La Trampa de Krytos (XXVIII)

Anterior

28

Kírtan Loor va mirar fixament el brillant text hologràfic que flotava en l'aire davant d'ell i es va trobar en una posició entre el terror desenfrenat i la joia il·limitada. El missatge li oferia una sortida de sota el polze de Fliry Vorru, però només si donava uns passos que fàcilment podrien fer enfadar Ysanne Isard. Fer això podria destruir-lo. Però està clar que no fer res el destruirà.

El text, després de ser desencriptat i descodificat, transmetia un missatge simple però
explosiu. Vint naus, vaixells de càrrega privats i propietat de la Nova República, viatjarien des de Thyferra cap a Centre Imperial amb un embarcament de bacta. L’Esquadró Murri s'anava a unir a ells en el sistema Alderaan, com si tot el bacta de la galàxia pogués guarir aquesta ferida, i el guiaria en el viatge de tornada al Centre Imperial. El missatge contenia les hores i coordenades, el que fàcilment permetria interceptar el comboi.

Si destruïa el comboi, podria avançar la causa imperial fins i tot més enllà dels millors somnis d’Ysanne Isard. Tenia a la seva disposició els mitjans per fer això. Els seus plans anteriors per substituir a l'Esquadró Murri per un grup de caces d'aspecte similar i atacar la base de l’esquadró l'havien obligat a reunir una dotzena de caces Ala-X. Serien com falcons-ratpenat entre erugues del granit si els feia atacar els vaixells de càrrega. Estava més que disposat a fer-ho, eliminant a cada vaixell de càrrega des de la Rajada Púlsar fins l'Orgull Rebel i convertir-los en àtoms flotants.

Només tenia un problema: se suposava que no havia de conèixer el que deia el missatge.

Als espies imperials al servei de la Rebel·lió els havien donat moltes maneres de posar-se en contacte amb els seus superiors. Per exemple, certes terminals públiques tenien un codi que manava els missatges a través de línies segures a certs destins específics. Es podia gravar un disc de dades i deixar-lo en una gran varietat de bústies cegues perquè els recollissin els agents. Fins i tot es podien acordar reunions cara a cara amb els agents de major nivell de la zona.

Es feia el que fos necessari per moure la informació.

Els rebels no mancaven de contramesures, i eren efectives quan volien impedir que sortís la informació. Afortunadament Coruscant seguia sent més un món imperial que un de rebel. Encara que els experts en codis d'ordinadors rebels havien analitzat el sistema d’ordinador planetari i desactivat molts dels camins secrets més obvis, encara no els havien trobat tots. Clarament els rebels haguessin preferit evitar completament l'ús dels ordinadors imperials, però administrar Coruscant sense ells era impossible, així que es van fer concessions.

L'agent imperial a l’Esquadró Murri havia recorregut a un dels camins secrets més simples del sistema per treure el missatge. Es creava un missatge en codi i el gravava de manera habitual, llavors l'esborrava. La petició utilitzada per esborrar el missatge era de tipus de lots, un que normalment s'utilitzava per purgar mensualment els missatges vells. Quan l’ordinador demanava la data des de la qual havia de començar la purga, l'agent introduïa la data i hora, fins els segons, de la creació del missatge. El final de la purga era la mateixa data i hora.

Amb aquesta informació es començava a processar la rutina d'esborrat del sistema. Una còpia del missatge s'enviava ràpidament a un sector de la memòria escollit a l'atzar i s’encriptava. A la ubicació de memòria original en què s'havia situat el missatge s'escrivien zeros per esborrar tot rastre del missatge, llavors s'escrivien còpies corruptes d'altres documents al seu lloc. Un escaneig dels arxius mostraria documents i programes en el procés normal de ser sobreescrits. No quedava cap rastre del missatge original en la ubicació original. L'agent estava segur.

El missatge encriptat es transferia a través d'una sèrie de comptes i finalment acabava en un disc de dades que es llançava en una bústia cega. Un dels operatius d'Intel·ligència Especial de Loor el recollia i se l'enduia. El mateix Loor el desencriptava i el codificava. Es va dir que ho feia perquè els missatges d'aquest agent normalment haurien estat enviats directament a Ysanne Isard. El fet que ell hagués acabat amb una còpia significava que els canals normals de comunicació estaven tancats i ell volia assegurar-se que les demores no impedissin que es prenguessin les accions que aprofitarien la informació.

Si l'hi hagués enviat a cegues a Cor de Gel no estaria atrapat en aquesta trampa. Atès que la reunió tindria lloc en menys de tres dies, quedava oberta la pregunta de si el missatge li arribaria a Isard a temps perquè fes alguna cosa o no. Loor se sentia bastant confiat de què ella prendria accions per destruir el comboi, i el seu propi esquadró tenia suficient poder de foc com per triturar el comboi de vint naus sense problemes. Un parell de torpedes de protons destruiria a la majoria dels vaixells de càrrega, el que significava que una dotzena podia morir en la primera passada. Una altra andanada de torpedes incapacitaria o mataria a la resta, i els Ala-X podrien continuar amb els làsers per acabar amb els supervivents.

Probablement no era prou ostentós per a ella, però si els meus Ala-X estiguessin
marcats com les naus de l'Esquadró Murri, i els serveis de notícies havien estat plens d’exemples com perquè resultés fàcil fer els retocs d'últim minut perquè la pintura
coincidís, puc sembrar més discòrdia entre el poble i el govern rebel. A Cor de
Gel li agradaria això.

No obstant això, el problema amb fer això és que no l'ajudava a eliminar l'amenaça d’en Vorru.

Si en canvi, el segrestava cap a un altre sistema, tindria control sobre un gran embarcament d'un article vital. Encara que Vorru tenia ben controlat el mercat negre de bacta a Centre Imperial, havia d’altres mons que clamaven per la medicina. Si utilitzava aquesta suma correctament s’enriquiria. Delataria a Vorru als rebels, no al govern de Centre Imperial, sinó als governs constituents dels diversos planetes natals rebels, augmentant així la desconfiança entre ells i els dirigents de Centre Imperial.

O puc enriquir-me a mi mateix, comprar el meu propi món, i pagar-li una bestreta a Boba Fett perquè mati als meus enemics. Aquesta idea va fer somriure a Loor. La llista no seria llarga, però no seria una fàcil de completar. Un desafiament apropiat per a un home dels seus talents.

Loor va tancar els ulls i s’hi va fer un suau massatge a través de les parpelles. Tot i que
enriquir-se seria satisfactori, hauria de ser molt acurat. Matar Vorru i a Isard li proporcionaria plaer a curt termini, però havia de tenir cura amb la seva posició a llarg termini. El seu primer pas era garantir la seva supervivència, el segon maximitzar el seu potencial de poder. Capturar el bacta funcionava igual de bé per fer mal a la Rebel·lió que destruir-lo, però el deixava vulnerable a les acusacions d’Isard que no s'estava consagrant al seu deure de destruir la Rebel·lió. Podria fàcilment prendre la captura com un moviment per independitzar-se d’ella, i no li agradaria això.

Sempre puc argumentar que el volia per sortir de sota la influència d’en Vorru i res més. Dubtava que semblant argument el protegís de la seva fúria i la seva retribució quan ella s'assabentés del que havia fet. I sabia que ella s'assabentaria, només era qüestió de quant temps tardaria fins que ho fes. Si aconseguia mantenir-la en la ignorància per un mes, o hauria guanyat suficient poder com per no necessitar tenir-li por, o l'hauria fet matar.

Va comprendre una vegada més que només podria sobreviure si s’escapava d'ella. Això no em deixa cap alternativa.

Va començar a escriure un missatge acuradament. Li va explicar de les seves intencions d'usar el duplicat de l'Esquadró Murri per "eliminar" al comboi. Ja argumentaria després que hagués dit "destruir" si això era el que tenia intenció de fer. El temps era essencial, no puc revelar tot el pla, merament fer-li saber que m'estic encarregant del problema.

Va escanejar el missatge, llavors es va preparar per enviar-lo. Gairebé el va enviar immediatament, llavors va titubejar. No, si l'envio ara, seria possible que ella revoqués les meves ordres. Li donaré un dia d'avís. Per quan ella consideri el que passarà, ja estarà fet.

I Kírtan Loor faria un gegantí pas més a prop de la llibertat.

Següent