32
Còrran
va humitejar un petit tros de tela amb alcohol etílic i el va fregar en
l'extrem focal de la pistola blàster pesada BlasTech DL-44. La va examinar
acuradament, llavors li va donar una lleugera passada més amb la tela. Quan
l'alcohol es va evaporar, va veure el reflex en miniatura d’en Gavin.
-Ah,
Gavin, aquesta és la tercera vegada que em preguntes si pots fer-me una
pregunta.
El
noi es va posar vermell mentre encaixava l'acoblament del gallet del seu
SoroSuub S1BR a la ranura receptora.
-Ja
ho sé, em sap greu -Gavin va mantenir la veu prou baixa perquè ningú en l'espai
del magatzem a part d’en Còrran pogués sentir-ho -. Volia preguntar-te sobre,
um, ja saps.
Còrran
va fer una ganyota de dolor. Ell no sabia perquè, però aquesta classe de coses
solament es deien com a pròleg a una pregunta sobre matar o de sexe. Com que
Gavin feia temps que s'havia tornat un as i no havia tingut problemes en el
tiroteig al magatzem de Sectinv, Còrran va assumir que la pregunta havia de ser
sobre sexe. Els seus pares van haver d’haver-li explicat sobre això abans que
el deixessin anar a la guerra, no? Còrran va tirar una mirada al voltant per
veure si Wedge era a prop, figurava que ell faria un treball molt millor per
ajudar a Gavin.
No
va poder veure a Wedge per enlloc. Còrran va arronsar les espatlles i va
relaxar la seva concentració en el canó de la pistola blàster.
-
Quina és la teva pregunta?
Gavin
va posar una cara que ell clarament pensava que era una expressió seriosa, però
la joventut general dels seus trets empobria l'esforç.
-A
Tatooine, bé, a Anchorhead, bé, a l'àrea al voltant de la granja, era petita i
llavors... no teníem una escola com la que vas tenir a Corèllia, saps, tots
nosaltres anàvem a classe a través de l’Holored local i enviàvem les lliçons en
targetes de dades, saps...
Còrran
va acoblar les peces del canó i el va ficar en el cos de l'arma.
-
Gavin, estàs intentant dir-me que no has fet mai un petó a una noia?
El
jove es va tirar enrere i va parpellejar, llavors va arrufar les celles.
-Anchorhead
pot haver estat petit però no era tan petit.
-Els
parents no compten.
Gavin
es va posar vermell.
-No
estic emparentat amb tots els d'allà, saps.
Còrran
va aixecar les mans i va somriure.
-Ja
ho sé, ja ho sé, només estava fent broma. Què és el que volies saber?
-Bé,
tu has viatjat molt. I vens de Corèllia
-La veu d’en Gavin va caure ràpidament -. Has vist, ja saps, quan dues
persones s'ajunten, però són diferents, entens?
-
Vols dir com Erisi i jo? Venim de mons diferents, però tots dos som humans,
encara que no ens hem ajuntat.
-No,
vull dir com Nawara i Rhysati.
-Oh.
Còrran
va assentir lentament. Per tota la galàxia les permutacions de relacions entre
dos o més individus eren enormement variades, com ho eren les regles, formals o
no, que governaven la seva conducta. Les prohibicions de les relacions entre
races, classes i castes variaven de planeta en planeta, però les regles que
governaven les relacions interespècies tendien a ser essencialment similars. La
majoria d'elles estaven establertes per la política oficial imperial, una
política que els oficials de Seguretat de Corèllia havien anomenat "es mira però no es
toca".
-Allò
exòtic i diferent pot ser molt atractiu, Gavin. Hi ha alguna gent que traça una
línia absoluta sobre el fet de sortir amb algú fora de la seva espècie mentre
que hi ha d’altres que semblen estar interessats a experimentar qualsevol cosa
i tot el que puguin -Còrran va arronsar les espatlles -. Jo suposo que no em
sembla malament, però pot no ser el més correcte.
-Crec
que no t'entenc.
-No
he sigut molt clar. Mira, t'agradaria tenir fills algun dia, tenir una família?
-Sí,
crec que sí.
-
Bé, què passa si la persona de qui t'enamores no és capaç de tenir fills amb un
humà?
-Llavors
jo, bé, um, no sé.
-També,
hi ha d’altres problemes, i tampoc estem parlant de les possibles dificultats i
perills de fer l'amor.
-
Perills?
-És
clar. Suposa que la persona amb la que estàs està acostumada a donar i rebre
petits pessics d'amor, amb dents de deu centímetres de llarg? –Còrran va
arquejar dos dits com ullals -. La teva pell no és tan gruixuda com la d'un
gamorreà, així que et faria una bona queixalada.
-No
hi havia pensat sobre això -Gavin va arrufar les celles i les seves espatlles
van caure -. Vull dir, no crec que aquest sigui un problema.
-Algunes
espècies no viuen tant com nosaltres, encara que enmig de la companyia present,
l'esperança de vida no és un problema tan gran -Còrran va recollir un nou
blàster pesat i va començar a desmuntar-lo per netejar -. Hi ha moltes coses
que pots tenir en compte, Gavin, però gairebé tot acaba de la mateixa manera
que les relacions entre humans: si tu i l'altra persona es porten bé, els
problemes es poden solucionar.
Gavin
va assentir.
-
Llavors alguna vegada has, ja saps...? -La veu de l'home jove es va tallar a
mesura que el color pujava a les galtes.
Còrran
va sentir dues mans en les seves espatlles i es va donar volta per veure la
cara somrient d’Iella sobre la seva.
-
Si Còrran ha fet què?
Còrran
va arronsar les espatlles.
-Res.
Mírax
va aparèixer a la seva esquerra i es va recolzar a la taula entre Còrran i
Gavin. El seu cabell fosc estava recollit cap enrere en una gruixuda trena.
-La
mirada a la cara d’en Gavin no suggereix que no fos res, Seguretat de Corèllia.
Les
mans d’Iella es van estrènyer juganeres en el seu clatell.
-Vinga,
Còrran, no hi ha moltes coses que no hagis fet.
Un
somriure va florir a la cara d’en Gavin i Còrran de sobte es va sentir superat
en nombre. I reticent a contestar la pregunta d’en Gavin. Sabia que no era a
causa de la presència d’Iella, ella ja coneixia la resposta i fins i tot podia
explicar la història millor que ell. I es figurava que Gavin la trobaria
divertida i l'ajudaria a estar menys nerviós. Clarament Gavin volia sentir que
Còrran havia sortit amb una alienígena perquè el noi òbviament tenia interès en
algú, i per les mirades que Còrran havia vist i les històries que havia sentit,
Gavin estava pensant molt sobre la bothana, Asyr Sei'lar. Encara Còrran pensava
que ella tenia una mica més món del que Gavin podia manejar, estava disposat a
apostar que el granger de Tatooine podria aprendre ràpid.
Va
trobar que la seva renúncia a dir qualsevol cosa venia de la presència de Mírax
i dels seus sentiments cap a ella. Erisi i Rhysati havien estat posades a
treballar juntes en la seva part de la planificació de l'operació, donant-li a
Còrran un temps separat d'ella. Li va permetre posar a Erisi en perspectiva.
Encara que eren de la mateixa espècie i fins i tot se sentien atrets l'un per
l'altre, una cosa profunda dins d’en Còrran li deia que ajuntar-se estaria
malament. No malament, un desastre!
Tot
el que feia que Erisi estigués malament semblava fer que Mírax estigués bé.
Ella l’entenia a causa del seu origen comú. Era veritat que els seus pares
havien estat enemics, Còrran els caracteritzava com a enemics crònics en lloc
de com a enemics mortals, però això els donava un vincle que mai tindria amb
Erisi. Finalment amb Erisi ell sabia que s'hauria sentit com una mascota,
mentre que amb Mírax se sentia com un amic i un igual.
Durant
les operacions de planificació Còrran, Mírax, Gavin, i Iella havien sortit i
assegurat molts subministraments per a l'operació. Les coses eren escasses i,
si no estaven disponibles, estaven a un preu alt. Més d'una vegada Còrran havia
desitjat que M3 hagués estat a Coruscant per ajudar-los amb l'abastament, però
Mírax va demostrar estar a la seva altura per obtenir coses. On el droide podia
haver usat una anàlisi instantània de les mercaderies d'un comerciant per
deduir el seu guany i collar-lo fins que els seus preus es tornessin raonables,
Mírax seduïa, impressionava, entabanava, i fins i tot amenaçava. Havia après
tots els trucs del llibre del seu pare i Còrran pensava que el vell Booster
estaria orgullós d'ella quan s'assabentés de les seves gestes.
Però
hi ha tant d'ella que no conec, com la seva reacció a esbrinar que jo vaig
sortir amb algú que no fos de la meva espècie. El temor a què ella pogués veure
que semblant acció el fes brut o indigne va impedir que li respongués a Iella
amb una mica de sarcasme. Va mirar Mírax però no va veure cap sospita ni
desil·lusió a la cara.
Gavin
va encaixar dues peces del rifle blàster i va ajustar un cargol de contenció.
-Volia
saber si alguna vegada havia sortit amb algú que no fos humà.
Iella
va riure.
-Bé,
hi va haver moltes dones amb les quals va sortir que no eren humanes, almenys
en esperit.
Mírax
va esbufegar lleugerament.
-Però,
per què portes a la reina del bacta a això?.
-Mai
vaig sortir amb l’Erisi.
-No,
només vas fingir ser el seu impregnador kuati, llavors la vas petonejar a la
vista de tots en el Gran Passadís de la Galàxia al Palau Imperial -Mírax va
agitar el cap -. Clarament allà no hi ha cap relació en absolut.
Còrran
va riure.
-De
la manera que ho expliques, realment podria haver estat divertit.
Iella
li va donar un suau cop de puny darrere del cap.
-Sempre
et queixes dels deures més fàcils, Horn.
-Creu-me,
preferiria gustosament a Chertyl Ruluwoor abans que a l’Erisi.
-Oh
-Iella va aixecar una cella -. Això és interessant.
Gavin
va arrufar les celles.
-
Què és Chertyl Ruluwoor?
Mírax
es va redreçar i es va emportar un dit a la barbeta.
-Sona
selonià.
-Ho
és -Iella va esbossar un ampli somriure -. Conta’ls-ho, Còrran.
-No,
conta'ls-ho tu. Tu ho expliques millor.
-
No et molesta?
-Si
he de ser mortificat, preferiria no fer-ho jo mateix.
Mírax
es va girar i es va asseure a la vora de la taula.
-Això
sona meravellós -Li va fer l'ullet a Còrran, llavors va mirar Iella -. Prossegueix,
ell ho sobreviurà.
-Cert,
no és com si fos la primera vegada que sent això -Iella va somriure i Còrran va
saber que ella li donaria una bona cara a l'incident -. Chertyl Ruluwoor era
una seloniana que havia estat enviada a la nostra unitat per obtenir una mica
d'entrenament. Era un programa d'intercanvi cultural. Era alta, almenys dos
metres, i prima. Tots els selonians són molt flexibles i ella estava coberta
d'un pelatge negre relativament curt que brillava blau platejat quan li donava
la llum. Definitivament guapa, definitivament humanoide, però definitivament no
humana. Venia el Ball de Lliurament de Premis Anual de Seguretat de Corèllia i
ella no coneixia a ningú. Els selonians tendeixen a ser una classe molt privada
de gent i les úniques que veus en públic són dones estèrils. Elles són les que
ho maneguen tot en la seva societat i mantenen una unitat familiar amb els
homes i dones fèrtils, però ella estava completament sola. Els oficials solters
en la nostra secció van participar en un sorteig per veure qui portaria a
Chertyl a la celebració. Cada home havia de comprar un bitllet de cinc crèdits
i el guanyador, a qui tots els altres considerarien un perdedor, es portaria el
fons recaptat com a compensació a la nit.
Mírax
va arrufar les celles.
-Em
sona que tot el procés va estar malament des del principi.
Còrran
va somriure.
-El
sorteig del Ball de Lliurament de Premis és una tradició que data de la vegada
quan el Director tenia una filla que, com dictava el decòrum, no podia anar al
Ball sense parella. El director es va negar a ordenar a algú que la convidés,
encara que va ordenar la participació en el sorteig. La majoria dels anys el
premi és alguna de l'esquadró que s'havia ofert voluntària per ser
"guanyada", i els diners es donaven al fons de Supervivents i Orfes.
-Aquest
any, però, el premi va ser Chertyl i ella no sabia res de tot això. La majoria
dels que sabien el que estava passant pensaven que era una barbaritat, però
s'amagaven darrere de la tradició.
Gavin
va somriure.
-
I Còrran va guanyar, correcte?
-Podries
dir que sí -Iella li va donar un suau cop de puny a l'espatlla -. El que ell va
fer va ser parlar amb les dones que realment volien anar al Ball amb els altres
oficials i convèncer-les que tot estava arreglat, sigui quin sigui el bitllet
que tenia la seva parella seria seleccionat com la butlleta premiada. L'única
forma que el seu home pogués evitar sortir guanyador seria sortir-se del
sorteig. Quan el pressionaven Còrran admetia que ell podria acceptar un suborn
per prendre només una butlleta més, però que hauria de ser un secret. Les dones
van pressionar als seus homes perquè fessin que Còrran prengués les seves
butlletes. Quan el guanyador del sorteig va ser escollit, Còrran tenia totes
les butlletes.
Mírax
li va somriure.
-Força
emprenedor, senyor.
-Bé,
sabia que jo em sentiria miserable a causa de com anava la meva vida en aquest
moment, així que no veia cap raó perquè ningú més estigués apartat de la
persona amb la qual volia estar.
-Però
vas fer quelcom de bo. Això és bo.
-I
es posa millor, Mírax. Còrran va donar el premi del sorteig i els suborns al
fons, llavors es va lluir i va fer que Chertyl passés la nit de la seva vida.
Va llogar una limusina repulsora, va esbrinar quin tipus de flors eren
considerades apropiades per les selonianes, i per aconseguir-les va volar en el
seu Ala-X a l'únic floricultor d'importació a Corèllia que les tenia
disponibles. Fins i tot es va fer confeccionar un nou uniforme de gala formal
per a l'ocasió. I va demostrar que pot posar-se presentable.
-Per
la seva banda, a Chertyl no li faltava res per ser impressionant. Tenia aquest
físic llarg i estilitzat que li permetia portar un vestit ajustat en què la
llum es lliscava. Portava un collaret de plata i aiguamarina i una polsera fent
joc que semblaven la llum jugant pel seu pelatge. Cada dona que la va veure es
va posar immediatament gelosa i Còrran era l'enveja de tots els homes. I, per
fer-ho pitjor, ells realment gaudien de la companyia mútua. Això va ser
aproximadament sis mesos després de la mort del seu pare i les coses havien
estat dures per Còrran, així que tota la situació semblava perfecta.
Incapaç
d'aturar el somriure que se li va formar a la cantonada de la seva boca, Còrran
va assentir, i va descobrir que no sentia desitjos de deixar de somriure.
Aquella nit havia estat molt divertida. Vaig posar tanta energia en ella que
vaig aconseguir deixar enrere la meva vida durant algun temps.
-Va
ser genial.
Gavin
es va inclinar endavant.
-
Llavors què va passar?
Còrran
mirar Iella.
-Evita
els detalls luxuriosos, si us plau.
Mírax
va somriure.
-Ja
podràs ampliar-ho en una altra ocasió, Iella.
Iella
va arronsar les espatlles.
-Encara
que Chertyl era infèrtil, això no significava que fos incapaç. Aparentment ella
havia gaudit de la nit tant com Còrran i van continuar celebrant-ho després que
van deixar el Ball. Això és prou circumspecte per a tu?
-Servirà.
-
Va ser...?
Gavin
va començar a posar-se vermell. Còrran li va fer l'ullet.
-Millor.
Mírax
va aixecar una cella.
-
Millor que què?
-Imagina
trobar-te un munt de roques, decidir tirar-les, que se te’n caigui una, i que
es parteixi en dos per revelar una gemma corusca oculta al centre.
-Òndia.
-I
que a cada pedra després d'aquesta, la gemma corusca fos més brillant i bella
que l'anterior.
-Ja
veig, realment molt especial.
-I
quan reunies cadascuna d'aquestes pedres, es formava una escultura brillant i
exquisidament tallada.
-Ja
tinc l'holograma digitalitzat i analitzat, Còrran. Gràcies.
Gavin
va parpellejar.
-Vaja.
Els
ulls marrons de Mírax es van estrènyer.
-Llavors
si era tan genial com dius, com és que ets aquí i no en algun cau a Selònia?
Còrran
va fer una ganyota de dolor.
-Bé,
hi havia un petit problema microscòpic.
Iella
va assentir.
-La
química no era la correcta.
-A
mi em sona que era perfectament correcte -Gavin va esbossar un ampli somriure.
-Sí,
Gavin, la química personal, era perfecta. No obstant això, la bioquímica
personal no ho era -Iella va recolzar una mà a l'espatlla d’en Còrran. La raó
per la qual l'amulet de la bona sort que usa Còrran està en una cadena d'or és
perquè la seva suor és prou àcida per tacar alguna cosa com la plata. Per cert,
està dins del rang normal per a un humà, però amb una tendència cap a l'àcid. I
això era suficient per dissoldre la superfície cerosa de pell de Chertyl i
irritar-li la pell. I també va resultar, que Còrran era lleugerament al·lèrgic
al seu pelatge.
-Era
semblant a tenir tot el cos cremat pel sol per a nosaltres dos.
Mírax
es va petar de riure per uns segons, llavors va posar cara sòbria i entristida.
-Això
és horrible.
Còrran
va arronsar les espatlles.
-Malauradament,
així és la vida –Va mirar a Gavin -. Aquí el tens, noi. El meu consell és que
vagis amb compte. No pot fer-te mal, excepte en casos rars.
Gavin
va baixar el rifle blàster i es va posar dret.
-Gràcies.
Si no et molesta, seguiré el teu consell.
-Bona
sort, Gavin -Còrran el va saludar mentre s'allunyava, llavors li va somriure a
Iella -. Molt ben explicat.
El
front de Mírax es va arrugar.
-
Quant d'això va ser veritat?
-Absolutament
tot.
Ella
va arrufar les celles.
-És
tan trist.
Còrran
va agitar el cap.
-No
realment. Els dos sabíem que estàvem fent realitat una fantasia, però que a la
llarga no hauria funcionat. Jo no tenia cap desig de mudar-me a Selònia i
formar part d'una gran família. Chertyl sabia que ella no podia engendrar els
fills que jo hi havia de voler. Seguim sent amics i tots dos tenim records
meravellosos. De fet, això va ser el millor final que vaig tenir en qualsevol
de les meves relacions.
-Cert,
Còrran, però això és perquè mai vas escoltar els meus consells sobre les dones
en què estaves interessat -Iella va agitar el cap -. Desastres, cadascuna
d'elles.
Mírax
va somriure.
-
I quina és la teva opinió sobre la reina del bacta?
-
Ella? Completament desastrosa per en Còrran. És atractiva, naturalment, però
simplement no és el seu tipus de dona.
-Exactament
igual que els meus pensaments. Li ho he dit, però ell no m’escolta.
-No
ho ha fet.
Còrran
va aixecar les mans en senyal de rendició.
-Prou,
si us plau. Pot ser que creguin que Erisi no està bé per a mi, i en realitat
tampoc ho crec jo, una conclusió a la qual també vaig arribar per mi mateix,
podria afegir. Però, de totes maneres, ella no es mereix això. Ni tan sols
Ysanne Isard es mereixeria això.
Iella
va abaixar la mirada cap a ell.
-En
realitat, Ysanne Isard s'ho mereix.
Còrran
va pensar per un moment.
-Sí,
tens raó, s’ho mereixeria, continuïn. Quan acabin, jo hauré acabat de netejar
totes aquestes pistoles blàster. Llavors estarem llestos per fer la feina que
realment necessita fer-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada