Hereu de l’Imperi (III)

Anterior

3

La taula plegable de la seva oficina privada estava disposada, el menjar preparat per servir, i Talon Karrde s'estava omplint la copa de vi, quan algú va trucar a la porta. Com sempre, el seu sentit del temps era perfecte.

- Mara? -Va cridar.

-Sí -va confirmar la veu de la jove a l'altre costat de la porta -. Em va convidar a sopar amb vostè.

-Sí. Entra, si us plau.

La porta es va obrir i Mara Jade, amb la seva habitual gràcia felina, va entrar a l'habitació.

-No em va dir... -Els seus ulls verds van recórrer la luxosa taula -per què? -va acabar, en un to força diferent.

Els ulls verds, freds i calculadors, es van posar en ell.

-No és el que estàs pensant -la va tranquil·litzar Karrde, indicant que ocupés la cadira oposada -. Això és un sopar de negocis. Ni més, ni menys.

Des de darrere de l'escriptori va sorgir un so a mig camí entre un cloqueig i un ronc.

-Exacte, Drang: un sopar de negocis -va dir Karrde, tornant-se cap al so -. Surt d'una vegada.

El vornskr va treure el cap per la vora de l'escriptori. Les seves potes davanteres van esgarrapar la catifa i va mantenir el musell prop de terra, com a l'aguait d'una presa.

-He dit que surtis -va repetir Karrde amb fermesa, assenyalant la porta oberta darrere de Mara -. Tens el sopar llest a la cuina. Sturm ja ha arribat. És possible que, a hores d'ara, ja s'hagi menjat la meitat del teu sopar.

Drang, a contracor, va sortir de darrere de l'escriptori, va cloquejar o roncar per a si amb desesperança, mentre es dirigia cap a la porta.

-No em facis aquest numeret d’autocommiseració -li va respondre Karrde, i va agafar un tros de bruallki rostit de la safata -. Agafa-ho! Això serà suficient per reanimar-te.

Va tirar el menjar cap a la porta. La letargia de Drang es va esvair en un sol salt, i va engolir la carn abans que toqués el terra.

-Ara, ves a devorar el teu sopar -el comminà Karrde.

El vornskr va sortir amb un coratjós trot.

-Molt bé -va dir Karrde, i va tornar la seva atenció a Mara -. On estàvem?

-M’estava dient que això era un sopar de negocis -va contestar la dona, amb veu encara freda, mentre s'asseia i inspeccionava la taula -. És el sopar de negocis més deliciós que he contemplat en la meva vida.

-Bé, aquesta era la intenció -va dir Karrde. Va seure i va agafar la safata -. Crec que és bo per a nosaltres recordar, de tant en tant, que ser contrabandista no implica ser també, necessàriament, un bàrbar.

-Ah. -La dona va assentir i va beure vi -. Estic segura que la majoria dels seus homes estan contents de què els ho recordi.

Karrde va somriure. Aquell escenari desacostumat no la desconcertava, va pensar. Hi hauria d'haver endevinat que aquell petit truc no anava a funcionar amb algú com Mara.

-Acostumo a procurar vetllades interessants -va dir -. Sobretot -va clavar la mirada en ella -, quan s’ha de parlar d'un ascens.

Una espurna de sorpresa, gairebé massa ràpid per captar-la, va creuar per la cara de la dona.

- Un ascens? -Va preguntar amb cautela.

-Sí -va respondre Karrde, servint una ració de bruallki al plat de la seva convidada -. El teu, per ser exactes.

La cautela va tornar als ulls de Mara.

-Només fa sis mesos que sóc en el grup, com ja sabrà.

-Cinc i mig, de fet -la va corregir -, però el temps mai ha estat tan important per a l'univers com la capacitat i els resultats..., i la teva capacitat i resultats han estat impressionants.

Ella va arronsar les espatlles. El seu cabell roig daurat va centellejar amb el moviment.

-He tingut sort -va dir.

-La sort ha intervingut, sens dubte. D'altra banda, l'experiència m'ha ensenyat que el que gairebé tothom diu sort sol ser poc més que talent en brut combinat amb l'habilitat d'aprofitar la majoria de les oportunitats.

Va servir una mica de bruallki en el seu plat.

-Tenim el teu talent com a pilot d'astronaus, la teva capacitat de donar i rebre ordres -va somriure i va indicar la taula -, i la teva capacitat d'adaptació a les situacions més desacostumades i inesperades. Talents molt útils per a una contrabandista.

Va fer una pausa, però Mara va continuar en silenci. Semblava evident que, en algun moment del seu passat, també havia après a no fer preguntes. Un altre talent útil.

-El quid de la qüestió, Mara, és que ets massa valuosa per desaprofitar-te en tasques menors -va concloure -. M'agradaria començar a preparar-te perquè, algun dia, et converteixis en el meu lloctinent.

Aquesta vegada, no hi va haver possibilitat de confondre la seva sorpresa. Els seus ulls es van obrir de bat a bat un segon, i després es van entornar.

- En què consistirien exactament les meves noves tasques? -Va preguntar.

-Sobretot, viatjar amb mi -va dir Karrde, i va beure una mica de vi -. Veure impulsar nous negocis, reunir-nos amb els nostres clients de tota la vida perquè arribin a conèixer-te... Tot això.

La suspicàcia de la jove no havia desaparegut; el va llegir en els seus ulls. Sospitava que l'oferta era una pantalla de fum que dissimulava exigències o sol·licituds més personals.

-No cal que em donis la resposta ara. Pensa-ho, o parla amb els veterans de l'organització. -La va mirar directament als ulls -. Ells et diran que no menteixo a la meva gent.

Mara va torçar els llavis.

-Això he sentit -va dir, amb veu indiferent -, però recordeu que si m’atorga aquesta autoritat, vaig a utilitzar-la. Són necessàries algunes reformes de tota l'estructura operativa...

Es va interrompre quan va sonar l'intercomunicador de l'escriptori.

- Sí? -Va dir Karrde.

-Aquí Aves -va dir una veu -. Ha pensat que li agradaria saber que tenim companyia: un Destructor Estel·lar imperial acaba d'entrar en òrbita.

Karrde va mirar Mara mentre s'aixecava.

- Alguna dada d'interès? -Va preguntar. Va deixar el tovalló al costat del plat i va envoltar l'escriptori per veure la pantalla.

-No solen emetre credencials d'identificació últimament. -Aves va moure el cap -. És difícil llegir les lletres del costat des d'aquesta distància, però Tõrve està gairebé segur que és el Quimera.

-Interessant -va murmurar Karrde. El gran almirall Thrawn en persona -. Han efectuat alguna transmissió?

-Cap que haguem captat... Esperi un moment. Sembla que... Sí. Ha enlairat una llançadora. Diguem que dos. El punt d'aterratge previst... -Aves va arrufar les celles en veure alguna cosa fora de la pantalla -. Punt d'aterratge previst, algun lloc del bosc.

Karrde va veure de cua d'ull que Mara es posava rígida.

- En alguna ciutat de la perifèria? -Va preguntar.

-No, al bosc, definitivament. A cinquanta quilòmetres d'aquí, no més.

Karrde es va fregar el llavi inferior amb el dit índex, mentre reflexionava sobre les possibilitats.

- I només dues llançadores?

-De moment. -Aus començava a posar-se nerviós -. Declaro l'alerta?

-Tot el contrari. A veure si necessiten ajuda. Deixa lliure un canal de transmissió.

Aves va boquejar com un peix.

-Molt bé -va dir, va respirar profundament i va tocar un botó invisible a la pantalla -. Endavant.

-Gràcies. Destructor Estel·lar imperial Quimera, aquí Talon Karrde. Puc oferir algun tipus d'ajuda?

-No hi ha resposta -va murmurar Aves -. I si volien passar desapercebuts?

-Si vols passar desapercebut no utilitzes un Destructor Estel·lar -va assenyalar Karrde -. No, segur que estan investigant el meu nom en els registres de la nau. Seria interessant poder veure algun dia el que tenen sobre mi. Si és que tenen alguna cosa. – Va estossegar -. Destructor Estel·lar Quimera, aquí...

Tot d'una, la cara d'Aves va ser substituït pel d'un home d'edat madura que portava insígnia de capità.

-Sóc el capità Pellaeon, del Quimera -va dir amb brusquedat -. Què vol?

-Només ser amable -va respondre Karrde -. Detectem dues llançadores que s'acostaven, i ens preguntem si vostè o el gran almirall Thrawn necessiten ajuda.

La pell que envoltava els ulls de Pellaeon es va tensar llevíssimament.

- Qui?

-Ah -va assentir Karrde, i es va permetre un breu somriure -. No he sentit parlar del gran almirall Thrawn, per descomptat, i molt menys relacionat amb el Quimera, ni amb unes misterioses incursions d'exploració dutes a terme en diversos sistemes de la regió Paonnid / Obroa-skai.

Els ulls es van entornar una mica més.

-Està molt ben informat, senyor Karrde -va dir Pellaeon, amb veu sedosa però amenaçadora -. Em pregunto com haurà aconseguit un simple contrabandista aquesta informació.

Karrde va arronsar les espatlles.

-Els meus homes escolten històries i rumors. Jo em limito a enganxar les peces soltes. És el mateix mètode que utilitzen les seves unitats d'intel·ligència, suposo. Per cert, si les seves llançadores tenen la intenció d'aterrar al bosc, adverteixi a les tripulacions que vagin amb compte. Diverses espècies de perillosos depredadors habiten en ell, i l'alt contingut metàl·lic de la vegetació distorsiona les lectures dels sensors, en el millor dels casos.

-Gràcies pel consell -va dir Pellaeon amb fredor -, però no es quedaran molt de temps.

-Ah -va assentir Karrde, examinant les possibilitats en la seva ment. Per sort, no eren moltes -. Aneu a caçar?

Pellaeon li va dedicar un somriure indulgent.

-La informació sobre les activitats imperials és molt cara. Pensava que un home de la seva professió ja ho sabria.

-En efecte -va reconèixer Karrde, i va examinar amb interès al seu interlocutor -, però de tant en tant es troben gangues. Van darrere dels ysalamirs, oi?

El somriure de Pellaeon es va esfumar.

-Aquí no hi ha gangues que valguin, Karrde -va dir al cap d'un moment, amb veu molt suau -. I car també significa costós.

-És veritat, si no es barata per alguna cosa igualment valuosa. Suposo que està familiaritzat amb els costums tan especials dels ysalamirs, en cas contrari no estarien aquí. Puc donar per fet que també coneix l'art, més aviat esotèric, de baixar-los sense risc de les branques dels seus arbres?

Pellaeon el va escrutar amb una expressió de suprema suspicàcia.

-Tenia la impressió que els ysalamirs no feien més de cinquanta centímetres i no eren depredadors.

-No em referia a la seva seguretat, capità, sinó a la d'ells. És impossible baixar-los de les seves branques sense matar-los. Un ysalamir en aquest estadi és sèssil; les seves urpes han crescut fins al punt de clavar-se en el fons de la branca que habita.

-I suposo que vostè coneix la forma adequada de fer-ho.

-Alguns dels meus homes si. Si vol, n’enviaré a un perquè vagi a rebre les seves llançadores. La tècnica no és molt difícil, però cal una demostració.

-És clar -va replicar Pellaeon, amb gran sarcasme -. I els honoraris a canvi d'aquesta esotèrica demostració...?

-Res d'honoraris, capità. Com ja li he dit abans, només intentem ser amables.

Pellaeon va decantar el cap.

-Recordarem la seva generositat.

Va sostenir un moment la mirada de Karrde, el doble significat de les seves paraules era inconfusible. Si Karrde planejava alguna traïció, també seria recordada.

-Assenyalaré a les llançadores que esperin a l'expert.

-Estarà allà. Adéu, capità.

Pellaeon va estendre la mà i la cara d'Aves va tornar a omplir la pantalla.

- Ho tens tot llest? -Va preguntar Karrde.

Aves va assentir.

-Dankin i Chin ja estan escalfant un saltador.

-Bé. Digues-los que deixin un canal de transmissió obert, i que vull veure'ls quan tornin.

-D'acord.

La pantalla es va apagar.

Karrde es va apartar de l'escriptori, va mirar a Mara i va tornar a seure.

-Em sap greu la interrupció -va dir, i la va mirar de reüll mentre se servia més vi.

A poc a poc, els ulls verds van tornar de l'infinit. Mentre li tornava la mirada, els músculs de la cara van abandonar la seva rigidesa gairebé cadavèrica.

- De debò no els cobrarà per això? -Va preguntar, i va estendre la mà vacil·lant cap a la copa de vi -. Ells li cobrarien si volguessin alguna cosa, no hi ha dubte. L'únic que li interessa a l'Imperi últimament són els diners.

Karrde va arronsar les espatlles.

-Els haurem vigilat des que aterrin fins que s'enlairin. Em sembla una paga suficient.

La dona el va examinar.

-No creu que hagin vingut només per caçar ysalamirs, oi?

-No. -Karrde va punxar un tros de bruallki -. Llevat que els destinen a un ús desconegut per a nosaltres. Venir fins aquí per capturar ysalamirs és una mesura excessiva per lluitar contra un sol Jedi.

Mara va desviar la vista.

-Potser no persegueixen Skywalker -va murmurar -. Potser han descobert més Jedi.

-Em sembla improbable -va dir Karrde, observant-la amb atenció. L'emoció que havia vibrat en la seva veu quan va pronunciar el nom de Luke Skywalker... -. Se suposa que l'emperador els va esborrar del mapa en els primers temps del Nou Ordre. A menys -va afegir, quan se li va ocórrer una altra idea -que hagin trobat a Darth Vader.

-Vader va morir a l'Estrella de la Mort, juntament amb l'emperador.

-Això diu la història, en efecte.

-Va morir allà -va insistir Mara, aquesta vegada amb brusquedat.

-És clar -va admetre Karrde.

Li havia costat cinc mesos de pacient observació, però per fi havia descobert els escassos temes que provocaven reaccions terminants en la dona. Entre ells, l'últim emperador i l'Imperi pre-Endor.

I a l'extrem oposat de l'espectre emocional es trobava Luke Skywalker.

-De tota manera -va continuar, amb aire pensatiu -, si el gran almirall creu que té bons motius per traslladar ysalamirs a bord de les seves naus, seria millor seguir-li la pista.

De sobte els ulls de Mara van tornar a clavar-s’hi. - Per a què?

-Una simple precaució. A què ve aquesta vehemència?

Va observar la seva breu batalla interna.

-Em sembla una pèrdua de temps. És probable que Thrawn estigui donant pals de cec. En qualsevol cas, com és possible mantenir vius als ysalamirs en una nau sense trasplantar arbres juntament amb ells?

-Estic segur que Thrawn té algunes idees pel que fa a això -la va tranquil·litzar Karrde -. Dankin i Chin s'ho faran per descobrir més detalls.

Els ulls de Mara es veien estranyament velats.

-Sí -va murmurar, acceptant la derrota -. Estic segura que ho faran.

-Mentrestant -va prosseguir Karrde, fent veure que no s'havia adonat -, parlarem dels assumptes pendents. Si no recordo malament, anaves a enumerar les millores que introduiries en l'organització.

-Sí.

Mara va respirar fondo, va tancar els ulls i, quan els va tornar a obrir, havia recuperat la seva fredor habitual.

-Sí. Bé...

Primer amb lentitud, després amb creixent confiança, Mara es va llançar a un detallat i penetrant compendi de les deficiències del grup. Karrde la va escoltar amb molta atenció mentre menjava, intrigat de nou pels talents ocults de la dona. Algun dia, es va prometre en silenci, trobaria la manera de desenterrar els detalls del seu passat, ocult sota una capa de secrets amb la qual s’emparava tan acuradament. Esbrinaria d'on procedia, qui i què era.

I esbrinaria què li havia fet Luke Skywalker perquè l’odiés amb tanta desesperació.

Següent