Primer contacte(i II)

Anterior

II

No van detectar cap resta de bava més abans d'arribar al lloc triat per Falmal per acampar, almenys cap que Karrde pogués identificar com a tal.

Tampoc hi va haver més plantes d’aleudrupa. Potser després d'aquesta primera vegada els visitants descuidats havien estat advertits.

-Bé -va dir en Tàpper, portant dues tasses de líquid fumejant cap a on Karrde s'havia recolzat amb aire cansat contra un arbre, al costat de les seves tendes de campanya -. Què penses dels nostres companys de viatge?

En Karrde va mirar als altres, esforçant-se encara amb l'ajuda dels escortes a muntar els seus propis refugis.

-Per la quantitat de queixes durant aquesta última hora, diria que són exactament el que semblen: éssers avorrits i rics a la recerca d'emocions i una mica molestos per haver de treballar per a això.

-En altres paraules, no són els típics contrabandistes.

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Potser són homes de negocis mig-legítims amb els quals en Gamgalon vol fer tractes.

-Hi ha un milió de llocs a la galàxia on podria establir reunions privades sense tants problemes -va assenyalar Tàpper, prenent un glop de la seva tassa.

-És cert. Per cert, et vas fixar en aquell tros de metall clavat a terra darrere d'aquestes plantes d’aleudrupa, en la nostra primera parada de descans?

-Sí -va assentir en Tàpper-. A mi em va semblar un marcador de microxip. Probablement estigui allà per marcar el camí, o bé per realitzar un seguiment de les migracions dels morodin.

-Potser -va dir Karrde -. No obstant això, no puc deixar de pensar que Falmal reaccionar amb força brusquedat quan em vaig dirigir cap a allò.

- Creus que és una mica menys inofensiu?

-Podria ser -va dir Karrde -. És possible que sigui part d'una sèrie de sensors per...-Es va interrompre. A través dels arbres, des d'algun lloc proper, va arribar un grunyit profund i ressonant. A l'altra banda del campament, Falmal es va redreçar mentre en Buzzy i el rodià despenjaven els seus fusells blàster -. Pot ser que això sigui el que busquem -va murmurar Karrde, agafant la seva pròpia arma i posant-se dret -. Falmal?

- Shh! -Va xiuxiuejar el krish-. S’espantarà. Ens dividirem en els mateixos grups de tres que en els aerolliscadors. -Va arribar precipitadament al costat d’en Karrde i d’en Tàpper mentre els altres es reunien en els seus propis grups i es dirigien a la selva-. Anem. Ràpidament i en silenci.

Van sortir del campament, rifles blàster en mà.

- Com poden passar els morodins a través d'aquests arbres? -Va preguntar Tàpper-. Creia que eren grans.

-Els morodins són llargs però prims -va dir en Falmal, mirant acuradament a través dels arbres -. Poden moure’s amb facilitat per la selva. Ah, mirin! –En Karrde va fer girar el seu rifle blàster al seu voltant, però en Falmal només estava apuntant cap a terra -. Rastre de bava fresca -va dir el krish-. Ho veuen?

-Sí -va dir Karrde, mirant l'àmplia línia platejada que tallava a través de la terra del sòl i desapareixia entre els arbres. Una línia molt recta, a més, que només es desviava per envoltar un arbre de tant en tant.

-Un gran, a més -va dir en Falmal-. Veniu. Anem a seguir-lo.

-No sembla molt esportiu -va grunyir en Tàpper mentre Falmal obria el camí a través dels arbres.

-El rastre no durarà molt -va dir Falmal per sobre de la seva espatlla-. Apareix i desapareix.

En Karrde va mirar a la seva dreta i va arrufar les celles. Era difícil distingir a través dels arbustos, però...

- Això d'allà és un altre rastre de bava? -Va preguntar a Falmal-. En paral·lel al nostre, a uns tres metres de distància?

-Sí, en general es mouen en parelles -va dir el krish -. Ara silenci. Mirin, el rastre gira.

Més endavant, el rastre de bava girava bruscament a l'esquerra.

En Karrde va estirar el coll; efectivament, l'altre rastre girava per romandre paral·lel.

-És un angle bastant pronunciat -va murmurar en Tàpper-. Creu que alguna cosa hagi pogut espantar-los?

-Silenci -va tornar a dir en Falmal.

Van continuar seguint el rastre en silenci. Va canviar de direcció dues vegades més en els següents minuts, girs tan pronunciats i precisos com ho havia estat el primer. I després, per a sorpresa d’en Karrde, es va dividir en dues direccions diferents.

- Com ha fet això? -Va preguntar.

-S'ha unit un tercer Morodin -va dir Falmal -. Silenci. Podria estar just davant.

-Potser un tercer, un quart i un cinquè -va dir en Tàpper, assenyalant amb el cap cap a la dreta.

El rastre de bava en paral·lel s'havia dividit en tres línies, dues d'elles separant-se a una distància de tres metres per davant.

Empassant saliva, en Karrde va aixecar el seu rifle desintegrador i va donar un altre pas... I de sobte, allà estava: quinze metres de llarg, alçant la part davantera del seu arrodonit cos a tres metres sobre terra, una criatura de color groc clapejat, amb musell en forma d'espàtula, potes curtes i dents amples.

Un morodin.

- Dispari! -Va cridar en Falmal-. Ràpid!

El rifle d’en Karrde ja estava en la seva espatlla, apuntant amb el seu canó a la criatura enorme enfront d'ells. El morodin es va aixecar un altre metre de terra, emetent el mateix grunyit profund que havien escoltat al campament.

En Karrde va mirar pel canó...

-Esperi un moment -va dir en Tàpper-. Alto el foc. Només està aquí parat.

-És un morodin -va grunyir en Falmal-. Dispari abans que sigui massa tard.

Però ja era massa tard. Des de la seva dreta va venir una sobtada ràfega guspirejant de foc blàster, que va colpejar al morodin de ple en el seu flanc.

En Tamish i en Cob-caree, amb el rodià darrere d'ells, havien arribat seguint una de les línies de l'altre rastre de bava. El morodin va grunyir una vegada més, i després va caure a terra amb un estrèpit ensordidor.

-Bon tret. –En Falmal gairebé els va victorejar -. Cridarem als aerolliscadors, i els pilots prepararan el seu trofeu. Tornem al campament ara, el soroll haurà espantat a la resta. –Va mirar especulativament a Karrde -. Potser demà, Síndic Hart, aconsegueixi vostè la seva presa.

-Potser -va dir en Karrde, mirant al morodin abatut. Així que això era tot. El gran i perillós safari de morodins... i que havia resultat no ser més difícil de disparar a un bruallki en una xarxa -. Tot just puc esperar.

■ ■ ■

Els pilots van arribar una hora després, i durant gairebé les dues hores següents el campament va bullir d'activitat mentre embarcaven trossos de carn del morodin mort i sostenien converses interminables amb Tamish i Cob-caree sobre qui es quedaria quina part del cap i les seves preferències sobre la forma i els materials per al marc del trofeu. En Karrde es va quedar fora de l'activitat, retirant-se de nou al seu seient al costat de l’arbre amb un melodium portàtil i deixant que en Tàpper s'encarregués de la seva part del treball. Va escoltar un o dos comentaris força finament filats sobre conducta poc esportiva dirigits cap a ell, però no els hi va fer cas. Recolzant-se contra l'arbre, amb els ulls mig tancats, va deixar que la música del melodium li envoltés.

I, subreptíciament, va jugar amb la configuració del repetidor de comunicacions integrat en el dispositiu.

El sol es submergia entre els arbres quan els pilots van acabar el seu treball i els aerolliscadors es van enlairar cap al campament base.

-Confio que t'hagis estat divertint -va comentar en Tàpper, asseient-se al costat d’en Karrde i netejant-se la cara amb la màniga del seu vestit de caçador, que ja havia deixat de ser elegant -. Alguns dels altres pensen que estàs de mal humor.

-No puc evitar que ho pensin -va dir en Karrde-. No et posis còmode, anem a fer una passejada.

-Genial -es va queixar Tàpper, posant-se treballosament de nou dret -. De què es tracta?

-He estat jugant una mica amb el repetidor de comunicacions -va dir en Karrde, aixecant-se i posant-se la corretja del melodium de dalt a baix -. Si en Falmal i companyia han estat plantant marcadors de microxip als voltants, hauríem de ser capaços de detectar-los amb això. A poc a poc i tranquil, no cal cridar l'atenció.

Van sortir del campament i es van dirigir cap a la selva.

El pressentiment d’en Karrde va resultar ser cert: gairebé immediatament el repetidor de comunicacions manegat trobar un senyal, procedent de la direcció d'on havien matat al morodin.

Seguint el rastre de bava de nou, aviat van arribar al que quedava del cadàver, ja pastura dels carronyers.

-Aquí està -va dir en Tàpper, assenyalant a un grup d'arbustos a uns metres de distància -. És un marcador de transponedor, d'acord. I just al costat d'un dels rastres de bava, de nou.

-Sí -va dir en Karrde, agenollant-se per mirar més de prop.

Va veure que la terra en la vora de la bava havia estat recentment remoguda.

Gairebé com si haguessin plantat alguna cosa allà...

Va aixecar la vista bruscament, trobant-se els ulls d’en Tàpper. L'altre va assentir amb el cap: també havia sentit el feble soroll de cruixits.

-Ve del campament -va murmurar.

El so es va repetir.

-Agafem el camí llarg -va respondre en Karrde també en un xiuxiueig, assenyalant la secció del rastre de bava pel qual en Tamish i en Cob-caree havien aparegut abans. Haver d’explicar a Falmal o als seus sequaços per què portava un melodium en una caminada per la selva podria resultar incòmode.

Sobretot si trobaven l'enllaç de comunicacions trucat del seu interior.

Van sentir el cruixit de nou abandonant el lloc, però després d'això va semblar esvair-se darrere d'ells.

Tant millor. No més de quinze metres més enllà a la selva, el rastre de bava va desaparèixer, i quan va reaparèixer tres metres més lluny, li havien brollat ​​de sobte tres branques més.

-Oh, oh -va murmurar en Tàpper-. Per on?

-No estic segur -va dir Karrde, mirant darrere d'ells. Tota una rajada de Morodins rondant no era un pensament especialment agradable -. Provem amb aquest -va dir, assenyalant el rastre més a la dreta de tots -. Marquem abans un d'aquests arbres perquè puguem refer el nostre camí si és necessari.

En Tàpper tenia la mirada perduda a la selva.

-Provem abans a avançar una mica més -va suggerir lentament -. Sempre podem tornar.

En Karrde el va mirar arrufant les celles.

- Has vist alguna cosa?

-Un pressentiment -va dir en Tàpper -. És només un pressentiment.

En Karrde va fer una ganyota amb els llavis.

- Quant vols avançar?

-Al voltant de tres-cents metres -va dir en Tàpper -. Recordo una cresta en aquesta direcció en el mapa que dóna a una mena d'àmplia depressió en el terreny.

En Karrde va fer una ganyota. Tres-cents metres en una selva desconeguda no era cosa per prendre a la lleugera. Però d'altra banda, gairebé sempre valia la pena seguir els infreqüents pressentiments d’en Tàpper.

-Està bé -va dir -. Però no més enllà de la carena. I retrocedirem abans si el nostre rastre acaba.

-D'acord. Anem.

El rastre de bava es va dividir de nou pocs metres més endavant, i dues vegades va fer una d'aquelles breus desaparicions de tres metres amb noves branques sorgint en direccions diferents quan es reprenia. Durant un temps en Karrde va tractar de mantenir el compte del nombre de línies, amb l'esperança d'esbrinar amb quants animals estaven tractant. Però aviat va abandonar l'esforç.

Si els morodins decidien posar-se desagradables, la diferència entre sis i seixanta d'ells seria bastant retòrica.

-Aquí està la cresta -va dir en Tàpper, assenyalant cap endavant, cap a l'última línia d'arbres que semblaven obrir-se al cel blau -. Anem a fer una ullada.

Van avançar entre els arbres. Allà, estesa potser a cent metres per sota d'ells, es trobava l'àmplia depressió amb aspecte de vall que en Tàpper havia descrit.

I reunits en un extrem d'ella hi havia més de cinquanta morodins.

-Hem trobat el grup, d'acord -va murmurar en Karrde amb inquietud. La costa avall des de la seva cresta fins a la vall era bastant pronunciat, però dubtava que suposés un problema per a alguna cosa amb la mida i la musculatura d'un morodin. De fet, sabia que no ho era, el rastre de bava que estaven seguint depassava la carena i continuava cap avall sense descans.

-No miris als morodins -va dir en Tàpper-. Mira els rastres de bava.

- Què passa amb ells?

-Mira'ls –el va instar en Tàpper-. Digues-me que tu també ho veus.

En Karrde va arrufar les celles, preguntant-se què volia dir. La depressió estava plena d'aquestes línies, això estava clar, clarament visibles entre els arbres i sobre els arbustos aixafats. Un munt de línies, que mostraven els mateixos girs i bifurcacions que les que havien trobat allà dalt...

I llavors, de sobte, ho va comprendre.

-No m'ho puc creure -va dir en un panteix.

-Jo tampoc no ho creia -va dir en Tàpper-. Mira: un d'ells ho està intentant.

Un dels morodins s'havia separat del grup i s'havia col·locat al canal de tres metres entre dos dels senders. Lliscant ràpidament sobre les seves curtes potes, va avançar fins al primer revolt i va girar cap a l'esquerra.

A la primera secció d'un laberint elaboradament construït.

-Tornem -va dir Karrde, sacsejant el cap amb incredulitat -. Tinc la sensació que no ens agradaria que la gent de Gamgalon ens trobés aquí.

-Massa tard -va dir una veu suau.

Amb cura, Karrde va mirar per sobre de la seva espatlla. Dos metres darrere d'ell es trobaven en Falmal i dos dels pilots krish, tots tres amb rifles blàster a la mà. Darrere d'ells hi havia un quart krish que els mirava pensativament.

-Per descomptat -va dir Karrde, baixant el canó del seu propi rifle i donant-se la volta per mirar-los -. Bé. Almenys, no hauríem de tenir cap problema per trobar el camí de tornada al campament.

-Encara no s'ha decidit si anem a tornar directament al campament -va dir el quart krish amb aquesta mateixa veu suau -. Baixin les armes, si us plau. I diguin-me què estan fent aquí.

-Estàvem buscant morodins -va dir en Karrde, mentre ell i en Tàpper baixaven els seus rifles blàster a terra -. En el procés ens vam topar amb el fet que són una mica més que simples animals. -Va arquejar una cella-. Són éssers completament racionals, no és així, Gamgalon?

El krish va somriure.

-Molt bé -va dir -. En ambdues qüestions. Vostè sap el meu nom, quin és el seu?

En aquestes circumstàncies, no semblava tenir gaire sentit continuar la mascarada.

-Talon Karrde -es va identificar Karrde-. Aquest és el meu soci, Quelev Tàpper.

En Falmal va xiuxiuejar.

- No ho havia dit, senyor? -Va grunyir-. Contrabandistes. I espies.

-Així sembla -va dir en Gamgalon-. Per què ets aquí, Talon Karrde?

-Curiositat -va dir Karrde-. Havia sentit històries sobre aquests safaris seus. Volia esbrinar què estava passant.

- I ho ha fet?

-Està caçant éssers racionals -va dir Karrde -. En violació de la llei imperial. Fins i tot en aquests dies, m'imagino que el que queda de l'Imperi s'encarregaria, més aviat, durament de vostè si ho sabés.

En Gamgalon va tornar a somriure.

-Imagina vostè equivocadament. Resulta que el governador imperial a càrrec del Varonat és plenament conscient del que està succeint aquí. La seva porció dels guanys és bastant adequada per a assegurar-se que no hi haurà preguntes indiscretes sobre la caça.

En Karrde va arrufar les celles.

-Segurament no està subornant a un governador imperial amb les restes de les taxes d'inscripció al safari.

-Per descomptat que no -va dir en Gamgalon-. Però ja que els safaris proporcionen la cobertura ideal per a les nostres operacions de sembra i collita, el millor per als seus interessos és permetre que continuïn.

-Tampoc l’està subornant amb baies d’aleudrupa -va indicar en Tàpper-. Es poden comprar aquestes coses en el mercat obert per trenta o quaranta el paquet.

-Ah... però no aquestes baies d’aleudrupa -va dir en Gamgalon amb aire de suficiència -. Aquest cultiu particular creix en sòls saturats de bava de morodin... i durant el seu creixement, aquestes baies experimenten un canvi químic extremadament interessant.

- Com per exemple?

En Falmal va xiuxiuejar de nou.

- Senyor meu...?

-No pateixis -el va tranquil·litzar Gamgalon-. Pensi vostè, Talon Karrde, en un vaixell de càrrega que transporti tres carregaments a un món políticament tens: rethan-K, triaxlio promhàsic i baies d’aleudrupa. Tot innocu, tot legal, res que sigui tan valuós com per cridar l'atenció ni de les duanes imperials ni dels oficials de la Nova República. La nau el deixa passar cap a la superfície, on és rebuda amb entusiasme pels seus clients.

Els qui, una hora escassa després, estaran llançant un atac contra els seus enemics polítics o militars. Amb les armes que utilitzen una fórmula de blàster tan poderosa com el gas tibanna comprimit.

En Karrde el va mirar fixament, amb un nus formant-se en el seu estómac.

- Les baies són un catalitzador?

-Excel·lent -va dir en Gamgalon amb aprovació -. Falmal tenia raó... vostè és realment prou intel·ligent com per a resultar perillós. Per ser precisos, són les llavors de les baies les que generen aquest gas nou a partir del rethan i el promhàsic. La fruita en si és perfectament normal, i pot fer front a qualsevol prova química.

-I els safaris camuflen tant la sembra, com la collita -va assentir en Karrde -. Amb els marcadors de microxip aquí per ajudar-los a trobar els cultius de nou després d'haver-los plantat. Tots els beneficis del contraban d'armes, sense cap dels riscos.

-Ho ha entès. –En Gamgalon va somriure radiant -. I per tant també ha d'entendre per què no podem permetre que qualsevol indici d'això s'escapi.

Va fer un gest, i un dels pilots krish va fer un pas cap endavant, inclinant-se matusserament a recollir els fusells blàster que en Karrde i en Tàpper havien deixat caure.

-És clar que ho entenc -va dir en Karrde -. Potser podríem negociar un acord? La meva organització...

-No hi haurà cap negociació -va dir en Gamgalon -. I sóc jo qui decideix els meus acords. Per aquí, si us plau. -El pilot es va incorporar, va assenyalar cap a un costat amb el rifle d’en Karrde... I de sobte les mans d’en Tàpper van sortir disparades, arrencant el rifle de les mans del pilot i colpejant amb força la boca del canó contra el tors del krish. Buscant cobertura en l'arbre més proper, va tornar a apuntar amb el rifle a Falmal i a Gamgalon..., i va caure a terra girant-se quan un parell de trets de blàster li van travessar des de sota la cresta, a la seva dreta. Un únic panteix tremolós, i ell va quedar immòbil -. Confio, Talon Karrde -va dir Gamgalon en el fràgil silenci -, que no serà vostè tan estúpid com per resistir-se de manera similar.

En Karrde va aixecar els ulls de la figura encorbada d'en Tàpper, per veure el tercer pilot krish sortir del seu amagatall a la cresta, amb el rifle apuntant fixament al pit d’en Karrde.

- Per què no hauria de fer-ho? -Va preguntar, amb una veu que sonava desagradable a les orelles -. Em mataran de totes maneres, no és així?

- Tria morir aquí? -Va replicar Gamgalon-. Per aquí, si us plau.

En Karrde va respirar a fons. En Tàpper mort, el propi Karrde desarmat i sol. Completament sol, fins i tot els morodins de baix havien desaparegut, pel que sembla dispersats pel so del tret de blàster.

Però no, ell no volia morir aquí. No quan hi havia alguna possibilitat que pogués viure prou per venjar la mort d’en Tàpper.

-Està bé -va sospirar. Dos dels pilots es van avançar i van prendre les seves armes, i tots junts es van posar en marxa.

En Karrde no havia esperat que el portessin de tornada al campament, i no ho van fer. Per la direcció en què Falmal els portava, semblava que es dirigien cap a un de les altres clarianes per les quals havien passat just abans de muntar el campament. On, sense cap dubte, estava esperant l'aerolliscador d’en Gamgalon.

- Quin tipus de xarxa de distribució tenen? -Va preguntar.

-No necessito cap ajuda -va dir Gamgalon, mirant cap enrere per sobre l'espatlla -. Com ja li he dit.

-La meva organització podria ser-li útil -va assenyalar Karrde -. Tenim persones de contacte per tota la...

-Calli -el va interrompre Gamgalon.

-Gamgalon, escolti...

I de darrera d'ell va arribar un grunyit profund i ressonant.

Un grunyit que es va repetir un instant després a banda i banda.

El grup es va aturar sobtadament.

- Falmal? -Va exclamar en Gamgalon -. Què és això? Per què hi ha morodins aquí?

-No ho sé -va dir en Falmal, amb inquietud en la seva veu -. Això no és per res habitual en ells.

Els grunyits van arribar de nou, del que semblaven ser les mateixes posicions.

-Potser finalment s'hagin cansat de ser la presa -va dir en Karrde, mirant al voltant -. Potser hagin decidit celebrar el seu propi safari.

-Ximpleries -va escopir en Falmal. Però mirava al seu voltant, també. I estava començant a tremolar -. Senyor, suggereixo que seguim endavant. Ràpid.

Els rugits es van repetir.

-Falmal, emporta't al presoner –li va ordenar Gamgalon, amb veu sobtadament ombrívola mentre treia un blàster de sota la seva túnica -. Vosaltres, els altres: als costats i a la rereguarda. Dispareu a qualsevol cosa que veieu.

Amb cautela, els tres pilots van sortir cap a la selva, rifles blàster en mà. En Falmal es va posar al costat d’en Karrde, i va tancar una mà tensa al voltant del seu braç.

-Ràpid -va dir entre dents.

En Gamgalon es va acostar a l'altre costat d’en Karrde, i els tres junts es van afanyar a seguir. Més endavant, a través dels arbres, en Karrde va poder veure la llum del sol reflectint-se en un aerolliscador. Un altre cor de rugits de morodin va arribar fins a ells, aquest cop tots des del darrere. Van arribar a l'última línia d'arbres, sortint a la clariana... I amb un sospir panteixant en Falmal va deixar anar de sobte el braç d’en Karrde i va caure tan llarg com era a terra, amb l'empunyadura d'una navalla sobresortint del seu costat. En Gamgalon va grunyir i es va girar, buscant un objectiu per al seu desintegrador.

No va arribar a trobar-lo. Just quan Karrde es va ajupir instintivament cap a un costat, la túnica del krish va esclatar en una breu ràfega de foc quan un silenciós tret de blàster li va colpejar netament al centre del tors. Va caure d'esquena a terra i va quedar immòbil.

En Karrde es va tornar, però no va anar a cap dels seus companys de caça als qui va veure sortint de darrere de l'arbre que acabaven de passar.

-No es quedi aquí parat -va grunyir la Celina Marniss, baixant el petit blàster que portava a la mà mentre passava al costat d'ell i es dirigia cap a l’aerolliscador -. El meu aerolliscador està massa lluny; prendrem el seu. A menys que vulgui ser aquí quan apareguin els altres krish.

■ ■ ■

-Bona feina -va comentar en Karrde quan el Comprador Uwana va travessar l'atmosfera superior de Varonat i va sortir a l'espai profund -. Realment molt bona feina. Encara he de confessar certa decepció per què en realitat no fossin els morodins els qui es prenguessin finalment la seva venjança.

Al seu costat, la Celina va esbufegar en secret.

-Tenint en compte que probablement no es pot distingir a un humà d'un krish, i molt menys a un humà d'un altre, ha de considerar-se afortunat que no fossin ells. L’haurien aixafat a la terra juntament amb Gamgalon i el seu equip.

-Molt probablement -va admetre en Karrde -. D'on vas treure els enregistraments de grunyits de morodin?

-En Gamgalon em va portar una vegada a un dels seus safaris -va dir la Celina-. Abans, quan ell encara pensava que podria tenir una oportunitat de reclutar-me en la seva organització.

-Així que no estaves treballant per a ell. Ens havíem preguntat sobre això.

-No m'agraden els krish -va dir rotundament -. Fins i tot en els honestos, no es pot confiar massa, i en Gamgalon difícilment es podia qualificar d’honest. A més, per l'únic que em volia era per fer d'espia per a ell a l'espai-port. No hi ha molt futur en això.

-Ja no –va coincidir en Karrde -. Així que, mentre hi eres a la selva de totes maneres, et vas avançar i vas gravar alguns grunyits de morodin?

Ella va arronsar les espatlles.

-Vaig pensar que podria ser útil tenir registrat una cosa així. Resulta que tenia raó. -Ella li va fer l’ullet -. Em deu aquestes tres gravadores, per cert. Aquestes coses no són barates.

-Et dec molt més que això -li va recordar en Karrde sòbriament -. Per què ens vas seguir allà fora, de totes maneres?

-Au, vinga -es va burlar ella -. Hart i Seoul? Per no parlar d'una nau anomenada Comprador Uwana. Tot era una mica massa curiós. I recordava haver sentit parlar sobre un cap contrabandista que tenia una certa afició pels jocs de paraules curioses. Així que me la vaig jugar.

-I ha valgut la pena -va dir en Karrde -. T'has guanyat una recompensa considerable. Digues què vols.

Ella es va tornar a mirar-lo amb aquells ulls verds seus.

-Vull una feina -va dir.

En Karrde va arrufar les celles. No era la resposta que esperava.

- Quina mena de treball?

-Qualsevol -va dir -. Digues pilotar, lluitar, fer de seleccionador de nouvinguts...

- Mecànic d’hipermotor?

-Això, també -va dir la Celina -. El que necessitis, puc aprendre. -Va prendre una respiració profunda, i va deixar escapar l'aire -. Només vull tornar una altra vegada a la vida social.

En Karrde va arquejar una cella.

-Tens una visió estranya del contraban si ho consideres vida social.

-Confiï en mi -va dir amb gravetat -. En comparació amb algunes de les coses que he fet, ho és.

-No ho dubto -va dir en Karrde, estudiant la seva cara. Un rostre molt cridaner, amb un cos impressionant acompanyant. Decorativa i competent a un temps, la seva combinació preferida -. Està bé -va dir -. Has aconseguit un tracte. Benvinguda a bord.

-Gràcies -va dir -. No es penedirà d'haver-me contractat.

-Estic segur que no ho faré. -Ell va somriure lleugerament -. I ja que ara estem treballant oficialment junts...-li va allargar la mà -. Pots dir Talon Karrde.

Ella va somriure amb força mentre li prenia la mà.

-Encantada de conèixer-te, Talon Karrde -va dir ella-. Em pots dir Mara Jade.

FI