El festeig de la princesa Leia (i XXVII)

Anterior

27

A la tarda següent, Han va anar recollint germanes dels nou clans de Dathomir per dur-les a una celebració a la sala de guerreres de la Muntanya del Càntic. Les bruixes portaven els seus millors cascos i robes, però les seves gales semblaven miserables quan se les comparava amb l'esplendor de la Reina Mare, que s'havia vestit amb sedes i s'havia adornat la cabellera amb gemmes arc de Sant Martí del planeta Gallinore. La Ta'a Chume no semblava estar gaudint molt de la festa i s'havia reclinat cautelosament sobre els coixins de cuir en una postura una mica tensa, com si fins i tot el millor que podien oferir les bruixes estigués molt per sota de la seva dignitat. Movia contínuament la mà allunyant insectes perquè no li piquessin, i no parava de llançar mirades nervioses a la porta. Estava clar que frisava en desitjos de tornar a Hapes i als seus propis assumptes.

Han la va estar observant durant tot el curs de la festa, fascinat pel bell rostre ocult darrere del vel color violeta pàl·lid i sorprès i una mica escandalitzat pels seus pèssims modals.

En el moment culminant de la festa, Han va lliurar el títol de propietat de Dathomir a Augwynne, i l'anciana va plorar de gratitud. Després Augwynne va ordenar als seus servents que portessin l'or i les gemmes que havia reunit, i els servents van buidant les seves cistelles des del terra als peus d’en Han.

La sorpresa va deixar mut a Han durant un moment.

-Jo... Eh... Vaja, se m'havia oblidat -va aconseguir dir per fi -. Bé, en realitat jo no vull tot això i... -Es va girar cap a la Leia i la va mirar als ulls -. Ja tinc tot el que vull.

-Un tracte és un tracte, general Solo -va dir Augwynne -. A més, el deute que hem contret amb tu és tan gran que mai podrem pagar-lo... No només ens has alliberat de Zsinj, sinó que també ens vas ajudar a destruir a les Germanes de la Nit. Sempre estarem en deute amb tu.

-Sí, però... -Va començar a protestar Han, però Leia li va donar un cop de colze a les costelles.

-Accepta-ho -va murmurar -. Podem usar-les per pagar les noces.

Han va contemplar les gemmes amuntegades als seus peus, i es va preguntar en quina classe de casament estava pensant Leia i fins on arribaria la magnitud de la cerimònia que planejava celebrar.

-He de fer un anunci que també afectarà al vostre poble. -El príncep Isolder es va aixecar del coixí en el qual havia estat assegut al costat de la seva mare, i va estendre la mà assenyalant l'altre extrem de la sala -. Teneniel Djo, la néta d’Augwynne Djo, ha acceptat ser la meva esposa.

- No! -Va cridar la Ta'a Chume, i es va posar dreta i va fulminar amb la mirada al seu fill -. No pots casar-te amb una dona d'aquest pudent forat de barbàrie... Ho prohibeixo! Aquesta jove no pot ser la Reina Mare de Hapes.

-És una princesa, i està destinada a heretar el seu planeta -va dir Isolder -. Crec que com a qualificació és més que suficient. Encara et queden molts anys per seguir asseguda al tron, i pots anar-la ensinistrant en aquest temps.

-Encara que sigui una princesa -va dir la Reina Mare -, cosa que dubto molt poguessis demostrar... Oh, però si els drets de propietat sobre aquest món que en té la família només tenen cinc minuts d'existència! No té sang reial, no té el llinatge necessari...

-Però l'estimo -va dir Isolder -i em casaré amb ella tant amb el teu permís com sense.

-Estúpid... -Va xiuxiuejar la Ta'a Chume -. És que creus que jo ho permetria?

-No -va dir Luke des del fons de la sala -, igual que jo estic segur que mai vas tenir cap intenció que Isolder es casés amb la Leia. Per què no et treus el vel i li dius qui va enviar als assassins perquè acabessin amb ella? -La veu de Luke tenia el to imperiós i segur de si mateix que adquiria quan usava la Força. La Ta'a Chume va arronsar-se sobre si mateixa com si acabessin de fregar-li amb un agulló elèctric, i va retrocedir una mica -. Endavant -va dir Luke -, treu-te el vel i conta-l’hi.

Les mans de la Ta'a Chume van tremolar quan va apartar el vel del seu rostre. L'esforç que estava fent per resistir-se a l'ordre d’en Luke resultava evident, però no li va servir de res.

-Jo vaig enviar als assassins -va murmurar.

Isolder va obrir molt els ulls i va sentir una pena immensa.

- Per què? -Va preguntar -. Vas donar el teu permís, vas enviar els teus regals i el teu seguici... No vaig fer res en secret.

-Vas sol·licitar una aliança que jo no podia aprovar -va respondre la Ta'a Chume -. Vas escollir a una pacifista sense dot procedent d'una democràcia. Escolta com parla d'aquesta Nova República de la qual tant s'enorgulleix! La nostra família ha governat el cúmul de Hapes durant quatre mil anys, però tu estaves disposat a posar tot Hapes a les seves mans, i dins d'una generació els seus fills ja haurien cedit el control del govern al populatxo!

»Tot i així, no volia respondre amb una negativa immediata. No volia... debilitar... la lleialtat que sents cap a mi.

- Prefereixes matar algú abans de córrer el risc de perdre la meva lleialtat? -Isolder es va adonar que la ira s'estava apoderant d'ell -. Potser albergaves l'esperança que això et permetria distanciar-me encara més de les meves ties...

La Reina Mare va entretancar els ulls.

-Oh, les teves ties han comès bastants assassinats, per descomptat. Són tan perilloses com creus, t'ho asseguro... Però Leia és una pacifista. No puc permetre que et casis amb una pacifista. Seria massa feble per governar. És que no ho comprens? Si Hapes hagués tingut una presència militar més forta abans del sorgiment de l'Imperi, com sempre he propugnat, llavors mai hauríem caigut davant seu. Els pacifistes de paraules meloses i els diplomàtics han estat a punt de destruir el nostre regne.

-I la dama Elliar era una pacifista -va dir Isolder amb veu sorpresa -. També la vas matar?

La Ta'a Chume es va tapar la cara amb el vel i va decantar el cap.

-No vaig a consentir que se m’interrogui d'aquesta manera -va dir -. Me'n vaig.

-I el meu germà... Era massa dèbil per governar? -Va preguntar Isolder en un to ple de sorpresa i horror -. Era això? És que mai has tingut intenció de permetre que ningú excepte tu mateixa triï a la teva successora?

La Ta'a Chume es va tombar en rodó.

- Guarda't les teves suposicions per a tu! -Va replicar amb vehemència -. No pensis en coses que mai podràs arribar a comprendre... Després de tot, no ets més que un home.

- Comprenc molt bé el que és l'assassinat! -Va cridar Isolder mentre la ira feia tremolar les aletes del seu nas -. Comprenc molt bé el que és l’infanticidi!

Però la Ta'a Chume ja havia començat a obrir-se pas entre la gentada i es dirigia cap a la porta.

Teneniel es va girar cap Isolder i el va agafar pel colze.

-Deixa que raoni amb ella -li va dir en veu baixa -. Ta'a Chume... -Va afegir sense alçar la veu, i la Ta'a Chume es va aturar com si Teneniel hagués tirat d'ella mitjançant un cordó invisible -. Vaig a casar-me amb el teu fill, i algun dia governaré els teus mons en el teu lloc.

La Ta'a Chume es va girar, i quan va contemplar a Teneniel a través de la seda violeta del seu vel, els seus ulls cremaven tan intensament com dues torxes.

-Puc assegurar-te que no sóc cap pacifista -va seguir dient Teneniel -. Durant els dos últims dies he matat diverses persones, i si mai intentes fer-me mal o fer mal a algú que vulgui, t'obligaré a confessar públicament tots els teus crims i després t’executaré. T'asseguro que ho faré, doncs fins a aquest extrem em sembles menyspreable!

Les quatre guardaespatlles de la Ta'a Chume havien romàs immòbils al costat de la paret fins aquell moment. Teneniel no podia saber-ho, però amenaçar a la Reina Mare estava condemnat amb l'execució immediata. Les guardaespatlles de la reina es van disposar a agafar els seus desintegradors, i Teneniel va moure la mà. Els desintegradors van quedar aixafats i van caure a terra. Una de les guardaespatlles es va llançar sobre ella, i Teneniel va moure la mà i la va colpejar de lluny amb un puny invisible. La mandíbula de la dona es va trencar amb un terrible cruixit, i va caure d'esquena sobre el terra, totalment atordida.

La Ta'a Chume havia contemplat aquella breu batalla de cua d'ull.

-Reflexiona, mare -va dir Isolder -. Una vegada em vas dir que no vas voler córrer el risc de què els nostres avantpassats fossin governats per una oligarquia de lectors d'aures i dobladors de culleretes. Però si prenc per esposa a Teneniel, hi ha força probabilitats que els nostres néts siguin aquests dobladors de culleretes...

La Ta'a Chume va titubejar i va contemplar a Teneniel durant un moment que es va fer molt llarg.

-Potser el meu judici ha estat precipitat -va dir per fi sense excessiva convicció -. Sospito que Teneniel Djo, princesa de Dathomir, serà una Reina Mare molt adequada. Assegura’t de vestir-la correctament abans de portar-la a casa.

Va girar sobre si mateixa per marxar, però Isolder encara no havia acabat de parlar.

-Una cosa més, mare -va dir clavant la mirada en la seva esquena -. Anem a unir-nos a la Nova República... I ho farem ara mateix!

La Ta'a Chume va tornar a titubejar, va acabar inclinant el cap en un gest d'assentiment i va sortir a corre-cuita de la gran sala.

L'endemà, Luke era al parapet de la sala de guerra banyat pels primers raigs del sol i contemplava com les llançadores s'enlairaven en la llunyania transportant als últims refugiats de la presó.

Augwynne va sortir al balcó i es va posar al seu costat per veure partir les diminutes naus.

- Esteu segures que no preferiu anar-vos amb ells? -Va preguntar Luke -. Aquest sector continua sent perillós.

-No -va respondre Augwynne -. Dathomir és la nostra llar, i aquí no hi ha res que algú pugui desitjar..., excepte tu, naturalment. Tenim alguna cosa que vols, i puc sentir-ho en tu. Què és el que desitges?

-Unes restes que hi ha al desert -va respondre Luke -. Hi va haver un temps en què van ser una nau espacial anomenada Chu'unthor, i els Jedi s'ensinistraven a bord d'ella. M'agradaria tornar algun dia, i examinar les restes per esbrinar si queda algun registre intacte i salvar el que es pugui d'ells.

-Ah, sí... Les nostres avantpassades van lliurar una gran batalla amb els Jai en aquell lloc.

-I veu guanyar -va dir Luke.

-No -va replicar Augwynne recolzant l'esquena al mur de pedra de la fortalesa i creuant els braços davant del pit -. No vam vèncer... Al final, els dos bàndols es van asseure a parlar i van aconseguir negociar un acord.

Luke va riure.

-Així que us veu quedar amb la nau, i després ha passat tres-cents anys podrint-se al desert... Què veu obtenir doncs d'aquest acord?

-No ho sé -va dir Augwynne -. De totes nosaltres, només la Mare Rell hi era i la seva ment ja no funciona molt bé.

- La Mare Rell? -Va preguntar Luke.

Es va sentir envaït per una estranya sensació de pau. Augwynne li va llançar una mirada interrogativa, i Luke va creuar corrent la sala i va anar a l'habitació de Rell. L'anciana estava asseguda sobre el seu coixí al cub de pedra tal com l'havia vist abans, i els flocs de la seva blanca cabellera brillaven a la llum de les espelmes. La Mare Rell va alçar la seva vàcua mirada cap en Luke.

-Mare Rell... Sóc jo, Luke Skywalker -va dir Luke.

L'anciana el va mirar fixament amb els seus ulls lleganyosos.

- Què passa? -Va preguntar -. I les Germanes de la Nit? Estan totes mortes? Les vas matar?

-Sí -va respondre Luke.

-Llavors el nostre món ha acabat i n’acaba de començar un de nou, tal com va profetitzar Yoda. -Luke va descobrir que estava tremolant d'excitació -. Suposo que has vingut a pels registres, no?

-Sí -va respondre Luke.

-Volíem quedar-nos amb ells, saps? -Va dir Rell -. Però els Jai mai ens van proporcionar la tecnologia necessària per llegir-los... Van dir que els ensenyaments eren massa poderosos, i que mentre hi hagués Germanes de la Nit en el nostre món mai podríem disposar-ne. Yoda va prometre que algun dia les compartiries amb els nostres descendents.

Es va aixecar fent un gran esforç, es va tornar cap al cub de pedra, va apartar el coixí i va intentar obrir-lo.

-Dóna'm un cop de mà -va dir.

Luke va aixecar la tapa del cub. Dins hi havia una caixa de seguretat de metall corroït, amb un panell de control d'accés molt antic incrustat. La llum verda de funcionament encara brillava. Luke va estudiar la caixa i va teclejar els dos símbols que formaven el nom de Yoda. Un xiuxiueig va brollar del pany mentre la tapa pujava uns centímetres i l'aire entrava a la caixa. Luke va acabar d'aixecar-la.

La caixa de seguretat estava plena de discos lectors. Hi havia centenars, i contenien més volums plens d'informació dels que qualsevol ésser humà podia tenir l'esperança d'estudiar en tota una vida.

Una llançadora hapaniana va arribar al migdia per recollir a Isolder i Teneniel. Luke, Han, Chewie, Leia i els androides van anar a acomiadar-se. Isolder va descobrir que li costava una mica marxar del planeta. Leia els va abraçar als dos i els va desitjar felicitat, i va plorar sense tractar de dissimular les seves llàgrimes fins que Teneniel li va recordar que els seus camins es creuarien de tant en tant, ja que Hapes s'havia unit a la Nova República.

Han li va estrènyer la mà a Teneniel, i li va donar un cop de puny amistós al braç a Isolder.

-Ja ens veurem, Fanfarró -va dir -. I compte amb els pirates...

Isolder li va tornar el somriure mentre contemplava a Han. Les bruixes i Luke havien fet tot el que estava a les seves mans per curar la cama trencada i els queixals d’en Han, tot i que encara portava una abraçadora metàl·lica de suport a la cama. Han semblava un pirata. No havia perdut aquell aire fanfarró i el lleu moviment del seu caminar. Han era capaç de bellugar-se fins i tot amb una abraçadora a la cama.

-Ja ens veurem, Encantat -va dir Isolder, però el desig d'afegir alguna cosa més va acabar imposant-se -. Bé, on heu planejat passar la vostra lluna de mel?

Han va arronsar les espatlles.

-Hi havia esperat passar-la aquí, a Dathomir, però la situació s'ha calmat tant durant els dos últims dies que em temo que resultaria una mica avorrida.

-Potser t'agradaria recórrer els mons de Hapes -va suggerir Isolder -. Estic segur que en aquesta visita trobaries més hospitalitat que durant l'anterior.

-Bé, és una promesa que no us costarà molt de complir -va replicar Han -. N'hi ha prou que no comencin a disparar quan em vegin.

-No farem això -li va prometre Isolder -, encara que potser faci que la meva gent inspeccioni l'equipatge a la recerca de béns robats abans de què marxis.

Han va riure i li va donar un copet a l'esquena. Chewbacca i C3PO es van acomiadar, i després li va tocar el torn a Luke. El Jedi s'havia mantingut una mica allunyat dels altres i els havia estat observant amb molta atenció. El seu comiat va mancar de llàgrimes. Luke va agafar la mà de Teneniel, la va sostenir durant un moment i la va mirar als ulls..., no, en realitat va mirar més enllà dels seus ulls.

-El teu primer nadó serà una nena -li va dir -, i serà forta i virtuosa com tu. Quan sentis que ha arribat el moment adequat, potser me l'enviïs perquè l’ensinistri.

Teneniel va somriure i el va abraçar. Luke va prendre la mà d'Isolder entre els seus dits i la va estrènyer.

-Recorda que has de servir al costat lluminós de la Força -li digué -. Portaràs una mica de llum dins teu encara que mai empunyis una espasa de llum o curis als malalts. Sigues fidel a aquesta llum.

-Ho seré -li va prometre Isolder, i es va preguntar fins a quin punt havia canviat la seva vida durant els últims dies. En una fracció de segon havia decidit seguir a Luke fins aquell planeta, i mentre s'acomiadava va comprendre que passaria la resta de la seva vida seguint el camí d’en Luke -. Ho faré -va repetir, i va abraçar al Jedi.

Van romandre immòbils durant un moment mirant-se els uns als altres, i després Isolder va tornar a contemplar la vall, les cabanes en els camps, la fosca fortalesa que s'alçava sobre ells, els rancors que xipollejaven a l'estany, i el sol que brillava sobre les valls del sud, les muntanyes i els deserts que hi havia més enllà d'elles. Va aspirar una alenada d'aquella atmosfera neta i fragant i va assaborir per última vegada l'aroma de Dathomir, i va sentir una coïssor gairebé imperceptible en els seus sinus nasals. Isolder va comprendre que havia de ser al·lèrgic a alguna cosa del planeta.

Va agafar Teneniel de la mà i va pujar a la llançadora amb la seva promesa per dur-la a altres mons i altres estrelles.

 Sis setmanes després Luke es trobava sota els cels blaus de Coruscant. Acabava de banyar-se i s'havia vestit amb una túnica grisa de fina tela. Era el padrí del casament de Leia i planejava arribar d'hora, però el pilot de la llançadora es va equivocar de destinació i el va deixar al consolat d’Aldereenia en comptes del d’Alderaan, de manera que Luke es va trobar en un edifici ocupat per una raça d'insectes dels quals no havia sentit parlar mai, i que es trobava a gairebé dos-cents quilòmetres de distància del consolat d’Alderaan.

Luke va arribar al consolat una hora més tard del que havia planejat, i quan va aconseguir creuar el llindar va arrencar a córrer per un passadís molt llarg on les parets estaven decorades amb grans panells de fusta lluent vella d’uwa i que portava a la Sala Blanca. Va girar una cantonada, i va veure C3PO corrent frenèticament davant seu.

Luke va aconseguir atrapar l’androide.

-Ei, C3PO, què passa? -Li va preguntar.

- Oh, amo Luke, no sap com m'alegra veure’l! -Va exclamar C3PO-. Em temo que us he ficat a tots en un embolic terrible! Ah, tot és culpa meva...! ¡Hem d'aturar el casament immediatament!

- Què passa? -Va preguntar Luke -. De què estàs parlant?

-Acabo de fer una visita a l'ordinador de la ciutat i m'he assabentat d'alguna cosa horrible. L'ordinador estava fent un encreuament de verificació entre diversos fitxers, i va descobrir que Han no pertany a la reialesa!

- No és de sang real? -Va preguntar Luke.

- No! Korol Solo, el seu besavi, només era un pretendent al tron​​... I va acabar sent penjat pels seus crims! ¡Hem d'advertir a tothom!

-Per això es va sentir tan avergonyit i se'n va anar de la reunió del Consell d’Alderaan quan vas anunciar el seu llinatge -va dir Luke -. Sempre ha sabut que el seu besavi no va arribar a seure al tron!

- I tant! -Va dir C3PO-. Cal aturar el casament!

- Molt bé, molt bé! -Va dir Luke mentre posava la mà sobre l'espatlla de C3PO-. No et preocupis. Jo m'ocuparé de tot.

-Oh, que amable i bo és vostè, amo Lu...

Luke va desactivar l’androide, el va portar a ròssec fins a un despatx buit, va tancar la porta amb clau i després va anar a la Sala Blanca i va obrir una de les moltes portes.

L'estada tenia un gegantesc sostre voltat que havia estat minuciosament tallat a partir d'una sola pedra monolítica, i els llums es reflectien a la cúpula banyant-ho tot amb una suau claredat celestial. Mil convidats procedents de molts planetes estaven asseguts en files de bancs per assistir a la cerimònia, i alguns d'ells es van tornar cap a Luke. Teneniel Djo i el príncep Isolder estaven asseguts a la primera fila al costat d’R2 i Chewbacca, que oferia un aspecte impecable després d'un conscienciós bany amb xampú i un llarg raspallat. El príncep tenia una planta sobre la falda, una flor d’aralute purpúria amb forma de trompeta.

Luke es va quedar uns moments al fons de la sala i va contemplar l'altar de marbre en el qual Han i Leia estaven agenollats l'un enfront de l'altre, agafats de les mans a través de l'altar. L’oficiant de la cerimònia estava davant seu vestit amb la sumptuosa túnica verd maragda del seu càrrec, i ja havia començat a fer recitar els seus vots a la Leia.

Leia es va tornar i va mirar al Luke, i les diademes del seu vel van reflectir la llum amb una infinitat de llampades, i Luke va percebre que no estava enfadada amb ell per haver arribat tard i que la seva única emoció era la gratitud al veure que Luke hi era, i en aquest moment Leia se sentia més serena i satisfeta del que mai havia estat en tota la seva vida, i potser ningú pogués arribar a sentir més alegria de la que ella estava sentint en aquell instant.

 FI