La Trampa de Krytos (IX)

Anterior

9

Wedge va deixar escapar una rialla, dient-se a si mateix que estava rient-se de la ironia de sentir-se nerviós, no a causa d'estar nerviós. Aquí estava ell, un heroi famós i l'únic
supervivent dels atacs a les dues estrelles de la Mort, conqueridor de Coruscant i líder de l’esquadró de caces més temut de la galàxia, i davant la porta d’Iella Wessiri se sentia nerviós. Segons els rumors, per les seves venes corria prou aigua gelada, per reposar els casquets polars de Coruscant, però es va trobar a si mateix aclarint-se la veu i titubejant abans d'oprimir el botó del brunzidor de la seva porta.

En el camí des de la caserna de l'esquadró s'havia convençut a si mateix que no anava a convidar-la a sortir en una cita, de debò. S'havia passat l'última hora sentint l'arenga d’Erisi Dlàrit sobre els terroristes vràtix i el seu parador després de l'atac contra el dipòsit de bacta del Senyor de la Guerra Zsinj. Havia fet el seu millor esforç, una vegada i una altra, per explicar-li que no tenia cap informe sobre els nadius thyferrans, però va prometre passar nota del seu interès al General Cracken. Això era realment tot el que podia fer, però va fer falta molt d'esforç per convèncer Erisi d'aquest punt.

L'experiència havia estat esgotadora. Hi havia hagut moments en els que va considerar
simplement interrompre-la i ordenar-li que se n'anés de la seva oficina, però podia notar que la seva preocupació sobre els vràtix estava basada en la seva convicció que les criatures insectoides eren terroristes i un risc potencial per a qualsevol que entrés en contacte amb ells. Ell va pensar que la reacció d’Erisi podria haver nascut de la seva frustració per no haver pogut fer res per impedir la mort d’en Còrran. Amb el fet de fer que els terroristes fossin la seva responsabilitat, ella potser podria impedir una altra tragèdia, redimint així la seva manca d'acció en el cas d’en Còrran. Wedge va trobar que la seva motivació era noble, però la seva insistència era esgotadora. La mort d’en Còrran i la misèria de milions a Coruscant havien desgastat a tots en l'esquadró, i deixar de prestar atenció a les preocupacions d’Erisi no l’ajudaria a millorar la situació.

La mort d’en Còrran també havia afectat profundament a Iella. Ella havia estat companya de Còrran a la Força de Seguretat de Corèllia i havia fugit del planeta al mateix temps que ell.

La seva fugida l'havia portat a Coruscant, on es va unir a la clandestinitat rebel. Tornar a trobar-se amb Còrran havia estat una ocasió alegre. Per Wedge havia estat fàcil veure com ells es complementaven i que havien d'haver treballat bé com a equip.

Aquestes qualitats que la feien adequada per treballar amb Còrran eren les qualitats que Wedge trobava atractives. Ella era considerada i estable, però posseïa un bon sentit de l'humor i una ferotge lleialtat cap als seus amics i cap a la justícia.

Desafortunadament, la seva lleialtat la feia molt apassionada d’ajudar a la fiscalia a trobar evidències en contra d’en Tycho Celchu, però abordava la recerca tan obertament que Wedge no podia retreure-li que complís el seu deure com ella ho veia.

Va oprimir el brunzidor de la porta, llavors va tirar dels punys de la jaqueta. No estic
convidant-la a sortir. Només vinc com un amic que visita a una amiga. Wedge va moure el cap.

Durant els últims deu anys, des de la mort dels seus pares i durant la seva associació amb la Rebel·lió, realment havia pensat molt poc en el romanç i les amistats. És clar que havia trobat companyonia amb diverses dones rebels, però no havia trobat a una companya especial, de la manera que havien fet Han Solo o Tycho Celchu. No podia explicar per què no, ni deixava que li molestés, la naturalesa de la Rebel·lió i les seves assignacions significaven que planejar qualsevol cosa a llarg termini era una ximpleria, i evitar els lligams significava moltes menys oportunitats de sortir ferit quan passés l’impensable.

Havia vist a Leia durant el temps que Han Solo havia estat congelat en carbonita. S’havia tornat gairebé completament descurada en els seus intents per alliberar el seu estimat. Va riure. Que s’hagués ficat al palau d’en Jabba significava que ella s'havia tornat molt més que completament descurada. Encara que li envejava a Han Solo la passió amb la qual era estimat, l’espantava la idea d'estar ple pel dolor que Leia havia conegut.

La porta al departament es va obrir lliscant i el nerviosisme d’en Wedge es va aplacar quan Iella va somriure.

-Wedge. Quina sorpresa.

-Espero que una agradable -es va mirar les mans per un moment, llavors va aixecar la mirada cap als ulls marrons d'ella -. Hauria d’haver-te trucat abans de venir, però anava a menjar alguna cosa i bé, he pensat, no m'agrada menjar sol i...

El somriure de la dona de cabell castany es va eixamplar per un moment i es va reflectir en els seus ulls, i llavors es va encongir com si les comissures de la boca haguessin xocat contra unes parets i estiguessin rebotant.

-Crec que serà millor que passis -ella es va girar, i ell va seguir a la dona prima per un
curt passadís fins a una sala de grandària modesta. La porta es va tancar automàticament darrere d'ell, tallant la font de llum més brillant i enfonsant l'habitació en una foscor grisa.

L'home assegut a la cadira de la cantonada semblava com si l’haguessin construït a partir de fils d'ombres i encenalls grisos. L'agudesa dels seus trets accentuava la primesa de la seva complexió. Les seves espatlles i genolls sobresortien com embalums contra la tela grisa del vestit de vol que portava. Hi havia alguns fils negres entreteixits en el cabell blanc i gris pentinat cap enrere en el seu cap principalment calb, però no aconseguien emmascarar la forma del crani sota ells. De fet, si no fos per l'espurna de vida que cremava en els ulls marrons de l'home, Wedge hagués cregut que era un treballador momificat ressuscitat d'alguna tomba en les entranyes de Coruscant.

Iella es va creuar de braços.

-Comandant Wedge Antilles, aquest és Díric Wessiri. El meu marit.

Espós! Wedge va ocultar la seva sorpresa donant un pas endavant i estenent la mà dreta cap en Díric.

-Un plaer conèixer-lo, senyor.

Díric va inclinar el cap cap endavant i va encaixar amb Wedge amb una agafada ferma i
fins i tot forta en els seus dits llargs, encara que la força es va esvair ràpidament.

-L'honor és meu, Comandant. Les seves gestes han portat glòria al seu món i als seus
compatriotes Corellians.

-La glòria no era la nostra fita, senyor.

-No obstant això... -L'home va somriure, llavors va deixar caure la mà de tornada cap a la seva falda -. Disculpi, Comandant. En un altre moment li concediria una discussió més profunda, però ara em sento una mica fatigat.

-Ho entenc.

Iella va caminar fins al costat del seu marit i va recolzar suaument una mà a l'espatlla.

-Els IMP van atrapar a Díric en una batuda fa aproximadament un any. El van interrogar, van descobrir la seva identitat i llavors el van empresonar. Fa més o menys sis mesos van organitzar un projecte d'investigació biològica i van fer que Díric fóra part de la seva força de treball d’esclaus. Només van usar humans perquè el laboratori va produir el que nosaltres coneixem com el virus Krytos -ella li va prémer suaument l'espatlla -. La gent del General Cracken va tenir a Díric en quarantena fins que el van interrogar. Jo només vaig saber que seguia viu quan el van portar aquí fa quatre hores.

-Llavors serà millor que me'n vagi, i els deixi a vostès dos sols -l'ancià va aixecar la mà dreta i va donar uns suaus copets a la mà d’Iella -. He passat molt temps entre imperials i altres esclaus. És bo tenir aquí a persones normals per ajudar-me a tornar.

Wedge va tossir lleugerament a la mà.

-No crec que trobi que la meva vida sigui normal en absolut.

Iella va riure educadament.

-Tampoc la meva.

-Que afortunat. La normalitat pot ser bastant avorrida -Díric va aixecar el cap i va fixar
una mirada ferma en Wedge -. I vull que sàpiga, Comandant, que si alguna cosa ha passat entre vostè i la meva dona, jo no em puc enutjar amb cap dels dos. Jo he estat mort per un any. Encara que somiava amb estar viu de nou, no li guardo rancor a aquells que van viure mentre jo estava mort.

Wedge va alçar una mà.

-Primer, res de títols.

-Quan estava presoner, fèiem broma que els títols eren per quan fóssim persones
de nou. Jo els faig servir per recordar-me que sóc un home de nou. I ho faig servir pel profund respecte cap al que vostè ha fet.

-No ho facis. Jo sóc només Wedge. Res del que jo he fet és comparable al que tu has
suportat en la teva captivitat imperial, així que els títols no s'apliquen aquí. Segon, Iella és intel·ligent, una meravella a la feina, porta alegria quan està a prop, i sobre tota la resta, és lleial als seus amics. De fet, excepte per una cosa, ella és exactament la classe de dona al costat de la qual m'agradaria envellir. Aquesta cosa és: que està casada amb tu. La seva lleialtat cap a tu, la seva fidelitat, mai ha estat qüestionable. Indubtablement ets un dels homes més afortunats en aquest planeta.

Mentre parlava, la seva ment va tornar als pensaments i somnis del que ell podria haver tingut amb Iella si Díric no hagués reaparegut. Semblava com si la vida que ells mai
compartirien estigués passant davant els seus ulls mentre les seves paraules la cancel·laven. El romàntic en ell només volia aferrar-se al meravellós que hagués estat, però el pragmàtic en ell sabia només mirant a Díric que al final les coses s'haguessin caigut a trossos. Iella havia escollit a Díric perquè ell era un santuari. No importava el que li deparés el destí, ell era algú que sempre estaria allà per compartir les seves alegries i alleujar les seves desil·lusions. Wedge va comprendre que ell no hauria pogut donar-li el que proveïa Díric. Podria haver passat molt de temps fins que la seva relació es destruís, i ells podrien haver superat les dificultats, però Wedge sabia que ell mai podria ser un complement tan perfecte per a ella com ho era Díric.

Algun dia trobaré algú. Wedge va somriure. Quan estigui llest per establir-me.

Díric va reflectir el somriure de Wedge i va deixar que el seu cap s'enfonsés plàcidament en l’encoixinat de la cadira.

-M'alegra que Iella trobés amics tan generosos i honorables com tu, Wedge. Em sento bastant afortunat.

-I aposto a què estàs content d'estar lliure.

- Content? Sí, encara que la captivitat no va ser tan brutal com l’imaginava. Només poden controlar el teu cos, no la teva ment.

Díric va arronsar les espatlles lentament com si l'esforç fos gairebé massa per a ell.

-Sabia que algun dia seria lliure.

-Això és el que diu Tycho.

- Qui?

Iella va mirar avall cap al seu marit.

-L'home que va matar a Còrran.

-L'home que està acusat d'haver matat a Còrran -la va corregir Wedge -. La teva esposa està treballant amb l'equip de la fiscalia.

-Treballant per trobar la veritat, saps -Iella li va donar a Wedge una mirada franca -. Hi ha suficients evidències com per posar-lo a judici i declarar-lo culpable.

-I, fins ara, s'ha descobert molt poc per absoldre'l -Wedge va alçar les mans -. Tanmateix, no he vingut aquí per discutir aquest cas.

Les espesses celles d’en Díric es van ajuntar sobre del pont del seu ganxut nas.

- Tu creus que aquest Tycho és innocent?

-Ja ho sé. Tycho Celchu és una víctima de l'Imperi tant com tu.

Iella va estrènyer suaument la mà d’en Díric.

-Tycho una vegada va ser capturat pels IMP. Ha treballat per a ells des del seu suposat escapament, encara que Wedge et dirà que li han parat una trampa elaborada.

Díric alçà els ulls cap a ella.

- I tu saps que Wedge està equivocat?

La seva resposta immediata va morir en un moment de vacil·lació bocabadada. La mirada d’Iella va passar per Wedge, llavors va tornar a baixar.

-Hem trobat moltes coses que indiquen que el Capità Celchu era un agent imperial
amb una extremada quantitat de recursos.

-Però hi ha buits en l'evidència -va dir Wedge somrient lentament -. Tot el que condemna a Tycho està disponible, però les coses que l’absoldrien s'han esvaït. Donat el moment en què va succeir tot, l'única força que va poder facilitar amb una mà mentre treia amb l'altra és l'Imperi.

Díric va deixar anar la mà d’Iella i va ajuntar les puntes dels dits de les dues mans.

-Aquest Tycho ha de ser algú especial per guanyar-se tanta de la teva lleialtat.

-sento cap a Tycho el que Iella sent cap a Còrran.

-Per això hi ha un carreró sense sortida entre nosaltres.

-Sí, un carreró sense sortida. No obstant això, el Capità Celchu sona fascinant.- La veu d’en Díric es va tornar nostàlgica i Iella es va aixecar.

-Ni tan sols ho pensis, Díric.

Wedge va arquejar una cella.

- Quin és el problema?

El nas d’Iella es va arrugar d'irritació i va parlar amb una mica de brusquedat.

-Va a ficar el nas.

L'home gran va deixar escapar una rialleta panteixant que va acabar amb una tos humida.

- Ficar, dius? Mira, Wedge, la meva vocació a la vida és buscar les persones que em fascinen. Intento comprendre-les. I el que comprenc ho comparteixo amb els altres.

Els ulls marrons d’Iella es van estrènyer.

-A Corèllia va trobar fascinant l'acusada d'un cas. Va aconseguir conèixer-la i va decidir que era innocent.

- Ho era?

Díric va assentir solemnement.

-Ens va perseguir a Còrran i a mi, fent-nos constantment petites preguntes que ens van forçar a buscar més enllà de l'abast de la nostra investigació. Li havien parat una trampa, però al final vam atrapar als responsables -Li va arrufar les celles al seu marit-. Aquest cas va ser diferent, no va ser a Coruscant, i en aquest moment tu no estaves tan feble com un cadell d’Ewok. Necessites recuperar-te.

-Ho faré, amor meu.

Wedge va somriure en notar tota mena de significats en aquestes paraules. El sospir d’Iella significava que ella va notar si més no alguns d'ells i sabia que res més suau que l'arrest domiciliari impediria que Díric es reunís amb Tycho. Díric s'ha d'assegurar que Iella no deixi que el seu desig de venjar a Còrran la faci aturar-se abans de descobrir la veritat sobre el que va causar la seva mort.

-Tenir un hobby probablement accelerarà la teva recuperació.

-Un hobby, molt bé.

-El hobby d'aquest home serà el meu malson -Iella va agitar el cap-. Antilles, no
estaves parlant de menjar quan vas arribar?

-De fet ho estava -Wedge va assenyalar el sostre amb el dit polze -. Hi ha un cafè ithorià aproximadament trenta nivells més amunt que se suposa que ofereix algunes verdures bastant exòtiques i llavors... -Es va aturar quan va sonar un to en el comunicador subjectat al coll de la seva jaqueta -. Espereu un segon.

Va desenganxar el comunicador i el va encendre.

-Aquí Antilles, endavant.

-Wedge, parla Mírax.

- Finalment desperta? -Wedge va inclinar el cap cap Iella-. És Mírax.

-Pregunta-li si vol acompanyar-nos a menjar.

 Mírax, estic en el departament d’Iella... Ella pregunta si...

-Ja l’he sentida, però haurà de ser en una altra ocasió -El to de Mírax es va tornar més seriós -. Tinc un problema. És a la Rajada, i necessito que vinguis aquí. Només tu.-Wedge va arrufar les celles -. Aquests pilots de Zsinj haurien d'haver estat posats en custòdia feia molt de temps.

- Tan dolent és? Han tornat els teus passatgers a causar problemes?

-No, no, això no. Això ho podria manejar -Mírax va sospirar-. Mira, saps que jo
freqüentment transporto articles rars per a la gent, oi?

-Correcte.

-Bé, a l'estació vaig recollir una cosa que és molt estranya, i pel que sé, si no em desfaig d'ella de la forma correcta, la Nova República es farà miques i molt poca gent quedarà viva per començar a reconstruir el futur.

Següent