II
Un grinyolant droide
de protocol antic va escortar la Tinian, en Cheever, en Redd i l’Yccakic per un
passatge cilíndric, girant una anomalia de gravetat de 90 graus, després a
l'esquerra i dreta, amunt i avall a través de tres reorientacions més fins que
la Tinian es va sentir irremeiablement perduda. Estació Plata semblava ser un
veritable laberint amb parets deslluïdes. Mai havia vist tantes espècies
exòtiques. Les criatures miraven bocabadades com la Tinian, en Cheever i
l’Yccakic carregaven dues enormes caixes d'instruments, seguits d'un droide
quadrat vermell. Redd Floc de Metall s'impulsava sense problema en els girs a
esquerra i dreta, però cada vegada que la gravetat canviava, les seves erugues
no funcionaven bé. En Cheever havia d’aixecar-lo, girar-lo, i posar-lo sobre el
nou camí.
La Tinian es va
oferir a ajudar.
-Ho sento -va
grunyir en Cheever-. Només té una nansa. Tu has de romandre alerta, i l’Yccakic
ha d’equilibrar els instruments.
La Tinian va ficar
la mà a la butxaca. Twilit, la dona d’en Cheever, li havia prestat la major
part del seu guarda-roba, incloent-hi aquesta llarga armilla grisa sense forma.
La Tinian estava tractant de no cridar l'atenció.
Per fi, el droide de
protocol els va portar a una escotilla. Mentre estenia un braç manipulador, els
seus servomotors van protestar amb un llarg grinyol.
-Espereu aquí -va
entonar-. Poden considerar-la la seva habitació.
La Tinian va entrar
al cubicle passant pel costat del droide. Les seves mampares no es corbaven,
pel que va suposar que finalment havien arribat a la construcció original de
l’Estació Plata. Feia olor de vell. A causa dels seus anys a l’Armament I'att,
la Tinian podia identificar 31 explosius per l'olor. Allà, per sort, no feia
olor a cap d'ells... només una olor rància que provenia d'una cantonada, com si
alguna criatura hagués niat allà.
No obstant això,
l'habitació de lliteres de l'estació era molt més gran que el seu cubicle a
bord, i tenia un bany i un dispensador d'aliments. L’Yccakic va ordenar un
concentrat líquid. Alguns biths tenien problemes fent passar l'aliment sòlid
més enllà de tots els plecs bucals.
- És bo? -Va
preguntar la Tinian.
-No especialment -va
admetre el Bith-. Però és barat.
La Tinian va
sospirar. Li va costar molt de temps acostumar-se a racionar els crèdits. Havia
après a menjar masses nutritives. Trobava a faltar un sucós filet de gorss, o
mitja olla de saborós estofat de likryt.
Diverses hores més
tard, es va aixecar i va començar a caminar.
-Relaxa't -va
suggerir en Cheeve. Es trobava encorbat sobre l'estreta taula de l'habitació de
lliteres, escrivint en un quadern de dades i tirant-se de la perilla. La Tinian
va suposar que estava escrivint una cançó -. Això podria trigar un temps.
-M'agradaria sortir
i explorar.
-No crec que sigui
prudent -va dir en Cheever.
- Per què no? Som
presoners?
-No exactament. Però
les teves credencials, i les de l’Yccakic, estan sent revisades.
La Tinian va arrufar
les celles.
-Els meus avis
treballaven per a l'Imperi. Igual que jo. Això comptarà en contra meva?
-Depèn. Aquí tots
som desertors.
-No et posis porpra
amb nosaltres, Tinian -va dir l’Yccakic estirat en una llitera. No s'havia
mogut des que va xarrupar el seu menjar -. A veure si pots connectar a Redd en
aquest port d'informació. També podríem comprovar el canal de rumors rebels.
Redd es trobava a la
cantonada més allunyada d'aquella olor de ranci.
-No sóc molt bo en
aquest tipus de coses –li va advertir mentre la Tinian s'acostava a ell-. Jo...
-Vine aquí -li va
ordenar, tractant de semblar seriosa, però tendia a riure tractant amb Redd. No
s'assemblava gens als brillants droides de protocol i de línia amb els quals
havia treballat en un altre temps. Després que ella el conduís a prop del port
de la paret, ell va estendre el seu vincle de dades -. Primer esbrina alguna
cosa sobre aquesta amenaça de bomba -va dir.
Ell va descarregar
les dades en silenci. Després de gairebé un minut, va dir:
-Sona seriós, Tinian.
Ella no va entrar en
pànic. Redd sempre era pessimista.
-Cheever no està
preocupat. Què passa?
-No sóc molt bo
en...
- Redd! -Va dir en
Cheever arrossegant les paraules-. Simplement explica'ns-ho.
-Estació Plata té
ranats -va dir Redd.
La Tinian va mirar
en Cheever i va parpellejar.
- Què són?
En Cheever va prémer
una tecla del seu quadern de dades.
-Es diuen a si
mateixos Con Queecon. Són grans rosegadors nadius del sistema Aràlia.
Repugnants... prou intel·ligents com per lluitar, però massa estúpids per
comprendre la rendició. És il·legal donar armes a un ranat. Què estan fent
aquí, Redd?
-És evident que
aquesta matriarca rebel que esteu buscant...
-Una Poot -va dir en
Cheever -. Vinga, deixa-ho anar. Edita funció: Menys comentaris, més dades.
-Una Poot va trobar
una colònia de ranats robant grans quantitats d'aliments de l'estació. Va
ordenar la seva eradicació. Els supervivents estan buscant venjança.
-Però si fan volar
l'estació, ells moriran també -va exclamar la Tinian.
-Ja vaig dir que
eren estúpids. –En Cheever va arronsar les espatlles i va tancar el seu quadern
de dades -. L'Imperi classifica als ranats com semi-intel·ligents. És legal
matar-los en defensa pròpia.
-Que bonic. –La
Tinian es va apartar els cabells de la cara -. Ho recordaré per si me n'ataca
algun.
-Suposadament,
l'exèrcit imperial ha estat tractant d'entrenar mercenaris ranat per enviar-los
contra l'Aliança Rebel –els va interrompre l’Yccakic.
-Oh, oh -va dir la
Tinian-. És possible que aquests siguin mercenaris?
-Feristeles, el més
probablement. –En Cheever va arquejar una cella-. Redd, explica'ns les
xafarderies del dia. Quina és la gran notícia avui?
Redd va fer una
pausa i després va dir:
-L'Imperi va
construir una enorme estació espacial capaç de destruir un planeta sencer. La
van anomenar Estrella de la Mort. La van provar a Alderaan...
- Alderaan? -Van dir
a cor Tinian, Cheever i Yccakic-. Però això és un nucli de població enorme -va
continuar l’Yccakic.
-L'Imperi el va fer
saltar pels aires -va dir Redd amb tristesa. La Tinian es va quedar sense alè.
–Però -va continuar Redd-, l'Aliança va destruir l'Estrella de la Mort.
-Això està millor-va
exclamar la Tinian. Volia sentir que algú estava colpejant l'Imperi-. Quin
tipus d'explosius van usar?
-Un pilots de caça
estel·lar va tenir un tret afortunat.
- Un? – La Tinian va
panteixar. Això no havia estat un cop de sort. Això era gairebé sobrenatural.
Daye hauria estat interessat...
Sorpresa, va
parpellejar mirant a Redd Floc de Metall. Per un moment, s'havia sentit
emocionada.
***
Si Una Poot perdia
l’Estació Plata a mans d'uns pocs pudents ranats, mai s’ho perdonaria. S'ho
hauria merescut per tractar de viure i deixar-los viure.
Es va asseure en una
taula a esperar notícies. La porta de la sala del seu quarter general, un menjador
modificat capaç d'albergar grans grups, es va tancar darrere dels seus
esparracats agents de seguretat que es van dispersar per l'Estació. Des que
havia arribat com a jove comerciant, havia menyspreat les forces de seguretat
uniformades i a qualsevol altra persona que semblés oficial. Fins i tot les
poques tropes uniformades que l'Aliança Rebel havia aconseguit reunir li
donaven esgarrifança.
Una i el seu primer
marit, Drogui, havien portat una nau cisterna carregada de gas culslon al port
espacial d’Ord Segra. No sabien que les duanes d’Ord Segra exigien el set per
cent del valor de la càrrega a manera de suborn. Es van negar a pagar. Els
funcionaris de duanes van disparar contra els tancs dels Poots, omplint-los de
forats, i els van donar caça. Ella i Drogui van saltar a l'hiperespai a cegues
i van sorgir aquí. Drogui havia mort poc després, tractant d'extreure altres
gasos valuosos de la Nebulosa Flor de Drac. Hi havia corregut massa riscos...
Una va estudiar les
seves mans nuoses i tacades. Havia tingut dos marits des de llavors, i cap
havia sobreviscut. Ara ella estava envellint juntament amb Estació Plata. Abans
de fer el Salt Final, volia encendre unes quantes metxes que cremessin a poc a
poc, lentament, i que algun dia explotessin a la cara de l'Emperador.
Va mirar la porta de
la cuina. Si aquests maleïts ranats destruïen Plata, el sistema Monor perdria
un carregament vital de carrabines blàster. Hauria d'estar allà, caçant ranats
ella mateixa, però ja no es podia moure prou ràpid com per disparar.
El seu comunicador
va sonar.
- Què? -Va bordar-.
Els vau trobar?
-No. Un tal Sprig
Cheever vol parlar amb vostè, amb vistiplau previ. Té dos companys. Les seves
credencials s'han comprovat.
Va prémer un puny i
va colpejar la taula. En una altra ocasió, hauria donat la benvinguda al jove
Cheever. La seva música calenta i la seva actitud fresca feien que el seu
calendari rejovenís diversos anys.
- Què és el que vol?
-Diu que té alguna
cosa que li pot resultar útil.
Potser hauria
d'haver format una força de defensa regular, en lloc de confiar en el secret
per protegir Estació Plata. Però res durava eternament.
-Està bé -va grunyir
-. Fes-los pujar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada