dimarts, 8 d’octubre del 2013

L’Aposta d’en Wedge (XLI)

Anterior



41

Gavin va estrènyer les mans contra el tauler de l’aerolliscador mentre Inyri volava a través del núvol de pols aixecada pel droide de construcció. Fins i tot des de la cabina tancada del lliscador podia sentir les botzines d'advertència que sonaven al Centre Subsidiari de Computació Número Quatre. Quan es van alliberar del núvol gris va poder veure bé als vehicles que s'allunyaven a tota velocitat del centre de computació i tota la gent que fugia pels ponts a altres torres.
Inyri va lliscar de costat al lliscador per centrar-se al balcó situat en el front del cinquè pis. Segons la informació proporcionada originalment pel Sol Negre, Wínter havia determinat que el centre de control que necessitaven estava localitzat en el cinquè pis.
Encara que esperaven que tot l'establiment estigués desert, van assumir que el tancament de seguretat general faria que entrar pel primer pis i obrir-se camí fins a dalt resultés molt difícil.
-Prepareu-vos per l'impacte.
Inyri va disminuir l'energia del motor i va començar a baixar la velocitat del lliscador, llavors el va deixar navegar directament per sobre de la balconada i entrar a l'oficina més enllà d'ell. La paret de transpariacer es va desintegrar en una onada cristal·lina que va relliscar per sobre del parabrisa del lliscador. Un escriptori va explotar per la carícia casual del para-xocs davanter i les parets oposades de l'habitació van cedir, deixant que el lliscador es frenés a la sala d'espera adjacent al que una vegada havia estat l'oficina del director executiu. Gavin va palmotejar l'obertura ràpida de les seves corretges de subjecció i va obrir la porta d'una puntada. Va sortir del lliscador i va aixecar una carrabina blàster. Les alarmes esborraven qualsevol so que l'oposició pogués haver fet i la cortina de pols entre ell i la resta de l'edifici amagava possibles adversaris. Ajupit sota l'ombra de la seva porta oberta no podia veure res, però amb cada segon que passava estava més convençut que tots havien evacuat l'edifici. Tycho es va obrir per la dreta, Gavin va anar a l'esquerra i va avançar. Les coses semblaven clares del nou lloc de vigilància, així que els va fer senyals d'avançar als altres. Ooryl es va acostar amb Wínter seguint-lo de prop. Inyri cobria la rereguarda, vigilant constantment enrere cap a l'exterior per assegurar-se que ningú els seguia.
Wínter era la clau per al seu èxit perquè el quadern de dades que ella portava contenia el codi que mouria un mirall orbital per apuntar a la planta de distribució i reservori d'aigua més propera. Una vegada que van passar l'àrea de devastació creada per l'entrada d’Inyri, van poder avançar ràpidament. Totes les portes al llarg del passadís que portava al centre de control estaven tancades. Gavin va intentar obrir totes les del seu costat del passadís però totes estaven fermament tancades. Tycho va indicar que la situació a la dreta era la mateixa, però això era el que havien estat esperant després que la planta fóra abandonada.
Van arribar a la porta del centre de computació sense oposició. Gavin es va prendre un moment per mirar a través de la finestra de transpariacer a la pesada porta. L'habitació li semblava buida de vida, encara que els mateixos ordinadors tenien llums parpellejant en les seves superfícies fosques. Uns torrents de dades hologràfiques desfilaven des de l'escriptori fins a l'oblit sobre una dotzena d'estacions de treball. Ajudada per una suau boirina que es mantenia en l'aire, la llum que venia d'elles llançava ombres verdes i vermelles per la resta de l'habitació, fent que l'habitació tènuement il·luminada semblés sinistra.
Wínter es va agenollar i va endollar un cable del seu quadern de dades a un port d'ordinador a la maneta de la porta.
-El programa seqüenciador que tinc obrirà la porta en un moment. Encara que primer, necessito córrer un diagnòstic per veure quina mena de combinacions vull.
-Bona sort.
Gavin es va ajupir i va mirar pel corredor que s'endinsava en el complex. Es va posicionar de manera que el seu cos escudés a Wínter. Va sentir una fiblada d'una vella ferida de blàster a la panxa i va esperar que no fos alguna mena de mal presagi del futur.
El quadern de dades va xiular i Wínter va maleir.
-Monstre Sith.
Tycho es va ajupir al costat de l’espatlla d'ella.
- Què?
-Han omplert la sala de control de gas. Sembla FEX-M3d -Wínter va aixecar un puny però es va contenir de colpejar la porta-. Està en forma diluïda així que no et matarà si ho inspires, però et deixarà inconscient.
Gavin va agitar un polze cap a la porta.
-A l'esquerra, a la paret, hi ha un gabinet transparent que conté un respirador i màscara. Si podem entrar, podem aconseguir-los.
-Aquest és un gran si. El gabinet està codificat, igual que la porta d'aquí. Per quan un seqüenciador l'obri, ja hauries d'haver respirat i estaries inconscient -Wínter va agitar el cap-. Sembla com si aquest sistema hagués estat instal·lat dins de les últimes dues setmanes, després que nosaltres aconseguíssim la informació que vam fer servir per a aquesta incursió. No hi ha res que puguem fer. No podem entrar. Tot s’ha acabat.


• • •



Amb la mà a la palanca, i el Caçador de Caps Z-95 volant a velocitat creuer a través dels canons de duracret de Coruscant, Còrran Horn se sentia més viu i lliure que tots els falcons-ratapinyada que deixava enrere en el planeta. Hauria preferit estar volant en la seva Ala-X, i se sentia estrany volant cap al combat sense Xiulador recolzant-lo, però volar de nou el feia sentir-se prou feliç perquè pogués perdonar l'absència de Xiulador. De tota manera no hi havia lloc per a ell en aquest Caçador de Caps. El Caçador de Caps perdia comparat amb l'Ala-X. Li faltaven la maniobrabilitat i velocitat de l'Ala-X, encara que els escuts i el casc tenien la mateixa integritat. El Caçador de Caps no tenia hiperimpulsor i, per tant, no necessitava una unitat R2. Els triples blàsters i míssils de commoció del Caçador de Caps no eren rival per als quatre canons làser i els llançadors de torpedes de protons de l'Ala-X, però tampoc el deixaven exactament indefens.
Contra els caces estel·lars imperials que anava a enfrontar-se, el Caçador de Caps tenia el potencial de ser una molèstia per a tots dos, per a ell i per a ells. En l'atmosfera els TIEs perdien una mica de la seva maniobrabilitat. La seva falta d'escuts els feia vulnerables als seus atacs, però el fet que estarien pul·lulant per tot arreu podia significar que quedar-se amb un el temps suficient per matar-lo seria difícil. Fixar-se en un sol blanc el tornaria un blanc a ell.
Va baixar la mirada a la seva pantalla de sensors.
-Aquí Líder Caçador. Detecto dotze, 1-2, caces estel·lars enemics apropant-se cap al droide. El moment d'enfrontament és en trenta segons. Disparin directament i demanin ajuda.
Còrran va obtenir una sèrie de confirmacions pel comunicador. Tirant enrere la palanca va fer que el Z-95 s'elevés. Empenyent l'accelerador endavant fins al límit, va pujar com un coet que volia escapar del planeta. Un quartet de caces TIE es va desviar darrere seu però abans que poguessin acostar-se al rang de tir, va girar el Caçador de Caps cap estribord. El caça es va elevar i es va donar la volta, llavors es va capbussar en picada en la direcció per la qual els TIEs havien vingut.
A mig camí de la picada, va fer que el caça fes un bucle ràpid de 180 graus, llavors va lliscar per un llarg tram que el va portar sobre del droide de construcció i cap a la resta dels TIEs. Va col·locar el líder en la seva mira de punteria i li va enviar dues andanades de foc blàster. Una dotzena de dards d'energia van puntejar al globus ocular d'encerts. Va començar un tirabuixó mandrós que va acabar abruptament quan es va estavellar contra una torre i va explotar.
El pilot del següent TIE va seguir el tirabuixó del seu líder, clarament sense adonar-se que un dels tirs d’en Còrran havia foradat la cabina i matat al pilot. Va intentar aixecar-se i apartar-se en l'últim segon. La seva ala hexagonal de babord va fregar la cantonada de la torre i va fer que el TIE girés en un tirabuixó en espiral cap avall fins a una ardent explosió en la profunditat d'un canó fosc.
Parant el Caçador de Caps sobre els seus estabilitzadors-S de babord, Còrran va fer girar el timó a l'esquerra prou per posar la nau en un picat més enllà del droide de construcció. Va apuntar el morro del caça directe al fons de la trinxera urbana i va començar a baixar. Disminuint l'accelerador de tornada a zero i va utilitzar la palanca perquè la seva nau rotés fins que el canó es va estirar fins a l'infinit a cada ala, però el seguia confinant per sobre i sota.
Dos TIEs es van llançar en picat darrere seu i es van acostar ràpidament. Còrran va fer ajustaments menors en la seva posició, forçant-los a seguir-lo per poder-lo apuntar. Els seus primers trets van errar, enviant cap avall unes llances d'energia verda que resplendien brillants en la foscor, però van començar a millorar. Llavors es van acostar prou per colpejar el seu escut de popa, incitant-lo a actuar.
Va girar el Caçador de Caps noranta graus cap a babord, apropant-se a si mateix entre les dues ales, llavors va tirar cap a enrere de la palanca. Al mateix temps va redirigir tota l'energia que era generada pels seus motors al motor repulsor. El morro del Caçador de Caps va saltar cap amunt, anivellant-lo a cent metres per sobre del fons del canó. L'impuls de la picada el va mantenir movent-se cap endavant i apartant-se dels TIEs.
El pilot d'un globus ocular va cometre un seriós error en no fer un ris abans d'intentar seguir el Caçador de Caps. La seva maniobra havia estat pensada per fer que el TIE executés un viratge abrupte en angle recte, una maniobra que hagués funcionat en el buit de l'espai i el posés just darrere d’en Còrran per fer un tret mortal. No obstant això, en l'atmosfera la maniobra va fer que la seva ala d'estribord girés en oposició directa a la seva línia de vol prèvia. El panell hexagonal es va trencar, la meitat superior es va desviar a través de la cabina en forma de bola de la nau. Encara a tota velocitat, el Caça TIE va colpejar contra el terra i va explotar.
El pilot del segon TIE primer va fer un ris, llavors es va abalançar rere del Caçador de Caps d’en Còrran. La velocitat de la picada va forçar al pilot a fer una corba més àmplia del que clarament volia. Les vores inferiors de les seves ales van desprendre espurnes del carrer de duracret. Lluitant contra les forces inercials, el pilot va fer tot el que va poder per fer que el seu caça pugés. Finalment la nau va començar a guanyar en la seva batalla contra la gravetat i va començar a elevar-se.
En elevar-se cap a una de les nombroses passarel·les que connectaven un edifici amb un altre. El TIE va solcar la part central del recorregut, estellant la secció de permacret que va colpejar. El caça va explotar, fent esclatar finestres i sembrant de resquills tota l'àrea.
Invertint la impulsió i aplicant una mica de timó, Còrran va fer que el caça donés la volta al voltant d'un extrem per a un intercanvi final que el va deixar mirant els focs que cremaven en el seu deixant. No era un mal començament, quatre menys, però només era un començament. Va fer lliscar l'accelerador cap endavant i va començar un suau ascens a les altures lliures d'obstacles de l'atmosfera de Coruscant. Va mirar el cronòmetre i mesurador de combustible de bord.
-Tenim quinze minuts per fer caure els escuts i em queda una mitja hora de temps de vol. Això és per sempre si tenim èxit i una mica més que un batec del cor si fracassem.


• • •



El comunicador d’en Wedge va brunzir.
-Aquí Antilles, endavant.
-Aquí Tycho. Tenim un problema de gas al centre de computació. Necessitem a M3. Ara.
-Rebut.
Va mirar a Mírax.
- Aquesta cosa seguirà funcionant per si mateixa?
Ella va assentir.
-El droide s'aturarà en la vora exterior del centre de computació, si ells -... va assenyalar els monitors de vista externa que mostraven els TIEs que passaven disparant ...- no el detenen primer.
-Si podem deixar aquesta cosa sola, ens necessiten al centre de computació.
Mírax va aixecar les mans.
-Anem.
Iella els va guiar pel camí de tornada a l'entrada. Va començar a empènyer la porta, llavors va retrocedir i es va ajupir ràpidament. Un ruixada de raigs blàster van esquitxar de marques cremades l'interior de la porta.
Wedge va córrer fins on ella era a terra.
- Estàs ferida?
-Estic bé.
- Què va ser això?
Ella va agitar el cap.
-No vaig poder veure clarament però per la grandària de les cremades diria que alguns soldats d'assalt tenen un blàster pesat E-web apostat en una de les torres properes. Tenen la porta coberta i ben coberta.
Iella va arronsar les espatlles.
-Si no aconseguim una mica d'ajut, anem a quedar-nos atrapats aquí per la resta de les nostres vides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada