La Trampa de Krytos (XVIII)

Anterior

18

Wedge se sentia més atrapat per vestir un uniforme de gala i estar a la banqueta del testimoni que el que mai es va sentir en acció contra l'Imperi. No veia Halla Ettyk com una imitació d’Ysanne Isard ni com un guerrer enemic amb el qual pogués combatre. L'expressió agradable en el seu rostre desmentia qualsevol d'aquestes descripcions. A més, Wedge sabia que havia entrat al seu terreny... pensar que ell podria derrotar-la aquí era tan ridícul com que ella imaginés que podria derrotar-lo en un duel espacial. Això és sobre la supervivència... la meva i la d’en Tycho. La fiscal va aixecar la vista del seu quadern de dades.

-Comandant Antilles, com va ser que vostè es trobava a Coruscant abans que les nostres forces haguessin pres possessió d'ella?

-El meu esquadró i jo vam anar inserits a Coruscant en capacitat d'exploradors.
Estàvem aquí per avaluar el món des de diversos punts de vista per determinar si, com, i
quan l'Aliança podria voler intentar conquerir-ho.

-Comprenc. Quina era la classificació de seguretat d'aquesta operació?

-La més alta. Si hagués sabut que veníem aquí o que estàvem aquí, tots estaríem morts.

Halla va assentir lentament.

-En preparar-se per fer venir el seu esquadró, quin rol acomplia el Capità Celchu?

Wedge va moure el cap.

-No exercia cap paper.

-Per què no?

-Objecció -Nawara es va posar dret a la taula de la defensa -. Això requereix una conclusió.

-Això descriu l'estat mental del testimoni, Almirall.

L'Almirall Ackbar va agitar el cap.

-Conseller Ven, si us plau no objecti les preguntes que l'oficial al comandament del Capità Celchu hauria de conèixer. Denegada. Pot contestar la pregunta, Comandant.

Wedge va assentir.

-El Capità Celchu va ser vist com un risc de seguretat pel General Cracken, de manera
que no va estar involucrat amb la preparació de la missió.

- Llavors com va ser que el Capità Celchu va acabar a Coruscant?

Això no va a sonar bé. Wedge va sospirar.

-No m'agraden les missions encobertes. El que no saps sempre sembla ser el que et fica en problemes. Si els IMP descobrien a qualsevol de la missió, seria lògic que concloguessin que havia més de nosaltres, i ens perseguissin. Volia que hi hagués algú a Coruscant amb el qual pogués comptar per treure’ns de situacions difícils.

-Llavors va escollir a algú en qui Intel·ligència de l'Aliança no confiava.

-Comandant Ettyk, vaig escollir a Tycho per diverses i molt bones raons. Ell ja havia estat a Coruscant, i coneixia el lloc.

-Però va ser capturat a Coruscant, correcte?

-Sí.

-I va ser fet presoner en un lloc que l'Imperi utilitza per crear operatius encoberts,
Correcte?

-Això m'han dit.

Halla va somriure lleugerament i li va oferir una inclinació de cap. Wedge va sentir que era el tipus de salutació que un pilot li ofereix a un altre després d'un bon tir... el tipus de salutació que venia amb la promesa de la destrucció en la següent oportunitat. El va inundar una onada de calor i va voler afluixar el coll de la jaqueta verd fosc. No puc. No vull deixar saber que està començant a afectar-me.

-Comandant Antilles, per què va sentir que necessitava el seu propi agent operant
independentment a Coruscant?

-Si les coses sortien malament i una part o tota l’operació del General Cracken aquí a
Coruscant era descoberta, estaríem en greus problemes.

- Tenia vostè alguna raó per suposar que hi havia alguna possibilitat de què l'operació
estigués compromesa?

-No estic segur de comprendre la pregunta.

- Quins motius tenia vostè per a témer que la seva operació fos detectada per Intel·ligència Imperial?

-Sempre hi ha un risc de traïció a qualsevol operació encoberta. Segurament el fet que estàvem anant a Coruscant podria suggerir que això era una possibilitat?

-I vostè sabia, com acaba de dir-nos, que el Capità Celchu havia estat capturat a
Coruscant, així que tenia això en ment, oi?

Wedge va arrufar les celles. On vol arribar amb això?

-Sí.

-I hi va haver altres incidents que van involucrar a l'Esquadró Murri en què es va esmentar la traïció, correcte?

-No estic segur de comprendre el que vol dir.

-Si us plau descrigui a la cort la seva primera missió a Borleias.

-Va ser un desastre que no imaginàvem. Vaig perdre a molta gent, l'aliança va perdre a molta gent, i no vam poder conquerir el planeta.

Halla va fer un cop d'ull al seu quadern de dades.

-I després del seu retorn va haver una investigació per determinar si la missió havia estat traïda a l'enemic, va ser així?

-Sí, però Tycho mai va estar implicat, ni sota sospita.

-Ja ho sé... però, la seva missió a Coruscant anava a començar des de Noquivzor, ​​que era on va ser començada la missió a Borleias, oi?

-Sí.

-Llavors existia l'espectre d'una possibilitat que qualsevol que l'hagués traït en la seva primera missió pogués delatar la seva missió a Coruscant, oi?

-Sí.

-Aquesta va ser la raó de la seva precaució.

-Sí.

- I no obstant això vostè ens ha dit que no tenia cap raó per sospitar que el capità Celchu estigués treballant per a l'enemic?

Wedge va parpellejar mentre Halla començava a apuntar cap a un nou blanc.

-No tenia cap raó per sospitar res d’en Tycho.

La fiscal va alçar el cap.

- No va trobar que les circumstàncies al voltant de la mort d’en Bror Jace van ser una mica sospitoses?

- Com ha dit?

Halla es va creuar de braços.

-Crec, Comandant Antilles, que va estar present a la sala durant el testimoni de la
capitana Uwlla Iillor sobre la missió per capturar Bror Jace. No va considerar, en el moment de la seva mort la possibilitat que la notícia del seu viatge a Thyferra s'hagués filtrat a l'Imperi?

-No.

- En cap moment?

-Bé, no de manera substancial, i segur que no vaig considerar que Tycho fos la font de la filtració.

Halla va aclucar els ulls.

- Qui va obtenir els permisos i va presentar el pla de vol per al viatge d’en Bror Jace a
Thyferra?

-Ho va fer Tycho, seguint les meves ordres.

- Vostè va aprovar el pla de vol?

Wedge va titubejar mentre sentia que la pressió pujava al seu interior.

-No.

- Vostè coneixia el pla de vol?

-No.

- Fins on vostè sap, hi havia algú en el seu esquadró a més del capità Celchu i d’en Bror Jace que conegués el pla de vol?

Les mans d’en Wedge es van convertir en punys.

-No.

-La Capitana Illior va declarar que la seva nau, l’Àspid Negre, havia rebut ordres específiques del lloc i el moment on anar a trobar a Bror Jace. Com creu que van poder obtenir aquesta informació?

-D'un espia, suposo. No ho sé. En realitat l'espionatge no és la meva especialitat.

- Llavors a vostè li costaria treball determinar si algú és un espia o no?

Wedge va abaixar la mirada.

-Vostè és molt bona per retorçar les meves paraules, Comandant. Sé que Tycho no treballava per a l'Imperi.

Halla va aclucar els ulls.

-Vostè pot haver sentit això, Comandant Antilles, però digui la veritat, quan Còrran Horn li va dir que havia vist al Capità Celchu parlant amb un operatiu d'Intel·ligència Imperial, digui que no es va preguntar, encara que sigui per un moment, si tot el que el General Cracken i d’altres van dir sobre el capità Celchu era cert.

Wedge va tancar els ulls. Quan Còrran va venir a ell a Coruscant i va informar del que havia vist, Wedge havia estat incapaç d'amagar la seva impressió. Li vaig dir, "Còrran, això és impossible".

Vaig continuar amb l'explicació que el Senyor de la Guerra Zsinj havia atacat Noquivzor, ​​però el primer que em va venir al cap va ser una negació del que em temia que fos cert. Només per un segon em vaig permetre acceptar el que va dir. Em vaig refusar a permetre creure el que havia dit, però sabia que no podia provar que la seva declaració fos absolutament falsa.

El líder de l'Esquadró Murri va assentir i va fer un esforç per evitar mirar a Tycho.

-Sí, per un moment, em vaig permetre considerar el que havia dit el tinent Horn. I ho vaig descartar igual de ràpid.

- Amb quina justificació?

-Sabia que Tycho no era un espia.

Halla va aixecar una cella.

-No sabia que Zekka Thyne estava treballant per a l'Imperi, oi?

-No, però mai vaig confiar realment en ell.

- I en què va basar la seva opinió sobre la seva naturalesa traïdora?

-En la seva història i... -Wedge es va frenar.

- I?

-L'actitud que tenia quan el vaig veure.

Halla Ettyk va obrir les mans.

- No hi va haver cap altre factor que li fes formar-se una opinió d’en Thyne?

Ven es va posar dret.

-Objecció, la seva Senyoria, és irrellevant.

L'Almirall Ackbar va mirar a la fiscal.

-Comandant, això sembla una mica apartat d'on va començar.

-És rellevant, la seva Senyoria. M'estic acostant al que vull demostrar.

-Procediu, però quedi advertida que vaig a anul·lar aquesta línia de preguntes si no hi arriba ràpid en aquest punt.

-Sí senyor.

-L'objecció és denegada.

Ettyk va inclinar el cap en direcció a Wedge.

-Comandant, no hi va haver cap altre factor que li fes formar-se una opinió d’en Thyne?

-En realitat no.

- L'opinió que el tinent Horn tenia d’en Thyne no va ser important per a vostè?

-Ho va ser, i va ser un factor, encara que l'actitud hostil d’en Thyne cap a Còrran era força més indicatiu dels problemes.

- Però va sentir que les seves observacions d’en Thyne justificaven l'opinió que Horn tenia de l’home?

-Sí.

-Llavors, quan Thyne va resultar ser un talp imperial que vostès no havien detectat, no
hagués hagut de reconsiderar la posició del Capità Celchu atès el que Horn va pensar
sobre ell?

Wedge va moure el cap.

-Per ser honest, Comandant, estaven passant tantes coses en el moment en què es va descobrir que Thyne era un traïdor, que només podia considerar una cosa: complir amb la meva missió. Acabàvem de rebre notícies que havíem de fer caure els escuts perquè la nostra flota pogués realitzar la invasió. Per si no ho sabia, Tycho va ser qui em va donar el missatge.

-Llavors, Comandant Antilles, vostè no opina que l'Imperi ens va donar aquest món
infectat com ho està amb el virus Krytos amb l'objectiu de destruir-nos?

-No tinc idea, Comandant Ettyk, del que Ysanne Isard tenia en ment quan vàrem prendre Coruscant.

-Ja veig -Halla Ettyk va prendre el disc de dades que li oferia Iella Wessiri i va canviar el del seu quadern de dades -. Però no descarta la possibilitat, correcte?

-No puc descartar-la.

-I no pot descartar la possibilitat que el capità Celchu estigués treballant per a l’Imperi a ajudar a lliurar Coruscant a la Nova República.

-Sí puc -Wedge va assentir solemnement -. Conec a Tycho. Sé que ell no és un espia.
Confio en ell.

-I confiava en Zekka Thyne fins que se li va provar que estava equivocat sobre ell, o no, Comandant?

-No, no va ser així.

-Potser no per a vostè, Comandant, però ho va ser per a un home -Halla Ettyk es va encongir casualment d'espatlles -. Còrran Horn. I ara ell és mort.

Fora de la sala, Wedge es va ensorrar contra la freda paret de pedra. Nawara va intentar rehabilitar-lo com a testimoni, però el mal ja estava fet. Volia ser-hi per ajudar a Tycho, però no ho havia fet. Va copejar un puny contra la paret.

- Monstre Sith!

Es va redreçar immediatament quan una dona es va acostar a unes polzades d'ell. Sostenia un comunicador i li va fer un senyal amb el cap a un ithorià que portava una càmera.

-Aquesta és Zaree Lolvanci, de Primeres Holo Notícies Kuati, estic al costat de l’heroi de l'aliança, el Comandant Wedge Antilles. Com se sent, Comandant, en saber que el seu testimoni és el que condemnar el Capità Celchu?

Abans que Wedge reunís suficient coratge per respondre, un cos va lliscar entre l’holoperiodista i ell. Wedge va sentir que el prenien amb fermesa per la part superior del braç i va sentir una veu ferma contestar la pregunta al seu lloc.

-L'únic interès del Comandant Antilles en aquest cas és veure que es faci justícia. Té
plena confiança que el Capità Celchu serà sobresegut quan la defensa presenti el seu cas. Fins llavors, qualsevol especulació sobre el resultat seria prematurament i possiblement perjudicial. I no farà més comentaris.

Wedge va deixar que Díric Wessiri el guiés passant a l’ithorià i a través del lloc de seguretat, on dos guàrdies van detenir la reportera i al seu hologràfic. Díric el va portar fins a un banc i es va asseure al seu costat.

-Els holoreporters són gent odiosa, oi, Comandant Antilles?

-No provoquen una molt bona primera impressió...

-No, però tendeix a durar -L'home gran va somriure -. Com et sents?

Wedge va assentir.

-Crec que podré recuperar-me. Només necessito una mica de temps.

 Va mirar acuradament l'home prim. Encara que la seva pell encara semblava una mica cendrosa, en els seus ulls brillava un nou esperit i força.

-Gràcies per salvar-me.

-Em complau haver pogut ajudar -Díric li va oferir un somriure que es va veure artificial només perquè semblava com si Díric hagués de recordar conscientment com somriure -. Iella es temia que pogués passar una cosa així. Em va enviar a buscar-te.

-Jo pensava que ella estaria contenta amb el desenvolupament dels esdeveniments. La
Comandant Ettyk se’m va menjar viu.

-No, no estava contenta -Díric es va tocar la butxaca de la túnica -. Tinc una passe que ens permet pujar a l'àrea d'estacionament de seguretat. Podem pujar al meu aerolliscador i anar-nos-en d'aquí. Iella va dir que estaria disposada a unir-se a nosaltres per sopar, si tu vols.

-Dubto que jo hagi de ser bona companyia -Wedge va tornar a mirar cap a la sala -. Volia acabar amb la persecució a Tycho amb el meu testimoni, i tot el que vaig aconseguir és donar la impressió de què jo també penso que era un espia.

-En absolut -Díric va tocar la cuixa d’en Wedge amb un dit -. En primer lloc, els jutges del Tribunal et coneixen i saben com de difícil que és això per a tu. Tot el que la Comandant Ettyk realment va poder establir va ser que Tycho va estar a Coruscant per petició teva i que la possibilitat de traïció va passar per la teva ment.

-És clar, però també va fer que sonés com si jo no sabés qui era un espia i qui no.

- Per què anaves a saber-ho?

- Què?

Díric va obrir les mans.

-Com vas dir, trobar espies no és el que fas. Ningú esperava que haguessis estat capaç de descobrir si era un espia, i clar que no haguessis pogut si no ho era.

-Gràcies.

-No són necessàries. He tingut diverses converses amb el capità Celchu a la presó i el
trobo completament agradable. Si ell és un espia, bé, llavors tots nosaltres som sospitosos -Díric va aixecar la mà -. També voldria assenyalar que en la meva època he assistit a molts judicis, i no ho has fet pitjor que molta gent a la que he vist. A tu et sembla un exercici horrorós perquè esperaves desarmar el cas de la fiscalia amb un tret precís. Desafortunadament el cas en contra d’en Tycho no és una Estrella de la Mort. No desapareixerà tan fàcilment. Encara que Nawara Ven sap el que està fent i farà una bona feina.

Wedge es va mirar les mans.

-Voldria creure't, però em sento com a Yavin, quan Luke em va dir que m’elevés i sortís de la trinxera de l'Estrella de la Mort. Luke tenia raó, jo no podia fer res més, però abandonar l'intent en aquell moment, bé, no em va semblar el correcte.

-Comprenc, però Luke Skywalker tenia raó i l'Estrella de la Mort va ser destruïda.

-Sí, però Biggs Darklighter va morir. Si jo hagués estat allà, potser...

- Potser ell hagués viscut i tu t’haguessis mort? -Díric va moure el cap tristament -. I
probablement penses que si haguessis estat volant la nit que es va conquerir Coruscant, Còrran seguiria viu?

No ho havia pensat, però, sí, aquesta idea m'ha estat donant voltes en el fons de la ment.

-No és que desitgi la mort, saps.

-Ja ho sé molt bé, Wedge. He vist aquesta culpa de supervivent en Iella, en Còrran i el seu pare, i en altres -es va dur la mà al seu propi pit -. Fins i tot jo la conec. Tots tenim amics i coneguts que acaben amb el que veiem com una mort prematura. Amb mi, per no haver fet res, em pregunto per què no vaig ser jo qui va morir. Em pregunto que he fet per sobreviure. Tu i altres que s'oposen al mal, es pregunten què és el que van poder haver fet per impedir la mort d'una altra persona. Aquestes preguntes no tenen resposta ... almenys fora del pla filosòfic. Per a mi són un punt de partida per al pensament, però per a tu i per la meva dona només són fonts de frustració i penediment. Això és, per descomptat, la raó per la qual ella es s'esforça tant a descobrir qui va causar la mort d’en Còrran. Aquesta és l'única forma en la qual podrà vèncer aquesta frustració i mitigar la seva sensació de culpa. No li va agradar el que vas haver de suportar en la banqueta, perquè ets el seu amic, però la seva lleialtat cap a Còrran l'obligava a no interferir i ajudar a la Comandant Ettyk, si era necessari -Díric va agitar el cap -. Afortunadament no va haver d’ajudar-la. M'imagino que tu i ella us assembleu prou perquè puguis veure com li hagués dolgut.

-Sí, ho puc veure -Wedge es va fregar les temples amb les dues mans-. I puc comprendre la frustració. També em pregunto si hi havia una forma d'impedir la mort d’en Còrran.

-Sens dubte que l'havia, Wedge, però no estava disposada per a tu. Si el capità Celchu era un espia, llavors ni el General Cracken ni Wínter ni Iella van veure cap signe.

-Però Còrran si.

El somriure d’en Díric va tornar d'una manera més natural.

-Per molt que he estimat a Còrran com amic, no sempre tenia raó.

-Això ha indicat Xiulador.

-I ningú el coneixia millor -Díric li va donar un copet a la cama -. Continua tenint fe en el teu amic. La hi mereix.

-Una altra vegada, gràcies.

-No cal que m'ho agraeixis. Llavors, vols que et porti en algun lloc? Podem anar a menjar o prendre alguna cosa i Iella pot unir-se a nosaltres.

Wedge va pensar per un moment, llavors va agitar el cap.

-Encara queden dues hores de testimonis avui, oi?

-Sí. Wínter estava citada després de tu.

Veure testificar a Wínter ha de ser dur per Iella. Estaven més unides que el que Iella i jo vam arribar a estar, i si Wínter i Tycho estaven junts...

-Iella et necessitarà allà, perquè el testimoni de Wínter serà més difícil per a ella que el meu.

-Però tu no hauries de quedar-te sol ara.

-No ho estaré -Wedge va apuntar cap a l'est amb el polze-. Vaig a baixar un nivell, llavors aniré al Museu Galàctic per la passarel·la. Passaré una estona a la Galeria de Criminals, visitant vells amics, llavors tornaré aquí quan la cort entri en recessió per la resta del dia i acceptaré la teva oferta. Tinc la sensació que per quan acabi el dia, Iella tampoc voldrà estar sola. Sense importar com acabi això, la considero una amiga, i vull assegurar-me que no tingui cap raó en absolut per posar-ho en dubte.

Següent