20
- Oh, no! -Va exclamar C3PO zero amb quatre segons després d'haver
desxifrat el codi imperial. Havia estat albergant l'esperança de poder
involucrar Chewbacca en una llarga conversa durant el curs de la qual li
descriuria amb tota exactitud els raonaments amb els quals havia descobert els
matisos més subtils del codi, però va comprendre que tot allò hauria d'esperar
-. Zsinj ha estat captant emissions radiofòniques, i s'ha assabentat que el
general Solo està al planeta -es va afanyar a explicar -, i Gethzeriò ha
arribat a un acord amb ell per lliurar a Han als homes de Zsinj. Diu que ha
descobert els senyals que indiquen el lloc on les germanes del clan de la
Muntanya del Càntic han remolcat al Falcó Mil·lenari, i que s'ha imaginat que
Han vindria a la ciutat a la recerca de recanvis. Ha preparat un parany per al
general Solo!
Chewbacca va grunyir i va agitar el seu arc d'energia en l'aire.
- Hem d’advertir-los! -Va cridar C3PO, i R2 va indicar que estava d'acord
llançant un raig d'estàtica.
Un xiulet estrident va ressonar per l'intercomunicador de la presó i un
androide color negre atzabeja va començar a avançar pels corredors de
plastiacer movent els seus lluents ulls artificials a dreta i esquerra. Anava
armat amb un petit desintegrador del model que podia ferir però no matar
incorporat al seu casc, i mentre rodava pel passadís anava cridant «Recompte!
¡Recompte! ¡Recompte! ». Els reclusos es van dispersar a tota velocitat
intentant mantenir-se fora de l'abast del desintegrador, però l'androide va
atrapar a dos homes que no van aconseguir tornar a les seves cel·les prou de
pressa, i els infortunats presoners van cridar de dolor.
Isolder i Han seguien a l’androide disfressats amb la seva armadura de
soldats de les tropes d'assalt. Leia i Teneniel anaven a poca distància darrere
d'elles, disfressades de bruixes. Luke anava l'últim, caminant bastant a poc a
poc a causa de la fatiga que sentia. Teneniel li va agafar la mà i el va
apressar a què no se separés d'ella, però Luke va seguir forçant els seus
sentits al màxim. S'estaven aproximant a la torre de les bruixes. Podia sentir
la seva presència per davant d'ells. Els passadissos de la presó semblaven
estar estranyament silenciosos, i no es veia cap guàrdia. Els presoners ja
havien estat tancats a les seves cel·les per la nit.
L’androide de vigilància els va deixar passar sense fer cap comentari, i
van avançar pels corredors buits. Els seus passos ressonaven sobre el
plastiacer. Leia es va aturar de sobte quan van passar al costat d'un corredor
lateral que avançava entre fileres de cel·les.
-Espereu un
moment... -Va murmurar mentre feia una ullada a la primera cel·la -. Jo conec
aquesta dona! És d'Alderaan! Va ser assessora en tecnologies d'armament del meu
pare.
-Segueix caminant
-va dir Luke en veu baixa -. De moment no podem fer res per ella.
- Però se suposa que
és morta! -Va exclamar Leia -. La seva nau es va estavellar, i les restes van
ser trobades.
-Hem de seguir -va
dir Luke sense aixecar la veu.
Van arribar a una
porta segellada al costat de la que hi havia un pany electrònic. Una finestreta
a la porta els va permetre veure una segona porta. Han va inspeccionar el
teclat numèric del pany electrònic i va teclejar una seqüència de quatre xifres
a l'atzar. Un llum vermell es va encendre sobre del teclat, indicant que havia
premut una combinació incorrecta.
- No facis això! -Va
dir Luke -. Deixa que ho intenti jo...
Va anar cap al
teclat, va posar les mans sobre ell i va tancar els ulls per concentrar-se.
Dotzenes de guàrdies utilitzaven el teclat cada dia. Luke va poder percebre
quines eren les quatre tecles que calia prémer, però no va poder esbrinar
l'ordre en què s'havia de fer. Va esperar uns moments i va acabar escrivint amb
un dit tremolós els quatre números en l'ordre que esperava fos el correcte. Una
llum verda es va encendre sobre del teclat, i la porta es va obrir davant seu.
Luke va pressionar
un botó per obrir la porta contigua, que va resultar donar accés a un ascensor.
Quan van entrar a la petita habitació, Teneniel es va quedar immòbil sense
seguir-los i els va mirar fixament amb les celles arrufades.
-Entra -va dir Luke
-. És un ascensor. Ens portarà fins a la passarel·la que condueix a la torre.
Teneniel es va posar
vermella i es va afanyar a entrar.
Quan l'ascensor va
haver arribat a dalt del pou, la porta es va obrir revelant una passarel·la
envidriada que recorria els foscos murs de la presó. El vidre era d'una
limpidesa tan perfecta que Luke va poder veure els estels sobre el seu cap. Al
costat de les torres s'estenia un pati de treball al costat del qual hi havia
uns quants coberts de metall, i algunes Germanes de la Nit que anaven d'un
costat a un altre sota el brillant resplendor de les llums elèctriques.
I de sobte Luke va
experimentar una terrible sensació d'ofec. Podia sentir la presència de les
Germanes de la Nit a prop seu, a les torres. Isolder i Han van començar a
avançar per la passarel·la, però Teneniel estava paralitzada pel terror i
semblava haver arrelat a terra.
-Tot va bé -va
xiuxiuejar Luke -. Deixa que la calma interior vingui a tu. Treu la teva
energia de la Força, i permet que t’emboliqui com si fos una capa. Si volem
arribar a la seva drassana, hem de passar al costat d'elles... La Força pot
amagar-te d'elles, Teneniel.
Una porta es va
obrir a l'altre extrem de la passarel·la. Quatre Germanes de la Nit vestides
amb capes negres i amb els caputxons baixats van anar cap a ells. La que anava
davant caminava a poc a poc, amb les cames rígides i les mans creuades sobre
l'estómac. Luke va respirar lentament i profundament i va permetre que la Força
fluís per tot el seu ésser.
Els altres seguien
avançant, i Teneniel va aconseguir moure les cames i va començar a caminar com
un ninot mecànic. Les Germanes de la Nit van entrar en l'estret passadís, i els
plecs negres de la capa d'una d'elles van fregar a Teneniel. Un instant després
ja els havien deixat enrere.
Les Germanes de la
Nit es van detenir i Luke va poder sentir la por de Teneniel, i el molt que
desitjava arrencar a córrer.
- Alto! -Va cridar
una Germana de la Nit darrere d'ells. La seva veu era un xiuxiueig marcit que
semblava a punt de trencar-se com un tros de cuir podrit, i el grup es va
aturar com si fos una sola persona -. Què esteu fent tan tard a la presó? -Va
preguntar la Germana de la Nit en to peremptori.
Han es va tornar cap
a ella i va respondre pel micròfon del seu casc.
-Hi ha problemes en
el bloc de cel·les C -va dir.
La Germana de la Nit
va assentir amb expressió pensativa i va començar a girar, però es va aturar i
va tornar a mirar-los.
- Quina mena de
problemes? No m'han notificat.
-Una baralla sense
importància entre reclusos -va dir Han -. No desitjàvem molestar.
La Germana de la Nit
va tirar el seu caputxó cap enrere, i el que va veure a la brillant claredat de
les llums va fer que Luke es sentís ple d'horror. La seva cabellera canosa
estava despentinada i bruta i els seus ulls injectats en sang eren d'un vermell
carmesí, però el més horrible de tot era el seu rostre, una monstruositat que
s'havia tornat de color porpra a causa dels capil·lars trencats, amb la pell
dels pòmuls gris i morta.
-Capto la teva por
-va dir la Germana de la Nit -. Què pot haver aquí que faci por a una Germana
de la Nit? Aquest lloc és el nostre domini, recorda-ho.
-Hi ha tants
guàrdies fora que han començat a córrer rumors que es prepara un motí -va dir
Han, fent un pas endavant i col·locant-se entre Teneniel i les Germanes de la
Nit -. Em temo que potser hi hagi alguna cosa de veritat en aquests rumors.
La Germana de la Nit
va assentir pensativament. Luke va poder sentir com intentava sondejar-los, i
va faltar molt poc perquè desenfundés el seu desintegrador. Però en comptes
d'això, el que va fer va ser canalitzar la Força i permetre que fluís cap a la
bruixa esvaint les seves sospites.
-Aniré al bloc C -va
dir la Germana de la Nit passats uns moments -. La meva presència hauria de ser
suficient per espantar l'escòria i mantenir-la quieta. Gràcies per haver-me
alertat.
Han va assentir i la
Germana de la Nit va girar sobre si mateixa, es va pujar el caputxó i va anar cap
a l’ascensor.
Han es va posar al
capdavant i va entrar a la torre de vidre. Va obrir una porta i els va precedir
per una sala de descans.
Una dotzena de
Germanes de la Nit vestides amb les seves capes negres estaven recolzades sobre
uns sofàs formant un cercle, amb tota la seva atenció concentrada en
l'espectacle de les imatges fantasmals d'homes i dones de gran bellesa que
suraven davant seu. Les Germanes de la Nit estaven envoltades de plats i
safates plenes d'aliments exòtics cap a les quals allargaven la mà de tant en
tant, i ni tan sols van semblar adonar-se de la seva presència quan van passar
al costat d'elles.
Han els va portar
fins a un ascensor, i quan les portes van començar a tancar-se Teneniel va
estar a punt d'esfondrar-se.
-La Germana de la
Nit amb què ens hem trobat... -Va murmurar -. És Gethzeriò. Estava segura que
m'havia reconegut...
La jove va empassar
una profunda glopada d'aire i va intentar tranquil·litzar-se.
Luke s'havia quedat
immòbil amb els ulls clavats a les portes de l'ascensor, i de sobte va sentir
com si estigués surant en l'aire a gran altura contemplant la superfície de
Dathomir que s'estenia per sota d'ell..., i tot el planeta s’havia tornat
negre. Tot estava congelat, i no hi havia gens de vida. Tot i tots havien mort.
Va tancar els ulls i va intentar descansar un moment pensant que potser la
fatiga estava començant a afectar la visió, però la negror seguia allà, i Luke
es va sentir envaït per una sensació de pressa i desesperació tan intensa que
resultava gairebé insuportable. Va contemplar la negror i la va reconèixer com
el que era en realitat: estava davant una visió del futur.
- Què passa? -Va
preguntar Leia tornant-se cap a Luke -. Què et passa?
-No podem
anar-nos-en -va dir Luke, i les paraules eren com partícules de terra seca a la
boca -. Encara no podem anar-nos d'aquest món..., no d'aquesta manera.
- Què vols dir amb
això? -Va preguntar Isolder.
-Sí, què vols
dir?-Va preguntar Han -. Hem de marxar!
-No -va dir Luke
desviant la mirada. Es va treure el casc i va panteixar intentant recuperar
l'alè -. No, no podem... Aquí tot està malament. Hi ha tanta foscor...
Podia sentir la
lenta aproximació de la foscor, i com el fred s'anava infiltrant en cada fibra
dels seus músculs.
-Escolta,
aconseguirem uns quants components per al Falcó -va dir Han -i després tots
nosaltres sortirem d'aquí el més aviat possible i ens posarem fora de perill.
Quant arribem a Coruscant podem enviar una flota, pots posar-te al capdavant
d'un milió de soldats... El que sigui, maledicció!
-No -va dir Luke amb
fermesa -. No podem marxar.
Estava espantat,
però no tenia cap pla. No podia tornar a la recerca de les Germanes de la Nit i
atacar-les. Donada la seva situació actual, no podien permetre’s el luxe d'un
enfrontament.
-Escolta a Han -va
dir Isolder -. Aquestes persones porten anys atrapades aquí! No necessiten que
ens convertim en màrtirs aquesta nit sacrificant-nos inútilment per ells...
Aguantaran fins que puguem tornar a rescatar-los.
Una pàl·lida llum de
certesa va semblar sorgir del no-res dins d’en Luke i va recórrer tot el seu
ésser, i el Jedi es va girar cap a Isolder i la seva mirada va escrutar
ràpidament les cares de tots els seus companys.
-No, no poden -va
dir -. Espereu una mica i ho veureu. Els poders de la foscor s'estan reunint, creieu-me...
Isolder, vas dir que la teva flota arribarà d'aquí a sis dies. Però si no els
aturem abans, aquest món quedarà destruït!
Han va bellugar el
cap amb expressió dubitativa.
-Ei, noi, no em
facis la feinada d'embogir precisament ara, d'acord? -Va dir -. Ja sé que estàs
sota una gran pressió. Tens uns quants problemes i ho entenc, de debò, però si
segueixes parlant d'aquesta manera i espantant als altres, llavors em temo que
t’hauré d’administrar un anestèsic de punys.
Luke podia sentir el
nerviosisme de Han. No volia que Luke trastornés als altres, i potser tenia
raó. L'ascensor va tremolar en arribar al fons del pou, i Luke va pressionar
una placa. Les portes es van obrir amb un xiuxiueig, però Luke seguia estant
d'esquena a elles.
-Endavant, Han -va
dir, movent una mà cap a la immensa cambra d'emmagatzematge que hi havia
darrere d'ell sense molestar-se a girar-se -. Aquí està el que vols.
Luke es va girar per
veure tres dotzenes de naus avariades: tres transports imperials gairebé
totalment destruïts, una dotzena de caces TIE els cascos estaven mig fosos,
parts d’aerolliscadors que ja no funcionaven... Han va contemplar els vehicles
i va deixar escapar un panteix ofegat de sorpresa. Al centre del ferroveller,
amb focus brillant sota seu, hi havia un caça TIE gairebé acabat de muntar i un
vaixell de càrrega lleuger que era pràcticament idèntic al Falcó Mil·lenari. La
major part de les protuberàncies sensores de la part davantera estaven pintades
d'un color ataronjat òxid, i el casc era d'un color verd oliva fosc i els
impulsors del darrere de la tonalitat blau cel que tant havien emprat els
pirates. Els senyals de soldadura mostraven els llocs on havien estat units els
components de les tres naus.
- Gairebé han
aconseguit construir una nau! -Va exclamar Han mentre es treia el casc per
veure-la millor -. Sembla que tot el que necessiten ara és unes quantes
cèl·lules més per als impulsors sublumínics.
-No crec que puguem
tenir tanta sort -va dir Leia.
-Ei, aquests vells
vaixells de càrrega lleugers de Corèllia van estar entre els models més
populars de la galàxia de la seva època -va dir Han -, i malgrat el temps que
ha transcorregut des de llavors encara no es pot trobar una nau que aguanti més
temps en funcionament.
Isolder es va treure
el casc i va empassar una gran glopada d'aire fresc.
-Suposo que voldràs
dir que no es pot trobar una nau més difícil de maniobrar i amb més excés de
pes -va dir.
-És el mateix -va
replicar Han.
Han va avançar cap a
una estreta rampa que portava a la nau.
- Espera! -Va
exclamar Leia.
Han es va aturar, i
Leia va contemplar la drassana amb suspicàcia.
-Totes aquestes
peces d'equip són força valuoses -va dir -. I són aquí, ben il·luminades i en
un nivell subterrani... No et sembla una mica estrany que no estiguin vigilades?
- Qui necessita
sentinelles? -Va replicar Han -. Aquestes naus no poden volar, i a més ja vas
veure les tropes allunyant-se de la presó. Aquesta nit van una mica escassos de
personal.
- I què hi ha de les
alarmes? -Va preguntar Luke. Va agafar els seus macrobinoculars, va ajustar els
dials i va examinar la sala -. No veig cap alarma làser, però podria haver
qualsevol altra cosa des de detectors de moviment a traçadors de camp magnètic,
i ni tan sols sabríem en quina part d'aquest munt de ferralla havíem de
començar a buscar.
-Bé, i què vols que
fem? Vols que ens quedem quiets? -Va preguntar Han -. Hem de fer una ullada a
aquesta nau.
-Suposo que té raó
-va dir Leia posant una mà sobre l'espatlla d’en Luke.
Han i els altres van
avançar cautelosament cap a la nau sense deixar d'observar el terra i els munts
de ferralla que els envoltaven. Les escotilles del vaixell de càrrega corellià
estaven tancades, i Han es va aturar un moment al costat d'elles per examinar
el teclat d'accés.
-Si volgués protegir
aquesta nau, posaria l'alarma aquí mateix -va dir -. Si algú tecleja la
seqüència equivocada... ¡Bzzzzt, l'alarma es dispara al moment!
- I quina és la
seqüència correcta? -Va preguntar Teneniel.
Luke va posar la mà
sobre el teclat, però feia molt temps que ningú el tocava i no va poder
percebre la seqüència.
-No ho sé -va dir
Han mentre estudiava els caràcters -. Cada capità té el seu propi codi, però
naturalment les autoritats portuàries disposen d'un codi d'esborrat i accés
superior que depèn de quins sistemes haguessis registrat en arribar. Mireu,
aquestes són les llicències... -Va assenyalar una columna de caràcters. Alguns
dels signes alienígenes eren diminuts i es corbaven delicadament i altres eren
pictogrames, mentre que altres eren molt més grans i tendien a ser quadrats i
donar la impressió d'haver estat traçats gairebé a ganivetades, com si
haguessin estat concebuts per una raça de guerrers -. No tinc ni idea de qui va
poder ser el capità d'aquesta nau, però fos qui fos va fer molts viatges pels
sistemes de Chokan, Viridia i Zi'Dek. En els temps de la Vella República jo
coneixia uns quants codis d'accés portuari, però aquest tipus treballava per
als imperials. Van canviar tots els codis... Maledicció, tant de bo hagués
dedicat alguns anys més de la meva vida a la pirateria.
Isolder va anar cap
a la nau i va teclejar el codi 15-03-11. Les escotilles van començar a
obrir-se.
-Codi de l'autoritat
portuària imperial de Chokan -va dir somrient.
Han va mirar amb
sorpresa.
- Vas recórrer el
sistema de Chokan? -Va preguntar -. Fins i tot amb aquesta plaga tan fastigosa?
Isolder va arronsar
les espatlles.
-Coneixia una noia
d'aquell sistema.
-Devia ser una noia
molt atractiva -va dir Leia.
Han es va afanyar a
entrar a la nau.
-Vaig a fer un
diagnòstic general de sistemes per assegurar-me que val la pena que robem
aquests components -va dir -. Isolder, tu i Leia busqueu unes quantes palanques
i arranqueu la finestreta dels sensors. Després vull que baixeu al celler i que
comenceu a treure els generadors de les seves muntures. Luke, aneu a cercar un
parell de barrils perquè puguem emportar-nos el refrigerant.
Luke es va quedar
uns moments amb Teneniel mentre els altres entraven a la nau i li va acariciar
l'espatlla. El seu rostre estava molt tens.
-Això va a exigir-nos
algun temps -li va dir -. Mantingues els ulls ben oberts.
Isolder i Leia van
treure unes quantes eines de la nau i van arrencar la finestreta dels sensors.
Luke va anar fins a una paret al costat de la que hi havia fileres d'enormes
recipients metàl·lics, va seleccionar un barril i el va portar rodant a través
de la sala. Teneniel va murmurar alguns encanteris per aguditzar els sentits al
màxim, però va descobrir que no li servien de res. Una part del seu
subconscient ja se les havia arreglat per entrar en contacte amb la Força, i
els seus sentits aguditzats li permetien sentir cada dringadissa de les eines i
cada cop ofegat, el murmuri ple d'excitació i delit d’en Han quan va dir
«Premi! »en acabar el diagnòstic a la cabina, i els pings que creaven ressons a
terra a mesura que Luke anava aixafant petites partícules de terra i sorra en
fer rodar el barril. Luke va entrar al vaixell de càrrega, i va començar a
accionar una bomba de mà per transferir el líquid refrigerant al barril,
llançant grunyits d'esforç mentre treballava. Isolder i Leia van transportar la
finestreta a l'interior de la nau i van encendre uns bufadors per tallar les
rebladures congelades. Les flames van crepitar i grinyolar obrint-se pas a
través del metall.
Teneniel es va
allunyar una mica de la nau per poder sentir amb més claredat sense tants
sorolls de fons, i va desitjar tenir un rifle desintegrador a la mà per
poder-se sentir una mica menys inquieta i millor armada. Hi havia tantes restes
de naus espacials a la sala que tenia la sensació de trobar-se en una caverna
rocosa, i estant a terra no es podia veure gran cosa.
Va decidir grimpar
pel flanc d'un transport que ja era més escòria fosa que una nau. Va arribar-hi
i va trobar un agafador.
L'olor acre del
metall en procés d'oxidació es va introduir en les seves fosses nasals.
Teneniel va trobar una protuberància metàl·lica mig fosa, es va agafar a ella i
va començar a pujar mentre pensava que hagués pogut jurar que acabava de sentir
una paraula murmurada i un murmuri de tela.
Va recórrer la sala
amb la mirada. L'única llum era la procedent dels focus col·locats a la base de
les dues naus a mig reparar, i hi havia un gran nombre d'ombres molt fosques.
Els sostres eren tan alts que produïen febles ecos del soroll que feien Han i
els altres mentre treballaven. Teneniel va avançar ràpidament i sigil·losament
fins a la part superior de la nau i es va asseure per poder vigilar el dipòsit
de ferralla. La seva nova posició li permetia veure-ho tot: l'àrea
d'emmagatzematge, els ascensors, una porta darrere de la qual hi havia una
escala a la paret sud... A l'extrem nord de la sala hi havia una obertura
rectangular que donava a l'exterior. La llum de la lluna convertia l'obertura
en una massa de claredat platejada. La foscor, les sensacions estranyes i
vagament aterridores que semblaven impregnar aquell lloc, els ecos apagats i
l'obertura que portava a l'exterior van envair la ment de Teneniel. Aquell lloc
li recordava tant a la sala de les guerreres en la qual havia entrat després de
la mort de la seva mare...
Estava sentint
aquell mateix ofec, el mateix buit que amenaçava amb engolir-ho tot. Va tornar
la mirada cap a les ombres que s'acumulaven en una cantonada de la sala i va
creure distingir moviments, siluetes fosques que corrien entre les ombres. Va
clavar els ulls en aquell punt, però no va poder veure res.
Va començar a
cantussejar en veu baixa un encanteri de detecció, i un dard de por gelat la va
travessar de banda a banda. Podia sentir la seva presència allà. Estaven a
prop, ocultes en la foscor, i s'anaven aproximant cada vegada més per acabar
amb ells.
Teneniel va tornar a
recórrer la sala amb la mirada forçant els seus sentits al màxim sense cap
resultat. Era com si comencés a tenir problemes de visió. Podia sentir una
pressió freda sobre els seus ulls i un estrany tamponament a les orelles, i va
intentar eliminar-les fregant-se la cara amb les mans.
I la vista se li va
aclarir tot d'una. Baritha estava immòbil al costat del munt de ferralla, amb
tres Germanes de la Nit al seu costat. Una de les dones va començar a
cantussejar, va alçar el polze i l'índex davant seu i els va anar unint
lentament com si volgués pessigar alguna cosa que no hi era. Uns dits
invisibles van envoltar la gola de Teneniel i la van començar a estrangular.
- Benvinguda,
germana Teneniel! -Va dir Baritha -. Bé, preparem un parany, i mireu el que ha
caigut en ella! Què ha passat? És que vas acabar afartant-te d'amagar-te a les
muntanyes?
Teneniel va
panteixar intentant recuperar l'alè i va descobrir que s'estava debatent
frenèticament. Les oïdes li xiulaven i vibraven, i els pulmons li cremaven. Va
intentar cantar un contraencanteri, però no podia aconseguir l'aire suficient.
-És una llàstima que
no pugui deixar-te viure un moment més -va dir Baritha -. Estic segura que
Gethzeriò hauria gaudit molt torturant-te!
Va moure una mà, i
la Germana de la Nit que tenia al costat va començar a cantussejar en un to més
alt i va tibar la mà de pell purpúria formant un puny. Teneniel va sentir
l'espantosa pressió sobre la seva tràquea, i les paraules d’en Luke van
ressonar-li a les orelles. «Deixa que la Força flueixi a través teu.»
No hi havia
encanteris que pogués entonar i tampoc hi havia càntics, ni tan sols una elegia
fúnebre. Les Germanes de la Nit creien que estava impotent. Teneniel va
intentar calmar-se i deixar que la Força fluís a través d'ella i alliberés la
seva gola. El munt de ferralla sobre la qual es trobava va semblar retorçar-se
i tremolar sota d'ella com un rancor espantat, i Teneniel va caure de quatre
grapes sobre ell. La Força no hi era, i no podia ser trobada en cap lloc. El
terror feia que el seu cor bategués a tota velocitat, i Teneniel va invertir
tota la seva força de voluntat en un intent de llançar un crit abans de morir.
El món va girar
bojament i Teneniel es va precipitar al buit fosc, i va ser engolida per la
foscor tal com ho havia estat la seva mare abans que ella.
Luke va sentir el
crit de Teneniel en la seva ment i va arrencar a córrer per la passarel·la
mentre cridava a crits a Han.
Va veure a les
Germanes de la Nit embolicades en les seves capes a cent metres de la nau, i a
Teneniel feta un cabdell al sostre del vaixell de càrrega sobre elles.
- Prou! -Va cridar
Luke -. ¡Deixeu-la anar!
Va permetre que la
Força es canalitzés a través d'ell i obrís la tràquea de Teneniel. La jove va
panteixar intentant normalitzar la seva respiració.
- Com? -Va exclamar
Baritha -. Un homenet ridícul intenta donar-nos ordres?
Les bruixes es van
tornar cap a ell.
- Abandoneu aquest
lloc -va cridar Luke -. Us ho adverteixo: digueu-li a Gethzeriò que s’emporti a
les Germanes de la Nit i que deixi en llibertat als seus esclaus!
- I què passarà si
no ho fa, homenet d'un altre món? -Va preguntar Baritha -. Ens tacaràs de sang
a totes quan et rebentem el cap? És que la teva estada al nostre planeta ha
estat tan curta que ignores el que som?
-Sé el que sou -va
dir Luke -. Ja m'he enfrontat amb la vostra raça en altres mons.
Una Germana de la
Nit va agafar Baritha del braç en un gest d'advertència, i dues Germanes de la
Nit van començar a cantar suaument a cor darrere d'ella i es van esfumar de
sobte. Luke va permetre que la Força fluís a través d'ell i va comprendre que
estaven intentant alterar les seves percepcions.
-No podeu amagar-vos
de mi -va dir Luke -. Us perseguiré allà on hi aneu, i la vostra única
oportunitat és marxar ara sense oferir resistència.
- Menteixes! -Va
cridar Baritha, i va tirar enrere el seu caputxó -. ¡Artha, artha! -Va començar
a cantar amb tota la potència dels seus pulmons.
Luke va desenfundar
el seu desintegrador i va disparar. Baritha va deixar de cantussejar el seu
encís, va estendre una mà i va desviar el raig del desintegrador amb un
moviment dels seus dits.
- No ets capaç de
llançar encanteris! -Va cridar.
Una Germana de la
Nit va córrer cap a ell. Luke va agafar la seva espasa de llum, la va activar i
la va llançar fent que girés per l'aire. La Germana de la Nit va intentar
agafar-la per l'empunyadura, i Luke va utilitzar la Força per fer que l'espasa
de llum es desviés sobtadament en ple vol matant l'harpia. Després va fer que
tornés a la seva mà.
Baritha i les
Germanes de la Nit van donar un pas cap enrere.
-Gethzeriò,
germanes... Veniu a nosaltres! -Va cridar una.
Luke va comprendre
que estava sol·licitant reforços.
Teneniel va
aconseguir incorporar-se, va trontollar durant uns moments al sostre del
vaixell de càrrega i va saltar d'ell per reunir-se amb Luke.
- No! -Va cridar
Baritha, i va començar a cantussejar el seu encís de nou.
Un panell solar es
va desprendre d'un caça TIE, va anar girant per l'aire cap a Teneniel, la va
colpejar a l'esquena i la va fer caure de cara. L'impacte va fer que la jove
llisqués sobre el terra passant al costat dels peus d’en Luke, però de seguida
va aconseguir posar-se de genolls. Baritha va tornar a cantar el seu encanteri
i un altre panell solar va sortir disparat d'un extrem de la sala.
Teneniel es va
ajupir esquivant-lo i va fulminar amb la mirada l'anciana.
- T'aconsello que no
utilitzis aquests truquets amb mi! -La va advertir amb ferocitat.
Els motors del
vaixell de càrrega van cobrar vida amb un rugit darrere d'ells, i Luke va
pensar si no seria una bogeria intentar fer-lo enlairar quan li faltaven la
meitat de les seves cèl·lules d'impulsió sublumínica i mentre els Destructors
Estel·lars aguaitaven al cel, preparats per acabar amb qualsevol vehicle que
intentés sortir del planeta, però en aquells moments no se sentia amb molts
ànims de discutir.
Un sensor es va
desprendre del caça TIE i va volar per l'aire girant cap a Teneniel.
- Vine aquí! -Va
cridar Luke.
Però la jove va
romandre on estava i va començar a cantussejar un contraatac. La massa
d'antenes i ordinadors va tremolar en l'aire, va quedar immòbil durant un
moment i va sortir disparada cap a les Germanes de la Nit. Baritha va saltar a
un costat per esquivar-la, però una Germana de la Nit va ser colpejada per ella
i va caure a terra.
- Maleïda siguis,
Gethzeriò! -Li va cridar Teneniel a l'aire -. Estic farta de què ens
persegueixis i ens acusis... Estic farta d'haver de fugir de tu! Estic farta que
facis mal i que matis. Estic farta...
Luke va contemplar
el rostre de Teneniel i va comprendre que la jove estava tan enfurismada que
havia perdut el control de si mateixa, i va poder sentir la força de la seva
ira. Tenia el rostre envermellit i les llàgrimes fluïen dels seus ulls.
Teneniel va començar a murmurar la seva cançó, i un huracà va bufar de sobte a
través de la sala. Un caça TIE va bolcar sota la força d'aquella envestida
d'aire, i va començar a rodar cap a les Germanes de la Nit. Les bruixes es van
ajupir i van alçar les mans, movent-se en un encanteri de protecció.
- No! No et deixis
dominar per la ira, no t’entreguis a ella...! -Va cridar Luke, i la va agafar
per l'espatlla -. ¡Aquesta dona no és Gethzeriò! No és ella!
Teneniel va girar sobre
si mateixa i va mirar-lo a la cara respirant entretalladament, i va semblar
comprendre de sobte on era. Han va disparar els desintegradors de proa del
vaixell de càrrega contra un munt d'escombraries, creant un diluvi de metralla
i un núvol de fum i gasos ionitzats que va avançar cap a les Germanes de la Nit
amb la velocitat d'una tempesta.
Luke va agafar
Teneniel de la mà, va tirar d'ella per la passarel·la, va pressionar el botó de
tancament i va anar corrent cap a la cabina. Han hi estava sol. Luke ja no
podia sentir els càntics de les bruixes, però les va veure per la pantalla.
Havien estès els braços i tenien els punys tensos en un gest d'agafar. Han va
tirar de la palanca atraient-la lentament cap a ell en un intent d'aconseguir
que la nau emprengués el vol.
-Noi, aquests motors
estan bastant pitjor del que m'havia semblat -va dir amb veu dubitativa -. Crec
que aquesta vella banyera ni tan sols pot enlairar-se...
Unes siluetes
embolicades en plecs negres van sorgir d'un llindar a l'altre extrem de la
sala.
-Treu-nos d'aquí...
I ara! -Va cridar Luke.
Han estava intentant
moure la palanca de control.
- Està encallada!
-Va cridar mentre l’aferrava amb les dues mans.
Luke es va girar cap
a les bruixes que tenien estesos els punys en aquell gest d'agafar. Va
canalitzar la Força a través del seu ésser i després es va inclinar sobre la
palanca i la va moure sense cap esforç. La nau va cruixir i va començar a
ascendir, i Luke la va fer girar i va connectar els impulsors sublumínics a
plena potència, fent que sortissin disparats cap a l'obertura que hi havia a
l'altre extrem de l'edifici.
Les bruixes van
quedar atrapades en el doll de foc de cua quan es va produir la ignició dels
motors. La nau va sortir de l'edifici, i el vaixell de càrrega es va estremir i
va oscil·lar embolicat en l'estrèpit dels raigs desintegradors.
-No et preocupis -va
dir Han -. No són més que els sentinelles de les torres de la presó, i els
escuts poden aguantar sense problemes.
Va agafar la maneta
de control i van seguir avançant sobre les planes. El vaixell de càrrega feia
molt soroll i no era molt maniobrable, i no semblava capaç d'assolir molta
velocitat.
-Ei, Sa Altesa, què
em dius d'aquests generadors que calia desmuntar? -Va cridar Han per
l'intercomunicador.
-Negatiu -va respondre
Isolder -. Dóna'ns uns quants minuts més.
- Em permets que et
recordi que estem en un planeta d'accés prohibit? -Va preguntar Han -. Ah, i a
més a sobre de nosaltres tenim un cel ple de destructors imperials, que sens
dubte estan activant els detonadors dels seus coets en aquest mateix instant
amb l'esperança de fer-nos trossets...
-Afirmatiu -va
respondre Isolder -. Estem treballant en això!
-No vull que
treballeu en això -va dir Han -. Vull que tragueu aquests generadors d'aquí
baix... I els vull fora ja!
-Aniré a ajudar-los
-va dir Luke, i es va allunyar pel passadís.
Teneniel seguia
immòbil al costat de l'escotilla amb els ulls clavats a la porta. Tenia la cara
molt pàl·lida, i quan va veure a Luke va desviar la mirada com si se sentís
culpable.
-Em sap greu -li va
dir -. No permetré que torni a passar.
Luke va assentir, va
baixar al celler i va lliscar en el buit que hi havia al costat de la
protuberància sensora de la dreta. Isolder ja havia deixat anar dos generadors
de les seves muntures, i empunyava una gegantina clau de femelles amb la qual
estava intentant afluixar una altra rebladura sense aconseguir-ho. Leia estava
tirant dels generadors i intentava desplaçar-los malgrat el destorb que
suposava el cos d’Isolder.
-Lleva del mig
aquests generadors si pots fer-ho, Isolder -el va apressar Luke, i va activar
la seva espasa de llum -. Leia, vine aquí i ocupa't del líquid refrigerant.
Luke va tallar els
caps dels sis reblons que encara faltaven per afluixar i després va clavar un
enèrgic parell de puntades de peu als generadors. Els dos es van desprendre de
les seves muntures i van caure a terra. Isolder i Luke van arrossegar els
generadors fins a la coberta principal. Van fer esforços desesperats per
ficar-los per l'escotilla, i Leia va acabar d'omplir els barrils de líquid
refrigerant just quan aconseguien introduir l'últim generador pel buit. Després
els tres van unir les seves forces per ocupar-se dels barrils, i el líquid
refrigerant va estar a l'altre costat de l'escotilla en uns moments.
- Evacueu la nau!
-Va cridar Han per l'intercomunicador.
Tot just havia
acabat de pronunciar les paraules quan ja estava sortint a la cursa de la
cabina.
-Dins de trenta
segons estarem volant sobre el llac -va dir -. Ho he vist en les meves
pantalles!
Han va accionar el
mecanisme d'obertura de l'escotilla. La rampa d'entrada es va desplegar, i el
líquid refrigerant i els generadors es van precipitar al buit.
Luke es va
sorprendre una mica al veure que estaven avançant a només cinc metres per sobre
del terra, i que la seva velocitat no superava els 60 quilòmetres per hora.
Una detonació va fer
tremolar la nau i Han alçà els ulls.
-Aquests Destructors
Estel·lars saben que som aquí -va dir -. Esperem que els escuts aconsegueixin
aguantar trenta segons més...
Una andanada sobtada
va fer que la nau vibrés i oscil·lés d'un costat a un altre. Isolder va agafar
la finestreta dels sensors i va baixar corrent per la rampa. Es va aturar a
meitat d'ella, va deixar caure la finestreta i va intentar retrocedir a ròssec.
Tota l'estructura de la nau es va estremir en rebre una segona andanada, i les
vibracions van fer que Isolder comencés a relliscar rampa avall.
Leia va cridar i va
aconseguir agafar-lo d’una mà. L'aigua platejada per la lluna desfilava
veloçment sota d'ells, i Luke va agafar a Teneniel d'una mà i la va treure de
la nau. Els cinc van caure junts.
Luke es va submergir
en l'aigua i els seus peus van xocar amb el fang. Va pujar a la superfície i va
mirar desesperadament al seu voltant buscant als altres. Teneniel va emergir al
seu costat, i Han i Leia ho van fer a uns vint metres de distància. Isolder
estava darrere d'ells, surant sobre la seva esquena.
Leia va nedar cap a
Isolder i Luke va alçar la mirada cap a la nau, que seguia sobrevolant el llac.
Uns quants impactes de coets més van acabar amb els escuts, i la nau va
esclatar convertint-se en una bola de foc verda que va pujar cap a la fosca
expandint-se com un fong gegantí.
Luke va nedar cap a
Isolder i Leia, i va veure que Isolder tenia la cara coberta de fang. Hi havia
xocat amb els baixos, i estava tossint i expulsant dolls d'aigua bruta.
-Té sort de no
haver-se trencat el coll -va dir Leia.
Luke el va tocar i
va sentir que la vida no havia perdut el seu vigor dins seu.
-Es recuperarà -va
dir.
Van caminar un centenar
de metres pels baixos, van arribar a la vora i s’hi van tombar. Luke va sentir
un tremolor en la Força, com si un dit fet de pensament pur estigués
investigant cautelosament els voltants. Era Gethzeriò, i estava desplegant la
seva ment en un intent de localitzar-los. Es trobaven a menys de deu
quilòmetres de la ciutat i en un lloc molt desprotegit, i podien estar gairebé
segurs que les Germanes de la Nit havien vist esclatar la nau, però Gethzeriò
estava utilitzant la Força per buscar possibles supervivents. Luke va buidar la
seva ment i va permetre que el frec impalpable de Gethzeriò passés de llarg al
seu costat. Va mirar Teneniel, i va veure que la jove estava fent grans
esforços per recuperar el control de si mateixa. Teneniel es va relaxar de sobte,
i Luke es va adonar que el perill s'havia esvaït, almenys temporalment. El
sondeig psíquic es va allunyar d'ells i es va anar dirigint cap al llac.
-Bé -va panteixar
Leia -. No ha estat tan difícil!
-Sí -va dir Isolder,
que encara seguia tossint -. Potser hauríem de tornar i fer un nou intent.
-Hem de sortir
d'aquí al més aviat possible -va dir Luke -. Gethzeriò enviarà soldats perquè
busquin supervivents, i tractarà de recuperar les restes. No vull que trobin
res a part de les nostres petjades.
Les paraules d’en
Luke van semblar calmar una mica a tot el grup. Luke va intentar recuperar
l'alè.
-Deixa’m veure els
teus macrobinoculars, Luke -va dir Han.
Luke va ficar la mà
a la bossa hermètica i va treure els macrobinoculars. Han estava estirat sobre
l'esquena i panteixava amb els ulls clavats en el cel.
- Què passa? -Va
preguntar Isolder -. Hi ha quelcom allà dalt?
-No ho sé -va dir
Han -. Ho vaig veure quan sobrevolàvem el llac... Hi havia alguna cosa estranya
en els sensors.
- Què era? -Va
preguntar Leia.
-Satèl·lits -va
respondre Han -. Els homes de Zsinj han col·locat milers de satèl·lits en
òrbita al voltant del planeta.
- Quin tipus de
satèl·lits? -Va preguntar Isolder -. Mines orbitals?
-Potser -va dir Han
-. Probablement... Siguin el que siguin, el cas és que hi ha un munt.
Leia va alçar la
mirada cap al cel i va intentar veure alguna cosa entre les estrelles.
-No estic segura,
però... Bé, tinc un pressentiment terrible -va murmurar.
Luke va seguir la
direcció de la seva mirada. Podia veure els satèl·lits, milers de petites
estrelles que brillaven dèbilment, com si el nombre d'estrelles que hi havia al
cel s'hagués doblat en algun moment de les últimes hores. Luke va reflexionar
en silenci, i va acabar comprenent que els satèl·lits havien d'haver estat
llançats més o menys en el mateix instant en que havia tingut aquella visió
quan estaven dins de l'ascensor. Va tancar els ulls i la visió estava de nou
davant seu: la nit eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada