Punt d'Inflexió (I)

Punt d'inflexió

 

Charlene Newcomb

I

Les llunes bessones penjaven majestuosament al cel del capvespre sobre l'Oceà Bogeria. Les orbes il·luminaven la costa, il·luminant suaument els penya-segats Tahika i creant el que semblava ser un aire de tranquil·litat.

Una suau brisa va fregar la cara del jove alt i de cabell fosc que es recolzava a la barana del balcó a la part alta del penya-segat. Dair Haslip sabia que aquesta brisa només contribuïa a la il·lusió de calma. Perquè, més a prop de l'aigua, els vents traïdors i les onades implacables colpejaven sense pietat els penya-segats.

A Dair li agradava aquest lloc del seu planeta natal més que qualsevol altre. Allà havia trobat consol en moments de desesperació. Havia trobat inspiració. I ara que s'estava preparant per abandonar Garos IV per primera vegada, volia que cada detall -les ones, els vents, els penya-segats, les llunes -se li quedessin gravats a la memòria. Potser passés molt de temps abans que tornés a casa.

Hi havia crescut al llarg d'aquests penya-segats, va mirar al sud, cap al punt on les llums de la casa de la seva àvia eren poc visibles. Va pensar en Jos, el seu millor amic, i en les vegades que havien caminat per les vessants amb aquestes llums com un far per guiar-los a casa. En nits com aquesta, havien planejat el seu futur junts a l'Acadèmia Raithal... En Dair va sacsejar el cap amb tristesa. Ara Jos no se n'aniria amb ell. L'imperi no veia amb bons ulls a algú a qui el pare era buscat per delictes de traïció. Per què les coses van de resultar així?, Es va preguntar.

Buscant una resposta entre les estrelles, en Dair va mirar cap al cel. No hi va haver resposta per en Jos. Però el que Dair va veure allà va omplir el seu cor d'orgull.

Retallada contra una lluna, la llançadora imperial classe Lambda va baixar a través de tènues núvols. Lliscava sense esforç cap a l’espaiport al sud d’Ariana. Aquesta llançadora, i l'Imperi al qual representava, significava més per a ell ara que havia estat acceptat en l'Acadèmia. I amb l'interès de l'Imperi per Garos IV cada dia més evident, hi havia promeses de major prosperitat i ocupació per als garosians, oportunitats per als joves com ell.

- Alguna vegada has vist un espectacle més magnífic? -Va dir algú darrere seu.

En Dair es va girar. Va aixecar el seu cos prim, tirant cap enrere les espatlles. La veu profunda de baríton no semblava encaixar en el cavaller de curta estatura que es va reunir amb ell al pati.

-No, senyor -va respondre -. Com està aquesta nit, ministre Paca?

-Bé. Molt bé -va respondre en Paca, respirant profundament l'aire de la mar -. Ets en Dair Haslip, oi?

En Dair li va llançar un somriure, sorprès que el viceministre de Comerç el recordés de la seva primera trobada feia més d'un any.

-Sí, senyor. He vingut a la recepció d'aquesta nit acompanyant la meva àvia.

En Paca va assentir.

-Keriin Haslip. Sí, estic bastant familiaritzat amb la família, Dair -va dir mentre s'acostava a la barana del balcó -. Admirava el treball del seu pare. Quina tragèdia.

En Dair va desviar la mirada. Va recordar que una bomba Sundar s'havia emportat als seus pares durant la guerra civil entre nadius garosians i colons de Sundari. Fins i tot després de sis anys, el dolor no marxava.

- Creu que l'Imperi serà capaç d'aturar la violència, ministre Paca? -Va preguntar.

-El ministre Wínger està treballant estretament amb els funcionaris imperials cap a aquest objectiu. –En Paca va mirar cap a l'horitzó i va sospirar-. Per descomptat -va dir en veu baixa -, hi ha un preu que s'ha de pagar quan l'Imperi ajuda a un món.

-Sí, és clar -va dir en Dair ingènuament -. Impostos més elevats, una major presència militar. Però després tindrem pau a Garos.

En Paca va mirar per sobre de la barana al mar que colpejava les roques molt més abaix.

-Pau -va repetir. Hi havia una tristesa en la veu d’en Paca que va fer que en Dair es donés la volta i el mirés. Però el que fos que hagués cregut sentir va desaparèixer ràpidament darrere de l'ampli somriure d’en Paca -. Així que, senyor Haslip, quins són els teus plans ara que la teva àvia ha venut les mines?

-Ara estic matriculat a la universitat, senyor. Però he estat admès a l'Acadèmia Imperial per al proper període -va dir en Dair amb orgull.

-Així que abandonaràs Garos per explorar el gran univers que s'estén allà dalt -va dir l'home, assenyalant cap a les estrelles -. Exèrcit o Armada?

-Exèrcit, senyor. M'agrada tocar de peus a terra.

En Paca va riure.

-Entenc.

- Molt bé, Magir Paca, l’he atrapat! Està corrompent al meu nét? -La llum de la lluna es reflectia als cabells llargs i platejats de la Keriin Haslip. El seu rostre arrugat donava a entendre que els temps difícils no li havien estat aliens. Però hi havia una espurna en els seus ulls foscos, com un foc cremant intensament, que ni tan sols els mals temps havien aconseguit extingir.

-I tant que no, senyora Haslip. Em coneix millor que això -li va respondre fent broma, besant-li la mà que va estendre cap a ell -. Hem estat discutint el futur d’en Dair. Acabo de sentir la bona nova. Garos s’enorgullirà que un dels seus millors joves assisteixi a l'Acadèmia.

En Dair s'alçà, notant el centelleig d'orgull que es va estendre per la cara de la seva àvia. Però el seu somriure semblava gairebé obligat. Tanmateix, s'havia adonat que, segons el temps s'acostava, ella havia deixat de parlar del tema de la seva partida de Garos. Ell era la seva única família després de tot, això explicaria la seva falta d'entusiasme.

La Keriin va agafar el braç d’en Dair.

-Digueu-me, Paca -va dir, aclarint-se la gola -, hi ha alguna cosa del cert en els rumors que he sentit sobre el ministre Wínger?

-Crec que estem contemplant al nostre primer governador imperial-va dir en Paca.

- Oncle Tork? Vull dir, el ministre Wínger? -Va dir en Dair, sorprès -. Això és genial, oi, àvia?

- Oncle? -Va preguntar en Paca.

-Els Wínger sempre han estat com a part de la família -va explicar la Keriin a un Paca que semblava divertit -. I sí, Dair, Tork Wínger seria una bona opció donat el seu coneixement de les actuals negociacions de pau amb els sundars -va afegir.

En Paca va assentir amb el cap.

-Sí, és d'esperar que l'Imperi no forçarà la pau -va dir ell, incomodant-se quan va veure l'expressió de sorpresa a la cara d’en Dair.

- Forçar la pau? –En Dair va arrufar el nas, passant la mirada de la seva àvia a Paca mentre uns passos van ressonar pel pati de pedra. Va veure com la tensió escapava del rostre d’en Paca.

- Ministre Paca? Sento interrompre.

- Què passa, Linsa?

-La llançadora del Tinent Superior Brandei acaba d'aterrar. El ministre Wínger ha estat cridat per reunir-se amb ell.

- A aquestes hores de la nit? -Que estrany -. Disculpi, senyora Haslip, Dair. He de parlar amb el ministre Wínger abans que se’n vagi.

-Per descomptat, senyor -va dir en Dair -. Bona nit.

-Bona nit, amic meu -li va dir la Keriin -. Bé, Dair, suposo que haurem d’arreglar-nos-en d'una altra manera per tornar a casa aquesta nit.

En Dair va sospirar. Havia estat tota la setmana esperant la visita dels Wínger.

-Oncle Tork m’anava a explicar més coses sobre els seus dies a l'acadèmia -va dir a la seva àvia.

-Bé, potser una altra nit -va somriure -. Així que, digues-me, jovenet, has vingut a fora per escapar de nosaltres, els vells?

En Dair va respirar fondo.

-Suposo que estava pensant en Jos, àvia. Hi hauria d'haver estat aquí aquesta nit.

-Podria haver vingut amb nosaltres, Dair.

-Això li vaig dir. Però va dir que tothom parlaria del seu pare. I tenia raó, àvia! D'això anaven la meitat de les converses que he escoltat! "Han capturat ja al vell Desto Mayda? Segur que executen en Mayda!"

-Sé que en Jos ha d'estar dolgut -va dir la Keriin -. Li vas dir que ha arribat la teva acceptació?

-Sí. La hi esperava, però realment no va voler parlar-ne. Però sí que va dir que vol que hi vagi.

- I no creus que estigui sent sincer?

-No és això. És només que jo sé com em sentiria si la situació fos a l’inrevés. Ell és el meu millor amic, àvia. -Un somriure va aparèixer a la cara d’en Dair. Un record era tan clar com si hagués succeït ahir -. Alguna vegada et vaig dir el que vam fer en Jos i jo aquest estiu després del meu desè aniversari?

La Keriin va negar amb el cap.

- Saps aquesta extensió de penya-segats al sud de la Muntanya Usca...? Solíem anar a escalar allí tot el temps -li va dir en Dair, adonant-se que, fins i tot a la llum de la lluna, el rostre de la seva àvia va semblar empal·lidir.

-Un cop vaig caure -va continuar -. No em vaig fer res, àvia. Però estava tan espantat que no em podia moure.

- Què va passar?

En Dair va riure entre dents.

-En Jos va baixar a per mi. Jo estava agafant la cara de la roca per seguir amb vida! Jos va arribar al meu costat, penjant sobre l'oceà des de la seva corda. I va entaular una conversa normal com si estiguéssim dempeus a terra ferma. Aposto que va estar parlant més de 10 minuts, allà penjat! Em va fer riure i abans d’adonar-me’n compte, estàvem escalant el penya-segat! –En Dair va sospirar -. Ell sempre ha estat aquí per a mi, àvia. I bé, ara em sento com si l’estigués abandonant.

-Oh, Dair...

- Keriin?

En Dair es va tombar amb impaciència, molest per haver estat interromputs. Però l'arribada de la Sali Wínger va fer oblidar temporalment la seva depressió per Jos. Tia Sali havia estat la millor amiga de la seva mare. I havia arribat a ser una amiga encara més propera de la seva àvia en els anys que van seguir a les morts d’en West i la Nieka Haslip.

En Dair podia veure per què en Tork Wínger es deia a si mateix l'home més afortunat del planeta. Una dona com la Sali era el somni de tots els polítics. Atractiva, encantadora i intel·ligent, podria convertir un avorrit assumpte diplomàtic en un gran èxit.

-Sali, estimada, va tot bé? -Va preguntar la Keriin.

-Sí, tot està bé -va respondre la Sali, somrient dolçament al Dair i donant una suau encaixada al seu braç -. Però com ja has sentit, el tinent Brandei ens ha demanat a Tork i a mi que ens unim amb ell al centre mèdic.

- Al centre mèdic? Que estrany! -Va observar la Keriin.

-Sí, a mi també m'ho va semblar. Però va dir que vol que coneguem a algú. Si no us fa res venir amb nosaltres, encara podem passar per casa vostra, tal com havíem planejat, només que després d'aquesta reunió.

-Bé, és clar, estimada. Això serà perfecte -va somriure -. Potser fins i tot puguem convidar al tinent que ens acompanyi!

-Una idea excel·lent, Keriin -va dir -. Dair, estàs segur que no t'importa abandonar la recepció?

-No, en absolut, tia Sali -va respondre en Dair amb entusiasme, emocionat per la possibilitat de conèixer un oficial d'un Destructor Estel·lar de l'armada. Va oferir un braç a cada dona.

- Que gentil! -Va dir la Sali mentre caminaven cap a la porta -. Per cert, Dair, per què no heu estat Jos i tu a la mansió últimament? Espero que en Jos no estigui avergonyit per les coses horribles que he estat sentint sobre el seu pare...

Següent