31
Les mans
d’en Kírtan Loor es van tancar convulsivament en punys. Qui és més estúpid, el
ximple o el que confia en el ximple? L'informe inicial de Zekka Thyne sobre la
planificació d'una reunió perquè els Murris decidissin què havien de fer per
enderrocar Centre Imperial havia semblat prometedor. Thyne li havia explicat
qui hi havia assistit i esbrinar que Iella Wessiri i Còrran Horn s'havien
tornat a trobar havia complagut a Loor. El fet que no havia sabut que Iella
estava vivint just a sota del seu nas no l’entusiasmava, però la seva ubicació
havia estat fora de la seva àrea d'interès immediat fins que ella es va tornar
part de l'operació de l'Esquadró Murri.
Els
expedients que li havia enviat la divisió de crim organitzat d'Intel·ligència
Imperial li havien proveït d'informació interessant sobre Fliry Vorru així com
del devaronià, Dmaynel Kiph, però no tenien cap registre d’Asyr Sei'lar. Encara
que ja havia estat amonestat per Ysanne Isard sobre treure conclusions
injustificades, Loor va decidir que Sei'lar probablement era membre d'alguna
xarxa d'espionatge bothana. La possible existència d'una operació independent
d'Intel·ligència Bothà en Centre Imperial suggeria que l'Aliança no era un
front totalment unificat el que significava que l'estratègia de Cor de Gel per
dividir i destruir gradualment tenia un mèrit encara més gran.
El que
s'enfellonia a Loor era l'engany d’en Thyne, un engany que es tornava bastant
evident en els informes subseqüents. Thyne havia dit que la primera reunió
havia estat només organitzativa, que no havia produït cap classe de pla que
funcionés. En els cinc dies des d'aquesta reunió, però, a Thyne li havien
encomanat realitzar certes tasques que estaven fora dels deures usuals que
tenia dins del Sol Negre. Inicialment havia observat la recol·lecció de tota
classe de dades de les operacions de joc i especialitat del Sol Negre a Centre
Imperial, però ell només va reunir la targeta de dades. No tenia cap idea de quina
informació contenien.
Després de
dos dies d'això havia estat canviat a procuració d'equipament. Encara que les
seves activitats li van proporcionar a Loor una interessant finestra a la
disponibilitat de gairebé tot en el mercat negre, no li donava cap mena
d'informació que li fos útil per a oposar-se a l'operació dels Murris. Thyne
estava sobrecomprant armes i les estava repartint en un gran nombre de llocs.
En això Loor va reconèixer un esforç per mantenir massa llocs perquè
Intel·ligència Imperial els cobrís adequadament.
Li semblava
clar a Loor que Thyne havia estat aïllat del comandament pel grup i li havien
donat treballs que, encara que valuosos, no serien desastrosos si fracassaven.
Thyne no era l'única persona que comprava armes al mercat negre així que Loor
va haver de concloure que potser cap de les armes que Thyne havia recol·lectat
serien usades. Loor hauria decidit que la tapadora de Thyne havia estat
descoberta, però l'expedient de Vorru deixava pocs dubtes sobre com hagués
estat manejat l'home si el Sol Negre descobria que Taques estava treballant per
a l'Imperi.
Diverses
coses li van semblar òbvies a Loor. La primera era que Thyne se les hi havia
arreglat per demostrar que no era digne de confiança. Va assumir que això era
perquè a Thyne clarament li hauria encantat suplantar Vorru com a cap del Sol
Negre i Vorru, igual de clarament, volia impedir que això succeís. L’animositat
d’en Thyne cap a Còrran i Iella també podia tornar-se un desavantatge en
qualsevol consell de planificació. Loor havia decidit que a Thyne l’havien
fotut fora de la reunió inicial abans que els plans s'haguessin discutit i
només més tard es va assabentar que Thyne havia estat colpejat i que l'amnèsia
li havia esborrat la part substancial de la reunió. L'espia dins de l’Esquadró
Murri no havia estat present a la reunió. Els informes subseqüents de l'espia
havien estat singularment inútils.
El consell
de planificació havia compartimentat els treballs necessaris per completar
l'operació, així que les activitats de l'espia van resultar menys aclaridores
que les d’en Thyne. Que el personal de l'Esquadró Murri mantingués un perfil
baix tenia sentit, ja que ells no estaven tan familiaritzats amb Centre
Imperial com altres membres de la conspiració, però feia que les seves activitats
fossin inútils com a indicadors del que anava a succeir.
L'única
gràcia salvadora de tot era que les coses semblaven estar avançant lentament.
Isard li havia dit a Loor que res havia de passar abans de dues setmanes, el
període d'incubació de la nova soca del virus Krytos. Ja havien passat deu dies
des que els sullustans capturats al magatzem van ser injectats amb el virus
així que ja estava molt a prop de la seva data límit. Isard va dir que havia
introduït el virus en el subministrament d'aigua, així que innombrables
criatures ja estaven ingerint-lo. El mateix Loor s'havia acostumat a beure
només aigua bullida i vins importats d'altres mons, no volia arriscar-se, tot i
que se suposava que el virus no infectava als humans.
Loor es va
reclinar enrere en les ombrívoles profunditats de la seva oficina i es va
fregar una mà contra el front. La clau per prendre qualsevol planeta era baixar
els seus escuts i aterrar tropes. Encara que un bombardeig planetari podia
causar molts danys, només les tropes a terra realment podien prendre i
instal·lar-se en el terreny. Sense baixar els escuts, això no podria passar,
així que els escuts havien de ser el blanc lògic per als Murris.
El blanc
obvi per baixar els escuts eren els mateixos generadors d'escuts. Omplir un lliscador
terrestre de Nergó 14 i enviar-lo en un atac de bombardeig suïcida a una
estació de generació semblava la forma més convenient d'ocupar-se dels escuts.
Hi havia dos fets que feien suposar que aquesta estratègia no era probable, el
gran nombre d'estacions requeriria una o dues tones mètriques perquè els rebels
les volessin a totes i els rebels, pel que ell sabés, fins ara no havien
comprat res de Nergó 14. Més important, destruir els generadors d'escut es
tornaria en contra en els seus futurs esforços per assegurar el planeta.
Un atac
contra les estacions de generació d'energia tenia problemes similars. El seu
nombre era encara més gran que el de les estacions de generació d'escuts. La
xarxa elèctrica del planeta estava coordinada de tal manera que si una àrea
perdia la seva planta d'energia local immediatament li seria subministrada
energia d'altres sectors propers. Un parpelleig en les llums seria l'únic
senyal de la pertorbació. En els seus mesos a Centre Imperial, Loor només havia
vist parpellejar les llums quan una de les poderoses tempestes locals es va
deslligar sobre l'edifici on ell estava.
El blanc
obvi era l'ordinador que ho controlava tot a Centre Imperial, però Loor havia
vist presons que tenien menys seguretat que l'ordinador central. El centre
tenia el seu propi escamot de soldats d'assalt i les casernes dins d'un radi de
cinquanta quilòmetres tenien ordres de respondre a qualsevol alarma d'allà amb
tota la velocitat i el poder de foc que tinguessin. El mateix establiment havia
estat construït amb especificacions més exigents que qualsevol altre edifici
del planeta, incloent el Palau Imperial. Un rumor deia que si l'Estrella de la
Mort hagués estat usada contra Centre Imperial, el centre de computació hagués
estat un tros reconeixible i rescatable de les ruïnes.
Un atac
armat contra el centre de computació semblaria destinat al fracàs, però la
presència de l'Esquadró Murri ho feia una mica més viable. Si tenien caces, i
havia caces de diversos tipus disponibles al mercat negre, podrien ser capaços
d'interceptar i abatre algunes de les tropes abans que hi arribessin. Això els
donaria més temps als atacants, encara que el resultat encara semblaria
desfavorable per als rebels. Els esquadrons de caces TIE estacionats a terra
serien capaços de contrarestar l'amenaça dels caces, així que posar-los en
alerta era una precaució que li suggeriria a Isard.
Potser la
part més difícil de cuidar contra les accions rebels era balancejar-se en el
prim tall del pla d'Isard. Ella volia donar-los Centre Imperial als rebels, per
etzibar la responsabilitat d'una població que els esgotaria de bacta i
d'efectius, incapacitats eficaçment i atrapant-los en un lloc. Si les seves
precaucions contra les accions rebels eren massa òbvies, els rebels podrien fer
alguna cosa inusual, donant-los el planeta abans del que ella volia que el
tinguessin o, pitjor encara, convencent-los que suspenguessin la seva invasió.
La idea d'enfrontar la seva fúria si les coses sortien malament omplia de por a
Loor. No obstant això, només queden quatre dies més fins la data límit mínima,
i dues setmanes i mitja fins a la màxima. Estic a prop de l'èxit. Loor va
assentir lentament en la foscor.
-Si
Derricote dóna allò que promet amb aquest grup de sullustans, els rebels
capturaran un món agonitzant i el seu moviment morirà juntament amb el planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada