III
Quan l'escotilla es
va obrir, la Tinian va reconèixer al droide de protocol que els havia rebut en
els molls. El mateix trencaaigües asimètric de greix degotava del seu pern de
restricció al mig del pit.
-Una Poot ha accedit
a reunir-se amb vosaltres. Seguiu-me.
En Cheever havia
extret les peces de l'armadura de soldat d'assalt modificada de la Tinian,
ocultes en l'interior del seu TeclatBase, de Redd Floc de Metall i de la viola
de fons de l’Yccakic. Portant el seu carregament, van seguir al droide a les
profunditats de l’Estació Plata.
La "sala de
recepció" d'Una Poot semblava un menjador; hi havia taules cara a cara, de
paret a paret. La vella harpia estava asseguda a la capçalera d'una taula.
Madeixes de pèl gris penjaven sobre les seves espatlles. Portava una túnica
verda i un vell parell de pantalons negres arremangats a la part superior.
Potser haguessin format part de les pertinences d'alguna persona més gran.
-Cheeve -va exclamar
ella amb veu ronca-. M'agradaria tenir temps per xerrar, però no el tinc. Què
és el que creus que em pot ser útil?
-Aquesta és la
Tinian I'att -va dir en Cheever amb tranquil·litat-. Ella té... digues-li tu,
Tinian.
La Tinian va relatar
la seva història. En el moment apropiat, l’Yccakic va mostrar la vital parella
de circuits electrònics de contraban.
-Jo només espero que
algú pugui usar-los contra l'Imperi -va finalitzar la Tinian.
-Una armadura
personalitzada no és barata -va etzibar Una Poot-. La majoria de les tropes de
la resistència no es pot permetre cap armadura. Quin és el teu preu?
-Vostè no ho entén.
L’hi estic donant. Haurà d’analitzar-les, i...
-Tothom té el seu
preu. Si no t’ho pago, vindràs a per mi més tard.
La Tinian va pensar.
-Bé, hi ha un favor
que podria fer-me.
-Ja. Sempre n’hi ha
un preu. T'ho he dit. Quin és aquest favor?
-Quan era una
nena...
-Encara ets una
nena.
La Tinian es va
posar vermella. El dolor i la pèrdua l'havien fet madurar. Per ventura no es
notava?
-Jo tenia un
guardaespatlles wookiee que va morir ajudant-me a escapar dels imperials.
M'agradaria trobar algun parent seu, per assegurar-me que la memòria d’en Wrrl
sigui honrada. Això significaria molt per a ell.
Una Poot va mostrar
un mig somriure.
-Aquest és un favor
inusual, senyoreta. Hi pensaré, si tinc temps. Deu ser agradable ser prou ric
com per tenir guardaespatlles.
-Ho era -va admetre
amb humilitat la Tinian-. Només he començat a adonar-me de com d’agradable que
era.
-Bé –va cloquejar
Una Poot-. Com més t'hagi pres l’Imperi, més forta lluitaràs.
La Tinian va mirar
la dona.
-En aquest cas,
estan en problemes. Van matar la meva família davant meu.
Els ulls d'Una Poot
es van enfosquir.
-Hi ha molt més
darrere d'aquest dolor en els teus ulls que la família o un guardaespatlles,
noia. Com era ell?
Ell? Com ho havia endevinat l'anciana? La Tinian es va
imaginar en Daye en la seva ment: pèl fosc, un gentil rostre allargat, i aquest
estrany traç gris al centre d'una cella.
-Era brillant -va recordar
la Tinian-. Molt treballador. I... Mai li vaig dir a ningú sobre això a
Druckenwell, però ara està mort, així que no pot fer-li cap mal, oi?
- Què no pot fer-li
mal? Vinga, noia. No tinc temps per jugar a les endevinalles.
-Era sensible a la
Força. Llegia perfectament a les persones. Jo inclosa. Tenia un esperit
generós. Sempre intentava complaure.
Una Poot va arrufar
les celles.
-Sembla que l'Imperi
t'ha convertit en la seva enemiga, senyoreta. Avisaré als vaixells atracats
aquí i veuré si algú sap qui podria ser parent d'aquest guardaespatlles teu.
Quin era el seu nom? Wrr?
-Wrrl. Abreviatura
de Wrrlevgebev.
-Wrrlevgebev -va
repetir Una Poot-. Però no tractis de contactar-me. Jo contactaré amb tu. Ah, i
gràcies pels circuits electrònics. És una possibilitat remota, però...
-Ho entenc -va dir
la Tinian.
***
Una Poot es va
quedar mirant a Cheever i a la nena rica refugiada que havia adoptat. La
tecnologia que havien portat? Equipament estrambòtic per unitats uniformades
adinerades. Ara bé, si haguessin pogut ressuscitar a l’amoret sensible a la
Força de la Tinian, això podria haver resolt una crisi. Una necessitava trobar
algú sensible, com ho havia estat el seu primer home, Drogui. Les seves
carrabines blàster havien d'arribar a les persones adequades a Monor. Era un
sistema difícil per negociar.
Però Drogui portava
trenta anys mort, i evidentment aquest se n'havia anat, també.
I ella mai havia
rebutjat un guany inesperat. Va llançar les contribucions d’en Cheever en una
caixa, i després va agafar el seu comunicador. Un wookiee estacionat a Plata
coneixia tots els clans. Podia pagar aquestes peces amb només fer una trucada.
Va prémer el
comunicador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada