Epíleg
Si hi havia una part d'ell que no li
feia mal, Còrran Horn no podia anomenar-la. La seva queixa principal provenia
de les seves espatlles. Podia sentir els lligams que sostenien els seus braços
sobre la base de la seva esquena exercint una pressió constant per ajuntar els
colzes. Enfundaven els seus braços en metall des de les puntes dels dits fins
als colzes i eren del tipus de ceps on l'ús era considerat il·legal per Seguretat
de Corèllia.
Es va trobar a si mateix jaient en
la foscor, sobre el seu estómac, en un prim catre d'alguna classe. Estava nu,
excepte per les lligadures, i l'habitació estava lleugerament freda. Una feble
vibració, amb prou feines perceptible, travessava el catre produint un brunzit
baix que, depenent de com girés el cap, podia sentir ocasionalment. Va forçar
els seus ulls per determinar si hi havia alguna cosa que pogués veure, però el
va frustrar l'absència absoluta de llum.
Còrran va trobar que els seus
pensaments divagaven, cosa que el va fer pensar que havia estat narcotitzat.
Aquesta sensació, juntament amb els lligams, la seva nuesa, i la foscor, el va
portar a la ineludible conclusió que havia estat capturat per l'Imperi. La
foscor i les drogues el mantenien desorientat. La seva nuesa el posava a la
defensiva, o se suposava que ho havia de fer. Va recordar un seminari
d'entrenament de Seguretat de Corèllia sobre els mètodes utilitzats pels
segrestadors per mantenir les seves víctimes desequilibrades i es va poder
reconèixer com l'objecte de semblant tractament.
El fred en l'aire i la vibració
suggeria que estava en una nau estel·lar que s'allunyava a través de
l'hiperespai cap a algun destí o un altre. Sabia que els IMP estarien fugint de
Coruscant, però per un moment no tenia cap idea de per què. Llavors va recordar
que la flota de l'Aliança havia arribat a Coruscant. Si ells estan corrent,
nosaltres estem guanyant. Va arrufar les celles. Però si guanyem, per què sóc el seu presoner?
Va intentar recordar el que podia
dels seus últims moments a Coruscant. Havia perdut el control del seu Caçador
de Caps i l'anul·lació manual no funcionava. Llavors s'havia encès una llum a
la consola que indicava que la unitat de compensació d'acceleració havia deixat
de funcionar. La nau es va donar la volta en un gir d'altes forces-g i ell no
recordava res més. Sense compensació d'acceleració, vaig sentir tot l'efecte
del gir. No va arribar sang al meu cervell i vaig quedar inconscient.
Còrran va girar cap al seu costat
esquerre, llavors es va portar els genolls al pit. Es va balancejar una mica i
se les va enginyar per aixecar-se sobre els genolls. El món va començar a girar
immediatament, una sensació que empitjorava per la foscor absoluta que no li
permetia mirar cap enlloc, ni li donava res per ocupar la seva atenció. Va
baixar el cap i el va recolzar al catre, però va refusar a deixar-se caure de
nou. No importava que se sentís terriblement malament, havia aconseguit
posar-se de genolls i es refusava a retrocedir de nou a la seva panxa.
Les llums es van encendre brillants
en un instant, apunyalant el seu cervell de dolor. Va sentir el soroll d'una
porta obrint-se i l'acurat i deliberat so de passos sobre la gelosia de metall,
però no va fer cap esforç per mirar en la direcció del so. Es va negar a mirar,
part d'ell sabia que l'individu havia desitjat fer una entrada, i es va
felicitar per la seva moderació.
Va esperar fins que el so dels
passos s'aturés abans d'aixecar lentament el cap. Va mantenir els ulls gairebé
completament tancats, deixant que les pestanyes i les llàgrimes acumulades en
els seus ulls el protegissin de la llum. De cua d'ull dret va veure una taca de
vermell, així que lentament va dirigir el cap cap a ell i va mirar. Fins i tot
abans d'arribar a veure els ulls desiguals, va saber qui era i va esperar
contra tota esperança que ella no fos més que una invenció de qualsevol que fos
la droga que li havien donat.
Les primeres paraules d'ella van ser
fredes i sostingudes, acolorides amb només un suggeriment de curiositat.
-Esperava que fossis, d'alguna
manera, quelcom més formidable.
-Les robes fan l'home -va dir ell.
Si més no va pensar que ho va dir.
Va sentir un so sortint de la seva boca, una mena de grall aspre que semblava
més proper al hutt que al bàsic. Si li quedés una mica de saliva per
borbollejar en la seva gola, mentre parlava definitivament hagués estat pres
per un hutt.
-Ah, l’infame mordacitat dels Horn.
Còrran va obrir més grans els ulls i
va girar sobre els seus genolls per enfrontar-la.
-Ho vaig deixar gairebé tot a
Coruscant Lliure.
Ella va aixecar les mans i va
aplaudir educadament.
-Em sorprèn que un home en la teva
condició pugui fer broma -Es va aclofar i amb la mà oberta li va donar un cop a
la cara que ell mai va veure venir -. Em sorprèn que un home en la teva
situació vulgui fer broma.
Còrran es va passar la llengua pel
llavi partit.
-Tinent Còrran Horn, flota de
l'Aliança, Esquadró Murri.
Ysanne Isard estava dreta una altra
vegada però ell no es va molestar a seguir-la amb els ulls.
-Molt bé, desafiament. M'agraden els
reptes.
-Si això és veritat, trobaràs tots
els que vulguis a Coruscant.
-Sí, potser ho faci. No obstant
això, això tant t’hi fa -La seva rialleta baixa va omplir l'habitació i la va
fer semblar encara més freda-. Li deixaré saber que les seves forces rebels de
fet ara tenen el control de Centre Imperial. El que han descobert, encara que
no saben la profunditat del problema, és que Centre Imperial és un món
enverinat, un món malalt. És un forat negre del qual ells no podran escapar.
Veritablement han mossegat més del que possiblement puguin mastegar i
s'ennuegaran fins a la mort per això.
-No em sento inclinat a acceptar la
seva paraula en tot això.
Còrran va posar en la frase tant
desdeny com va poder, però el que ella va dir el pertorbava. Shiel, Nawara Ven
i Portha havien emmalaltit tant que no van poder participar en l'acció final de
l'esquadró. No pensava que ningú pogués deixar anar deliberadament cap mena de
plaga en un món, però clar que no havia pensat que ningú faria servir una arma
que destruís planetes sencers contra un món habitat. L'Imperi havia fet
l'últim, així que utilitzar un agent biològic per destruir a la gent i deixar
intacta la infraestructura del món només semblava com un refinament econòmic de
la doctrina imperial.
-No vull ni m'importa que cregui en
el que jo dic. Al final el que pensi és immaterial per a mi. El tinc, vostè és
meu, i faré amb vostè el que em sembli apropiat.
Còrran va aixecar el cap tot i el
dolor.
- Què li vas fer a Tycho Celchu per
aconseguir que em traeixi? Ell va ser el que et va donar els codis de la meva
nau. Així és com em vas atrapar.
Ella el va mirar cap avall i va
estrènyer els ulls.
-Oh, molt bé, Horn, molt bé. Jo, per
descomptat, negaria això però les últimes notícies de Centre Imperial són que
Tycho Celchu ha estat arrestat per Intel·ligència de l'Aliança amb càrrecs de
traïció i assassinat. Específicament, el teu assassinat.
-Difícilment una injustícia, donades
les circumstàncies.
-Potser no, però trobaré una forma
d'aprofitar-ho. Vostè serà retornat després que l'hagin declarat culpable i
l’hagin executat. La seva injusta mort debilitarà les consciències i soscavarà
la il·lusió de superioritat moral de la Rebel·lió.
-Jo els diré la veritat.
-L'única veritat que vostè sabrà és
la veritat que jo li doni -El somriure d’Isard va lliscar cruelment cap a la
seva cara -. Anem de camí a Lusankya, al meu taller privat per a la gent com
vostè. Per quan hagi acabat amb vostè, la seva ment serà meva i el desig del seu
cor serà el que jo vulgui.
Còrran va agitar violentament el
cap, esperant que el dolor fos suficient per fer-lo perdre el sentit. No ho va
ser.
-Jo mai trairé els meus amics.
Ella va riure de nou.
-He sentit aquesta declaració moltes
vegades abans i sempre sona tan dolça. Els trairà, Còrran Horn, així com Tycho
Celchu el va trair. Vostè serà l'instrument de la mort de l'Esquadró Murri i
donarà un poderós cop contra la incerta unitat de l'Aliança. Quan hagi acabat
amb vostè, petit home, es tornarà l'instrument de la venjança de l'Emperador i
res ni ningú podrà aturar-ho.
Fi
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada