La Trampa de Krytos (VIII)

Anterior

8

Còrran sabia que estar una vegada més a la cabina del pilot d'un caça l’hauria d'haver fet feliç, però no li feia. No podia trobar cap problema amb el caça ni amb què li haguessin donat una missió de patrullatge. Havia fet suficients d'aquelles per esperar avorriment, i sense això ni tan sols això era el que li estava causant problemes. Només estar volant de nou era suficient per superar l'avorriment.

El fet era, va comprendre, que era infeliç. Una cosa en el seu interior el molestava. Una cosa estava malament, i ell simplement no podia ignorar-la. Creava en ell una ansietat que era completament desproporcionada amb el que estava fent. Se sentia com si no estigués involucrat en un patrullatge en absolut, sinó en alguna altra missió amb una agenda oculta sobre la que ell no sabia res.

-Némesis U, informi.

-Tot clar en U, Control.

La veu que venia per la unitat comunicadora no delatava cap suggeriment d'engany ni d’urgència, però Còrran no podia llevar-se la sensació malaltissa que estava sent manipulat.

Tenia una aversió natural a ser usat, i podia sentir mans invisibles sobre ell, assenyalant-li una certa direcció, per raons que no podia establir. Es va sorprendre en trobar-se a si mateix ressentit menys per la seva agenda, sigui quina sigui, que per ser manipulat.

Sóc raonable. No m'espanten les tasques difícils. Faig el que em demanin, si és
raonable. No ho he fet... Els seus pensaments van acabar de cop quan va comprendre que no podia invocar records específics per recolzar el seu argument. Sabia que havia realitzat moltes missions perilloses, però no podia individualitzar-les. La seva incapacitat per fer-ho no l'hauria preocupat, i de fet gairebé no ho va fer, excepte perquè seguia sentint-se com un holograma que era processat per l'ordinador d'algú més.

-Némesis U, tenim dos contactes amb rumb de 270 graus. Estan a deu quilòmetres de
distància. Són hostils. Està autoritzat a enfrontar-los i destruir-los.

-Com ordeni -Còrran va buscar la informació sobre les naus entrants i les va mostrar en el seu monitor. Dos TIEs. Els caces estel·lars no li inspiraven cap por, i els hagués vist amb un despreniment absolut si no fos perquè un pensament a l'atzar es va disparar en el seu cervell.

Dos TIEs no són tan mortals com un sol Tycho. La connexió li semblava a Còrran
completament lògica: els sons similars creaven un vincle. El fet que Tycho Celchu havia estat un pilot imperial que volava TIEs ho reforçava. Còrran sabia que Tycho havia traït a l'Esquadró Murri, i Còrran havia estat determinat a fer-li-ho pagar. Si no fos aquí, jo estaria allà, ocupant-me d’en Tycho.

Abans que pogués començar a preguntar-se on era, va venir de nou la veu de Control pel comunicador.

-Tenim informació addicional sobre les naus entrants. Transmetent.

La imatge del monitor va canviar d'un caça TIE a un Ala-X. Una línia de dades addicional sota de la imatge del caça va informar a Còrran que la nau era pilotada pel capità T. Celchu. Un corrent d'adrenalina va prémer a través del seu cos, i llavors va esclatar en el seu cervell. No podia creure la seva sort, la coincidència de ser capaç de volar contra Tycho i venjar l'Esquadró Murri era increïble. I l’aprofitaré al màxim.

Còrran va invertir l’Interceptor TIE que volava i va baixar en picat.

Els Ala-X van començar a venir darrere seu, amb vector cap a la seva panxa, així que va tornar a invertir-se, llavors va executar un ris cap amunt i a estribord. Es va elevar ràpidament mentre els Ala-X baixaven en picat, cap dels costats van desaprofitar energia làser quan les oportunitats d'encertar-lo eren tan baixes. Còrran va seguir estrenyent-se més prim en una espiral que emfatitzava la major maniobrabilitat del guenyo, llavors va sortir disparat en línia recta per subratllar també la seva velocitat superior.

Una llum va parpellejar dins del seu visor integrat, indicant que un dels Ala-X estava
intentant fixar un torpede de protons, però una ràpida pujada, ris, i picat en tirabuixó
van trencar la fixació i van treure a Còrran en un vector cap a l'Ala-X d’en Tycho. Còrran va desviar l’Interceptor cap estribord, llavors va girar cap amunt sobre l'ala esquerra i es va elevar cap a Tycho.

Va passar els làsers de foc quàdruple a dual, assumint que havia d'utilitzar múltiples trets a múltiples passos per enderrocar a Tycho. Es va avançar a l'Ala-X, anticipant-se al viratge d’en Tycho, llavors ràpidament va llançar un tir que va esquitxar d’energia els escuts d’en Tycho quan l’Interceptor va errar el blanc.

Cap reacció. Això no s'assembla en res a Tycho. Còrran va girar cap amunt sobre l’estabilitzador dret, va pujar en un ris, llavors va tornar a girar cap amunt i va sortir a babord. Una altra inversió el va portar a un picat, però els escàners van mostrar que els Ala-X no l'havien seguit més enllà de la primera maniobra, molt menys a la segona.

Còrran es va estremir. Es comporten com caces TIE, no com Ala-X, i el pilot del primer
no és Tycho. Va canviar l'ordinador de punteria a la segona nau i va veure que la llista deia que el pilot d'aquest Ala-X era Kírtan Loor. El va inundar el desig immediat d'aniquilar la nau, però això no li va impedir pensar. De fet, la vehemència dels seus sentiments sobre Loor el va empènyer més enllà del fet que Loor i Tycho havien estat confabulats a Coruscant. El va empènyer prou lluny com perquè recordés que Loor no sabia volar cap nau espacial en absolut, molt menys un caça estel·lar.

Loor no pot ser-hi. Les oportunitats que Tycho i Loor apareguin on jo els puc atacar i matar són increïbles. La coincidència que abans l'havia delectat tant, ara es tornava evidència de què l'estaven manipulant. Havia fet el vincle en la seva ment entre un TIE
i Tycho abans que Tycho es presentés com a pilot. Encara que sabia d'inferir causalitat d'aquesta relació no era estrictament lògic, significava que era més que possible que estigués sent manipulat.

Tycho és un enemic, així que va ser posat en un caça. Un altre enemic va ser tret de la cistella dels enemics i posat en el segon caça. Més enuig va centellejar a través d’en Còrran i va enderrocar els bloquejos en el seu cervell que li havien impedit pensar en qualsevol cosa fora de la seva cabina de pilot. L'aparent inserció d'enemics personals en la seva situació li deia a Còrran dues coses.

Primer, estic en un simulador, i segon, algú sap prou de mi per saber qui són els meus enemics. Al posar-me contra els meus enemics em donen un desig de compliment, que és una cosa bona. Premia el comportament, però he de preguntar-me a mi mateix, és volar un Interceptor contra Ales-X un comportament pel qual vull ser premiat?

El seu estómac es va encongir i es va endurir com una roca que amenaçava amb explotar volcànicament. Estic volant una nau imp contra els rebels. No vull fer això.

Còrran va comprendre immediatament que només els seus enemics, els romanents de l'Imperi, voldrien que es sentís bé per atacar els rebels, però pocs IMP es prendrien el temps o farien l’esforç de manipular-lo d'aquesta forma. Alguns l’empresonarien i la resta simplement el mataria.

Excepte una. Ysanne Isard.

En injectar-la a la barreja de pensaments que rebotaven al voltant del seu cervell
immediatament es va començar a imposar l’ordre en la seva ment. Ella era coneguda i temuda per la seva habilitat de retorçar als rebels i tornar-los contra els seus amics i família. Havia tingut èxit amb Tycho Celchu, i ell no era l'única història d'èxit en sortir de la seva presó de Lusankya. Els seus agents alterats havien fet estralls entre els enemics de l'Emperador, i la seva mort no havia ocasionat res que fes que Cor de Gel interrompés les seves operacions.

La boira en el cervell d’en Còrran va començar a evaporar-se. Va recordar haver-se trobat amb Isard després de la seva captura. Ella havia jurat transformar-lo en una eina de la venjança de l’Emperador. Aquesta simulació, i l'anterior, clarament estaven dissenyades per fer-ho atacar símbols rebels. Les sessions subseqüents aixafarien més la seva resistència, entrenant-lo per assolir nivells majors i majors d'eficàcia mentre el tornaven contra tots els que coneixia, estimava, i respectava.

Em convertiria en l'equivalent humà de la plaga que ella va desencadenar a Coruscant.

Còrran va agitar el cap, llavors va aixecar les mans de la palanca del simulador i es va treure el casc d'una tirada. Els elèctrodes enganxats al seu cap es van sortir bastant abruptament, arrencant amb ells alguns cabells, però ell va ignorar el dolor. Els elèctrodes enviaven els meus patrons d'ones mentals a un ordinador. Els patrons eren comparats amb les dades recollides en els interrogatoris, així l'ordinador podria reconèixer el que jo estava pensant sobre el projecte i les pistes apropiades de la simulació. Molt bé.

Es va treure la màscara de respiració de la cara i la va deixar penjar contra el seu pit.

-Aquí Némesis U. El joc ha acabat. No trairé la meva gent.

El camp estrellat de la pantalla davant d’en Còrran es va esvair. En el seu lloc va veure el cap i espatlles d’Ysanne Isard. Els seus ulls desiguals, l'esquerre d'un ardent vermell i el dret d'un blau gelat, li agregaven verí a l'expressió acerada de la dona. Els seus trets prims i angulosos la podrien haver fet semblar bonica per a alguns, però la por que la seva fúria clavava al cor d’en Còrran la va fer semblar més que lletja per a ell. El seu llarg cabell negre estava recollit cap enrere en una cua de cavall, però ella havia deixat solts els flocs blancs de les seves temples com si aquesta afectació infantil d'alguna manera estovés la seva imatge.

-Té vostè la impressió, Còrran Horn, que aquesta petita victòria és significativa i
obstaculitza d'alguna manera els meus esforços. No ho fa. Una cella es va arquejar sobre del seu ull àrtic.

Vostè va treballar a la Força de Seguretat de Corèllia, així que pot entendre quan poderoses poden ser certes tècniques d'interrogatori. El que ha suportat fins ara és poc més que una prova.

-I vaig passar.

-Des de la seva perspectiva això podria semblar cert -Els seus ulls es van esmolar-. Des de la meva merament significa que ha canviat la seva classificació. Vostè requerirà més temps que altres amb els que he treballat en el passat, però aquí a Lusankya, el temps és abundant.

Còrran va arronsar les espatlles.

-Bé, llavors tindré temps abundant per planejar la meva fugida.

-Ho dubto -Ella va sospirar com si el que estava a punt de dir li fes mal d'alguna manera -. Si fos fàcil d'entrenar, trobaria la seva estada aquí agradable. Com és difícil, el meu proper pas és determinar si sap alguna cosa que considereu valuosa. Malauradament, significa revisar moltes coses que no m'interessa saber. Espero que la seva vida hagi estat interessant, perquè hi ha hagut incidents en els quals els tècnics han recorregut a la crueltat quan estan avorrits.

-No esbrinaran res de mi.

Isard va arrufar les celles.

-Si us plau, Horn, estalviï’m la fanfarroneria. Començarem amb un narco-interrogatori de nivell quatre i avançarem fins al nivell u si és necessari. Sap que ens dirà qualsevol cosa que vulguem esbrinar.

El pur terror va congelar el nus a l'estómac d’en Còrran. Amb un interrogatori nivell quatre anava a recordar coses que la seva mare havia oblidat mentre estava portant-lo en l'úter. No tindré cap secret. Centenars d'imatges van voletejar a través de la seva ment mentre separava els records valuosos dels casuals.

Aquest procés, encara que era agonitzant, també li va portar un somriure a la cara. Gil Bastra, l’home que havia creat una sèrie d'identitats perquè Còrran usés després que va fugir de Corèllia, s'havia assegurat que les identitats portessin a Còrran als mons exteriors. Per Loor saben tot sobre els meus dies en Seguretat de Corèllia. Gràcies a Gil hi ha molt poca informació valuosa que jo pugui donar-li. Vaig estar fora de circulació fins que em vaig unir a l'Esquadró Murri, i no sé suficient sobre la Rebel·lió per ferir-la.

-Veig el seu somriure, Horn. Pot sentir-se prou insolent com per somriure ara, però les
coses canviaran -Isard també li va oferir un somriure, i Còrran la va trobar extremadament amenaçadora -. Quan acabem amb vostè, els somriures no seran més que un record, i a més un de dolorós.

Següent