-se que ella era una criatura vivent i pensant. Això feia que li resultés enganyosament simple veure la facilitat amb què havia estat per als imperials trobar justificable objectificar i deshumanitzar a les altres races... si fins i tot semblaven animals o l’atreien a un nivell animal, clarament eren animals.

Cazne'olan li va donar un copet a l'espatlla.

-Seria possible programar un ball privat, amic.

-T'agraeixo l'oferta, però...

Cazne'olan va baixar la veu fins a convertir-la en un murmuri.

-Sienn'rha em va demanar que et transmetés aquest suggeriment, en nom seu. Ella coneix bé la teva història i et considera tot un heroi.

-Ja veig -Wedge va considerar tot el que implicava l'oferta per un moment i es va sentir
dolorosament temptat. La bellesa sensual de Sienn'rha, des dels seus gruixuts llavis i els seus ulls foscos fins a la seva gràcia fluida i atlètica, suggeria plaers per als que ell no havia tingut temps en... Si no puc recordar ràpidament, és que ja ha passat gairebé massa temps. Però és aquí i ara, amb Sienn'rha, el moment per canviar això?

Wedge li va somriure a Cazne'olan.

-Transmeteu-li el meu profund agraïment per l'oferta, i les meves sinceres disculpes per haver de rebutjar-la. Sóc aquí en primer lloc com a representant de l'Aliança. Potser en alguna altra ocasió en què vingui pel meu compte...

-Crec que ella ho comprendrà.

-Això espero -Wedge va arrufar les celles per un moment -. Tinc una pregunta sobre una cosa que has dit fa un moment.

Un dels seus lekku (no sabia si era el tchun o el tchin) es va agitar.

-Pregunta.

-Has pronunciat el meu nom com Wedgan'tilles i el de Nawara com Nawar’aven, unint-los. Quan vas esmentar a Bib Fortuna, has separat clarament el seu nom. Per què?

Cazne'olan va assentir lentament i va treure el seu lekku de l'espatlla d’en Wedge.

-Bib Fortuna era un membre del clan Una. A causa de les seves depredacions contra el seu propi poble, va ser expulsat. La unió dels noms personal i del clan és, entre nosaltres, un signe de pertinença. Separar els noms és una declaració de la distància entre aquesta persona i el seu poble.

Wedge va assentir.

- Com decideixen com serà el nom? Nawara és membre del clan Ven, però pronuncies el seu cognom "aven".

-I sabem que el teu cognom és Antilles, però el partim en dos.

-Exactament.

El twi'lek va deixar escapar una suau riallada.

-Les convencions de noms estan determinades segons unes venerables regles, gairebé totes supersticions, que transformen els noms en bons presagis. Per exemple, Ven es tradueix al bàsic com "plata". Nawara es tradueix com "parlant" o "llengua", qualsevol dels dos suggereix un negociant dotat. No obstant això, si el seu nom es pronunciés Nawara'ven, a causa de les peculiaritats del rylotheà, el seu nom significaria "plata tacada". En canviar lleugerament la pronunciació, mantenim el significat correcte.

-Estic impressionat -Wedge va somriure obertament -. Llavors, què vol dir el meu nom de la forma que el pronuncieu?

El twi'lek va arronsar les espatlles.

-No hi ha una bona traducció directa per als noms estrangers, però Wedgan'tilles s'acosta a "matador d'estrelles".

-M'agrada.

-És preferible a l'alternativa suggerida per la pronunciació en bàsic.

- I quina és?

-Una difícil de traduir.

-Dóna'm una aproximació.

Els lekkus de Cazne'olan van tremolar abruptament.

-Sent generós, és "Algú tan fastigós que faria vomitar a un Rancor".

Wedge es va estremir.

-Crec que prefereixo la teva pronunciació.

Una suau vibració que van sentir a terra va interrompre les lliçons de cultura twi'lek. Ell va suposar que la vibració era produïda pel rastell a l'aixecar-se, així que va mirar a la distància en direcció al lloc on el túnel entrava a la caverna de Kala'uun. Sortint a borbolls d'ell, va aparèixer mitja dotzena de Lletjos. Els distintius estabilitzadors-S d'un Ala-X sortien dels costats d'una cabina en forma de bola d'un caça TIE. Els estabilitzadors estaven units a un anell que envoltava la cabina, i mentre els caces maniobraven i feien piruetes en l'aire sobre del grup, va veure que els estabilitzadors-S giraven al voltant de la cabina donant-li al disseny un principi similar al dels caces Ala-B de l'Aliança.

Mai els havia vist abans. Han de ser un disseny casolà twi'lek.

Els estabilitzadors-S es van unir en una sola ala a cada costat de la cabina, llavors es van estendre uns patins d'aterratge de la part de sota de l'anell i les peculiars naus van baixar. Van aterrar formant un groller semicercle enfrontant-se a les naus de l'aliança, amenaçant fàcilment a tots els visitants.

L’escotilla d'una de les cabines es va obrir i un enorme pilot twi'lek va emergir de la part superior de l'esfera. Vestia un vestit de vol imperial negre, però li havien afegit un tapall i capa escarlata per fer-lo més semblant al vestit dels guerrers nadius. Els seus lekkus estaven tatuats amb diverses formes sinuoses i serpentines que Wedge va suposar eren grifons rylotheans, però no podia ni endevinar el seu significat.

Mentre el guerrer s'acostava a gambades al cercle es va aturar la música i els servents es van apartar. Sienn'rha va deixar de ballar i es va retirar a l'ombra d’en Wedge. Wedge estava dret amb Cazne'olan d'una banda i el gran i voluminós Koh'shak de l'altre. Quan el guerrer es va acostar, Wedge va notar que era positivament enorme, fàcilment quaranta centímetres més alt que Wedge.

No es podia imaginar com se les havia enginyat per ficar-se a la cabina d'un TIE.

El guerrer va passar a través d'una bretxa que s'estava obrint en el cercle i es va detenir a cinc metres d’en Wedge.

-Sóc Tal'dira, primer entre els guerrers twi'lek. Tu, el sense-lekku que vesteix la roba d'un guerrer, ets Wedge Antilles?

Wedge es va esforçar per ignorar el tènue so d'arcades que va sortir del fons de la gola de Tal'dira quan va pronunciar el seu nom.

-Sóc Wedgan'tilles.

El guerrer twi'lek va aixecar una cella davant la resposta d’en Wedge.

- I has vingut aquí per ryll?

-He vingut per ryll kor -La resposta d’en Wedge li va guanyar un panteix de sorpresa i una contracció dels lekku de Tal'dira -. Hi ha cap problema?

-Cap, Wedge Antilles...-Tal 'dirà va treure un parell de primes vibronavalles d'unes beines amagades en la seva bandolera -... si estàs disposat a provar que ets un guerrer. Un guerrer ha de tractar amb guerrers. Si guanyes el combat el kor serà teu.

L'estómac d’en Wedge es va fer un nus i el seu cor va començar a colpejar amb força. Com a pilot, en el seu Ala-X, no tenia cap dubte que seria capaç de vèncer Tal'dira amb la seva bola-X. Encara que en una baralla de vibronavalles...

Malgrat que hauria preferit molt evitar una baralla, sabia que realment no tenia cap elecció en l'assumpte. El kor era vital per aturar el virus Krytos. Si he de fer fora a aquest mastodont twi'lek per obtenir-lo, ho faré.

Va estendre la mà dreta.

-Lluitaré amb tu.

Tal'dira li va donar una de les vibronavalles.

-Un guerrer ha de tractar amb guerrers.

-Exactament com jo penso.

Els lekkus del guerrer es van enroscar amunt i avall afirmativament.

-Fantàstic.

Wedge va encendre el full amb el polze.

-Vinga. Estic llest.

-Tu ho estàs, però no la teva oponent.

-Tal'dirà va passar la mirada pels Murris, estudiant-los -. Tots vestien vestits de guerrers, i l'expressió desdenyosa d’en Tal'dira suggeria que trobava que hi havia alguna cosa dolenta en això. Els va avaluar obertament, mirant a cada un de dalt a baix abans de passar al següent.

Escollirà a un d'ells com el meu oponent? Wedge va sentir com el seu estómac començava a implotar. Sé que els twi'leks poden ser cruels. Vol forçar-me a matar a un de la meva pròpia gent per alguna ofensa que puguem haver fet?

Tal'dira va tornar a mirar a Wedge.

-He fet la meva elecció. Prepara't.

Wedge va assentir.

-Segueixo llest.

-Bé -el guerrer li va donar casualment la vibronavalla a Kos'shak-. Et trio a tu.

Els ulls del cap del port estel·lar es van obrir com globus mentre es passava el full inert d'una mà a l'altra. Se li va relliscar i va rebotar en el seu estómac abans de caure rodant cap a terra.

L’obès twi'lek va començar a inclinar-se, els seus gruixuts dits es van retorçar fluixament en un va intent d'atrapar el full abans que arribés a terra.

En un moviment fluid que gairebé va eclipsar l'actuació de Sienn'rha, Tal'dira es va abalançar cap endavant i va arrencar el full del mig de l'aire. El va encendre amb un brunzit i amb un hàbil moviment, va partir el fermall que mantenia tancada la capa d'en Koh'shak. La peça es va amuntegar al voltant dels peus d’en Koh'shak i un cop al pit amb el braç estès va fer que el cap del port estel·lar caigués a sobre d'ella.

Tal'dira va prendre una de les cues cefàliques de Koh'shak i va tirar d'ella sense molta suavitat, llavors va recolzar la vibronavalla contra la gola del twi'lek.

- Un guerrer ha de tractar amb guerrers, Kohsh'ak! Wedgan'tilles va venir a nosaltres com un guerrer, al comandament d'una banda de guerrers, incloent-hi al nostre Nawar'aven. Tu sabies d'aquesta missió a Ryloth però m'ho vas ocultar per beneficiar-te pels regals que portarien els nostres visitants. Aquesta conducta és apropiada per a un mercader, no per a un guerrer, Kohsh'ak!

Tal'dira va dir durament la pronunciació alterada del nom del cap del port estel·lar,
omplint-la de desdeny. Wedge no tenia idea del que significava, però estava feliç de què la fúria de Tal'dira no estigués dirigida cap a ell.

Tal'dira va deixar anar a Koh'shak i va apagar la vibronavalla. La va tornar a embeinar, llavors es va girar cap a Wedge.

-El full que tens és el meu regal per a tu, Wedgan'tilles. Aquest kor que vols et serà lliurat, com un regal entre guerrers. És lliurat de bona gana amb l'esperança que pugui curar en aquells que han estat tocats per la traïció i les accions covards. Tot el que demano a canvi és el teu perdó per aquesta falta a l'etiqueta.

Wedge va apagar la seva vibronavalla i la va ficar en la vora superior de la seva bota dreta.

-Un guerrer no fa responsable a un altre guerrer per les accions d'un mercader -va assenyalar les naus de l'Aliança amb la mà esquerra -. En aquestes naus tinc regals dels meus guerrers pels teus, oferts per ser compartits entre guerrers.

Tal'dira li va donar un copet a cada espatlla a Wedge.

-Hi ha molt honor en tu, Wedgan'tilles, i en el teu Esquadró Murri. Em sentiré molt
complagut si, mentre els mercaders corren descarregant i carregant les nostres naus, em
segueixes acompanyant al Twi'janii -enroscat un lekku sobre les espatlles d’en Wedge,  Tal'dira va assenyalar als músics -. Toquin per als nostres convidats, toquin millor del que ho han fet mai. Ara toquen per complaure a guerrers, i només servirà el millor.

Següent