La Trampa de Krytos (XV)

Anterior

15

Va ser probablement en un lloc com aquest que l'Esquadró Murri va planejar la conquesta de Centre Imperial. Kírtan Loor va ajupir el cap per passar sota una sèrie de canonades humides i cobertes de floridura i va seguir a la seva guia cap a les entranyes oxidades de Centre Imperial. Loor havia estat portat a un lloc més profund a la ciutat que cobria el planeta del que hagués cregut possible, llavors havia avançat diversos quilòmetres més a través d'un laberint calorós que el feia imaginar-se que havia passat a través del nucli del planeta i ara seguia un camí ascendent per l'altre costat.

L'operatiu d'Intel·ligència especial que el portava a través del laberint va doblegar cap a l’esquerra i va passar per una obertura oval oberta a la paret del túnel d'accés. A primera vista, l’obertura semblava com si hagués estat tallada a cops de destral de la paret, però quan Loor es va agafar de la vora mentre s'enfilava a través del forat, les estries que va sentir li van fer preguntar-se si el ferrocret no havia estat rosegat. Si no trobo una forma d’utilitzar-la, no vull saber què va ser el que va mastegar aquest forat.

L'àrea buidada en la qual va emergir Loor feia pudor a òxid, aigua estancada i floridura. Els pocs tolls que hi havia tenien una pel·lícula oliosa que emetia una lleugera fosforescència. La llum tènue suplia els reflectors temporals que els operatius havien disposat per mostrar-li la seva bigarrada col·lecció de lliscadors aeris. En conjunt, la mostra no tenia res d’especial, i era poc probable que cridés l'atenció de qualsevol que no fos un lladre d’aerolliscadors veritablement desesperat.

I que s'anava a sorprendre per allò que trobaria.

Els aerolliscadors estaven ratllats i abonyegats, eren de variades antiguitats i models, i
havien estat acuradament modificats pels operatius per transformar-se en mitja dotzena de bombes voladores. Els espais buits en el xassís havien estat emplenats d'explosius.
Dissenyats per volar a control remot des d'un altre aerolliscador, s'estavellarien com torpedes de protons contra diversos establiments de dipòsit de bacta distribuïts arreu del món.

Un operatiu es va acostar a Loor, sense poder dissimular el somriure burleta que apareixia a la cara quadrada.

-Com podeu veure, estem preparats per partir en qualsevol moment. Hem acabat la nostra inspecció electrònica inicial dels blancs i els hem trobat negatius en tàctiques i equips contra artefactes a control remot.

-Molt bé.

Feia molt temps que l'Imperi havia perfeccionat les mesures preventives que havien de
prendre contra les bombes que poguessin detonar per control remot. La més fàcil consistia a emetre senyals forts en una varietat de freqüències de comunicador del tipus que usarien els terroristes rebels per detonar les bombes, fent-los explotar prematurament mentre les bombes encara estaven en poder dels atacants. Al transmetre des de lliscadors aeris que patrullaven àrees hostils, havien arribat fins i tot a detonar els explosius en fàbriques que Intel·ligència sospitava que existien, però no havia pogut precisar la seva ubicació per a un atac més quirúrgic. El dany que les bombes van infligir als innocents en l'àrea s'havia vist com un càstig just a la gent que mai havia informat que hi havia rebels que treballaven a l'àrea.

Encara que no havien pogut detectar tàctiques anti-control-remot similars en les àrees dels dipòsits de bacta, la gent de Loor havia decidit no detonar les bombes per control remot.

Portar l’aerolliscador fins a la seva posició i deixar-lo allí el temps suficient perquè l'equip que el va preparar s'allunyés, deixava una finestra per al descobriment i desactivació. Encara que aquesta finestra fóra petita, sentien que era massa arriscat; tenien la intenció d'atacar diversos llocs en una ràpida successió, i si les forces rebels descobrien una bomba i enviaven una advertència, els altres atacs serien més difícils. A més, el fet que no haguessin pogut detectar cap equip anti-control-remot en els seus recorreguts de reconeixement podia explicar-se com res més sinistre que algú s'hagués oblidat d'encendre els dispositius aquell dia.

El pla que havien escollit era en realitat bastant simple. Els remolcadors lliscants comercials eren una cosa que es veia sovint en Centre Imperial, portant lliscadors aeris i terrestres als tallers mecànics. Usant un raig tractor i un enllaç de control remot esclau, els tècnics de reparació portaven els lliscadors regularment per tota la ciutat. Fer servir un remolcador lliscador per portar el vehicle fins a l'àrea, i llavors fer que algú el volés per control remot fins a l'edifici, semblava una forma neta de descarregar les bombes. Atès que l’enllaç de control remot esclau era d'ús comú en aquest tipus de vehicles, no podien fer-li interferència sense causar dotzenes de desastres legítims, així que Loor sabia que el seu mètode de transport estaria fora de perill d'interferències.

S'havien posat detonadors de contacte en diversos panells i para-xocs de cada vehicle.
Els explosius esclatarien quan els detonadors fossin comprimits per la força d'un aerolliscador xocant contra un edifici. Encara que una col·lisió de front amb un altre aerolliscador a una velocitat considerable podia fer explotar la bomba, les probabilitats que això succeís eren relativament petites. De tota manera, la quantitat d'explosius que portava el vehicle significava que qualsevol explosió en el veïnatge general del blanc causaria un dany considerable i, si no destruïa al dipòsit de bacta, si més no faria que la distribució es tornés més difícil.

L'operatiu el va mirar a l'expectativa.

- Quan rebrem el senyal per començar?

Loor va mirar el seu cronòmetre de canell.

-Els rumors diuen que Mon Mothma va a anunciar els detalls del pla de distribució de bacta aprovat pel Consell Provisional en unes catorze hores. Estic dubtant si hauríem d'usar aquests vehicles per interrompre el seu discurs, o deixar que l'anticipació pública s'acumuli per un dia abans d'atacar.

Loor va parlar en to tranquil, com si la decisió que s'havia de fer fóra de poca importància. Ell preferia actuar abans en lloc d'esperar, però estava bastant segur que Ysanne Isard preferiria que esperés. Fins ara no havia rebut cap resposta d'ella sobre el seu pla...,sobre cap dels seus plans. Això significava que la decisió era veritablement d'ell, però sabia que no l’havia de prendre fins a una hora o dues abans que l'atac tingués lloc.

L'agent d'intel·ligència va arrufar les celles.

-Poseu-vos en contacte amb mi a través d'una línia segura tres hores abans de l'hora
programada per al discurs de Mon Mothma. Assumeixi que l'operació serà durant el seu discurs. Quan em truqui, cancel·li l'atac i li donaré la nova data, o li donaré el senyal de procedir. Si no es pot posar en contacte amb mi, segueixi endavant.

-Molt bé, senyor -L'operatiu va alçar una mà en direcció als aerolliscadors-. Si vostè vol inspeccionar el nostre treball...

Loor va agitar el cap.

-Vostè ha estat molt eficient en el passat, Capità. No veig cap raó per dubtar ara de la seva qualitat.

-Gràcies.

-És clar -va dir Loor somrient lentament -. I parlant d'eficiència, la seva gent es va ocupar de Nartlo, oi?

-Com vostè va ordenar, senyor.

-Excel·lent.

-Sí senyor. Faré que algú el porti de tornada, senyor.

L'operatiu va fer senyals que s'apropés a un dels seus homes de robes senzilles i Loor va seguir en aquest operatiu a través d'una altra sortida del búnquer subterrani. Loor va trobar que aquesta ruta era menys odiosa, i l'ús d'una sèrie de turboascensors va fer que tornar a les regions més hospitalàries de la ciutat portés menys temps. Després de separar-se de l’operatiu, Loor es va obrir camí cap a la part superior de la ciutat. Mirava constantment al seu voltant i el camí que havia seguit a la recerca d'algun signe de què l’estiguessin seguint, però no en va trobar cap.

La perspectiva de destruir el subministrament de bacta dels rebels el complaïa, però no per les raons que suposaria la majoria dels rebels. Que la destrucció del bacta causaria la mort de milions o fins i tot bilions no li causava cap plaer. Encara que semblés estrany, fins i tot per a ell mateix, les seves vides no significaven res. Atès que no els coneixia, només eren números, i a Kírtan Loor els números mai l'havien emocionat.

Destruir el bacta seria una victòria en la guerra que estava lluitant contra la Rebel·lió. Ell i la seva gent estaven en inferioritat numèrica, d'armament i de recursos, però estaven guanyant. Fins ara havien atacat quan i on ho havien desitjat. El sol fet que fossin capaços de formar una armada de bombes a Centre Imperial sense ser detectats era un triomf en la seva batalla contra les forces del General Cracken.

Curiosament, Loor va comprendre que estava jugant a un joc de mort sobtada, i que la seva mort era més probable que la dels seus adversaris. De tota manera, ara comprenia el secret que feia que els rebels seguissin endavant. Ells havien estat els insectes que picaven repetidament al maldestre gegant que era l'Imperi. Sí, el gegant els havia clavat cops de mà, i els havia ferit seriosament, però mai va poder matar-los a tots. El desafiament que havien mostrat cap a l’Imperi ara li bullia a les venes, i encara que no li feia creure que era immortal o impossible d’aturar, li inspirava un desig de fer més i més per turmentar el seu enemic.

També sabia que els seus esforços no restablirien l'Imperi. Aquest no era l'objectiu que
Ysanne Isard tenia en ment quan el va deixar a Centre Imperial com a líder d'un moviment pro-Palpatine. El que estava fent debilitaria la Rebel·lió i permetria que altres forces la fessin miques. No importava si aquestes forces incloïen que un senyor de la guerra com Zsinj s'obrís pas per la força fins a Centre Imperial i el conquistés, o eren el producte d'algun altre complot que Cor de Gel sens dubte estava planejant. Isard volia destruir la Rebel·lió, i ell estava disposat a ajudar-la a aconseguir aquest objectiu.

Va somriure. Li havien donat una gran responsabilitat, i el seu èxit crearia un buit de poder al cor de l'Imperi. Isard sostenia que el seu objectiu no era la resurrecció de l'Imperi, sinó la destrucció de la Rebel·lió, de tota manera, li semblava obvi que la recreació de l'Imperi seria una conseqüència natural de l'eliminació de la Rebel·lió. Si feia les coses bé, quan la Rebel·lió es col·lapsés, ell estaria en posició d'ajudar a restaurar l'Imperi. Encara que sabia que no li convenia convertir-se en un rival directe de Cor de Gel, també sabia que ella no viuria per sempre.

Tampoc jo, però si visc més que ella, el tron ​​de l'Emperador podria quedar disponible per a mi. Va mirar cap avall i va veure un brillant residu fungós que semblava canviar de color mentre el mirava. Immediatament va desitjar tornar al seu niu d'àguila i rentar-se la pudor dels sectors inferiors de Centre Imperial, va treure un comunicador de la seva butxaca i va cridar a un dels seus guàrdies perquè el passés a buscar amb el seu aerolliscador.

Loor va fer quant va poder per netejar-se el fang de les sabates contra el costat d'un edifici, però estava aferrat amb tenacitat. Va somriure per a si mateix pensant que aquesta era veritable escòria rebel. No va fer cap progrés en la seva batalla contra ella i es va preguntar si un sabre de llum podria fer-li mal. Va concloure que no ho faria al temps que el seu aerolliscador pujava fins anivellar-se amb la vorera i la porta del darrere de tipus ala de gavina s'obria cap amunt.

Loor es va encaminar cap al compartiment de passatgers i es va parar en sec. Endins, arraulit a la cantonada, hi havia un home petit de cabell blanc que l’apuntava amb una pistola blàster.

-Em sap greu, em vaig equivocar lliscador. Error meu.

-No és un error. Pugi -va dir l'home amb un sospir -. Pugi o la resta de la meva gent el
pujarà.

Sense cap altra opció, Loor va entrar al vehicle i es va doblar sobre un dels seients auxiliars. La porta es va tancar darrere seu, deixant-los a tots dos sols a l'interior fosc del lliscador. Loor va aixecar les mans i va agafar les corretges de seguretat.

- Cal que em posi això, Moff Vorru?

Fliry Vorru va inclinar cortesament el cap.

-Magnífic, agent Loor. Espero que aquest no sigui un viatge agitat, però aquí a Centre
Imperial les coses es poden posar turbulentes.

-Ho he notat.

-Estic segur que ho ha fet -Vorru va recolzar la pistola blàster al seient al seu costat,
llavors va tirar de les línies grises en els punys del seu sac color blau fosc-. I ja no sóc un Moff, només un coronel en la Milícia Popular de Centre Imperial.

-És un uniforme molt elegant. Estic segur que ho farà lluir molt bé quan ofereixi una conferència de premsa per anunciar la meva captura -Loor va intentar forçar un somriure a la cara, però no semblava que valgués la pena -. Un gran cop per a vostè.

-Sí, podria ser -Vorru va badallar de manera exagerada -. La pregunta segueix sent si és necessari o no.

- Com ha dit?

-Vostè em presenta un problema, agent Loor. El seu Front Contrainsurgència Palpatine és una de les raons per les que la meva milícia va ser creada. Mentre vostè sigui una amenaça, el Consell Provisional em necessita. Sense vostè, tot el que podem fer és anar rere petits distribuïdors del mercat negre i altres criminals.

-Als que ja controla de totes maneres.

-Sobreestima les meves habilitats.

Loor va aixecar una cella.

- De debò? Ha pogut trobar-me bastant ràpid.

Vorru va arronsar les espatlles.

-Més per casualitat que per qualsevol altra cosa. Estava en el procés de consolidar el meu domini en el mercat del bacta i tenia a Nartlo sota observació, ja que ell tenia una font que no podia identificar. La gent de vostè estava sota observació de la meva gent quan van anar a visitar-lo ahir a la nit. Continuàvem vigilant-lo i ens van guiar fins en aquest vehicle. Per cert, la seva gent és bona disfressant-se, el cabell ros i la barba el separen a vostè de la seva semblança amb Tarkin. Canviar l'aparença d'un vehicle no és tan simple.

L'home va somriure.

-No tenia idea de a qui havíem trobat fins que vàrem verificar el registre d'aquest vehicle. El registre és completament benigne i ordinari, amb un arxiu de dades sense el més mínim signe de manipulació. Això em va indicar que el registre s'havia fet en els ordinadors per mitjans legítims, i això significa Intel·ligència Imperial. Des que vostè va tornar a Zekka Thyne en contra meu, m'he fet el costum d'esbrinar sobre les seves activitats, i quina sorpresa, l’he trobat aquí.

-Espero no defraudar-lo.

-És possible, però ja ho veurem -va dir Vorru arrufant les celles -. Normalment no hagués anat per vostè tan aviat, però Nartlo em va indicar que li havia donat les ubicacions dels dipòsits de bacta de la República. Això em va fer sospitar de seguida, ell deia que vostè era només un traficant de bacta, però aquests centres de contenció són un blanc massa temptador per a l’FCP. Vaig intentar esbrinar si Nartlo m'estava mentint, però vostè s'hi havia anticipat.

Loor va somriure.

-Va usar skirtopanol en ell.

-Sí, i les convulsions van ser bastant desagradables.

- Convulsions? Hmmm. Li vam donar una mica de lotiramina i li vam dir que li impediria que se li encomanés el virus Krytos. Vaig incloure estrictes instruccions de dosificació. Per tenir convulsions ha d'haver pres quatre vegades la quantitat recomanada.

-Alguna gent suposa que si una píndola és bona, més són millors.

- Va morir?

-Hemorràgia cerebral.

-Era útil, per això no el vam matar directament. La lotiramina hagués fet que l’interrogatori dels rebels fos més difícil, i una mica de la informació que tenia sobre la meva operació els hagués fet sortir en tota classe d'adreces equivocades.

Vorru va assentir.

-Encara que va dir no saber res sobre el pla d'atacar els dipòsits de bacta, això és el que anava a fer, veritat?

Loor va mirar al voltant del compartiment de passatgers.

-Hauria pensat que el General Cracken hauria recorregut a un mètode d'interrogatori més professional.

-Ho hauria fet, i ho farà, si vostè decideix no col·laborar amb mi -Vorru va creuar les cames i va pessigar la ratlla dels seus pantalons -. Si no obtinc respostes de vostè, li diré a Cracken que he descobert un complot per atacar els centres actuals. Ell posarà en acció precaucions que impediran el seu èxit contra les noves ubicacions. Vostè perd i jo guanyo.

- I vostè té un pla que donarà un altre resultat?

Vorru va somriure.

-Atacarà els blancs que jo li digui i els atacarà quan jo vulgui que els ataqui. No és que no tingui una certa simpatia per la seva guerra contra la Rebel·lió, només vull matar a un altre mynock més amb un sol tir de blàster.

Per descomptat, deuria d'haver estat obvi. Loor va assentir.

-Vol aconseguir el que el Príncep Xízor no va poder.

-Xízor confiava massa en les seves habilitats personals i no prou en l'habilitat de llegir als altres.

-En haver convertit al Sol Negre en la Milícia Popular, estarà en posició per assumir el
poder si la Rebel·lió flaqueja.

-Però no vull veure fallar a la Rebel·lió. Només vull veure fallar el lideratge de la Rebel·lió. Manipular i apaivagar als bothans, frustrar als alderaanians fins fer-los alienar als altres humans recordant-los constantment que el seu món va ser un màrtir de la Rebel·lió, deixar que el mercat negre porti a la fallida a la República perquè algú amb reserves monetàries vingui a oferir el seu suport...

-I aquest serà a vostè.

-És clar -Vorru va assentir -. Ysanne Isard pot haver injectat el virus Krytos en Centre Imperial, però els rebels van injectar en Centre Imperial un virus més letal: a mi. Em
van veure com algú que podia frenar la depredació d'aquí en el baix món, però es van oblidar que el mateix Emperador algunes vegades em va veure com un rival per al poder. El que ells van oblidar, jo mai ho vaig oblidar. Ara que l'Emperador és mort i jo sóc aquí en el seu món.

-I la pregunta per a vostè, Agent Loor, és aquesta: com vol destruir la Rebel·lió? Vols volar-la en trossos, o desencaminar-la fins que emmalalteixi i mori? El que trobarà creixent en el seu lloc, l'hi asseguro, serà del seu gust.

L'agent d'intel·ligència va prémer els llavis en una prima línia. Si refuso a seguir el joc estic mort, així que la meva elecció és òbvia. I, com Ysanne Isard, Fliry Vorru tampoc viuria per sempre.

Loor va assentir lentament.

- Què vol?

-Vull que aquesta vegada ataqui un sol dels sis dipòsits... el que està al sud del districte del Senat. La meva gent ja se les ha enginyat per robar la major part de les existències, així el seu atac cobrirà el nostre rastre i la pujada en el preu del mercat negre ens farà guanyar més. A mesura que avancem li donaré altres blancs que convinguin als meus plans.

-Consideri-ho fet. Aquesta nit, durant el discurs de Mon Mothma?

El rostre d’en Vorru va florir en un ample somriure.

-Ah, li agrada la ironia. Esplèndid. Crec que la nostra aliança serà molt profitosa per tots dos. Anticipo que fer negocis amb vostè, Agent Loor, serà un plaer continu.

Següent