La Trampa de Krytos (X)

Anterior

10

Gavin Darklighter va sentir que el contingut del seu estómac pujava per la seva gola quan el miasmàtic pudor de la caseta fosca se li va clavar a les fosses nasals i en el cervell. Es va apartar trontollant de la porta i va caure de genolls vomitant el que semblava ser fins a l'últim mos que havia menjat des del seu retorn a Coruscant. Els músculs del seu estómac es van contreure una vegada i una altra, retorçant-li les entranyes fins buidar-les, però no van aconseguir alleujar en res la punxant sensació en el fons de la seva gola que li incitava a fer més arcades.

El lament penetrant d'una gamorreana li perforava el crani i li recordava on era i per què hi era. Gavin va tossir una vegada més i va escopir, llavors li va grallar una ordre al droide M3PO negre darrere d'ell.

-M3, no els deixis entrar allà. Digues-li que faré tot el que pugui.

Gavin es va netejar la boca amb la mà, llavors es va arrossegar feblement fins a la paret exterior de la caseta. Va prémer l'esquena contra el ferrocret i lentament es va redreçar. Va tornar a tossir i el seu cos va intentar fer-ho tornar una vegada més, però va estrènyer la mandíbula i es va negar a vomitar. Mai n’havia vist un en tal mal estat. Encara que esperava no tornar a veure mai un cas semblant, sabia que aquesta esperança no tenia cap oportunitat de tornar-se realitat.

El droide M-3PO va aconseguir guiar la gamorreana i als seus fills de grans ullals a l'altre costat de la passarel·la, llavors es va girar cap a Gavin. El cap en forma de petxina del droide, reciclada d'un droide de control de port espacial, es va inclinar lleugerament cap a l'esquerra.

- Hi ha res que pugui fer per vostè, Amo Darklighter?

-Estaré bé en un minut, M3. Només mantén-los allunyats.

Gavin va tornar a escopir, intentant lliurar-se del sabor agre a la boca.

-Pregunta-li quan va ser l'última vegada que va tenir notícies del seu marit.

El droide de protocol va girar el cap i li va grunyir la pregunta a la gamorreana. Ella va contestar en to submís i entretallat que M3 va traduir per Gavin.

-Diu que ella i els nens s'havien anat a un altre lloc a visitar uns parents. L'últim cop que va parlar amb el seu marit va ser per comunicador. Ell estava refredat, però no semblava preocupat. Senyor, per les paraules que ella està utilitzant, em fa l'efecte que hi havia una petita discòrdia domèstica, raó per la qual no seria sorprenent una llacuna en les comunicacions.

-Entès, M3. Fa quant de temps es va anar d'aquí?

-Un mes estàndard, senyor, ella va sortir bastant abans de l'alliberament.

Gavin va assentir. Un mes significava que les oportunitats que ella hagués estat infectada pel seu marit eren minúscules, si n'hi havia estat, ja estaria mostrant senyals del virus Krytos.

-Digues-li que vagi a un centre de bacta per a un examen. No voldrà que els nens s’emmalalteixin.

-L'hi ho he dit, senyor. Ella vol saber si Tolrà es recuperarà.

Gavin va sospirar i es va apartar de la paret.

-Digues-li que ell està molt malalt. La prognosi no és bona, però farem tot el que puguem. Llavors crida a Asyr i digues-li que aquí necessitarem un equip de neteja -Es va forçar a somriure -. I, M3, digues-li a la dona de Tolrà que va fer el correcte. Tolrà va ser valent i intel·ligent, i entre els dos van salvar a moltes persones.

Les paraules li van sonar buides a les seves oïdes, però sabia que no ho farien en els d'ella. El que va dir era correcte: quan el gamorreà a la caseta va reconèixer la gravetat del que patia, va segellar les entrades de casa seva i va canviar els codis dels panys, impedint que ningú més entrés i resultés infectat. En fer això de fet havia salvat moltes vides.

Excepte la seva. Gavin es va forçar a obrir els punys. Si el gamorreà hagués usat el seu comunicador per cridar ajuda mèdica, podria haver estat salvat. Que estigués prou lúcid com per tancar-se significava que encara no estava tan malament com per què la teràpia de bacta no li fes efecte. No hi havia la necessitat que s'hagués convertit en el que Gavin havia vist en les ombres.

El pilot va comprendre que no tota la culpa era del gamorreà. El preu del bacta en el
mercat negre era astronòmic, tan fora de l'abast per als ciutadans mitjans que no podien
imaginar-se que hi hagués una mica de bacta disponible per a ells. Aquells que cridaven demanant ajuda, o tenien a algú que truqués per ells, o sovint estaven tan malament que cap teràpia podia ajudar-los, així que mai tornaven. Com a resultat, els altres ciutadans veien a les unitats medivac com a unitats d'extermini mal disfressades que s’emportaven els malalts i els destruïen. La ignorància està matant aquesta gent.

Gavin es va forçar a caminar cap endavant per tornar a entrar a la caseta del gamorreà. El pudor fètid va tornar al seu nas i va trobar acompanyament en l'horrible imatge i els sons que li van donar la benvinguda. La caseta mateixa era d'una sola habitació, amb prou feines més gran que la seva pròpia habitació a la caserna de l’esquadró, i ell la trobava una mica massa estreta per a un. Tenia dues portes, la que havia obert usant una unitat de descodificar panys i una porta del darrere. Un plat d'escalfament i una aixeta d'aigua a l'esquerra de la porta marcaven totes les instal·lacions de cuina del domicili. Una estació sanitària era a la cantonada, més lluny al llarg d'aquesta paret.

La sang esquitxada la cobria completament, ruixada al llarg del sòl, pujant per les parets, i creuant el sostre. S'havia assecat i havia pres un color negre, fent que l’habitació semblés com si una ombra hagués explotat. L'epicentre de l'explosió jeia a la cantonada de darrere, en una plataforma elevada negra que brillava a la poca llum que arribava passant a Gavin.

Un so humit i borbollant premia arítmicament des d'aquesta cantonada. A la plataforma, agafat pels llençols que havia retorçat al seu voltant en els seus moviments agonitzants, la closca mortal del gamorreà anomenat Tolrà s'aferrava d'alguna manera a la vida. Gavin podia veure on la carn s'havia partit, deixant sobresortir els ossos de les cames i els braços. La mateixa pell s'havia reduït fins a tornar-se d'un gris verdós translúcid i penjava a esquinçalls de les costelles i els dits.

El gamorreà va semblar percebre la presència d’en Gavin, perquè es va tornar per mirar-lo. Amb un profund so d'aspiració, com a greix fred estès sobre els engranatges d'una màquina, el crani es va tombar cap a ell mentre que la borsa carnosa que l'envoltava no ho va fer. Les banyes i ullals del gamorreà van travessar la seva pròpia pell, llavors els gruixuts músculs del coll de la criatura van cedir, deixant que el gegantesc crani pengés antinatural en un bassal de teixit viscós.

Un calfred va caure sobre Gavin. Encara que sabia que Tolrà era mort i feia molt de temps des que la malaltia li havia tret qualsevol rastre de consciència, va inclinar el cap cap al gamorreà.

-Els has salvat. Ho has aconseguit. Que la Força t'acompanyi.

Estremint-se, es va girar i va sortir de l'habitació. Es va asseure a fora i va arrencar el
filmplast que cobria les seves botes, llavors el va llançar enrere a través de la porta fosca. No es va molestar a aixecar la mirada quan una ombra va caure a sobre d'ell.

-És mort.

Asyr es va ajupir al seu costat.

-L'equip de neteja arribarà aviat. Estàs bé?

Gavin va pensar un moment abans de contestar.

-Ho estaré, i crec que això és el que m'espanta.

-No hi ha cap raó per la qual t’hagi de fer-ho.

-Jo crec que n'hi ha. Va apuntar un polze cap a la caseta.

-Allà hi ha un gamorreà que s'ha convertit en una massa de gelatina. La malaltia el
va matar, però ho va fer en una certa manera que no el va deixar morir fins que pogués experimentar cada fragment de dolor possible. No queda res d'ell, però encara estava respirant quan vaig entrar allà. Ell era tan dur, que probablement va durar molt més d'una setmana en l'última etapa de la malaltia.

La bothana va acariciar la galta d’en Gavin.

-Ell va lluitar contra la malaltia. Això és bo.

-Clar que si, però el fet que puguem trobar quelcom de bo en això sembla retorçat -Va bellugar el cap -. He vist més mort en el temps que he estat a l’Esquadró Murri que tota
la que havia vist abans, però res ha sigut tan horrorós com això. Fa un any hauria escapat
cridant. Ara només em netejo les botes i espero que es presentin els tipus amb les unitats d’esterilització. Estic canviant i no estic segur que m'agradi.

Asyr li va somriure amablement.

-Es diu madurar, Gavin, i no li agrada a tothom. Encara que al meu entendre, estàs madurant molt bé.

Gavin mig va tossir un somriure.

-Gràcies, però encara he de preguntar-me si és correcte que puguem veure una cosa així i simplement seguir endavant.

-Seguim endavant, estimat, perquè ho hem de fer -la veu d’Asyr es va tornar més ferma -. El gamorreà, va reunir la força per tancar-se lluny dels altres i protegir-los. Això va ser bo. Encara que tu i jo, tenim una missió diferent. Aquesta malaltia sembla no afectar les nostres espècies, així que ens hem ofert voluntaris durant aquesta crisi de salut pública, però aquest no és nostre propòsit primari aquí. La nostra missió és volar els nostres Ala-X, localitzar i destruir al tipus de monstres que li farien aquest tipus de cosa als altres. Fer això requereix de tota la maduresa que puguem aconseguir.

-Ja ho sé.

Va fregar una mà al llarg de la columna d'ella, llavors va mirar on M3 estava conversant amb un EMED-zero i dos homes que portaven unitats incineradores de plasma portàtils. El droide prendria mostres; llavors els homes cremarien tot el que hi havia a la caseta, incloent-hi els primers cinc mil·límetres de ferrocret, fins convertir-lo en una cendra blanca que seria aspirada i retirada d'una manera segura.

Gavin va deixar que Asyr l'ajudés a posar-se dret.

-Tens raó, naturalment. Espero que puguem complir la nostra missió. Si no ho fem, em temo que haurem de demolir Coruscant fins al llit de roca, i no crec que ni tan sols això esborri el flagell de l'Imperi de la galàxia.

***

Crec que fins i tot els soldats d'assalt trobarien que els meus homes són espantosament eficients. Des de la seguretat de l'interior fosc del cotxe gravitacional, Kírtan Loor va mirar els quatre operatius d'Intel·ligència Especial vestits amb robes de civil que s'aproximaven a la porta de l'edifici. Tot i ser tan enormes i imponents, es movien amb una letal fluïdesa que la seva armadura normalment amagava. Gairebé casualment, un d'ells va posar una càrrega perforadora de termalita al pany de la porta i la va encendre, llavors va acceptar una carrabina blàster d'un col·lega i es va aixafar contra la paret de l'edifici.

Un llum vermell va parpellejar tres vegades a la càrrega de termalita, llavors va cobrar vida una gota de xiulant foc blanc amortallada de fum. La intensa llum va transformar el carrer ombrívol de Centre Imperial en una imatge en clarobscur lliurada d'imperfeccions pel foc, però no obstant això plena d'amenaça. Un dels operatius va clavar una barreta ganxuda al centre del foc i va obrir la porta d'una tirada, llavors els seus tres col·legues van entrar corrent.

La resplendor estroboscòpica blava del foc atordidor refulgia momentàniament a través de la porta i els buits a la persiana de la finestra. Loor va esperar per un moment, llavors va veure dues flamarades més. Una figura humana va aparèixer a la porta i li va fer un senyal amb el cap, llavors es va retirar cap a les ombres de l'interior de l'edifici.

Loor va obrir la porta del cotxe gravitacional i va emergir. Es va embolicar en una capa i es va posar la caputxa per ocultar la seva cara d'algun observador incidental. Caminava determinadament endavant, però es va imaginar a si mateix com una pàl·lida imitació de Darth Vader. Alt i esquelèticament prim, amb cabell fosc, li havien dit que s'assemblava al Gran Moff Tarkin de jove. Encara que aquesta comparació havia estat una que havia aprofitat, hauria preferit inspirar el mateix terror que Vader en aquells amb qui tractava.

Es va escapolir entre els dos operatius de la porta i va caminar fins al bavejant ithorià que jeia al centre de l’avantcambra. Passant més enllà d'ell, a través d'un curt corredor i un tercer operatiu, va arribar a una habitació que s'assemblava més al niu d'un rosegador que a un estatge humà. Pudia a floridura i a suor ranci, tot i que el nou terror de l'ocupant afegia elements picants a l'aroma viciat de l'habitació.

Loor va mirar cap avall a l’homenet mig calb que estava immobilitzat pel canó d'un blàster sobre el matalàs tacat.

-Estàs envoltat de tanta misèria, que gairebé he arribat a tenir-te llàstima, Nartlo, però clar, és un malbaratament tenir llàstima d'un mort, no?

- De què està parlant? -Els ulls marrons de l'home sobresortien de terror-. No et conec. Què és el que he fet?

-És cert, no em coneixes, però has estat intermediari en la venda d'una cura per uns amics meus. S'havia estat venent a un preu alt, però em van dir que els has dit que el mercat ha caigut. Al mateix temps van notar que el subministrament de cura que els vas retornar havia baixat del 95 per cent de puresa al 75 per cent -Loor va agitar lentament i funestament el cap -. Els meus amics senten que els has mentit i els has estafat.

-No, no, jo no vaig fer això –Nartlo va intentar seure arrossegant-se, però l'operatiu al costat del llit improvisat el va mantenir immòbil en un punt -. Vaig treure una mica del bacta com una mostra, però un tracte va sortir malament i el vaig perdre. Vaig pensar que no m'anaven a creure que el vaig perdre, així que vaig intentar cobrir el que havia fet. Em sap greu.

-I ets estúpid si esperes que em cregui un conte que era vell quan va néixer l'Antiga
República -Loor va deixar que es notés la fúria en la seva veu i li va treure un gemec a la seva víctima. A causa de la vigilància que tenia sobre Nartlo, Loor sabia que la història no era totalment falsa. Una part del bacta s'havia perdut quan un tracte li va sortir malament, però només una mica. La resta de la cura perduda havia estat donada a una casa de plaers alienígena per a l'ús de les empleades. Nartlo havia passat una setmana gaudint de la seva considerable gratitud -. Digues-me que no trobarem les marques de
ventoses d'una concubina rodiana a la teva esquena si et traiem la camisa.

Nartlo es va enrotllar en posició fetal, acompanyant el moviment amb un gemec baix.

-Devia alguns favors.

-Vas guanyar alguns favors, més que els que devies -Loor va fer un pas més a prop al llit, forçant a Nartlo a estirar el coll cap enrere per poder veure’l -. Ara em deus favors a mi.

-El que vulguis, qualsevol cosa.

-Bé -Loor es va girar a la dreta i va inclinar el cap cap a l’operatiu que amenaçava a l’homenet. L'operatiu va retrocedir un pas i Nartlo va tossir quan es va alleujar la pressió sobre la seva caixa toràcica -. Els vas dir als meus amics que el mercat per a la cura havia caigut. Explica't.

-Els rebels van aconseguir molta cura. No sé quan ni on, però va ser recent i va ser
realment molt silenciós. Tot i que l’Esquadró Murri va estar involucrat, això ho sé. Jo havia estat venent-los una mica de la teva cura a la gent que comercia amb la gent que treballa per a la gent del Consell Provisional, saps. Ells havien estat comprant per poder mantenir-se saludables, ells i els seus partidaris, no els importava que la plaga no semblés afectar-los.

Loor va somriure dins del santuari fosc de la seva caputxa. El govern de la Nova República havia iniciat programes que estaven dissenyats per ser accessibles per a les víctimes del virus Krytos. L'escassetat de bacta significava que virtualment tot el subministrament públic anava a individus que estaven infectats, per tal de salvar les seves vides. En curar-los, els oficials de salut pública podrien limitar la propagació de la malaltia. Altres, principalment aquells de les poblacions no infectades, argumentaven que seria millor l'ús profilàctic del bacta per prevenir la propagació cap a noves poblacions. Els oficials de salut pública al·legaven que no hi havia cap prova que la pre-exposició a la teràpia de bacta pogués prevenir que algú s’infectés amb el virus, però això no servia de res per evitar el desig d'aconseguir bacta per usar-lo com a medicina preventiva.

Nartlo es va netejar la saliva que regalimava per les comissures de la seva boca.

-Sembla que ara hi haurà suficient així que els provisionals pensen que no necessitaran
el seu propi subministrament.

Loor va arrufar les celles.

-Impossible. Al cartell de bacta li prendria una dècada de producció per satisfer la demanda d'aquí.

-Podria ser, senyor, podria ser, però ara mateix el rumor és que el govern de la Nova
República té les coses sota control.

-És una mentida, és clar, però és bona -Loor es va ajupir lentament, deixant que la capa s’amuntegués al seu voltant -. Tu creus que aquesta font de bacta existeix?

-Crec que hi ha alguna cosa, senyor, sí, senyor.

-Ho esbrinaràs. Tot sobre això.

Els ulls de Nartlo van tornar a fer-se més grans.

-No sé com puc, senyor. La seguretat és estricta.

-Estàs en deute, homenet -El grunyit de Loor va intimidar Nartlo -. Aniràs a veure els teus contactes i aquesta vegada els oferiràs comprar la cura un bon preu.

- I si no volen vendre?

-Digues-los que trobaran que l'exposició dels seus tractes anteriors pel bacta del mercat negre és bastant dolorosa i vergonyosa. Si això no és suficient, potser fer un exemple d'un o més d’un d'ells serviria de persuasió. Jo puc i ho faré -Loor va fer senyals amb el cap cap a l’operatiu a la seva dreta -. Els blàsters tenen més que només l’opció d'atordir, saps.

Nartlo es va llepar els llavis secs amb una llengua seca.

-Sí, senyor, ho sé.

-Me n'alegro. Vull saber quant tenen, i quant de temps pensen que durarà el seu subministrament. Necessito estimar quan pujarà de nou el preu.

-Ho entenc, senyor.

I amb aquesta informació puc començar a projectar la mida de l'establiment que
necessitarien per guardar-lo i la millor forma de destruir-lo. Loor va començar a somriure. Fins i tot podria estendre el rumor que tenen més que suficient bacta per curar-los a tots, llavors revelar la veritable quantitat que tenen en els seus dipòsits. El buit entre el que s'espera i la realitat hauria de crear molta inquietud. Aquest és un pla de reserva convenient, i un que puc posar en acció mentre busco i destrueixo l'establiment de contenció.

-I, Nartlo, intentaràs esbrinar qualsevol cosa que puguis sobre el seu emmagatzematge, transport, i xarxa de distribució. Si vaig a comprar més bacta com a compensació contra l'escassetat, preferiria anar directament a la font. M'agradaria saltar els intermediaris, sense ofendre.

-No, senyor, no m'ofèn.

-Bé, bé. Me n'alegro que ens entenguem l'un a l'altre -Loor es va tornar a redreçar-. Estaré interessat en sentir el que puguis trobar.

Nartlo va assentir entusiàsticament.

-Pots comptar amb mi.

-Estic comptant amb tu. Assegura't de no fallar-me.

-Sí senyor -L'home es va estremir -. Però, senyor, estava preguntant...

- Sí?

- Com vaig a...

Loor va riure de la manera més sinistra que va poder.

-Et trobarem. Tingues alguna cosa per a mi en dos dies.

-Però això no és temps suficient.

-Però és tot el temps que tens, Nartlo.

Loor es va girar i va sortir majestuosament de l'habitació. Els operatius s'apinyaven
darrere d'ell i els dos de la porta el van precedir cap el seu cotxe gravitacional. Loor va pujar a la part del darrere, un d'ells es va posar darrere dels controls, i els altres tres van desaparèixer en la nit.

-Condueix.

Les forces inercials van aixafar a Loor contra l’apelfada tapisseria del cotxe. Va començar a compondre l'informe que li enviaria a Ysanne Isard. El fet que la Rebel·lió hagués posat les seves mans en una nova font de bacta no li agradaria. Ella havia volgut que la demanda de bacta arruïnés a la Rebel·lió, però el bacta addicional capturat per l’Esquadró Murri significava que no seria tan car per als rebels com Cor de Gel desitjava. L'única forma de neutralitzar aquest moment de sort era localitzar i destruir el dipòsit de bacta, que era exactament el que ell havia de fer.

El problema és que no importa quan ràpidament resolgui aquest assumpte, no serà el prou ràpid per a ella. Se li va ocórrer que els seus missatges per a ell van patir molt poca
reducció en el seu verí, tot i haver de ser gravats i transmesos en lloc de ser lliurats personalment. Caldria pensar que la distància entre els dos l'hauria aïllat de les seves crítiques, però no ho havia fet. Ella semblava tenir una habilitat sobrenatural per assenyalar els errors que ell havia comès, sense importar que fossin insignificants, i això el mantenia constantment desequilibrat.

Va comprendre que si li deia que estava fent que una part de la seva gent s’entrenés per a un atac contra l'establiment del bacta abans que sabés el que caldria per a aquesta missió, ella li assenyalaria que estava malbaratant temps i recursos. Va decidir que posaria els homes a entrenar per a missions més petites que podrien servir com a distraccions o que, com a mínim, els donarien una base d'entrenament sobre la qual la missió d'atac al bacta podria construir-se.

Cor de Gel podria sostenir que estava malbaratant recursos, que seria millor fer-los servir per localitzar l'establiment del bacta en primer lloc. Però intentar argumentar que els soldats d’assalt podrien usar-se com espies no era la classe de desencert que Isard cometria.

El cotxe gris es va separar de la carretera suburbana i va sortir disparat cap al cel nocturn. Les innombrables torres van passar ràpidament, cadascuna il·luminada tan brillant com el foc de la càrrega de termalita, però amb menys contrast. Es va preguntar quantes de les persones i alienígenes que vivien en aquestes torres s'estaven alegrant pel rumor que les seves preocupacions sobre el virus Krytos acabarien aviat.

Loor va deixar que el seu propi riure es tornés una paròdia del so que es va imaginar ressonant per tot arreu en aquestes torres. Es va adonar que el riure i els sanglots no eren realment tan diferents, i va decidir que faria el seu millor esforç per assegurar-se que d’altres esbrinessin aquesta visió de primera mà.

Abans que morin del virus per al qual jo destruiré la cura.

Següent