L’Aposta d’en Wedge (XLVI)

Anterior

46

En Wedge Antilles va trobar el túmul de duracret i transpariacer inversemblantment prolix. La pluja intermitent dels últims quatre dies havia rentat la pols i li havia donat als trossos fracturats de pseudo-granit vores esmolades que semblaven gairebé decoratius. Res es movia en el monticle, res mostrava colors que no fossin el platejat reflectant, el negre, o el gris. El turó de runa s'alçava menys de set metres sobre el nivell en què ell estava parat perquè els pisos que van caure s'havien col·lapsat telescòpicament sobre els pisos inferiors.

I allà en algun lloc hi havia les restes mortals d’en Còrran Horn. Wedge va agitar el cap. L'edifici contra el qual Còrran havia xocat havia estat en la línia d'avanç del droide de construcció, així que quan Mírax va usar el senyal d'advertència per fer evacuar el centre de computació, aquest edifici havia estat buidat igualment de gent. La majoria dels que havien quedat recentment sense llar i repetien frases de la Rebel·lió i deien que la Força realment els havia acompanyat quan van aconseguir escapar. I no obstant això altres havien determinat que Còrran, sabent que el seu Caçador de Caps estava caient, l'havia dirigit deliberadament a una torre que ell sabia que havia estat evacuada. Deien que això el feia un heroi.

Com si fes falta això per ser un heroi. Com si res més del que ell havia fet n'hagués fet un. Wedge va notar que havia tancat els punys. Els va forçar a obrir-se, com va notar que havia fet nombroses vegades des que Coruscant havia caigut. Quan es posava a pensar-ho, a causa dels esforços de la seva gent, Coruscant no s'havia amarat de sang. De fet, a part de les baixes en la batalla espacial i les limitades accions al planeta, virtualment ningú havia sortit ferit.

-Un altre miracle més, un altre senyal que la Força ens acompanyava.

Wedge odiava el to burleta que va venir amb les seves paraules. La gent tota al seu voltant s'havia posat frenètica d'alegria quan Coruscant va caure. Fins i tot ell havia celebrat, encara que de manera limitada, perquè Aril Nunb havia estat trobada viva i gairebé en perfecte estat a Sectinv. El seu retorn no cancel·lava el dolor per la pèrdua de Còrran, especialment amb Mírax Térrik deambulant per aquí com si li haguessin arrencat el cor i Iella Wessiri en un estat no gaire millor. Es tornava difícil enfocar-se en el gran holograma, l'alliberament de Coruscant, amb una pèrdua tan immediata.

Encara que assenyalava a la mort d’en Còrran com la font de la seva ansietat i frustració, ell sabia que ho feia perquè no volia considerar la pregunta que tots els membres del costat rebel s’havien estat preguntant: Per què no havia estat més difícil? Fins i tot considerar aquesta pregunta semblava alguna manera de restar mèrit a la seva victòria, que havia estat obtinguda, des de tot punt de vista, lluitant dur i guanyant gràcies a una planificació i execució superior. Tot i així, un pot mitjà de cartes de sàbacc tenia més poder d'anàlisi que tot el personal Naval Imperial que havia quedat per dirigir la defensa del planeta.

La conclusió ineludible que podia deduir de la defensa absolutament inepta de Coruscant era que Ysanne Isard volia que la Nova República prengués el món. El Consell Provisional havia vist a Coruscant com un símbol. Una vegada que el prenguessin haurien guanyat el dret a governar la galàxia. No hi havia cap dubte que molts mons que s'havien proclamat neutrals ara de fet donarien la seva lleialtat a la República. D'aquesta forma la conquesta de Coruscant accelerava la caiguda de l'Imperi.

Coruscant també es tornava un forat negre del qual la Nova República no podria escapar. Així com prendre-ho havia estat una fita per a ells, prendre-ho seria un objectiu per a qualsevol altre pretendent al tron ​​de Palpatine. La Rebel·lió, que havia sobreviscut la detecció per l'enemic en moure les seves bases d'operacions dotzenes de vegades, ara s'havia embotellat a si mateixa. Hi havia canviat la flexibilitat i la mobilitat per la legitimitat i Wedge no estava segur que fos un intercanvi a favor seu.

També sabia que la conquesta de Coruscant no vindria sense un preu. Clarament Ysanne Isard havia intercanviat el món per la seva fuita d'ell, ningú havia trobat cap rastre d'ella i la raó de la seva evacuació semblava bastant precisa. Ja corrien molts rumors sobre una plaga que s'estenia a través de Sectinv. Nawara Ven i Riv Shiel s'havien sotmès a teràpia de bacta i s'estaven recuperant. Poca cosa li havia explicat el General Cracken sobre l'entrevista amb Aril Nunb, cosa què suggeria que el virus podria haver estat creat específicament per l'Imperi per deixar-los una carnisseria a Coruscant, però la conquesta havia avortat aquest pla. S'havia trobat el virus en el subministrament d'aigua, però quan l'Esquadró Murri va bullir molta aigua va poder haver matat una vasta quantitat del virus.

Wedge va sentir passos darrere d'ell i, esperant veure a Tycho i a Wínter, va quedar sorprès quan en canvi va veure al General Cracken i a Pash. Wedge va començar a somriure, però Pash semblava vacil·lant i Airen decidit, el que el va portar a pensar que estava succeint alguna cosa seriosa.

-Bona tarda, General, Tinent. Hi ha res que pugui fer per vosaltres?

Cracken pare va assentir.

-Hi ha hagut un avanç en la investigació del que li va passar al Tinent Horn. La meva gent va revisar tots els rastres de sensors relacionats amb la seva caiguda que vam poder trobar, així com les transcripcions de comunicacions i les declaracions fetes per tots els que van sentir les seves últimes transmissions.

Wedge va somriure autènticament.

-Aquestes són bones notícies. Si no el molesta esperar un minut o dos, sé que Tycho voldrà sentir això, i li estalviarà el treball d'explicar-ho de nou -Wedge va mirar el seu cronòmetre-. Ha d'arribar aquí en un moment.

Airen Cracken va agitar el cap.

-Em temo que ell no va a afegir-nos-en. Ha estat arrestat per traïció i l'assassinat d’en Còrran Horn.

- Què? Això és impossible -Wedge va mirar fixament al Cap d'Intel·ligència de l'Aliança -. Tycho mai faria això. Mai.

El General Cracken va aixecar una mà.

-Hi hi ha algunes coses que vostè no sap, Comandant, i no he de recordar-li que un arrest no és una condemna. És només que tenim suficient evidències per arrestar-lo i es va jutjar apropiadament fer-ho.

Wedge es va creuar de braços.

- Quina evidència?

-Es va absentar del seu lloc a Noquivzor sense llicència. Va viatjar d'allà a Coruscant, portant amb ell un droide M-3PO ple de dades altament valuoses.

-Va fer això sota les meves ordres, general. Aquestes ordres van ser emeses i van ser segellades per mi a Noquivzor.

L'home gran va assentir.

-Això m'han dit i això és el que diu en la seva declaració. Si mai arribem a excavar fins on estava la seva oficina, crec que trobaré aquestes ordres. No obstant això, fins que ho faci, el seu acte d'esvaïment sembla altament sospitós, especialment quan es combina amb altres coses.

- Com quines?

-El Capità Celchu sabia els codis de comandament per al Caçador de Caps en el que Horn estava volant.

-Ell coneixia els de tots aquests Caçadors de Caps.

-Sí, però cap altre pilot l'havia amenaçat amb exposar les seves activitats traïdores -el General Cracken va mirar al seu fill-. Pash va arribar a sentir una acalorada conversa entre Horn i Celchu just abans que comencés la missió. Celchu li va dir a Horn que havia comprovat especialment la seva màquina.

El cap d’en Wedge es va aixecar i Pash va fer una ganyota de dolor davant l'aspror de la seva mirada.

- És això cert?

-Jo no estava espiant, Comandant.

-El meu fill no va ser posat en la seva unitat per espiar. Només hi era per casualitat -Airen va arrufar les celles-. Ell no volia explicar-me sobre la conversa i ha demostrat ser un testimoni d'allò més reticent.

-Ja ho veig -El líder de l’Esquadró Murri va assentir cap en Pash -. Còrran probablement va ser acalorat en tot això. Quina va ser la reacció d’en Tycho?

L'expressió tensa de Pash es va atenuar.

-Ell va dir que qualsevol investigació que Còrran volgués fer seria benvinguda. Va dir que no tenia res a témer.

Wedge va aixecar una cella.

-Això difícilment sona com un home que tenia algun temor de ser descobert.

-No ho tindria por si hagués desactivat l'anul·lació manual i li hagués donat el codi de comandament del Caçador de Caps als seus amos. El que vostè va fer amb aquest Interceptor, ells ho van fer amb el Caçador de Caps d’en Horn.

-Encara no ha establert un vincle entre Tycho i l'Imperi.

-Però ho farem, Comandant -Cracken va arronsar les espatlles -. Tenim els mitjans, el motiu, i l'oportunitat. Això és tot el que necessitem per a un arrest i un judici.

Wedge només va agitar el cap.

-Això està malament, i vostè ho sap. Després de tot pel que hem lluitat, arribar en aquest punt i arrestar a algú que ha arriscat la seva vida per la Rebel·lió una vegada i una altra, per evidència com a molt circumstancial, és un crim en si mateix. Un crim digne de l'Imperi.

-No, comandant Antilles, està equivocat -L'enuig es va encendre als ulls del Cracken major i es va filtrar en la seva veu -. L'Imperi hauria capturat Celchu, l'hagués torturat perquè confessés, i llavors l'hauria matat. Hi hauria desaparegut i ningú s'hauria atrevit a preguntar per ell. Així és com hagués procedit l'Imperi. La manera en què nosaltres anem a procedir és portar-lo a judici i avaluar públicament i obertament la seva culpa o innocència, perquè no hi hagi cap dubte de si s'ha fet justícia o no.

Cracken va aixecar el cap i va enfrontar obertament la mirada fixa d’en Wedge.

-Això, senyor, és exactament pel que lluitem. Ho sap, i sap que no hi ha cap altra forma de manejar aquesta situació.

Wedge va titubejar, llavors va tancar els ulls i va assentir.

-Està en el cert, naturalment, General. Lluitem per la justícia -Es va girar per mirar fixament la tomba d’en Còrran i va pensar en Tycho-. La llàstima és, que fins i tot en la victòria, la justícia segueix eludint a aquells que més la mereixen.

Següent