La Trampa de Krytos (XVII)

Anterior

17

Amb l'ajuda d'una vigorosa empenta del trandoshà, Còrran va volar a través de la porta
fosca. Incapaç de veure res, es va doblar sobre si mateix fent-se una bola i va esperar no aterrar de cap. Les seves canyelles van xocar contra alguna cosa dura, llavors va caure rebotant sobre la seva espatlla dreta abans de seguir rodant. Va colpejar amb més coses, la majoria de les quals van cridar, i totes les quals es van apartar, llavors es va frenar abruptament contra alguna cosa molt ferma.

Còrran va obrir els ulls i va distingir en la penombra el rostre somrient i barbut d'un home positivament enorme. Estava recolzat contra la cama i el maluc de l'home... clarament s’havia deixat caure sobre un genoll per aturar el trajecte d’en Còrran a través de l'habitació.

Còrran va sentir les malediccions murmurades per la gent que havia enderrocat al llarg de la seva trajectòria de vol.

L'home barbut es va posar dret i va ajudar a Còrran a fer el mateix.

-Una entrada impressionant.

-Em van ajudar a fer-la.

Còrran va tirar de les espatlles de la seva túnica de lona i va intentar acomodar-se-la en el seu lloc. El voluminós vestit li arribava fins als genolls. Les mànigues li arribaven a la meitat de l'avantbraç, però això era perquè la costura de l'espatlla començava molt més abaix de la corba dels seus deltoides.

Nu sota d'ella, Còrran se sentia una mica incòmode. Sabia que això era part de la guerra psicològica que els feia Isard a ell i als altres presoners... al negar-los robes humanes els negava una part de la seva humanitat.

L’homenàs va assentir.

-Ningú li cau bé al trandoshà. Sóc Urlor Sette.

Li va oferir la mà a Còrran. A Sette li faltaven els últims dos dits de la mà dreta però no semblava avergonyit d'això.

Còrran va correspondre la ferma encaixada de l'altre amb una altra forta.

-Còrran Horn.

-Encantat de conèixer-te -Sette va assenyalar cap a l'esquerra -. Anem, et portaré amb el Vell.

La veu de l’homenàs mostrava iguals quantitats de respecte i afecte, el que li va recordar a Còrran que solia anomenar "el Vell" a Gil Bastra.

Ha de ser el líder nominal aquí entre els presoners. Còrran va comprendre que ser llançat a la població general de Lusankya podia ser un altre intent d’Isard per fer-ho revelar informació que no li havia donat durant l'interrogatori. Atès que no recordava clarament el que havia dit realment quan havia estat interrogat químicament, no sabia el que ella podia intentar confirmar o descobrir. Fins on sé, això és una xarada elaborada. Hauré d'estar en guàrdia.

Urlor va guiar Còrran sortint de l'àrea propera a la porta i es va internar en el complex de cel·les.

Semblava haver estat excavat i perforat a la roca sòlida. Una gruixuda capa de pols cobria el sòl i s'aixecava com boirina al pas d’Urlor. Les parets i el sostre de roca irregular tenien piles de líquens lluminosos penjant d'elles. La llum color llima li donava a la pols una lluentor aterridora, i una tonalitat grisenca als que estaven al voltant.

Còrran va seguir a Urlor cap a una càmera lateral amb una entrada tan baixa que va haver d’ajupir el cap. En passar el llindar l’homenàs es va redreçar i es va apartar a un costat. De l'altre costat de l’habitació circular, aproximadament a sis metres de l'entrada, un home gran, de cabell i barba blanca estava assegut amb les cames penjant d'una hamaca teixida amb tires de les túniques de lona. Còrran immediatament va tenir la sensació d'haver vist abans l'home, o un holograma d'ell, però si aquest era el cas, havia estat feia molt de temps, i no podia identificar-lo.

-Senyor, aquest és Còrran Horn. Acaben de lliurar-lo.

L'home gran es va posar dret i es va redreçar la túnica, llavors va mirar a Còrran més
acuradament. Es va sentir com sota l'escrutini del seu primer instructor de simulacres de l’Acadèmia de la Força de Seguretat de Corèllia. L'efecte no era completament desagradable en la manera que reforçava el rol de lideratge en el que havia classificat el vell.

-Vine aquí, fill, deixa’m veure’t d’a prop.

Còrran va travessar l'espai entre ells i va sentir que Urlor el seguia per darrere, preparat per impedir-li fer cap mal al vell.

-Sóc de l'Esquadró Murri, un tinent.

-Tens l'aspecte d'un pilot... la mida, si més no. Antilles és un bon líder... suposant que Skywalker no estigui de nou a càrrec.

-No senyor, no ho està. Wedge Antilles segueix al càrrec, i ara és comandant.

L'ancià va assentir, llavors va aclucar els ulls i va mirar el rostre d’en Còrran.

- Ets de Corèllia?

-Sí senyor.

- Pot ser que jo hagi conegut al teu avi?

Còrran va arronsar les espatlles.

-El seu nom era Ròstek Horn. Treballava en la Força de Seguretat de Corèllia.

L'ancià va agitar el cap i es va tornar a redreçar.

-No, estava pensant en una altra persona, de les Guerres Clon. No recordo Ròstek Horn, encara que potser m'hagi trobat amb ell alguna vegada. És possible.

Malgrat el matís en la declaració de l'home, Còrran va sentir que estava sent educat en lloc d’indecís. Encara que l'edat li havia tornat el cabell blanc i li havia arrugat la pell, era
clar que les facultats mentals de l'home no patien els estralls de l'edat. L'ancià sabia exactament a qui s'assemblava Còrran, i també sabia que mai havia conegut l'avi d’en Còrran. Aquesta claredat mental va impressionar a Còrran, igual que l’educat matís i la fermesa de veu en la seva negació.

L'ancià li va oferir la mà a Còrran.

-El meu nom és Jan -va aixecar la mirada cap a Urlor -. Malgrat el que ell et digui, aquí no hi ha rangs. Això era per quan érem persones. Ara només som aquí.

-Encantat de conèixer-lo, senyor -Còrran va estrènyer la mà de l'home i va trobar que li estrenyia la mà fermament tot i que la seva era una mica ossuda.

Jan es va tornar a seure a l'hamaca.

- Dius que Antilles finalment ha acceptat una promoció?

-Sí senyor.

-Sempre em va semblar un home sensat. Té material per ser un bon oficial. I qui està al comandament de la flota?

Còrran va titubejar durant uns moments abans de respondre.

-No estic segur de quant vol que parlem, senyor.

Un somriure es va estendre per la cara d’en Jan.

-Molt bé, fill meu. Si estàs aquí és perquè Isard t'ha tret tot el suc com l'aranya que és, però és bo ser previngut -Va abaixar la mirada -. És només que alguns de nosaltres hem
estat aquí des de Yavin i, bé, ens preguntem com està anant la guerra. Al llarg del temps han vingut d’altres que ens van explicar molt. Sabem, per exemple, que l'Emperador ha mort i amb ell una altra Estrella de la Mort. Tots sabem sobre els ssi-ruuk. Però les notícies han estat força disperses en l'últim any i mig... tu ets el primer militar que no és IMP que acaba aquí des de llavors. Els pocs civils que han estat aquí han estat interessants, però el seu coneixement de com li va a la Rebel·lió ha estat filtrat per les fonts de notícies IMP.

Urlor va posar una mà pesada a l'espatlla dreta d’en Còrran.

-Els IMP volen fer-nos creure que l'Esquadró Murri és mort i desaparegut. Va morir en un lloc anomenat Borleias.

-Naturalment, en el somni alcohòlic d'algun IMP -Còrran es va tombar, apartant-se de l’agafada d’Urlor, per poder veure tots dos homes al mateix temps -. L’Esquadró Murri va rebre un cop molt dur a Borleias, però més pel producte de males dades d'intel·ligència que per qualsevol cosa que els IMP haguessin fet. Però, el fet és que menys d'un mes després que vam ser ferits, vam tornar i li van arrabassar Borleias als IMP. I, des d'allà, vàrem preparar la invasió de Coruscant.

El seu somriure es va eixamplar mentre s’omplia d'orgull.

-L’Esquadró Murri va anar a Coruscant i se les va enginyar per fer caure els escuts. No
recordo molt, però sé que la nostra flota va arribar i que jo vaig ser evacuat per Isard quan ella va fugir del planeta, així que suposo que ara la Nova República governa Coruscant. És nostre.

-És seu perquè nosaltres li vam deixar.

Còrran va mirar a la dreta, cap a la porta, i va veure un home obès passant ajustat a través d'ella. La túnica, que era negra igual que el seu esclarissat cabell, amb prou feines podia contenir el volum de l’home. Els seus ulls marrons es van inundar de fúria per un segon, llavors es van suavitzar mentre es redreçava i tirava de la punta de les seves mànigues.

-Vostès van heretar un món malalt, un món moribund.

Jan va inclinar el cap en direcció al pesat home.

-Aquest és el General Evir Derricote, era al servei imperial. És l'imperial de més alt rang entre nosaltres.

Còrran va comprendre immediatament que una raó secundària per la falta de títols entre els presoners rebels era per diferenciar-se més dels IMP a Lusankya.

-Sóc Còrran, i vaig estar a Borleias.

-Llavors m'has vist aixafar la petita flota invasora que van enviar contra mi.

-Sí, ho vaig fer, i vaig perdre amics en aquella batalla -Còrran va tancar un puny i el va llançar cap al cap en forma de bala d’en Derricote, però mai va arribar a colpejar-lo. Urlor es va llançar cap endavant, va agafar a Còrran pel coll de la túnica, i va estirar-lo cap a enrere. Els peus d’en Còrran van deixar el sòl i la lona li va raspar la pell de les aixelles mentre l’homenàs l'aixecava -. Ep! Això fa mal!

Urlor va parlar en veu ferma.

-Aquí hi ha una regla... si colpegem als IMP, el personal colpeja al Vell.

El que gairebé faig. Còrran es va quedar bocabadat com si volgués permetre que la sensació retorçada en el seu estómac pogués escapar. Va assentir una vegada i Urlor el va baixar. Còrran es va tornar cap a Jan i va inclinar el cap.

-No deixaré que passi de nou.

-És bo tenir temperament, Còrran -Jan va tossir lleugerament sobre la seva mà -. El general va ser el que ens va explicar de la derrota de l'Esquadró Murri a Borleias. Va deixar fora el seu aparent retorn i posterior victòria.

Derricote va esbufegar.

-Si jo hagués seguit a Borleias s'hauria vessat molta més sang rebel.

-Ho dubto. Vam localitzar el generador d'energia del complex de Biòtica d’Alderaan i
vàrem tallar el conducte que enviava energia auxiliar als seus generadors d'escuts i canons iònics. Un grapat de TIEs van sobreviure al nostre segon assalt, i aquests pilots es van rendir quan van tornar a casa i van trobar que la seva base estava a les nostres mans -Còrran va arronsar les espatlles -. I pel que fa a Coruscant, el fet que usis la paraula "heretar" descriu el que vam fer, bé, significa que ara el món és nostre. Pot estar malalt, però està millor a les nostres mans que el que mai va estar en les seves.

-Dubto que els moribunds pensin això.

-Jo dubto que els moribunds culpin als rebels pels seus problemes.

Derricote va arronsar les espatlles, i un calfred va recórrer la capa de greix de la seva part mitjana.

-No m'importa a qui culpin. Quan s'escrigui la història, això no serà més que una pertorbació momentània de l'èpica de l'Imperi.

Jan es va gronxar fins a posar-se dret.

-Això ho determinaran els historiadors, oi, General?

-Quan surti i escrigui les meves memòries, parlaré bé de tu, Jan -Derricote va ajupir el cap i va tornar a lliscar el seu cos a través de la porta. Però es va aturar a mig camí, i per un moment Còrran va pensar que es podria haver quedat encallat, però el gras es va tombar per tornar a mirar Jan -. Abans que m'oblidi per què vaig venir aquí, hi ha una remesa llesta.

-Gràcies. Faré que Urlor organitzi una partida per ajudar-te a decantar-la –Jan va inclinar el cap en direcció a Urlor i l’homenàs es va ajupir per ajudar a Derricote a passar per la porta, llavors va sortir seguint-lo. L'ancià va somriure -. El general és una addició recent a la nostra població, però és útil amb els seus coneixements de biòtica. Se les hi ha arreglat per fermentar aquí una cervesa relativament suau, proporcionant un plaer prohibit que molts de nosaltres havíem oblidat.

- Vostès confien en ell i en beuen?

Jan va arronsar les espatlles.

-Ell beu tant que si fos letal, portaria molt de temps mort. Tot i sentir-se orgullòs del seu servei imperial, sembla estar una mica perplex per haver estat tancat aquí. Ell creia que havia complert amb els paràmetres d'un projecte per a Cor de Gel, però ella no va estar d'acord i aquí està.

Còrran va assentir.

-Comprenc la seva confusió. Jo tampoc sé perquè sóc aquí.

-Podria ser temporal. Tenim molta gent transitòria que és transferida en grans grups.
El trànsit que arriba i part de Lusankya sembla ser relativament rar.

-Aquestes no són bones notícies. Si aquest lloc és realment un planeta apartat, les possibilitats que siguem rescatats per l'Aliança són diminutes.

Jan es va tocar els nusos en el cordó de lona trenada que usava per lligar-se el cabell.

-He estat aquí per, fins on puc determinar, set anys, i encara no m'ha trobat ningú -El seu riure era càlid i natural, i no estava tenyit pel tipus de bogeria que Còrran havia sentit en el riure de Derricote -. Sempre hi ha un demà.

-Correcte -Còrran va sospirar i va recórrer la petita càmera amb la mirada -. Urlor em va informar d'una regla. Hi ha altres?

-Fem el que ens diuen quan ens diuen que ho fem. Les racions no són gran cosa però tampoc ens maten de fam. Són productes estacionals però no prou peculiars com perquè puguem determinar on som. Crec que mantenen un complex agrícola per abastir-nos, encara que cap de nosaltres ha estat allà per veure-ho. Suposem que hi ha presoners de menor grau que són usats per mantenir-lo, però nosaltres estem en el nivell més profund, que té més seguretat. Almenys això creiem. Podria ser que hi hagi alguna cosa més severa, però no l’he vista.

- Què ens fan fer?

-Treballs forçats molt intensos -va dir l'ancià amb un sospir -. Converteix roques grans en roques petites, les roques petites en grava, i moure la grava d'un punt a un altre. És dolorosament i adormidorament avorrit, dissenyat per aixafar les esperances i fer que els dies es confonguin entre ells. Torna bojos a alguns homes.

Còrran va baixar la veu.

- Algú ha escapat alguna vegada?

-No tan bojos, fill.

- Ningú ho ha intentat?

-Pocs ho han intentat, ningú ho ha aconseguit.

-Fins on tu saps.

Jan va obrir la boca com per dir alguna cosa, i la va tornar a tancar.

-Fins on jo sé... has encertat. De qualsevol manera, ningú ho ha aconseguit des que
sóc aquí.

Còrran va arrufar les celles.

- Han portat de tornada als que ho van intentar?

-Algunes parts d'ells si més no -L'ancià va assenyalar vagament cap a l'interior de les
cavernes -. Els IMP tenen una càmera en la que guarden els cranis i algunes altres relíquies dels seus morts. Nosaltres portem als nostres en secret a les mines on treballem i els enterrem.

- Així que és impossible escapar?

Jan li va fer l'ullet al mateix temps que baixava la veu a un murmuri conspirador.

-Mai vaig dir que fos impossible, només vaig dir que mai s'ha fet amb èxit.

Còrran va riure en veu baixa.

-Sóc de l'Esquadró Murri. Impossible és el que fem, i èxit és el que aconseguim.

Jan li va donar un copet a l'espatlla.

-Ara crec que és una pena que no hagi conegut al teu avi. Amb un nét com tu, estic
segur que ens hauríem portat molt bé.

-Tinc la sensació que té raó, senyor -Còrran va assentir solemnement -. I com el seu
nét, faré tot el que pugui per escapar i sortir d'aquesta roca.

L'ancià va somriure.

-Des del primer moment en què et vaig veure, Còrran Horn, d'alguna manera vaig saber que no podia esperar menys de tu.

Següent