L’Aposta d’en Wedge (XLII)

Anterior

42

L'estómac d’en Gavin va començar a doblar-se sobre si mateix quan va sentir que la veu d’en Wedge sortia del comunicador.

-Em sap greu, Tycho, estem atrapats aquí baix. Si no aconseguim una mica d'ajut, no anirem enlloc.

-Rebut, Wedge -Tycho va mirar Gavin-. Tu i jo anirem a veure si podem ajudar-los.

Ooryl va aixecar una mà de tres dits.

-Ooryl...

Tycho va agitar el cap.

-Vull que et quedis aquí per ajudar a Inyri a tenir cura de Wínter. Anirem el noi i jo.

El gandià va assentir, llavors les seves peces bucals es van obrir ràpidament.

-Ooryl no qüestiona les teves ordres, Capità. Ooryl merament vol saber com funciona aquest FEX-M3d.

Wínter es va incorporar lentament.

-Ho inspires, entra al teu torrent sanguini i afecta els neuroreceptors, impedint que passi informació pels nervis. Si reps una dosi prou gran el teu sistema nerviós autònom deixa de funcionar i deixes de respirar. I t'ofegues.

Les peces bucals del gandià es van tornar a tancar.

-Ooryl comprèn. Si tots retrocedeixen per aquest passadís, Ooryl obrirà la porta, obrirà el gabinet interior, i els portarà els respiradors.

Gavin va quedar bocabadat.

-Però moriràs.

El gandià va agitar el cap.

-Ooryl no respira.

Inyri va parpellejar.

- Què?

Ooryl es va tocar el pit.

-Els gandians no respiren.

-Però tu parles.

-Sí, Inyri Forge, però la respiració no és necessària per a la parla. El cos d’Ooryl té una bufeta muscular de gas que li permet a Ooryl, entre altres coses, inhalar gasos i expel·lir de manera controlada a través de les peces del seu exosquelet de gandià fent-les vibrar en una aproximació de la parla. Ooryl obté els ingredients metabòlics que Ooryl necessita a través de la ingestió, no de la respiració. El FEX-M3d no afectarà Ooryl.

Tycho va pensar per un moment, llavors va assentir.

-Això és el que farem. Ooryl esperarà aquí fins que nosaltres ens retirem. Inyri, tu vas a girar l’aerolliscador i encendre el motor. Apunta les toveres de descàrrega per aquest passadís perquè puguem usar-les per empènyer més profund en l'edifici el FEX-M3d que s’escapi.

-També anirà a l’aerolliscador en la direcció correcta per a la nostra fugida.

-Bon punt, Inyri -Tycho va mirar Gavin-. Depenent de quantes màscares hagi a l'habitació, tu i Inyri poden haver d'esperar fora. Si n’hi ha prou, tots entrem i prenem el centre.

-Entès.

Tycho li va donar un copet al braç al gandià.

-Espera fins que nosaltres estiguem segurs, llavors vés.

-Ooryl comprèn.

Gavin es va retirar amb els altres. Es van ficar dins de l’aerolliscador segellat. Inyri el va fer elevar-se i donar la volta, donant-li a Gavin una bona vista dels tirotejos que tenien lloc fora. Els caces TIE passaven i baixaven en picat. Els raigs làser verds brillaven, espessos i furiosos, per tot el cel. Innombrables cremades marcaven els flancs i el front del droide de construcció, però el veia cada vegada més gran mentre venia cap a ells.

Wínter es va retorçar en el seu seient.

-Ha pogut entrar -Gavin es va girar per mirar.

La porta de l'habitació semblava oberta. Un núvol groc verdós sortia i cobria de boira el pis del passadís. La descàrrega de l’aerolliscador l'empenyia en direcció oposada pel passadís, però sempre semblava haver-hi més sortint del centre de computació.

El ressò punyent d'una explosió va fer que totes les mirades tornessin al capdavant. Un parell de Caçadors de Caps esborrallats van passar corrent, volant a través d'una bola de foc i ferralla que queia. Més sagetes làser queien sobre el droide de construcció, però no hi havia cap senyal que tinguessin cap efecte en la titànica màquina. I malgrat que les coses semblaven molt dolentes en l'aire de fora, l'eficàcia freda de la manera en què el droide desmembrava l'edifici davant d'ell era encara pitjor. Des del seu lloc d'observació els Murris podien veure la gola del droide de construcció i Gavin es va imaginar que el que veia era la visió vista per mil milions d’alderaanians abans que el seu món explotés.

Un cop al capó de l’aerolliscador va fer que Gavin saltés i es copegés el cap contra el sostre. Es va ajupir i es va fregar el cap.

- Pels ossos de l'Emperador!

A fora, el gandià semblava sorprès, llavors va estendre la mà amb quatre màscares.

-Ooryl ha tingut èxit.

Tycho es va estirar cap endavant des del seient de darrere i li va donar a Gavin un copet a l'espatlla.

- Estàs llest?

-Naturalment. Potser pugui aspirar una dosi lleugera del gas i això faci baixar la velocitat del meu cor -Gavin va sortir de l’aerolliscador i es va posar la màscara. La va sentir immediatament calenta sobre la seva cara, però va tirar de les corretges, i se la va ajustar fermament a la cara. Va prendre el comunicador de la solapa de la jaqueta i el va encaixar en el receptacle prop de la seva orella dreta-. Estic preparat, Tycho.

El Capità alderaanià li va fer una inclinació de cap.

-Llavors anem-nos-en. Anem a veure si podem fer ploure.

Mentre el Caçador de Caps d’en Còrran s'elevava a través de les torres va captar el missatge de Wedge per Tycho.

-Aquí Líder Caçador, Comandant. Tenen problemes?

-Així sembla, Còrran. La torre a l'est té un E-web apuntat cap a nosaltres.

- Blancs col·laterals?

-No ho sé, però l'edifici hauria d'haver-se evacuat excepte per les tropes. Elimina'ls.

-Com ordenis. Prepareu-vos.

Còrran va accelerar el caça negre i daurat i el va apuntar cap a les estrelles. Abans que arribés fins allà, però després que hagués deixat enrere les torres de Coruscant, es va aixecar sobre la seva ala d'estribord i va començar a girar. Des d'allà dalt era relativament fàcil notar la línia de foc que venia d'una torre cilíndrica propera la qual llançava cap al droide de construcció.

Còrran va estendre el seu tirabuixó i va deixar que el portés al voltant del centre de computació. Es va capbussar i es va anivellar, apropant-se cap a la torre mentre corria en paral·lel al curs del droide de construcció. Va passar disparat més enllà del droide i es va elevar lleugerament. El foc de blàster pesat volava des de la torre cap al droide de construcció. Còrran va deixar anar una ràpida ràfega de foc, que va caure al costat de l'edifici.

El seu vol el va portar més enllà del seu blanc, així que va començar a donar la volta de nou quan el foc va respondre cap a ell des de l'edifici. Els raigs de blàster van xocar sense fer-li mal contra el seu escut posterior, però Còrran immediatament va fer que el Caçador de Caps fes un ris i es va allunyar del costat de l'edifici que havia atacat. Es va anivellar, llavors va baixar i es va acostar amb un nou vector d'atac. Va canviar el seu control d'armes a míssils de commoció, els va enllaçar de dos en dos, llavors va pujar per sobre del volum del droide de construcció.

Les seves mires van caure en la gènesi del corrent vermell dirigida contra el droide d’en Wedge. No va obtenir una fixació de blanc, un E-web i els seus soldats operaris no conformaven cap perfil de blanc a l'ordinador de combat del Caçador de Caps. No obstant això, quan va prémer el gallet, dos míssils blaus van sortir disparats i van encertar just en el blanc.

Una explosió argentada refulgia a través d'aquest pis del cilindre. El disc platejat es va estendre per tot el nivell i més enllà, incinerant la majoria d’allò que hi havia i escampant la resta fora sobre la ciutat. No obstant això, malgrat tota aquesta violència, els míssils de commoció ni tan sols van danyar els suports estructurals, deixant la torre intacta per sobre i per sota del nivell on els petits incendis il·luminaven la nit.

Còrran va teclejar la seva unitat de comunicacions.

- Serà això suficient, Comandant?

-Gràcies, Còrran. Anem a sortir a veure a alguns amics.

-Rebut. Volen una escorta?

-Si no tens res millor a fer...

Còrran va somriure.

-A les seves ordres, senyor, visc per servir.

Gavin s'havia posicionat per poder veure la porta i seguir veient de cua d'ull el que Wínter estava fent. Una vegada que havien entrat a l'habitació ella havia endollat ​​el seu quadern de dades a la consola de l'ordinador i molt ràpidament havia fet aparèixer una representació de Coruscant surant sobre de la seva estació de treball. Els seus dits van volar sobre les tecles i sobtadament uns petits cubs van semblar flotar al voltant del món organitzats en tres anells. Un envoltava l'equador mentre que els altres dos dividien la distància entre l'equador i els pols.

Amb un aspecte tan insectoide com un verpinià causa de la màscara que portava, Wínter va inclinar el cap a Tycho.

-Aquests són satèl·lits de Transferència d'Energia Solar Orbital -Va assenyalar a un punt vermell resplendent que començava a elevar-se per sobre de l'equador-. Aquest és el nostre blanc. És de nit aquí, però diversos miralls orbitals estan prou alts per donar-nos el que necessitem.

Va teclejar una mica més i va aparèixer una petita etiqueta unida a cada un dels cubs flotants. Gavin no podia llegir des d'aquesta distància, però va assumir que eren designadores d'unitat que li permetrien a Wínter enviar ordres des de l'ordinador a l'estació.

-Farem servir l’STESO 2711. El primer pas és fer que el mirall s’enfosqueixi. Llavors l’enfoquem aquí i el tornem reflector de nou.

Tycho va assentir.

- Pots mostrar també en aquest diagrama les estacions Golan i naus en òrbita?

Ella va arronsar les espatlles.

-No ho sé, probablement sí, però si ho faig podria cridar una mica l'atenció. Primer el més important.

-Endavant -Tycho estava aturat darrere d'ella i va recolzar les mans en les seves espatlles-. Aquest món necessita un bany, així que comença a bullir l'aigua.


• • •

La vida podria haver estat pitjor, va pensar per a si mateix el Tinent Virar Needa. El Capità Needa, que una vegada havia comandat el Destructor Estel·lar Imperial Venjador, havia estat només el seu cosí, i un cosí segon. Darth Vader havia executat a Lorth Needa per la seva incompetència després de Hoth, mentre que Virar encara estava a l'Acadèmia Militar Imperial. Tots els cosins s'havien esvaït, juntament amb la seva tia i els seus avis del costat Needa de la família, però si més no ell havia romàs amb vida i se li havia permès continuar en el servei imperial. Podria haver estat pitjor, podria estar mort.

Per descomptat, el manteniment d'un satèl·lit de Transferència d'Energia Solar Orbital era una cosa tan propera a la mort com es podia aconseguir en l'Armada Imperial sense que et disparessin primer. Els altres, incloent la resta de la tripulació de sis homes, veien el manteniment de l’STESO com un càstig, però Virar Needa el veia com un noble deure. Després de tot, a ell se li confiava la cura d'un establiment que feia que la vida fos possible en Centre Imperial. Sense l’STESO 2711, Centre Imperial seria molt més incòmode, i si la gent que governava l'Imperi estava incòmoda, bé, llavors tot podia simplement començar a caure’s a trossos.

Un suau tremolor va sacsejar l'estació. Els altres van alçar la mirada del seu joc de sàbacc al saló de descans. Va veure por en els seus ulls perquè no tenien cap idea del que estava passant. Ell no ho feia a causa dels seus quatre anys d'experiència amb l’STESO 2711. Per això era que ell era un tinent i estava al comandament.

Va aixecar una mà.

-No es preocupin, són només els panells de miralls girant-se per opacar la superfície.

Un dels cadets el va mirar.

- Per què farien això, senyor?

Needa li va somriure.

-Bé, Pèdetsen, suposo que és perquè una altra estació està fora de servei per reparacions i nosaltres anem a prendre el seu lloc. Ara van a ajustar la nostra direcció... -Va aixecar una mà, llavors va voltejar el canell i va assenyalar amb el dit índex just quan els propulsors de maniobres van començar a funcionar-. Allà ho tens.

-Gràcies, senyor.

Needa va assentir i va tornar a mirar pel finestral. Sota ell va veure la cara fosca de Centre Imperial dormint. Centellejava amb una varietat de llums que corrien com sang fosforescent a través de carn fosca. Va somriure i va intentar gravar en el cervell la imatge del planeta. Sempre sembla tan bonic des d'aquí dalt, un potencial que no s'arriba a complir quan estic a baix en terra.

El funcionament del propulsor va continuar per una mica més de temps que l'usual i això el va desconcertar. No perquè es donés compte de què alguna cosa estava malament, després de tot, la cura de l’STESO 2711 era el que el mantenia viu, així que res podia sortir malament. No podia, ni havia de concebre aquesta possibilitat. No, que l'ajust trigués més temps que l'usual, va decidir, significava que havien construït una nova estació receptora per l'energia que l’STESO 2711 estava alimentant. Que ell no hagués sentit parlar dels plans per fer això significava que era ultrasecreta. L'ús de l’STESO 2711 per donar energia en aquest nou lloc vital ultrasecret, significava que algú d'allà baix finalment havia decidit recompensar la seva ferma i inesgotable lleialtat.

El tremolor va tornar a recórrer l'estació i Needa va somriure.

-Aquest és el mirall reflectint-se de nou, nois. Anem a donar-los tot el que volen. La nostra contribució en aquest dia mai serà oblidada.

Següent