El festeig de la princesa Leia (XXVI)

Anterior

26

Isolder va entrar a la cambra de l'últim nivell de la fortalesa i va trobar la finestreta dels sensors allà on l'havia deixat. Els cadàvers de les Germanes de la Nit jeien escampats per terra, i això, o la foscor total que regnava a l'habitació, el va posar bastant nerviós.

Es va inclinar per agafar la finestreta, va sentir un lleu frec en un racó, va enfocar el feix lluminós de la seva llanterna en aquesta direcció i va desenfundar el seu desintegrador en un sol moviment ple de fluïdesa. Era Teneniel Djo, i estava asseguda a l’obscuritat. La jove va mirar i després va desviar la mirada. Les seves galtes estaven humitejades pel plor.

- Estàs bé? -Va preguntar Isolder -. Vull dir que... Encara et sents dèbil? Hi ha res que pugui fer per tu? Necessites alguna cosa?

-Estic molt bé -va respondre Teneniel en un to una mica aspre i enronquit -. Sí, suposo que estic estupendament... T'estàs preparant per marxar?

-Sí.

Isolder va apartar el feix de la llanterna perquè no li donés als ulls. Encara no estava molt segur de quins eren els plans d’en Han, però donada la situació l'únic pla que tenia una mica de sentit era que tots se n'anessin d'aquella roca el més de pressa possible. Teneniel s'havia tret el casc i la roba exòtiques, i només portava botes i una senzilla túnica de pell ataronjada similar a la que portava posada durant la seva primera trobada. La jove va tornar la mirada cap al cel buit d'estrelles. Els incendis que havien estat cremant sota de la fortalesa ja s'havien extingit, però el parpelleig de les torxes dels vilatans encara projectava una suau claredat entre groga i ataronjada sobre els voltants.

-Jo també me’n vaig -va dir la jove.

-Oh... I on vas? -Va preguntar Isolder.

-Torno al desert per meditar -va respondre Teneniel.

-Em pensava que volies quedar-te aquí amb el teu clan. Pensava que et senties sola...

Teneniel es va girar. Hi havia molt poca llum, però tot i així Isolder va poder veure el morat de la seva galta.

-Totes les germanes de clan estan d'acord -va dir -. He matat impulsada per la ira, he violat els meus juraments... Ara he de purificar-me, o córrer el risc de convertir-me en una Germana de la Nit. Vaig a ser expulsada. Quan hagin transcorregut tres anys i si encara desitjo tornar, llavors m’acceptaran.

Teneniel es va envoltar els genolls amb els braços.

La seva cabellera estava pentinada cap enrere i queia sobre la seva esquena formant una massa de petites ondulacions. Isolder va romandre dret un moment sense saber si havia d’acomiadar-se o tractar d'oferir algunes paraules de consol, o si seria millor que es limités a agafar la finestreta per tornar a la nau.

Va acabar decidint seure’s al seu costat i li va donar uns copets a l'esquena.

-Escolta, ets una dona molt dura -li va dir -. Tot t’anirà molt bé, ja ho veuràs...

Però les seves paraules li sonaven a buit. Què podia esperar Teneniel del futur? La flota de Hapes arribaria d'aquí a tres dies i faria miques les forces de Zsinj, però quan això passés Dathomir ja estaria bastant ple de gel. Com a mínim, les collites d'estiu es perdrien irremissiblement, però Isolder suposava que a més d'això hauria un esfondrament general dels ecosistemes, i que espècies senceres de plantes i animals moririen per complet. Tot i suposant que la capa de nit orbital fos eliminada d'aquí a tres dies, el planeta potser mai arribaria a recuperar-se del tot dels seus efectes.

I, naturalment, també hi havia les Germanes de la Nit. El clan de la Muntanya del Càntic havia perdut a moltes dones, i les que quedaven no podrien resistir un nou atac de les Germanes de la Nit.

Potser aquells mateixos pensaments s’estiguessin obrint pas per la ment de Teneniel, doncs la seva respiració es va tornar més ràpida i entretallada. El seu llavi inferior va començar a tremolar i va intentar contenir un sanglot ofegat.

-Escolta, un vaixell de càrrega lleuger de Corèllia com el de Han pot transportar fins a sis passatgers -va dir Isolder -. Això vol dir que hi ha una llitera buida, si desitges ocupar-la.

-Però on aniria? -Va preguntar Teneniel.

-A totes aquestes estrelles que hi ha allà fora -va respondre Isolder -. Només cal que triïs una d'entre les que veus en el cel, i si vols, pots anar-hi.

-No sé què hi ha allà fora -va dir Teneniel -. No sabria on anar...

-Podries venir a Hapes amb mi -va dir Isolder.

Isolder va comprendre que era l'únic que desitjava amb prou feines va haver pronunciat aquelles paraules. Va contemplar la llarga cabellera vermellosa de Teneniel i les seves cames nues. En aquell moment i fins i tot amb tota la bogeria i la mort que aguaitaven en aquell món, res del que pogués ocórrer a Dathomir li importava més que el mal de Teneniel. En aquest moment i encara que creia estar compromès amb Leia, Isolder només anhelava envoltar Teneniel amb els seus braços.

Teneniel li va llançar una mirada d'irritació i els seus ulls van semblar tirar espurnes.

-I si vaig amb tu a Hapes, en qualitat de què aniria allà? -Va preguntar -. Seria una raresa, aquesta dona tan estranya arribada del bàrbar i endarrerit Dathomir?

-Podries venir com a guardaespatlles -va dir Isolder -. Amb la Força com la teva aliada, podries... -La mera idea va ser suficient perquè Teneniel frunzís les celles -. O podries venir com a assessora, com a consellera de confiança -es va apressar a dir Isolder mentre pensava a tota velocitat -. Els teus poders et convertirien en el meu més gran recurs. La Força et permetria descobrir totes les subtileses de les conspiracions de les meves ties, frustrar els seus plans...

Isolder no havia pensat en això abans, però de sobte va comprendre que Teneniel realment seria molt valuosa per al seu poble. La necessitava.

- I quina altra cosa seria a part d'això? -Va preguntar Teneniel -. La teva amiga? La teva amant?

Isolder va empassar saliva. Sabia el que volia d'ell. Quan estigués a Hapes, Teneniel seria considerada com una més del poble, una persona sense títol ni herència. Si es casava amb ella, les conseqüències serien la humiliació pública i una situació molt incòmoda. Isolder hauria de renunciar al seu títol i permetre que una de les seves terribles cosines ocupés el tron. El benestar dels mons de Hapes depenia de la seva decisió.

Li va posar la mà a l'esquena i es va acomiadar d'ella amb una abraçada.

-Has estat una bona amiga -va dir, i després es va acordar que segons la llei del poble de Teneniel encara era el seu esclau -i una bona ama. Desitjo que en la teva vida només hi hagi felicitat.

Isolder es va aixecar, va agafar la finestreta dels sensors i va desviar la mirada. Teneniel havia romàs immòbil i no apartava la mirada d'ell, i Isolder va tenir l’inquietant sensació que estava veient al seu interior i que llegia els seus pensaments.

- Com puc ser feliç si em deixes? -Va preguntar Teneniel.

Isolder no va respondre. Va girar sobre si mateix i es va disposar a marxar.

-Sempre has estat tan valent... -Va murmurar Teneniel -. Què pensaràs de tu mateix ara si dones l'esquena a la dona a la que estimes?

Isolder es va aturar i es va preguntar si li havia llegit la ment o si només estava captant les seves emocions. «Pots sentir-me?», Va preguntar sense obrir la boca, però Teneniel no va respondre.

Va pensar en les seves llargues cames nues, en l'olor a terra que desprenien les pells que portava, en els seus ulls color coure d'una tonalitat diferent de qualsevol de les que havia vist en els ulls de les dones de Hapes, i en aquells llavis suaus i carnosos que tant desitjava besar.

- Per què no ho fas? -Va preguntar Teneniel.

-No puc -va dir Isolder, negant-se a donar-se la volta i mirar-la -. No sé què estàs intentant obligar-me a fer... Surt de la meva ment!

-No he fet res -va dir Teneniel, i la seva veu no podia ser més franca i innocent -. Ets tu qui ho ha fet tot. Tu i jo estem units. Hauria d’haver-lo comprès en el desert quan et vaig veure per primera vegada, perquè vaig saber que havies anat fins aquell lloc buscant algú a qui estimar, exactament igual que jo... Ja fa dies que sento com la connexió es va fent més i més fort. No pots enamorar-te d'una bruixa de Dathomir sense que ella ho sàpiga..., no si ella també t'estima.

-No ho entens -va dir Isolder -. Si intentés casar-me amb tu, m’hauria d’enfrontar a la desaprovació pública i hi hauria moltes repercussions. Les meves cosines...

El desintegrador d’Isolder va cruixir dins de la seva funda i va acomiadar un torrent d'espurnes. Isolder va abaixar la mirada i va veure que havia quedat aixafat fins a convertir-se una bola de metall, i després va alçar la vista i va veure la ira en els ulls de Teneniel. Un vendaval va creuar l'habitació, va arrencar els tapissos de la paret i va aixecar còdols del terra com si fos un cicló. El vent va portar els còdols i els tapissos fins a una esquerda de la paret i els va escampar pels penya-segats.

-No temo a les teves cosines ni a la desaprovació pública -va dir Teneniel -. I no vull els teus planetes, Isolder. Si ho prefereixes, pots escollir un món neutral perquè hi visquem allà.

Teneniel es va aixecar, va anar cap a Isolder, es va aturar davant d'ell i el va mirar, als ulls. L'alè de la jove va murmurar en el seu coll, i Teneniel se li va acostar una mica més. El seu cos semblava estar carregat d'electricitat, i cada frec era com una descàrrega.

El cor d’Isolder estava bategant a tota velocitat.

- Maleïda siguis! -Va murmurar apassionadament -. Estàs destrossant la meva vida!

Teneniel va assentir. Li va envoltar el coll amb els braços i li va fer un petó, i en aquell moment interminable Isolder es va recordar de quan tenia nou anys i estava amb el seu pare, jugant en un oceà verge del planeta Dreena, un món deshabitat del cúmul de Hapes, i el petó de Teneniel li va semblar tan net com aquelles aigües puríssimes, i es va portar tots els seus dubtes i incerteses.

Isolder li va tornar el petó amb salvatge passió, i després va retrocedir una mica.

-Sortim d'aquí. Hem de donar-nos pressa!

Teneniel li va agafar la mà dreta com per ajudar-lo a sostenir la llanterna, i van baixar corrent per l'escala de la fortalesa.

 Quan els vilatans li van portar al Luke, Leia va estar segura que havia mort. Tenia una massa de blaus sota els ulls, i un tall a la cara on se li havia assecat la sang. Els camperols van deixar a Luke sobre l'herba, sota les llums de navegació del Falcó, i Leia li va prendre el rostre entre les mans.

Luke va obrir els ulls i va aconseguir somriure.

- Leia? -Va tossir -. Vaig sentir com... em cridaves?

-Jo... -Leia no volia preocupar-lo, i en aquells moments l'únic que desitjava era deixar-lo descansar -. Estic bé.

-No, no ho estàs -va dir Luke -. On ha anat Han?

-S'ha lliurat a Gethzeriò -va dir Leia -. Gethzeriò estava prenent ostatges, havia començat a matar els presoners... Han havia d'anar. Zsinj el recollirà d'aquí a tres hores.

- No! - Va exclamar Luke, i va tractar de seure’s -. ¡He de detenir-la! ¡Vaig venir aquí per això!

- No pots! -Leia el va empènyer cap enrere amb tanta facilitat com si estigués obligant a tombar-se a un nen -. Ets ferit... Ara has de descansar! Viu per lluitar un altre dia.

-Deixa que descansi durant tres hores -va dir Luke, i va tancar els ulls i va començar a respirar profundament -. Desperta’m d’aquí a tres hores...

-Dorm tranquil i ja et despertaré -va dir Leia.

Luke va obrir els ulls de sobte i va clavar la mirada a la cara amb evident irritació.

- No em menteixis! No tens cap intenció de despertar-me!

Isolder va aparèixer per darrere de la part davantera de la nau, on ell i Teneniel havien estat fent un precipitat intent de treure la terra i els còdols acumulats en els sensors. Isolder es va posar a la gatzoneta al costat d’en Luke, amb Teneniel al seu costat.

-Ei, amic, Leia té raó... -Li va dir -. Pren-t'ho amb calma. Ara ets massa dèbil per poder fer gran cosa per nosaltres.

Luke va tirar el cap enrere i va tancar els ulls com si no pogués seguir despert, però quan va parlar de nou la seva veu s'havia tornat ferma i imperiosa.

-Doneu-me temps -va dir -. No coneixeu el poder de la Força.

Isolder li va posar la mà sobre l'espatlla.

-L’he vist en acció -va dir -. Sé com de poderosa que és.

- No! No, no ho saps... -Va exclamar Luke desesperadament, i es va aixecar amb una força inesperada -. Cap de nosaltres ho sap! -Es va mantenir dret durant uns moments i després va tornar a inclinar-se lentament cap enrere -. Prometeu-lo... -Va panteixar -. Prometeu que em despertareu!

Leia es va adonar que hi havia alguna cosa més que mera convicció en les seves paraules. Acabava de percebre una cosa molt poderosa en Luke, alguna cosa oculta sota la superfície del seu ésser, com si Luke fos una gran foguera. Una nova esperança va començar a cremar-hi.

-Et despertaré -va prometre.

Va retrocedir un parell de passos i va contemplar el cos malmès de Luke estirat sobre la llitera improvisada amb palla i uns pals amb la que l’havien portat els camperols, i va comprendre que no podia enganyar-se a si mateixa. D'aquí a uns quants dies o d'una setmana, Luke potser estaria preparat per enfrontar-se a Gethzeriò, però no abans.

Isolder va tapar a Luke amb una manta.

-Teneniel i jo podem portar-lo a una llitera -va dir.

Leia va assentir.

- I la finestreta dels sensors? -Va preguntar -. Ja està col·locada?

-Sí -va respondre Isolder -, però encara tinc problemes amb els detectors de llarg abast.

Leia va pensar frenèticament. Tot el seu ésser li cridava que anés a rescatar a Han, però no disposaven del temps suficient. Si utilitzaven rancors, seria un viatge de dos dies. Si intentaven anar en el Falcó encara que fos a la velocitat màxima, fins i tot tenint moltíssima sort amb prou feines aconseguirien recórrer la meitat del trajecte abans que els destructors que hi havia sobre els seus caps detectessin la presència dels seus sistemes electrònics i esborressin la nau del cel mitjançant una andanada de torpedes. Va seguir pensant, i de sobte se li va ocórrer una idea.

- R2, C3PO, veniu aquí! -Va cridar tornant-se cap a la nau.

C3PO va sortir corrent del Falcó.

-Sí, princesa... En què puc ser-li útil?

 R2 va rodar cautelosament passarel·la avall vigilant les vores amb el seu ull electrònic.

- R2, pots comptar els Destructors Estel·lars que hi ha allà dalt? -Va preguntar la Leia.

 R2 va titubejar durant uns moments, i després una petita escotilla es va obrir de sobte i l'androide va estendre el seu plat sensor. R2 va moure el disc en un arc que va abastar tot el cel, i després va començar a emetre una sèrie de xiulets i espetecs electrònics.

- R2 informa que no pot aconseguir una lectura referent a cap objecte extraorbital mitjançant cap dels seus sensors a part de les ones de ràdio -va dir C3PO-. Pel que sembla, la capa de nit orbital està bloquejant la llum en gairebé totes les longituds d'ona i fins i tot en les gammes ultraviolada i infraroja, però pot verificar les fonts de vint-i-sis emissions radiofòniques, i basant-se en recomptes anteriors sospita que hi ha quaranta Destructors Estel·lars en òrbita.

Isolder va llançar una mirada pensativa a la Leia.

-Bé, ja no m'estranya que no hagi aconseguit reparar els detectors de llarga distància -va dir -. No els passa res dolent.

-Exacte -va dir Leia.

-Això vol dir que mentre volem sota la capa de nit orbital i mantinguem silenci radiofònic, serem una nau indetectable.

- Exacte! -Va exclamar Leia.

Isolder va assentir i va alçar la mirada cap als torpedes convencionals i protònics del Falcó.

-Bé, farem volar pels aires a aquestes bruixes i esbrinarem si podem rescatar Han.

- No! -Va dir Leia, i va baixar la mirada cap en Luke, que seguia inconscient sobre la palla de la seva llitera -. Luke vol que l’esperem...

Han romania immòbil i en silenci entre les Germanes de la Nit mentre l’aerolliscador avançava esquivant els gegantins troncs dels arbres il·luminats únicament pels seus fars davanters. L’aerolliscador contenia a vint Germanes de la Nit, una atapeïda massa de cossos pestilents embolicats en teles negres.

Li havien lligat les mans davant de l'estómac amb una corda de pell de whuffa, i les Germanes de la Nit estaven tan segures que Han no podia fer res contra elles que ni tan sols s'havien pres la molèstia de registrar-lo.

L’aerolliscador va arribar al cim d'un turó i va baixar bruscament amb una sacsejada prou forta com per regirar-li l'estómac, i de sobte es van trobar fora del bosc i van avançar a tota velocitat sobre el buit del desert dirigint-se cap els llums de la ciutat.

Han va tancar els ulls i va pensar en el que havia de fer. Havia d'esperar. Podia fer esclatar el detonador en qualsevol moment, però volia acabar amb Gethzeriò. No només ho desitjava amb totes les seves forces, sinó que calia que acabés amb Gethzeriò.

Van entrar a la ciutat i les Germanes de la Nit van saltar de l’aerolliscador i van anar corrent a les seves torres. Dues d'elles es van quedar amb Han, el van portar fins a les pistes abandonades i el van fer entrar en un vell hangar d’espaiport on el sostre havia desaparegut, de manera que les parets de la cúpula s'alçaven al seu voltant com una tanca impossible.

-Espera al costat de la paret de darrere -va dir una de les dones.

El van deixar allà, van anar fins a la porta i van començar a parlar en veu baixa.

Han va descobrir que el seu cor estava bategant a tota velocitat, i es va asseure sobre un reblum entre les ombres per esperar l'arribada de Gethzeriò. Va recolzar els polzes sobre la sivella del seu cinturó, cobrint el detonador tèrmic amb els palmells de les mans.

Gethzeriò no va aparèixer. La temperatura no va deixar de baixar ni un moment durant les hores següents, fins que el sòl va quedar cobert per una prima capa de gebre. El termini de quatre hores per al lliurament fixat per Zsinj va arribar i va passar. Les llançadores no es van presentar, i Han va començar a preguntar-se si Gethzeriò estaria jugant amb el senyor de la guerra, i va pensar que potser intentava regatejar per aconseguir un tracte més beneficiós.

Com per demostrar que les seves preocupacions tancaven una part de veritat, l’aerolliscador de Gethzeriò va fer dos viatges a les pistes, cada un d'ells separat per gairebé dues hores. Era el temps just que es necessitava per portar les Germanes de la Nit des de la Muntanya del Càntic.

Després del tercer viatge un parell d'estrelles van aparèixer de sobte en la negror del cel i van començar a baixar cap a la presó. Els transports van desplegar les seves ales, i després es van posar suaument lliscant mitjançant els seus mecanismes antigravitatoris fins aturar-se al costat de la torre. Han va poder veure les enormes aletes estabilitzadores de les naus sortint per sobre de les restes del mur.

-Va, general Solo -va xiuxiuejar una Germana de la Nit -. És l'hora.

Han va empassar saliva, es va aixecar i va anar cap a la sortida. Els llums dels transports van caure sobre ell deixant-lo cegat. Han va anar lentament cap a les llums, flanquejat per les dues Germanes de la Nit. No podia veure gaire bé les torres. La pista estava plena de soldats de les tropes d'assalt de Zsinj que portaven la vella armadura imperial. Han va entretancar els ulls intentant veure alguna cosa més enllà d'ells, i va escrutar les ombres que hi havia a l'altra banda dels transports. Si feia esclatar la bomba en aquell moment, podia tenir la seguretat que acabaria amb tots els soldats i probablement causaria greus avaries a un dels transports, però no hi havia manera de saber amb seguretat si les bruixes eren allà i si es trobaven desprotegides.

- Ja n'hi ha prou! -Va cridar un soldat.

Les bruixes van agafar a Han pels braços i es van aturar.

Un oficial va baixar de la nau. Era un general molt alt amb lluents ungles de platí, el general Melvar. Va anar cap en Han, es va aturar a un metre d'ell i va estudiar el seu rostre durant uns moments. Després va col·locar una ungla de platí sota l'ull de Han com si anés a treure'l de l'òrbita, i va baixar lentament l'ungla esgarrapant la galta.

-He obtingut una identificació visual -va dir pel micròfon de la seva espatlla -. Han Solo és aquí.

Melvar va escoltar en silenci durant uns moments, i només llavors es va fixar Han en les mini-connexions de micròfons que hi havia darrere de les seves orelles.

-Sí, senyor -va dir Melvar -. El portaré a bord immediatament.

El general va agafar a Han sense miraments enfonsant les ungles de platí en el seu bíceps.

-Ei, amic, no siguis tan dur amb la mercaderia -va dir Han -. Potser ho lamentis després...

-Oh, no crec que hagi de lamentar-ho -va dir Melvar -. Veuràs, causar dolor als altres és... Bé, per a mi és alguna cosa més que un simple passatemps, comprens? Treballo per a Zsinj, i causar dolor s’ha arribat a convertir en una responsabilitat molt estimada per a mi.

Va enfonsar la força del seu dit petit en un centre nerviós de l'espatlla d’en Han i la va fer girar. Un raig de foc va recórrer el braç d’en Han obrint-se pas des del canell i va seguir avançant fins al centre de la seva esquena, obligant-lo a llançar un panteix de dolor.

-Ah.... Sí, no hi ha dubte que has desenvolupat tot un talent -va admetre.

-Bé, estic segur que podré convèncer el Senyor de la Guerra Zsinj que em permeti demostrar els meus talents d'una manera més completa i amb més calma -va dir Melvar somrient -. I ara, vine amb mi... No hem de fer esperar a Zsinj.

Va portar a Han fins a la passarel·la del transport avançant per entre els soldats, i durant un moment Han es va preguntar si arribaria a veure mai a Gethzeriò.

Estava a meitat de la passarel·la quan les bruixes van cridar «Alto!».

El general Melvar es va aturar i va tornar el cap per mirar per sobre l'espatlla. Gethzeriò acabava d'aparèixer entre les ombres que envoltaven la base de la torre, flanquejada per una dotzena de Germanes de la Nit. L'anciana bruixa es va embolicar en els plecs negres del seu vestit i va anar cap al transport. Han va examinar les pistes. El seu detonador destruiria el transport armat juntament amb el general Melvar i Gethzeriò, i com a mínim l'explosió també mataria a les Germanes de la Nit que hi havia fora de l'edifici. Hi havia esperat un resultat millor, però va comprendre que el destí no li anava a oferir res millor.

Saber que estava a punt de morir el feia sentir-se bastant estrany. Hi havia esperat sentir un buit a l'estómac i un nus a la gola, però no era així. L'únic que sentia era abatiment, un gran cansament i una vaga confusió. Després de la vida que havia portat, semblava un final francament decebedor i res espectacular.

Gethzeriò es va aturar al peu de la passarel·la, a només un braç de distància, i va alçar la mirada cap a Han, el seu rostre marcit de pell estireganyosa seguia estant oculta pel caputxó. Han va percebre l'olor de les espècies en el seu alè, i una bafarada de vi avinagrat.

-Bé, general Solo... -Va dir Gethzeriò -. M'ha donat molts mals de cap. Espero que hagi gaudit de la seva estada a Dathomir.

Han va clavar la mirada en l'anciana.

-Sabia que no series capaç de resistir la temptació de venir aquí per gaudir de la meva captura -va dir amb ombrívola satisfacció mentre lliscava els polzes sota del cinturó -. Bé, a veure si gaudeixes molt amb això!

Va treure el detonador tèrmic i va pressionar el botó. El general Melvar va retrocedir trontollant, igual que els seus guàrdies. Melvar va ensopegar amb el soldat que tenia darrere, i els dos homes van caure a terra en un confús munt de membres.

El detonador no va esclatar. Han va abaixar la mirada cap a ell i va veure que el percussor estava trencat.

- Té algun problema amb el seu artefacte explosiu? -Gethzeriò va obrir molt els ulls i va somriure -. La germana Shabell ja havia detectat la seva presència abans que pugés a l’aerolliscador, i ho va inutilitzar sense dir ni una paraula. Estúpid presumptuós i fanfarró! Mai ha suposat una amenaça per a mi o per a les meves Germanes de la Nit! Com gosa... -Va estendre la mà i la va tensar en un gest d'agafar, i el detonador va sortir disparat dels dits d’en Han, va volar pels aires i va acabar posant-se en el seu palmell. Gethzeriò l’hi va oferir a Melvar -. Serà millor que s'encarregui d'això, general. Encara hi ha cert perill, i m'ha semblat millor eliminar aquesta petita amenaça oculta abans que se’n vagi.

Melvar es va aixecar, va intentar recuperar la seva dignitat i va agafar el detonador.

-Gràcies -va grunyir.

- Ah, i permeteu-me que li faci un favor més! -Va murmurar Gethzeriò fent un pas cap endavant -. El favor consisteix a regalar-li... -Els seus ulls van semblar convertir-se en dos cercles de foc, i Gethzeriò va moure el dit índex com si esgarrapés l'aire. El general va emetre un panteix ofegat, es va dur la mà a la templa i va donar un trontollant pas cap Gethzeriò -. Una mort senzilla! -Va concloure Gethzeriò amb una rialleta cascada.

Cent soldats es van esfondrar de manera similar al voltant d’en Han. Alguns d'ells van aconseguir donar un o dos passos vacil·lants abans de caure, i uns quants van disparar els seus rifles desintegradors a l'aire fent que Han s’encongís instintivament. Tres segons després tots els soldats jeien a terra, tan immòbils com ocells drogats. Han va alçar la mirada cap al transport esperant veure com els artillers de la nau obrien foc d'un moment a un altre.

Però no va passar res. La nau va seguir sumida en el silenci més absolut.

Diverses Germanes de la Nit van venir corrent des de la seva torre, van passar a tota velocitat al costat d’en Han i van pujar al transport juntament amb les dotzenes de presoners imperials que havien portat perquè s'encarreguessin de pilotar la nau. Una Germana de la Nit va apartar Han d'una empenta que el va treure de la passarel·la. Va sentir crits dins de la nau, i això li va permetre deduir que la tripulació del transport estava oferint algun tipus de resistència tot i que els artillers no havien arribat a fer ni un sol tret. Han va suposar que havien d'haver mort juntament amb les tropes d'assalt de l'exterior. Va descobrir que en realitat no el sorprenia que les bruixes haguessin atacat la nau. Gethzeriò no podia ser tan estúpida com per tractar de fugir del planeta a bord d'una nau desproveïda d'armament i sense escuts..., no amb els Destructors Estel·lars de Zsinj tan a prop i preparats per actuar.

Han va esperar al costat de la rampa i va veure venir a Gethzeriò. La dona li va assenyalar amb un dit i va somriure. Han va llançar una ràpida mirada a un desintegrador que havia caigut a terra prop de la seva mà, però sabia que moriria de tota manera fins i tot suposant que pogués agafar-lo.

-Bé, general Solo, què faré amb vostè ara? -Va preguntar Gethzeriò.

-Ei, no tinc res contra tu -va dir Han alçant les mans -. De fet, si et prens la molèstia de recordar-ho, veuràs que he passat els últims dies fent tot el possible perquè no ens trobéssim... Per què no ens donem la mà i ens n’anem cadascun pel nostre costat?

Gethzeriò es va aturar al peu de la rampa, el va mirar als ulls i va riure.

- Com? És que no li sembla que és de justícia que ara jo el tracti tan malament com vostè m'ha tractat a mi?

-Bé, jo...

Gethzeriò va moure el dit i Han va sentir que alguna cosa tirava d’ell cap amunt, i es va trobar amb els peus penjant en l'aire, sostingut per una corda invisible que l'envoltava la gola. Gethzeriò va clavar la mirada en ell, i va començar a cantussejar mentre es balancejava d'un costat a un altre. Han va sentir com el nus escorredor invisible que li envoltava el coll s'anava tensant a poc a poc.

Han va tossir i va panteixar, va donar puntades de peu i va intentar alliberar-se.

-Em pregunto què m'hauria fet el seu detonador tèrmic -va dir Gethzeriò amb veu pensativa sense deixar de balancejar-lo d'un costat a un altre -. Sospito que m'hauria arrencat la carn a tires, que m’hauria destrossat els meus ossos i que m'hauria consumit..., tot això a la vegada, és clar. En conseqüència, crec que li faré totes aquestes coses, però no tan precipitadament i no de manera simultània. Sí, em sembla que començarem des de dins cap a fora... Primer li trencaré els ossos un per un. Sap quants ossos hi ha al cos humà, general Solo? Bé, doncs si ho sap multipliqui la xifra per tres, i llavors sabrà quants ossos tindrà tan bon punt hagi acabat amb vostè.

»Començarem amb la cama -va dir Gethzeriò -. Escolta amb atenció!

Va moure el dit, i la tíbia de la cama dreta de Han va començar a cruixir. Un espasme de dolor va anar pujant cap al seu maluc.

- Aaaaghhh! -Va cridar Han .. i va veure alguna cosa al desert.

El que acabava de veure eren les llums de navegació del Falcó Mil·lenari que venia a tota velocitat cap a ells volant a pocs metres per sobre del terra. La nau es trobava a uns dos quilòmetres de les pistes.

Els llavis de Gethzeriò es van corbar en un somriure de satisfacció.

-Ara té tres ossos on abans només en tenia un -va dir.

Han va intentar guanyar temps i pensar en alguna cosa, el que fos, que li permetés retardar uns moments.

-Eh... Escolta, no pensaràs fer-li això a les meves dents, oi? -Va aconseguir balbucejar després que no se li acudís cap altra cosa que dir -. Vull dir que... Oh, tot menys les dents!

Va recórrer les pistes amb la mirada. Diverses Germanes de la Nit estaven sortint de les torres.

-Oh, sí, les dents... -Va dir Gethzeriò, i va moure l'índex.

L'últim queixal del costat dret de la mandíbula superior de Han va esclatar amb un espetec, i el dolor es va obrir pas com una ganivetada per la seva oïda i tota la part superior del seu rostre, fins que va sentir com si Gethzeriò li hagués agafat l'ull dins de l'òrbita i estigués decidida a treure-ho a estrebades travessant seu paladar. Han es va maleir en silenci a si mateix per haver-li suggerit semblants idees. El Falcó no s'acostava prou de pressa, i Han va bellugar el cap.

- Espera! -Va cridar -. Parlem d'això!

Gethzeriò va tornar a moure l'índex. L'últim queixal del costat esquerre de la mandíbula superior de Han es va trencar, i de sobte es va sentir un xiuxiueig estrident quan el Falcó va disparar els seus coets. La base d'una torre va esclatar llançant bruixes per l'aire en un remolí de tela negra. La torre va començar a inclinar-se cap a un costat i es va anar esfondrant lentament.

Gethzeriò es va girar, i Han va caure a terra en quedar sobtadament alliberat de la corda invisible. El dolor va flamejar a la cama ferida. Una ràfega de raigs desintegradors va sortir disparada de les torretes dorsals del Falcó amb una precisió impecable. Gethzeriò es va amagar una fracció de segon abans que un raig desintegrador fendís l'aire allà on havia estat el seu cap. Va saltar allunyant-se de la nau, i es va retorçar en l'aire i va tornar a saltar quan una altra ràfega va esclatar sota d'ella.

Han s’estava començant a sentir una mica inquiet. Ningú podia disparar els canons desintegradors d'una nau en vol amb semblant precisió. Va rodar sota la passarel·la buscant un refugi de les restes que plovien del cel. Els androides sentinelles fortament blindats de les sis torres de la presó van fer girar les seves torretes i van obrir foc contra el Falcó, dirigint tots els raigs dels seus canons cap a ell.

El Falcó va passar a tota velocitat sobre la presó mentre portava a terme una complexa rotació quàdruple sobre el seu eix que, d'una manera inexplicable, va servir perquè esquivés tots els raigs desintegradors. Han mai havia vist pilotar a ningú d'aquesta manera..., ni a Chewie ni a ell mateix. Fos qui fos la persona que estava asseguda davant els controls, havia de ser un as del pilotatge de caces en combat, i Han va suposar que devia ser Isolder. El Falcó va traçar un ris invertit amb tan poc ràdio d’acció que semblava gairebé impossible d'aconseguir a un quilòmetre de distància de la presó i va tornar a tota velocitat cap a ella, amb la cabina cap avall i tots els seus canons disparant.

Els androides sentinelles van esclatar i es van convertir en núvols de foc sota l'impacte dels canons desintegradors. El transport desarmat va rebre un impacte, va quedar reduït a una bola de metall arrugat i va començar a cremar. El Falcó va passar xiulant per sobre d'ell i va virar per donar una altra passada.

Gethzeriò havia d'haver comprès que romandre a terra per lluitar no serviria de res, ja que va saltar cap a la rampa de la nau imperial i va pujar per ella corrent més de pressa del que Han mai hagués cregut possible. Les turbines del transport van cobrar vida amb un brunzit abans que la passarel·la hagués estat aixecada, i l'aire es va tornar de color blau al voltant de la nau en quedar activats els escuts. La nau era un transport de personal imperial amb tot el seu armament i escuts en condicions de funcionar, de manera que el Falcó s'enfrontava a un enemic formidable.

Si Han romania sota del transport mentre s'enlairava, acabaria calcinat, però encara si la seva cama no estigués trencada, arrencar a córrer hauria significat exposar-se al foc del Falcó. Han va decidir arrossegar-se i va començar a creuar el pati tan de pressa com podia fer-ho amb una cama trencada, i després va caure més que va saltar sobre un reblum rere de la torre esperant que les Germanes de la Nit sortissin d'allà tan de pressa que no tinguessin temps de disparar contra ell.

El Falcó va disparar els seus canons iònics i llamps blavosos van guspirejar i parpellejar al voltant del casc del transport, però els escuts van aguantar. El transport es va alçar amb un retrunyir ensordidor mentre les seves toveres deixaven escapar raigs de flametes blanques.

El Falcó va resseguir un turó, va fer un forat en els murs de la presó i es va detenir a sis metres d’en Han. L’escotilla inferior es va obrir.

- Vinga, vinga! -Va cridar Leia.

Augwynne va sortir a corre-cuita seguida per dues germanes del seu clan. Les tres portaven els seus cascs i les seves túniques, i Han va començar a compadir als guàrdies de la presó tot just va veure la brillantor amenaçadora dels seus ulls.

Es va arrossegar cap al Falcó, però Isolder va sortir per l'escotilla, el va agafar de l'espatlla i el va portar gairebé en suspens fins a la nau. Han va mirar, sentint-se cada vegada més confús.

- Qui està... pilotant?

-Luke -va respondre Leia.

- Luke? -Va replicar Han -. Luke no és tan bon pilot!

-Cap pilot pot ser tan bo -va dir Isolder, i li va donar un copet a l'espatlla -. He de veure això!

Va baixar corrent pel tub d'accés i va anar cap a la sala de control.

Leia es va girar cap a Han i el va mirar als ulls. Després va agafar el seu rostre entre les mans i el va besar. Una flamarada de dolor va brollar dels seus queixals trencats i Han va estar a punt de cridar, però en comptes de cridar el que va fer va ser abraçar la Leia, tancar els ulls i gaudir d'aquell deliciós moment.

La nau va tremolar i va oscil·lar mentre Luke feia maniobres que ni tan sols els compensadors d'acceleració podien neutralitzar, i Chewbacca va llançar un rugit terroritzat a la cabina. Han va entrar coixejant al Falcó, agafant-se a la Leia per no perdre l'equilibri. Es va deixar caure en una butaca, es va posar l'arnés i després va allargar la mà, va agafar l'equip mèdic d'emergència del compartiment que hi havia damunt del seu cap i es va posar un pegat analgèsic al braç. La bateria quàdruple de canons desintegradors dorsal va obrir foc, i Han va mirar al seu voltant. Chewbacca, Isolder, Teneniel i els androides eren a la cabina veient el que feia Luke.

- Qui està allà dalt disparant els canons desintegradors? -Va preguntar Han.

-Luke -va dir Leia.

Han es va girar cap al passadís sentint-se més confús que mai. Els desintegradors podien ser disparats des de la cabina, per descomptat, però quan s'utilitzava aquest sistema de tir la precisió quedava enormement reduïda, i tot i així Luke gairebé havia aconseguit deixar sense cap a Gethzeriò, amb Han a menys d'un metre de distància, mentre pilotava aquell munt de ferralla fent-la avançar a la velocitat d'atac màxima! Tot allò resultava condemnadament estrany i una mica aterridor.

Luke estava suant a causa del gran esforç que li exigia pilotar el Falcó. Les palanques i els botons del tauler de control de Chewie van semblar cobrar vida en quan Luke va començar a manipular-lo mitjançant la Força. El Jedi estava fent el treball de tres persones: pilot, copilot i artiller. Luke va llançar una andanada de coets sense desactivar els escuts antipartícules, i Chewie va deixar anar un rugit de terror i es va tapar la cara amb les mans.

Però Luke va desactivar els escuts així que els coets portaven recorreguts cinquanta metres i va tornar a activar-los de seguida, de manera que van estar sense funcionar menys d'una fracció de segon. Han mai havia vist ningú amb uns reflexos tan increïblement ràpids.

Els escuts de popa del transport van fer erupció amb un increïble esclat de llums encegadors, i les bruixes per fi van aconseguir llançar una andanada amb els seus canons desintegradors. Luke va donar plena energia a les toveres i el Falcó va sortir disparat cap amunt esquivant els raigs. Després va disparar els seus torpedes protònics, i els torpedes van volar cap al transport movent-se tan de pressa que semblaven una borrosa taca blanca.

Les Germanes de la Nit van disparar els seus canons desintegradors contra els torpedes i aquests van esclatar formant un núvol sulfurós. Han no podia creure el que acabaven de fer les bruixes. Cap artiller era tan bo.

- Leia, Isolder, aneu a la bateria quàdruple i comenceu a disparar! -Va cridar Luke -. ¡Atonyineu-los amb tota la nostra potència de foc!

-Oblida-ho -va dir Han -. Els seus escuts són massa potents! L'únic que aconseguiràs serà carregar-te tots els sistemes de la meva nau...

- Vols que permeti que les Germanes de la Nit quedin lliures a la galàxia? -Va replicar Luke a crits -. Ni ho somiïs, Han! No vaig a rendir-me tan fàcilment... Vinga, Leia, puja aquí!

Luke va allargar una mà, va connectar els generadors d'interferències radiofòniques i va enviar una tempesta d'informació cap a l'exterior. Han va enarcar una cella i es va preguntar què pretenia fer. Les bruixes no estaven intentant posar-se en contacte amb ningú, i els generadors d'interferències només aconseguirien advertir a qualsevol que estigués en el sistema solar de la presència d'una nau a Dathomir.

Leia va baixar corrent fins el canó ventral i va començar a disparar. Luke va desactivar tots els escuts i va disparar els canons iònics, decidint córrer el risc de confiar que el transport no inutilitzés els seus escuts per tornar el foc. Isolder va obrir foc amb el canó dorsal, i el transport va accelerar i va començar a sortir del radi d'acció del seu armament.

- S'estan preparant per al salt a la velocitat lumínica! -Va cridar Han.

Es va tornar cap a la seva pantalla. L'espai era una cortina negra, i el transport estava accelerant cap a ella.

- No saltaran estant tan a prop del pou de gravetat! -Va replicar Luke, i va accelerar en persecució del transport.

I llavors Han ho va comprendre. Luke sabia que els seus desintegradors i coets no podien abatre els escuts del transport, i havia connectat els generadors d'interferències perquè volia atraure l'atenció de Zsinj. Volia que els Destructors Estel·lars s'assabentessin de què les bruixes s'allunyaven a tota velocitat amb l'esperança d'arribar a una altura suficient per donar el salt a l’hiperespai.

Van seguir accelerant cap a la negror de la capa de nit mentre Han contenia l'alè. La pantalla es va ennegrir amb una boirina color ònix. Luke va desconnectar els generadors d'interferències, i el Falcó es va alçar rugint cap a la llum del sol amb el transport encara força per davant d'ell, i deu milers d'estrelles van brillar com joies.

Hi havia tanta llum que Han va sentir com si acabés d'empassar una alenada d'aire fresc.

Els indicadors de proximitat van cridar una advertència, i Han va alçar la mirada i va veure les V color gris pissarra d'un parell de Destructors Estel·lars que convergien davant d'ells. Luke va virar cap a estribord, i un diluvi de coets va brollar dels destructors i va travessar els ja debilitats escuts del transport.

Han va veure com els coets perforaven el casc del transport de les bruixes. Un raig de fragments de metall roent blanc va brollar de la tovera dreta. Els llums de navegació del transport es van debilitar i van romandre així durant dos segons, i les flames que escopien els motors es van tornar més brillants. Després el transport va tremolar i es va convertir en una bola de foc.

Han ho va celebrar llançant un crit de joia mentre Luke accelerava al màxim tornant a Dathomir i a la coberta protectora de la capa de nit orbital, i la foscor va tornar a empassar-se’ls un moment després.

Leia estava cridant d'alegria en la seva torreta.

- Leia, Isolder, seguiu en els vostres llocs! -Els va cridar Luke -. Encara no hem acabat...

Luke va moure un interruptor i la cabina va quedar inundada per una onada de xerrameca radiofònica. Les pantalles van captar les fonts i les van mostrar en una representació tridimensional sobre l’holopantalla superior. Han va contemplar amb expressió consternada el confús panorama que hi havia sobre ells. El cel estava ple de naus. Fos quin fos el vector que escollissin, tractar de sortir del pou de gravetat semblava una tasca gairebé impossible. Pel que sembla, la capa de nit estava causant algunes interferències en els sensors. Els sensors mostraven les naus, però no estaven captant els senyals dels transductors i Han no podia saber quina classe de naus hi havia a fora.

Han va empassar saliva.

- En què estàs pensant, noi? -Va preguntar -. Què faràs?

Luke va sospirar i va contemplar la massa de destructors que hi havia damunt d'ells.

-Hem d'acabar amb aquesta capa de nit -va dir Luke -. Aquí baix no només hi ha persones... Hi ha... Hi ha arbres, i herba, i llangardaixos, i cucs! ¡Vida, Han, tot un planeta viu!

- Què? -Va exclamar Han -. Vols que ens volin el cap per un munt de llangardaixos i cucs? Vinga, xaval, no em muntis números rars precisament ara! Troba un forat a la seva xarxa i sortim d'aquí a tota velocitat!

-No -va dir Luke respirant roncament i mig tallada.

Chewbacca li va llançar un rugit, però Luke no va respondre. El Jedi s'havia quedat molt quiet a la butaca de pilotatge, tan immòbil com si estigués paralitzat, i mantenia la mirada clavada en la foscor que havia engolit el planeta mentre pilotava la nau.

«Fantàstic, fantàstic -va pensar Han -. Bé, almenys està posant una mica de distància entre nosaltres i totes aquestes naus... »Fos quin fos el lloc on acabessin, no hi havia moltes probabilitats que els homes de Zsinj estiguessin preparats per detenir-los. Luke va tancar els ulls i va accelerar com en un tràngol, somrient amb una gran serenitat. Han va contemplar el seu rostre i va pensar que li terroritzava que en Luke aconseguís que tots morissin, però també es va adonar que en aquells moments aquesta possibilitat no semblava importar-li massa. «Endavant, noi, aconsegueix que ens matin -va pensar -. De tota manera, et devem la vida.»

-Gràcies -va dir Luke, com si Han hagués pronunciat les paraules en veu alta.

Luke va disparar la bateria quàdruple i Han no va veure les empremtes de llum dels canons desintegradors. La foscor era tan completa que fins i tota aquesta petita quantitat de llum semblava ser-los negada. Luke va esperar un moment, i Han va veure els punts de mira en l’holopantalla superior. Luke va centrar el sistema de punteria en alguna cosa i va disparar. Han no va poder veure cap blanc en les pantalles, i es va preguntar si Luke realment li estava donant a algun objectiu.

Luke va repetir la tàctica una vegada i una altra durant els vint minuts següents sense que hi hagués cap resultat visible.

-Disculpi’m, Sa Altesa -va dir C3PO apareixent darrere d’en Han -, però... Bé, creu que estem aconseguint alguna cosa? Potser hauria d’agafar els controls de foc...

-No, deixa que Luke s'encarregui de tot -va dir Han.

Va tornar la mirada cap a l’holopantalla. El nombre de signatures radiofòniques estava augmentant ràpidament, i Han va comprendre que Zsinj havia d'haver dispersat a diversos centenars de caces per aquella zona. Pel que sembla, els esforços de Luke havien començat a inquietar el senyor de la guerra.

I de sobte Luke va disparar una salva de raigs desintegradors, i van tornar a sortir de la negror i es van trobar volant entre les estrelles. Han va necessitar un moment per adonar-se que la capa de nit orbital s'havia esfumat i veure que Dathomir tornava a girar sota d'ells, un món resplendent d'oceans blau turquesa i continents marró fosc.

Chewie va llançar un rugit, i Luke va accelerar allunyant-se del planeta.

Han va deixar escapar un panteix ofegat quan l’holopantalla va començar a llegir els senyals dels transductors mostrant les naus que es trobaven per sobre d'ells. Hi havia centenars de naus surant al voltant de Dathomir, Destructors Estel·lars imperials i els discos color òxid dels Dracs de Batalla hapanians. Els caces TIE i els caces X giraven sobre ells en una dansa mortífera. Zsinj no només havia desplegat els seus caces, sinó que a més tota la flota de Hapes acabava de sorgir de l’hiperespai.

Immensos globus platejats van sortir disparats en totes direccions d'un Drac de Batalla hapanià, i Han va empassar saliva. Els hapanians estaven minant l'espai amb generadors de massa pulsatiu. Era una maniobra arriscada, perquè després de fer-la tant l'atacant com la víctima quedaven atrapats en l'espai normal durant deu o quinze minuts. Els rebels no havien fet servir aquella tàctica. D'una manera o d'una altra, ningú marxaria del planeta fins passat cert temps. Els hapanians planejaven vèncer o morir.

Luke va accelerar fins a assolir la velocitat d'atac, va alçar la mirada cap a l’holopantalla i va centrar els punts de mira en un Destructor Estel·lar enemic que estava sent atacat per un Drac de Batalla hapanià en cada flanc. El cel s'havia convertit en un formiguer de caces TIE al seu voltant. Hi havia més caces dels que podia transportar un destructor, i Han va sentir que se li estarrufava el borrissol del clatell en comprendre que la nau atacada devia d'haver demanat suport a altres destructors. Han va donar un cop d'ull a l’holopantalla. Dos destructors imperials s'aproximaven a tota velocitat acudint en ajuda de la nau.

- Qui va a bord d'aquest Destructor Estel·lar? -Va preguntar mentre contemplava aquella nau tan ferotgement protegida.

-Zsinj -va respondre Luke en veu baixa -. És el Puny de Ferro.

-Passa’m el timó, noi -va dir Han sentint que se li assecava la boca -. Zsinj és meu.

Luke es va girar per mirar-li per sobre del seu muscle, i Han va veure per primera vegada que la cara del Jedi era una massa de morats, però els seus ulls brillaven amb una límpida claredat.

- Segur que pots fer-ho? -Va preguntar -. Això d'aquí davant és un Destructor Estel·lar.

Han va assentir amb expressió ombrívola.

- Sí, i aquest planeta en el qual s'han ficat sense permís és de la meva propietat! Vull a Zsinj..., però si necessito ajuda, no dubtis en proporcionar-me-la.

-El que digui Sa Majestat -va replicar Luke, i si es jutja pel seu to no semblava estar fent broma.

Luke es va aixecar de la butaca de pilotatge.

Han es va asseure. Va sentir com un espasme de dolor recorria la cama, va recolzar el cap al respatller de la butaca i va respirar profundament. Per primera vegada des de feia mesos, tenia la sensació d'estar a casa.

-Escolta, noi -va dir mentre movia la maneta allunyant el Falcó del Puny de Ferro i portant-lo en un curs de col·lisió amb un interceptor TIE -, no conec cap dels teus trucs Jedi, però la millor manera d'acostar-se a un Destructor Estel·lar és... Bé, el millor és anar cap a ell amb el morro per davant, i comportar-se com si preferissis estar en qualsevol lloc que no sigui el lloc on et trobes mentre vas fent tot això.

Han va abaixar la mirada cap al seu diagrama d'armament. Encara li quedaven quatre coets Aràkids d'alta potència explosiva en els tubs de llançament, però no tenia ni un sol torpede protònic. Va armar els coets d'alta potència, va assumir el control remot de la torreta quàdruple de canons desintegradors dorsal i va disparar un parell de ràfegues per davant de l'interceptor TIE calculant acuradament la distància que recorreria mentre els raigs viatjaven cap a ell. La petita nau grisa va xocar amb els llamps i es va esfumar, i Han es va dirigir cap a un altre caça que seguia un vector directe cap al Puny de Ferro de Zsinj.

Va accelerar com si es disposés a atacar, però es va quedar endarrerit a un quilòmetre fins que va sentir el lleu tremolor en l'estructura del Falcó. Raigs tractors.

Chewbacca va deixar anar un grunyit.

-Ja ho sé -va dir Han -. Transfereix energia dels escuts deflectors de darrere. No permetrem que ens entretinguin durant molta estona.

Va accelerar cap al Puny de Ferro a la velocitat sublumínica màxima, movent la maneta de tal manera que el Falcó oferia un blanc mòbil tot i que els rajos tractors estaven tirant d'ells. Va travessar un eixam de caces TIE i va sentir el panteix ofegat que va deixar anar Luke a la seva esquena. S'estaven aproximant al Destructor Estel·lar a gran velocitat.

Han va examinar la pantalla per esbrinar cap a quina escotilla els estava portant el raig tractor. La va localitzar en mig segon, va esperar fins que li va semblar que ja havia deixat enrere els escuts antipartícules de la nau, i va disparar dos dels seus coets d'alta potència explosiva.

Els raigs tractors van portar els coets fins al seu objectiu. Quan van fer impacte, una explosió va florir de sobte en el Puny de Ferro, i Han va activar els desceleradors i va intentar que no se li escapés la maneta de control mentre virava.

Va contenir l'alè tractant que els altres no s'adonessin de com suava mentre passava a tota velocitat sobre una torreta que no va aconseguir girar prou pressa per fer foc contra el Falcó.

- Estàs sota dels seus escuts! -Va cridar Isolder per l'intercomunicador -. Pots disparar quan et doni la gana!

- Sí, ja ho sé! -Va replicar Han

Una torreta de canons desintegradors va girar cap a ells i Han va fer virar la nau esquivant els seus trets. Va armar els seus dos últims Aràkids, i després va sintonitzar el seu radi en la freqüència imperial.

- Missatge d'emergència per al Senyor de la Guerra Zsinj a bord del Puny de Ferro! Prioritat Roja!... Responguin immediatament! Em reben? Prioritat Roja!... Tinc un missatge d'emergència per al Senyor de la Guerra Zsinj!

Han va esperar durant una eternitat mentre volava a baixa altura per un laberint de torretes eriçades de canons desintegradors. Zsinj va respondre per fi, i el seu rostre va aparèixer a l’holopantalla.

- Aquí Zsinj! -Va cridar.

El rostre del senyor de la guerra estava enrogit, i els seus ulls semblaven desorbitats pel frenesí de la batalla.

-Aquí el general Han Solo. -Han empènyer la palanca de control, i el Falcó va pujar cap al mòdul de comandament davanter del Puny de Ferro -. Fes una ullada a la pantalla, feristela... I fes un petó al meu wookiee!

Va esperar mig segon mentre Zsinj es girava cap a la seva pantalla per veure el Falcó llançant-se a tota velocitat sobre ell, i va veure la llum de la comprensió apareixent en els seus ulls. Han va disparar els seus dos últims coets d'alta potència.

La meitat superior del mòdul de comandament davanter del Puny de Ferro es va desintegrar convertint-se en una cascada de metall esmicolat, i el destructor es va convertir en un blanc indefens en quan els seus escuts van haver quedat desactivats. Un tret del canó iònic d’en Han va embolicar el Puny de Ferro en un núvol de llamps blaus, i amb els seus complexos circuits destruïts, el Destructor Estel·lar no va poder fer res per defensar-se de l'andanada de torpedes protònics que va caure sobre ell. Han va accelerar allunyant-se de la nau agonitzant i va sortir d'òrbita durant un moment, decidit a deixar qualsevol altre combat singular en mans dels hapanians. Amb Zsinj desaparegut, Han va suposar que només transcorrerien uns moments abans que la flota imperial es rendís.

No hi va haver crits salvatges de celebració a la seva esquena, i en comptes d'alegria hi havia un profund silenci.

Han va descobrir que li tremolaven les mans, i se li va ennuvolar la vista.

-Té els controls durant un minut, Chewie -va dir.

Han va creuar els braços damunt del pit. Mesos de frustració, mesos de dubtes i preocupacions i temors... Això era el que Zsinj li havia costat.

Han va sentir el frec de les primes mans de Leia sobre les seves espatlles donant-li un massatge. La seva respiració s'havia tornat entretallada, i s'hi va estirar a la butaca del capità permetent que una part de la tensió s'anés dissipant a poc a poc. Era com si els seus músculs s'haguessin anat posant més i més rígids al llarg dels últims cinc mesos, deixant-lo convertit en una atapeïda massa de nusos que havien començat a desembolicar per si sols. «Dec haver estat un homenet insuportable», va comprendre de sobte, i es va preguntar com podia haver-li passat per alt i per què no ho havia percebut, i es va prometre a si mateix que mai tornaria a permetre que ocorregués.

- Et sents millor? -Va preguntar la Leia.

Han va reflexionar durant uns moments abans de contestar. Matar Zsinj no era una cosa que pogués fer-te sentir bé. Matar era tan insignificant, tan mesquí... Però tot i això estava sentint un profund alleujament.

-Sí -va dir -. No m'havia sentit tan bé des que... Bé, ja no me'n recordo.

-El monstre té un cap menys -va dir Leia.

-Sí -va dir Han -. Ara que el pare tauró ha mort, tots els tauronets hauran de començar a menjar-se els uns als altres.

-I aviat hi haurà molts menys taurons que abans -va dir Leia.

-I mentrestant, la Nova República pot introduir-se a tota velocitat a l'antic territori de Zsinj i llevar-los uns quants centenars de sistemes estel·lars d'entre les mans -va afegir Han.

Leia va fer girar la seva butaca i Han va poder veure a Isolder, Teneniel, Luke i els androides al passadís, i va pensar en com de curiós que resultava el fet que gairebé tothom voldria estar envoltat de gent per celebrar una victòria. Han sempre havia preferit gaudir les victòries tot sol.

-Has guanyat -va dir la Leia, i els seus ulls brillaven i estaven plens de llàgrimes.

- Vols dir que he guanyat la guerra? -Va replicar Han, i es va preguntar si Leia estava intentant fer que se sentís feliç -. No, encara falta molt per guanyar-la.

-No em referia a això... Estava parlant de la nostra aposta -va dir Leia -. Set dies a Dathomir, ho recordes? Vas dir que si tornava a enamorar-me de tu, hauria de casar-me amb tu. Els set dies encara no han transcorregut. Has guanyat l'aposta.

-Oh, això... -Va dir Han -. Escolta, era una aposta estúpida. Mai podria obligar-te a fer alguna cosa semblant... No exigiré que s'ajustin a la teva part del tracte.

-Ah, sí? Doncs jo sí que t'ho vaig a exigir! -Va cridar Leia.

Li va agafar el mentó amb les mans i el va besar amb un petó molt lent i prolongat que va semblar penetrar fins a l'última fibra del seu adolorit ser, guarint tots els seus mals i fent que tornés a ser el Han Solo de sempre.

Isolder va veure com es besaven. Tot aquell episodi podia causar problemes molt seriosos en Hapes. Les reaccions serien molt negatives, això estava clar. I no obstant això..., Isolder se sentia molt feliç per ells.

El seu comunicador va brunzir en un canal de seguretat al qual només podien accedir les forces de seguretat hapanianes. Isolder el va despenjar del seu cinturó, el va obrir i va veure la imatge d’Astarta a la diminuta pantalla del comunicador. La seva guardaespatlles li va somriure.

-M'alegra veure't -va dir Isolder -, però no esperava l'arribada de la flota fins d'aquí a tres dies..., la qual cosa significa que algú els va ordenar volar per una ruta prohibida.

-Quan vaig sortir de Dathomir, vaig introduir la ruta del Jedi en els astrogadors de la nostra flota mitjançant l’holovisió -va dir Astarta -. La flota va poder retallar el trajecte en uns quants pàrsecs.

-Hmmmm... -Va murmurar Isolder -. Una bona idea, però tot i així va haver de ser un viatge bastant perillós.

-Obeíem ordres de la vostra mare -li va explicar Astarta -. Arribarà demà amb la flota d’Olanji. Hem començat a rebre missatges de rendició de les naus de Zsinj. De moment i fins a l'arribada de la vostra mare us correspon el comandament de la flota, príncep Isolder, així que he de preguntar quins són els vostres desitjos.

Isolder va sentir que la ment li donava un tomb, i li va sorprendre que la seva mare hagués decidit córrer aquell risc per ell.

-Accepteu únicament les rendicions incondicionals i comenceu a fer els preparatius per portar qualsevol Destructor Estel·lar que estigui en condicions de navegar a Hapes -va dir -. Quant a la drassana imperial... Destruïu-la!

-Sí, príncep -va respondre Astarta -. Quan hem d'estar preparats per partir?

Isolder va reflexionar durant uns moments. Zsinj podia haver sol·licitat reforços, i haurien d'allunyar-se de Dathomir el més aviat possible.

-D'aquí a dos dies.

- Dos dies? -Va preguntar Astarta, i el to de sorpresa que va emprar va indicar que la retirada li semblava considerablement lenta. Haurem de comprovar-ho amb la vostra mare.

-Hi ha presoners polítics al planeta, així com diversos milers d'habitants que potser desitgin ser evacuats -va dir Isolder amb fermesa -. Haurem de posar-nos en contacte amb ells i proporcionar-los l’oportunitat de marxar.

Següent