Ombres de Foscor (i III)

Anterior

3

La llançadora classe Lambda va volar rasant des de l'oest, apropant-se al complex del centre de mineria sobre l'Oceà Bogeria. El pilot va virar cap al sud i va vorejar els penya-segats Tahika després de rebre el vistiplau del Comandament de Defensa Aèria.

Poc després que haguessin sortit del port espacial, l’Àlex es va acomodar a la cabina, llançant amb aire casual la seva capa sobre el suport del seu seient. Va travar conversa amb el pilot, captivant-lo amb el seu coneixement de la llançadora. Va tractar de convèncer-lo que li deixés pilotar..., després de tot, ella tenia nou anys d'experiència i era considerada un dels millors pilots de Garos IV. Però amb el general Zakar a bord, el jove tinent no permetria que cap civil, ni tan sols la filla del Governador Imperial, pilotés la seva nau.

El transbordador va volar cap a l'interior a través dels penya-segats. Durant uns segons l’única vista van ser les copes dels arbres, i llavors la plataforma d'aterratge va aparèixer davant la vista, acuradament situada entre arbres i muntanyes. El pilot es va obrir camí amb facilitat a través dels altíssims arbres i va fer baixar suaument la nau, prenent terra prop d'una nau de càrrega.

El comandant general Càrner, l'oficial al comandament del centre miner, es va acostar a la nau amb quatre soldats d'assalt darrere dels seus talons. Es va quadrar quan escotilla de la nau es va obrir amb un xiuxiueig.

-Governador Wínger, general Zakar, senyoreta Wínger. Benvinguts al centre miner. Estem preparats per a la inspecció -va dir secament.

-Gràcies, general -va dir en Wínger -. Veig que ja està ocupat transportant el mineral -va dir, assenyalant al transport de càrrega.

-Sí, finalment som capaços de fer la nostra feina sense que la resistència interfereixi -els hi va dir en Càrner.

-Excel·lent -va convenir el general Zakar.

-Si són tan amables de seguir-me.

El turboascensor els va portar al nivell del sòl en menys d'un minut. No gaire temps, va pensar l’Àlex. Un altre soldat d'assalt es va quadrar a l'instant quan la porta es va obrir, i després va seguir el grup a una discreta distància per un camí que conduïa cap a la part principal del complex. El comandant general Càrner es va delectar a mostrar les seves millors tropes, la seva bé defensada guarnició, i, per descomptat, la seva plataforma de llançadores.

L’Àlex es va estremir quan una brisa freda es va estendre pel complex. Va allargar la mà i va tocar el braç del seu pare.

-Em vaig deixar la capa al transbordador, Pare. Continueu amb la visita, i us atraparé en uns minuts.

-És clar, estimada.

-Començaré la nostra inspecció al búnquer, senyoreta Wínger -va dir en Càrner, assenyalant un edifici que estava tallat a la muntanya, a l'altre costat del complex.

-Ens trobarem allà -va dir ella, tornant al turboascensor. Mentre l'ascensor tornava a ascendir ràpidament els aproximadament quaranta metres, l’Àlex va estudiar el panell de control d'accés.

Vaja, va pensar, això serà interessant.

La porta es va obrir. Els soldats d'assalt romanien fent guàrdia. L’Àlex no els va fer cas i es va dirigir cap a la llançadora. El pilot la va saludar amb el cap i va somriure quan la va veure agafar la capa.

- Fa fred allà fora?

-Molt de fred -li va dir mentre ella es posava la capa sobre les espatlles i es dirigia de nou cap a la rampa.

Molt bé, va pensar. Allà hi anem.

La porta del turboascensor tot just s'havia tancat darrere d'ella quan l’Àlex va agafar el medalló que portava. Les punxegudes i esmolades vores del disseny en forma de raigs de sol hi feien una excel·lent eina per obrir coses fent palanca. Es sorprendria el seu pare que hagués trobat un ús tan enginyós per al seu regal?

En menys de quatre segons, el panell d'accés va estar obert. L’Àlex va treure algunes càrregues especialment manipulades de la butxaca interior de la seva capa. Va pressionar el compost de detonita a la cavitat al voltant dels circuits de control exposats, i després va empènyer el temporitzador en l'obertura. En el nínxol fosc, els seus dits van buscar a les palpentes els petits botons. I, massa tard, es va adonar que el temporitzador havia començat el compte enrere, programada per explotar en quatre minuts!

L’Àlex va colpejar el puny contra la paret.

-Tranquil·litat -es va dir -. Tot es resoldrà.

Va tornar a col·locar el panell de control mig segon abans que la porta del turboascensor s'obrís de nou a la planta baixa.

Però no estava preparada per veure el soldador d'assalt bloquejant la seva sortida de l'ascensor. Ella va panteixar i va fer un pas enrere. Però ell també semblava haver estat sorprès amb la guàrdia baixa, i després va donar un pas de banda per deixar-la passar. Va ser llavors quan es va trobar cara a cara amb en Cord Barzon.

No! Això no pot estar passant!

Els ulls d’en Cord es van creuar amb els seus. Ell va somriure, gairebé avergonyit per la seva difícil situació. Va arronsar les espatlles, aixecant les mans per mostrar les esposes. L’Àlex estava impressionada per la seva calma, la seva casual acceptació de la situació. Podia sentir que en Cord entenia la política darrere del seu empresonament. I no hi havia por en el seu cor, ni ira cap al seu pare.

-Cord, jo...

-Em sap greu, senyoreta, res de parlar amb el presoner -li va dir el soldat d'assalt.

L’Àlex va caminar més enllà d’en Cord, sostenint la seva mirada.

Hi hauria alguna cosa que pogués fer per detenir-los? No era només una qüestió de posar-se a si mateixa en perill: estaria condemnant a desenes de persones a la resistència. Només si el que ella sabia, acabés en mans de l'Imperi, podria acabar amb el moviment de resistència a Ariana.

Podia mantenir-los aquí uns minuts..., tres minuts molt llargs?

-Sergent, a on s’emporta en aquest home?

-Això haurà de preguntar-li-ho al general Zakar.

-Però...

Un altre soldat d'assalt va empènyer a Cord a l'interior de l'ascensor. L’Àlex va començar a dir alguna cosa més, però la porta es va tancar, emetent la seva pròpia sentència. Es va quedar mirant la porta, incapaç d'apartar la mirada, sabent que per algun inoportú gir del destí, en Cord Barzon estava a punt de morir.

L’Àlex es va tornar lentament, i es va obligar a allunyar-se de la plataforma de llançadores. La seva ment es va omplir de confusió. Tot i que havia arriscat la seva pròpia vida una vegada i una altra, mai havia hagut de fer front a una situació com aquesta. Sacrificar una vida perquè d’altres poguessin continuar la lluita..., era una decisió que esperava no haver de fer mai de nou.

El comandant general Càrner acabava d'explicar el sistema defensiu del búnquer quan l’Àlex es va unir a la visita d'inspecció.

-Ah, just a temps, senyoreta Wínger -va dir -. Entrem?

L’Àlex va somriure i va assentir amb el cap. Va un últim cop d'ull a la plataforma de llançadores. Esperava que en Carl Barzon ho entengués.

Tot d'una, una explosió va sacsejar el complex. L’Àlex va agafar al seu pare i instintivament va caure a terra, tirant-lo amb ella.

En qüestió de segons, una dotzena més d'explosions van esclatar fora de la tanca perimetral. L’Àlex va mirar amb cautela i va veure com la pota de suport de la plataforma d'aterratge gemegava. Pel que semblava càmera lenta, el metall va grinyolar, es va retorçar i finalment va cedir, i la plataforma es va estavellar contra el terra.

***

El general Zakar va llegir l'informe preliminar en la seva targeta de dades, després va sacsejar el cap amb disgust. Hi havia irromput al quarter general imperial feia més d'una hora, després d'aquell desastre al centre miner. Havia subestimat a la resistència garosiana per última vegada. Així que conclogués aquest negoci amb el Dr Barzon, s'ocuparia d'ells.

Va fer clic a l’intercomunicador.

-Haslip, pots venir a la meva oficina?

-Immediatament, senyor -va respondre la veu en l'altre extrem.

- Volia veure’m, general? -Va dir en Dair Haslip mentre entrava a l'oficina d’en Zakar.

-He preparat aquest informe per al capità Emba al Tempesta -va dir en Zakar mentre treia una targeta de dades -. Si us plau, porteu-lo a comunicacions i faci-ho xifrar i transmetre immediatament, tinent.

-Sí, general -va respondre.

L’intercomunicador va brunzir.

- Sí? -Va dir en Zakar.

-El Dr Barzon aquí, general -va dir el tinent Polg des de l'oficina exterior.

-Faci-ho passar -va dir en Zakar, albirant el nas arrufat a la cara d’en Haslip, però rebutjant-lo com un simple signe de curiositat.

En Dair es va recuperar ràpidament, sense que la seva sòbria expressió donés indicis que ell i en Carl Barzon fossin companys en la resistència.

- Necessita alguna cosa més, general? -Va preguntar en Dair.

-No, això és tot per ara, Haslip.

Les mans d’en Carl Barzon estaven emmanillades, el seu rostre estava pàl·lid i demacrat. Quan en Dair va passar al seu costat, van intercanviar una breu mirada, un gest imperceptible del cap. La porta es va tancar.

-Dr. Barzon. Si us plau, entri. Segui’s -va dir.

En Barzon no va dir ni una paraula. Va mirar al seu adversari, prenent seient davant del general.

En Zakar va ignorar la mirada.

-Em sap greu portar-li aquí d'aquesta manera -es va disculpar -. Guàrdia, retiri les manilles al Dr Barzon.

- Què és el que vol, general? -Va preguntar finalment en Barzon mentre acariciava els adolorits canells.

-Tinc entès que el seu fill va ser detingut a principis d'aquesta setmana -va dir en Zakar, observant el momentani esclat de dolor en els ulls de l'altre home. Va fer una pausa, esperant veure una resposta més àmplia, però en Barzon no va oferir-ne cap -. Doctor, si vol la meva ajuda per aconseguir l'alliberament d’en Cord, haurà de cooperar amb mi.

- Cooperar? -Va preguntar en Barzon -. El meu fill no ha fet res dolent!

Bé, va pensar en Zakar, una reacció..., hi havia ira en la veu d’en Barzon.

-No, és clar que no -va concedir.

- Per què han capturat en Cord, general?

En Zakar va optar per no respondre a aquesta pregunta. No, no podia deixar que en Barzon sabés que en Cord ja era mort. Ja no tindrien res amb què sotmetre’l. Es va inclinar cap endavant en la seva cadira.

- Sap, doctor? La seva recent inactivitat no ha passat desapercebuda. El gran almirall està... -Va fer una pausa per a més efecte -disgustat perquè no hagi fet progressos en la seva investigació amb el mineral.

En Barzon es va tornar a la defensiva.

- He passat anys treballant en aquest projecte! La investigació porta el seu temps, general.

En Zakar va estudiar el rostre de l'altre home.

-El gran almirall sent que necessites més estímul per completar la seva investigació -li va dir en Zakar.

En Barzon va sospirar, assentint amb el cap comprenent-lo.

-Així que han segrestat el meu fill i el mantindran com a ostatge fins que jo els ofereixi el que volen.

-Segrest és una paraula molt dura, doctor.

-General, si tingués les respostes, amb molt de gust les hi donaria al seu gran almirall per aconseguir l'alliberament del meu fill. Però no les tinc. Els avenços no arriben d'un dia per l'altre. Poden passar anys abans que el mineral sigui refinat fins al punt que l'Imperi el trobi útil en la construcció d'armes ocultes.

-Però, doctor, potser això li doni una raó per treballar amb més afany. –En Zakar va notar que la ira d’en Barzon anava amainant, i l'emoció que la va substituir no era difícil de desxifrar. En Barzon mirava per la finestra, amb una expressió perduda a la cara. Trencar l'esperit d'un home no era una cosa amb el que en Zakar gaudís, però calia seguir les ordres. És que no era per la glòria de l'Imperi?

Va fer clic a l’intercomunicador.

-Polg, poseu-vos en contacte amb el port espacial. Informe al comandant Skilis de la llançadora Kandarra que el Dr Barzon està de camí.

-Sí, senyor -va confirmar en Polg des de l'altra habitació.

- On em porten, general? -Va preguntar en Barzon en veu baixa.

-Al nostre centre d'investigació.

-Però, he de fer classes...

-Informarem als seus col·legues de la Universitat.

De manera que d'això es tracta, va pensar en Barzon. L’obligarien a treballar. No és que no s’ho esperés. Però, quina altra opció tenia? Si més no, no sospitaven de la seva implicació amb la resistència.

- I el meu fill?

-En Cord ha estat reclutat al servei de l'Imperi, doctor -va dir en Zakar -. Quan hagi completat la seva investigació, Cord podrà marxar si així ho desitja.

-Ja veig -va dir lentament, dubtant que mai li permetessin marxar a Cord -. Necessito les meves notes...

-Tot el que vostè requereixi li serà lliurat al centre de recerca. –En Zakar es va aixecar, indicant que la seva conversa havia acabat. En Barzon es va aixecar lentament de la cadira -. Guàrdia -va dir en Zakar, sense deixar de mirar en Barzon molt de prop -. Si us plau, escorti el doctor Barzon al port espacial. -A mesura que es tornava per anar-se'n, en Zakar va afegir -: Bona sort amb la seva investigació, doctor.

***

Era arriscat per en Dair Haslip entrar al sistema de túnels de la resistència a través de l'entrada secreta al quarter general imperial, sobretot a plena llum del dia. Però en Dair estava decidit a fer que els seus amics sabessin el que li havia succeït a Carl Barzon.

Quan va entrar al centre d'operacions principal, en Dair va trobar en Paca abraçant a una plorosa l’Àlex.

-No et preocupis, Àlex –deia -. Portarem a Carl aquí immediatament.

- Què està passant? -Va preguntar en Dair.

L’Àlex va mirar al Dair, amb els seus ulls plens de tristesa.

-Cord Barzon va morir al centre miner. Tot és culpa meva!

- De què estàs parlant?

-No és culpa teva, Àlex -va dir en Paca, tranquil·litzador -. El temporitzador no s’ha degut de fixar en les tres hores de retard -va explicar al Dair.

- Vols dir que hi eres quan va esclatar? Estàs bé? -Va preguntar en Dair.

-Els vaig veure portar a Cord a la plataforma d'aterratge. Hauria d’haver-los detingut!

-Llavors estaries sota arrest, Àlex. O potser morta -va dir en Paca, agraint en silenci per força que les explosions de distracció fora del perímetre haguessin augmentat la confusió al centre miner -. Deixa de culpar-te a tu mateixa. No podries haver salvat a Cord!

-Oh, no -va dir en Dair en veu baixa -. El Dr Barzon.

L’Àlex va sentir el canvi d'ànim d’en Dair. Abans que ell pronunciés una altra paraula, ella sabia el que anava a dir.

- Què passa amb ell? -Va preguntar en Paca, adonant-se de sobte que en Dair poques vegades entrava al centre d'operacions en aquest moment del dia.

-Han arrestat a Carl Barzon.

En Paca es va quedar en silenci per un moment. Havia parlat amb el Carl només la nit anterior sobre aquesta possibilitat. En Barzon havia decidit no amagar-se, tement per la vida del seu fill. I ara el seu fill era mort. I ell ni tan sols ho sabia.

- L'han traslladat al bloc de detenció?

En Dair va mirar a tots dos.

-No, està de camí cap al port espacial.

- Se’l duent fora del planeta?

- Hem de detenir-los! -Va dir l’Àlex.

En Paca sabia que havien d’intentar-ho.

-Està bé, serà millor que tornis al teu escriptori, en Dair. -Va cridar al Mika Kaebra a l'estació de comunicacions -. Avisa a un equip al port espacial. Si en Carl no està sota forta custòdia potser tinguem l'oportunitat de posar-lo en llibertat.

La tensió era evident. Tothom al centre d'operacions va observar com en Paca donava voltes per l'habitació. Mai donava voltes per l'habitació.

Els pensaments es van centrar en Carl Barzon. Ell havia estat un valuós membre de la resistència durant més de catorze anys. Podrien salvar-lo d'aquest sacrifici innecessari? Un sacrifici que el pare havia estat disposat a fer per mantenir el seu fill amb vida..., el fill que va morir sense conèixer mai realment el seu pare.

L’Àlex es va asseure al costat d’en Mika, sentint-se encara responsable del que estava succeint. Si només hagués arribat al centre d'operacions abans! Podrien haver advertit al Carl perquè desaparegués abans de ser arrestat.

Va baixar el cap, tapant-se la cara amb les mans i tractant de bloquejar el dolor. Va sacsejar el cap amb disgust..., sabia tan bé com qualsevol que simplement no hi havia temps suficient per organitzar un intent de rescat.

No, no hi ha temps, va pensar mentre aixecava el cap per comprovar el crono. I, de sobte, ja no era al centre d'operacions...

Es va quedar mirant el cos estès a terra, va mirar el blàster a la mà i es va tornar cap al seu company.

-Potser que hagi cridat a seguretat -li va dir ell -. Serà millor que sortim d'aquí.

Tot just havia pronunciat aquestes paraules quan l’Àlex va sentir que ja era massa tard per sortir per on havien vingut. Ell també ho va sentir, fins i tot abans d'escoltar els passos a l'altre extrem del passadís.

-Per aquí -va dir ella, agafant la seva mà i conduint-lo a través d'un laboratori a les fosques. A l'altra banda de la sala, ella havia vist una altra sortida.

En qüestió de segons eren fora, mirant per sobre de la paret del balcó que els arribava fins a la cintura, cap a la vessant de la muntanya. El vent udolava, assotant els seus cossos amb flocs de neu. Cap dels dos va dir una paraula mentre treien garfis d'escalada dels seus cinturons d'utilitats. Van actuar ràpidament, sabent que els soldats d'assalt no estarien molt lluny darrere seu.

Una ràpida sacsejada i els ganxos es van clavar amb força entre els cingles del vessant rocós per sobre d'ells. L’Àlex va pujar a la cornisa de pedra, va saltar cap enrere, i va baixar fent ràpel per la vessant de la muntanya. A través dels remolins de neu, va veure el seu company fer el mateix pocs metres per sobre d'ella.

Llavors, de sobte, va lliscar sense control per la vessant de la muntanya! Segons després, la corda es va tensar, atrapada per alguna força invisible.

- Àlex! -Va cridar per sobre de l’udolant vent -. Pren la meva mà!

Ella va sentir una força poderosa, una sensació de gran tranquil·litat la va embolcallar. Li va estendre la seva mà sobre el pendent de gel per trobar-se amb la d'ella. Les puntes dels dits es van tocar...

-Paca, he trobat el canal -deia en Mika, quan l’Àlex es va adonar que estava al centre d'operacions. La tragèdia seguia desenvolupant-se.

Una calma mortal va envair l'habitació. L’Àlex va sentir les fortes mans d’en Paca sobre les seves espatlles mentre mirava la pantalla d’en Mika a l'estació d'intercepció. Mentre transcrivia les transmissions entre el transbordador i el port espacial, en Mika va obrir el canal de comunicació perquè tots en el centre d'operacions poguessin sentir la nau que s’emportava el seu company.

-Llançadora Kandarra, té permís per partir -va dir la veu al comunicador.

-Gràcies, control de l’espaiport -va respondre el pilot de la Kandarra.

Adéu, vell amic, va pensar en Paca.

L’Àlex es va quedar mirant la pantalla. Aquesta muntanya nevada va impregnar els seus sentits de nou. I després tot va quedar clar en la seva ment. Aquí és on s'estaven portant a Carl Barzon! ¡Aquesta havia de ser la ubicació de la base d'investigació secreta imperial!

D'alguna manera, en algun lloc, trobaria aquesta muntanya. Trobaria a Carl en Barzon. Aquesta muntanya era part del seu destí. ¡Podia sentir-ho!

Dues figures en un vessant nevat..., dues mans agafant-se a través d'una vasta blancor..., puntes dels dits estirant, trobant..., una força poderosa acostant una mà a l'altra..., mà amb mà..., la muntanya seria conquerida..., i la llum prevaldria...

La Força estarà amb tu..., sempre.