IV
Per a sorpresa de la
Tinian, Una Poot els va convocar a ella i als seus companys perquè tornessin al
menjador aquella mateixa nit. Darrere de l'anciana es trobava un enorme wookiee
d'un color que la Tinian mai havia vist. El seu pelatge era de color marró
fosc, però cada pèl tenia una brillantor platejada a la punta. L'efecte el feia
brillar.
-Aquest és
Chenlambec -va dir Una Poot-. Potser ell sigui capaç d’ajudar-te a passar
aquest missatge.
La Tinian va
bramar una breu salutació. Chenlambec va bramar de nou. Una Poot va aixecar les
seves dues escassament poblades celles.
- On vas aprendre a
parlar wookieès?
-Wrrl em va ensenyar
-va explicar la Tinian-. Chenlambec treballa per a vostè?
El wookiee es va
inclinar cap endavant, rient.
-No de moment. -Una
Poot va somriure amb dos costats de la seva boca aquest cop-. Ell és un caçador
de recompenses.
La Tinian el va
mirar fixament. Havia sentit parlar d'éssers que caçaven a altres per diners...
que mataven per lucre, no per patriotisme. Menyspreava la idea. Mai havia
somiat que es pogués trobar davant d'un caçador.
-Els dos podeu
parlar a la meva alcova privada, si ho desitgeu. -Somrient, Una Poot va
assenyalar una escotilla a un costat del menjador.
La Tinian va aclucar
els ulls, fastiguejada pel sentit de l'humor de la dona.
En Chenlambec va
deixar anar una ràpida frase en shyriiwook, preguntant-li com havia conegut a
Wrrlevgebev.
No creia que el
caçador de recompenses apreciés saber públicament que Wrrl havia estat esclau
de la seva família. Era evident que hauria de dirigir-se a ell en privat, si és
que decidia parlar.
I això hauria
significat molt per en Wrrl. Podia fer-ho per Wrrl. Va conduir al gran wookiee
cap a l'alcova privada d'Una Poot.
Era petit i nu amb
una sola luma antiga penjant del sostre.
-Jo tenia dotze anys
quan vaig conèixer Wrrl.
La Tinian va tancar
l'escotilla i va recolzar l'esquena a ella. Va posar la mà prop del control que
l'obriria de nou.
Chenlambec es va
inclinar per posar-se dret sota el sostre baix de l'alcova. Es va quedar en una
cantonada del davant.
-Hi havia
esclavistes a Il Avali, la ciutat on vaig créixer. Un d'ells estava
colpejant-lo... semblava com si el volgués matar amb un fuet de xoc. Més tard,
vaig descobrir que havia tractat d'evitar que venguessin a una jove kitonak
apartant-la del seu fill. En qualsevol cas, em vaig deixar anar de la meva àvia
i vaig saltar al mig. Mai havia estat conscient del perill. Em vaig tirar sobre
la pobra criatura plena de sang i li vaig cridar als esclavistes que jo la
compraria. La meva àvia va discutir amb mi, però jo vaig guanyar. Així va ser
com vaig conèixer a Wrrl. Wrrl havia
estat absolutament ètic, totalment lleial. Com podia cap wookiee rebaixar-se a
la caça de recompenses?
En Chenlambec va
creuar els braços platejats. Una ampla bandolera negra li creuava el pit des de
l'espatlla dreta al maluc esquerra, tatxonada amb estranys cubs platejats. Va
bramar una pregunta.
-Jo llavors no sabia
res sobre el teu poble i el deute de vida -va respondre ella-. Però ho vaig
descobrir tan aviat com vaig aprendre a parlar shyriiwook. Si us plau, digues
al seu clan que va complir el seu deute per complet, Chenlambec. Va morir
ajudant-me a escapar dels soldats d'assalt imperials que van matar els meus
avis.
Ell va inclinar el
cap i va bramar suaument.
-De res -va dir
ella, confusa però impressionada per les seves educades maneres.
Després ell va
aixecar el cap i va explicar una estranya història. Evidentment, diverses de
les recompenses que l'Imperi li havien pagat van ser en va. En realitat, havia
ajudat que diverses "adquisicions" s'escapessin a l'Aliança Rebel, i
després havia donat la major part dels fons que l'Imperi li havia pagat... a
Una Poot per a la compra d'armes, aquesta vegada, la vegada anterior, a un grup
de refugiats. Va afegir que Una Poot era una de les tres persones -4, ara -que
sabien el seu secret. Li va demanar que l’honrés.
La Tinian,
bocabadada, va tancar la mandíbula i va desitjar que en Daye hi fos... no només
perquè el trobava a faltar tan desesperadament, sinó perquè ell hauria sabut si
l'enorme estrany estava mentint. Depenent de si mateixa, havia de confiar en la
seva intuïció que en Chenlambec era el que deia, algú a qui la missió realment
l'emocionava, i que volia a canvi el seu respecte. En Cheever i l’Yccakic
havien tractat de consolar-la cuidant d'ella, però ella necessitava tenir cura
d'algú més.
Va estendre una mà.
Ell la va estrènyer
amb una adherència tan suau i forta com ho havia estat la d’en Wrrl.
Seriosament, li va donar les gràcies de nou. Després va fer un gest
convidant-la a sortir per l'escotilla.
-Espera -va exclamar
ella.
En Chenlambec va
retrocedir una llarga gambada.
Es va preguntar d'on
-en tots els milers i milers de mons -havia tret aquesta boja idea. Però ella
no era música. I sabia d'explosius. I en Chenlambec li feia venir ganes de
viure.
- Em deixaries ser
la teva aprenent?
En Chenlambec va
deixar anar un lladruc de sorpresa.
-Ho dic de debò -va dir-.
Vaig créixer en una fàbrica d'armament. Els meus coneixements sobre explosius
podrien ser útils en el teu negoci.
Els ulls blaus del
wookiee van brillar mentre es disculpava i es negava: era massa petita i
delicada per a la caça de recompenses. Ell havia sobreviscut a la mort de dos
socis, un de molt recentment. A partir d'ara, ell caçaria sol.
-No tinc por de
morir -va insistir la Tinian-. En la teva professió, si morís, seria de forma
neta i ràpida.
No necessàriament.
Ell es va creuar de braços i la va mirar a mitja distància, un posat que Wrrl
havia utilitzat només quan es negava rotundament.
-Ja veig -va dir
ella amb tristesa -. Bé. Gràcies per portar aquesta notícia per mi.
Va sortir de
l'alcova preguntant-se què havia de fer amb la resta de la seva vida. Hi havia
descobert de nou com preocupar-se, i que volia preocupar-se, i havia estat un
alleujament... encara que temporal. Potser Una Poot tingués un lloc per a ella.
L'anciana no estava
esperant amb Cheever i Yccakic.
- Està tot bé? -Va
preguntar l’Yccakic.
La Tinian va
arronsar les espatlles.
-Sí. Adéu,
Chenlambec.
El wookiee va alçar
una mà en senyal de comiat i després la va deixar sola amb els seus companys de
viatge. Desanimada, va seguir a Cheever i Yccakic de tornada a l'habitació de
lliteres. Mentre ella estava parlant amb el caçador de recompenses, ells havien
accedit a tocar un concert de creuer especial per a Una Poot i el seu cercle
íntim, demà a la tarda a bord de la seva nau cisterna personal... a canvi del
lloguer de la seva cabina.
- Lloguer? -Va
exclamar la Tinian-. En aquest forat?
En Cheever va
arronsar les espatlles.
-És una oportunitat
per actuar. Ganes de cantar?
La Tinian es va
aclarir la gola. La dona d’en Cheever, Twilit Hearth, podria fondre un
blindatge d'energia amb la seva veu.
-Jo no us faria
justícia. Sabeu prou temes instrumentals?
-Podem portar
l'espectacle si contribueixes en una o dues cançons...
- Algú està cansat?
-Va preguntar l’Yccakic-. Serà millor que apaguem els llums i descansem una
mica, si actuarem demà.
La Tinian es va
ficar al llit, però no podia dormir. Cada vegada que tancava els ulls, veia en
Daye... o Wrrl, atacant els soldats d'assalt que finalment els van matar... o
sabotejadors, amenaçant-los amb fer forats l’Estació Plata... De sobte es va
incorporar de cop. S'havia adormit en els llorers! Hauria d'estar ensumant pels
passadissos a la recerca d'explosius.
El blàster de mà
d'en Cheever penjava d'una butxaca dels pantalons, que havia penjat
descuidadament sobre un extrem de la seva llitera. Ella el va guardar a la
butxaca de la seva armilla i va sortir furtivament al passadís.
Dues hores més tard,
va captar un feble efluvi d'alguna cosa que va fer que se li posessin de punta
els pèls del clatell: JL-12-F, un producte d'un dels competidors d'Armament I'att.
Fabricat per a demolicions controlades en superfícies planetàries, explotava en
un patró simètric, gairebé lineal. No havia d'estar a bord d'una estació
espacial.
Sabotatge. Seguint
el rastre de l'olor, va seguir un corredor que conduïa a la zona d'aterratge.
Això no podia estar
bé. Es va donar la volta i va córrer en la direcció oposada. L'olor es va fer
més forta. Ella la va seguir baixant per una escala d'accés.
En el quart nivell,
la va perdre. Va retrocedir de nou i es va baixar de l'escala en una àrea que
estava lleugerament més ordenada que altres, que potser albergués la classe
alta de l’Estació Plata... o alguna cosa semblant. Aquí a baix, l'olor es va
fer tan forta que es va preguntar per què ningú més l’havia notada. Va agafar
amb força el petit blàster en una mà i va seguir avançant cap endavant.
Dues formes fosques
i peludes estaven ajupides al costat de la mampara plana exterior de la
construcció original de l’Estació Plata.
- Ei! -Va cridar la
Tinian. Els hi va apuntar amb el blàster.
Els alienígenes es
van tornar cap a ella. Cada un tenia un musell llarg i punxegut i orelles
petites i rodones.
- Ei! -Van repetir
tots dos a cor.
Després van atacar.
La Tinian va
disparar. Un ranat va caure fet un cabdell, xisclant. L'altre va seguir avançant.
Dents llargues i esmolades es van tancar sobre la seva cama esquerra. La Tinian
va cridar i va lluitar per obtenir un tir net sobre l'odiosa criatura sense
disparar-se a si mateixa al peu. El ranat sacsejava la cama tan fort que les
estrelles ballaven davant d'ella. Es va inclinar buscant mantenir l'equilibri.
Un tir net! La
Tinian el va aprofitar. Les poderoses mandíbules van deixar anar el seu
panxell, i la criatura li va cridar. Ella va retrocedir i va tornar a disparar.
El ranat va atacar
contra la seva altra cama.
Ella va disparar una
altra ràfega. El ranat es va ensorrar als seus peus.
El va xutar lluny,
esquitxant-lo amb la sang de la cama.
L'altre ranat no
s'havia mogut. Però, què passava amb aquest explosiu? Va avançar coixejant. La
seva cama lesionada va tremolar quan va intentar ajupir-se.
Mantingues la calma,
es va aconsellar. Es va ajupir, encara que li fes mal. El JL-12-F estava
empaquetat en un cilindre estàndard, soldat a la mampara exterior. Soldats en
el seu altre extrem hi havia un encebador i un circuit integrat. D'alguna
manera, els ranats havien obtingut un detonador d'estat sòlid, gairebé a prova
de fallades.
No obstant això, el
circuit integrat tenia dos punts vulnerables, on el circuit principal entrava i
sortia del mecanisme temporitzador. La Tinian va tornar de nou al costat del
primer ranat i el va registrar. Va trobar un ganivet al seu cinturó, va tornar
coixejant al costat de la bomba i delicadament va tallar les connexions. Això
va desactivar el detonador.
Va exhalar. Després va
arrufar les celles. Potser el circuit electrònic estigués mort, però no podia
deixar un pot explosiu tan a prop d’una mampara exterior. Si s'encengués una
espurna allà, tothom a bord estaria en perill, des de Cheever fins a
Chenlambec. Va tractar de fer palanca amb el ganivet en una esquerda entre el
cilindre explosiu i el detonador. La seva fulla no es va doblegar, cosa que la
va preocupar. L'acer havia de ser fràgil; es va trencar sense previ avís. El va
deixar caure a temps de salvar-se d’un altre tall profund i desagradable.
Això no era una cosa
que pogués desarmar sense les eines adequades... però el JL-12-F requeria una
espurna, no un impacte, per detonar. Va retrocedir al costat del cilindre, es
va recolzar sobre la seva cama ferida, i va colpejar fortament amb el seu taló.
Fortes onades de dolor li van travessar la cama. El cilindre es va desprendre
de la mampara i va caure sobre la coberta.
Cautelosament, el va
recollir i el va portar cap a l'interior l'estació. Va mirar cap enrere per
veure si algun ranat la seguia. Un rastre d'esquitxades vermelles marcava el
seu camí. Quan va començar a caminar de nou, gairebé va relliscar en un bassal
vermell. S'havia format ràpidament!
Va deixar el pot
explosiu al mig de passadís i va picar la porta més propera.
- Hola? -Va cridar-.
Això és una emergència!
***
El treballador de
l'estació la va portar a un metge en el Nivell Tres i va cridar en Cheever.
Quan la Tinian va sorgir una hora més tard, recolzada en Cheever, un wookiee
enorme i brillant l'esperava al passadís exterior. Li va parlar udolant
ombrívolament.
-Estic bé – va
assegurar la Tinian a Chenlambec (Tinc un amic més en l'univers!) -. No tenen
un droide metge, però tenen un humà competent. Va fusionar l'artèria. Se suposa
que simplement he de romandre en calma durant uns dies.
Ell va decantar el
cap i va bramar una peculiar pregunta: s'havia adonat que ell i dotzenes
d'altres tenien un deute de vida amb ella?
La Tinian va riure.
-No, no. Vaig salvar
la meva pròpia vida, també. Així que no compta.
Ell va bramar una
oferta. La Tinian el va mirar fixament.
- Què ha dit? -Va
preguntar en Cheever.
La Tinian se sentia
una mica estranya pels analgèsics químics.
-Jo, hum, ahir em
vaig oferir a associar-me amb Chenlambec en el seu negoci. Acaba de convidar-me
a bord de la seva nau per veure què sé del seu ofici.
- Però no és un...?
En Chenlambec va
unir les seves mans cobertes de pelatge, amb aspecte calmat.
-És la teva vida -va
dir en Cheever posant-li una mà sobre l'espatlla-. Però m'agradaria que et
quedessis amb nosaltres. Qui cantarà al bolo d'aquesta nit?
-Heu estat molt
amables, Cheevee. Molt més amables del necessari, i us agraeixo tot el que heu
fet. Però no sóc cantant. He de trobar el meu propi lloc. És el que voleu, no?
-Per descomptat.
L’Yccakic es va
tornar perquè en Chenlambec no pogués veure el seu rostre.
-Tinian, vés amb
compte. Ell podria...
-Estaré bé.
Si la Tinian entenia
alguna cosa sobre els wookiees, era sens dubte el deute de vida. Amb raó o
sense, en Chenlambec es considerava lligat a ella.
Coixejant amb la
cama entumida, el va seguir de tornada a la zona d'atracament, i després a
través d'un passadís de connexió fins a una petita nau en forma de plat amb
tres gegantins motors. Igual que Estació Plata, havia vist dies millors.
Dècades millors, va decidir mentre fregava una taca d'òxid.
No obstant això,
aquesta semblava ser la seva oportunitat de ferir l'Imperi.
En Chenlambec li va
indicar que s'assegués davant del seu ordinador de bord. Va fer aparèixer una
successió d'imatges d'armament. La Tinian va recitar les seves característiques
durant una hora. Llavors ell li va passar un rifle blàster. Ella el va
desmuntar i va tornar a muntar en quatre minuts.
Després va badallar.
A l'instant, en Chenlambec es va disculpar. Ella no tenia per què fer tot el
camí de tornada a la seva habitació de lliteres, va insistir. Podia fer una
migdiada a bord de la seva petita nau Wroshyr,
anomenada així pels arbres originaris de Kashyyyk. A la tarda, després que
hagués fet una llarga i reparadora migdiada, podrien discutir els termes... si
ella encara volia ser la seva aprenent.
Es va deixar caure
en un banc que semblava més suau que els núvols i es va quedar adormida abans
que pogués donar-li les gràcies.
***
En Daye Azur-Jamin
va tancar els ulls i va deixar que els seus companys el portessin a través de
la resclosa d'aire del petit burlador de bloquejos. Retardat al Port Espacial
de Doldur, havien esgotat el seu últim medipac feia dos dies, i el dolor havia
tornat amb tota la seva força. No podia sentir en absolut una cama, però això
era una benedicció. L'altra cama ho compensava. Una de les seves mans també
estava aixafada, i els seus companys l’havien embenat l'espatlla i el cap amb
sintecarn, però sota d'aquesta capa curada superficialment, tot li bategava.
Woyiq, un humà
fornit i gran, portava l'extrem de la llitera d’en Daye més proper als seus
peus. Va deixar anar una mà i va fer un gest a un droide de l'estació.
- Ei, tu! Podries...
podries portar-nos un llit flotant? Aquí tenim un humà ferit!
Era indicatiu de la
força Woyiq que la plataforma no trontollés quan va deixar anar un costat.
L'androide es va
afanyar a acostar-se. Era una vella unitat de protocol, probablement a càrrec
dels aterratges.
-Sóc Toalar Yalom
Yalom -va dir el gotal que portava l'extrem de cap de la llitera. Dues banyes
sensorials en forma de con sobresortien de la part superior del seu cap -. Una
Poot em coneix. Voldrà que aquest home sigui portat a un metge immediatament.
-Aquí a Estació
Plata encara és primera hora del matí -va dir el droide -, i acabem de sortir
d'una alerta de sabotatge. Encara estarà dormint.
-Aquest home encara
podria recuperar-se si se li fica en bacta avui mateix. -Les nuoses celles de
color marró grisós d’en Toalar van baixar sobre els seus ulls vermells -.
Porta'ns a la vostra estació mèdica.
-Ho sento. Totes les
arribades han de ser revisades abans...
-Està bé. Porta'ns a
què ens revisin ara. -Els gotals parlaven amb veu monòtona, però en Toalar
tenia un aspecte ferotge. Les banyes ajudaven.
Evidentment, el
droide també estava programat per reconèixer la ferocitat. O això, o donava
permís automàticament en cas d'emergència. Els va conduir a les profunditats de
l'estació de parets grises.
- Alerta de
sabotatge? -Va murmurar en Daye mentre el portaven.
-Fos el que fos, ja
ha passat-va respondre en Toalar.
En un menjador ple
de taules, en Woyiq i en Toalar van posar la llitera d’en Daye. Toalar es va
acostar a una dona que tenia uns ulls increïblement freds. En Toalar havia dit
a Daye que l'actuació d'Una Poot com una vella incompetent era la seva versió
d'una bona tapadora, encara que estava una mica boja. En Toalar afirmava que
tenia contactes i recursos que li sorprendrien. Evidentment, la cèl·lula de
resistència Toalar allà a Druckenwell depenia del suport tàctic d'Una Poot.
-Toalar -va grallar
ella-. Beneïts siguin les teves banyes. No havies informat en molt de temps. La
resistència va morir a Druckenwell?
La cara d’en Toalar
es va crispar. Era plana on un ésser humà hi hagués tingut un nas.
-Res més lluny.
Druckenwell es troba completament regirat en aquest moment. Necessito...
Ella es va acostar a
la llitera d’en Daye.
- Qui és aquest?
En Daye va tractar
d'incorporar-se, però la seva mà i l'espatlla no suportarien el pes.
-Ajuda, Woyiq -va
demanar. El gran humà es va col·locar en posició darrere del cap d’en Daye i va
lliscar les seves mans sota les espatlles d’en Daye per posar-lo en posició
vertical -. El meu nom és Daye Azur-Jamin. Sóc especialista en armament. Vull
unir-me a la rebel·lió.
-Bé. Però, per què
hauríem acceptar-te?
-Vaig treballar
directament amb Strephan I'att, de...
- Armament I'att a
Druckenwell? –Va cloquejar la vella-. Llavors vas servir a l'Imperi.
-Sí -va admetre en
Daye. Va percebre la sinceritat de la dona, malgrat les seves maneres
desagradables. Ella confiaria en ell només si era absolutament honest -.
Strephan I'att i jo vam desenvolupar un camp d'armadura que hauria fet
invulnerables els soldats d'assalt.
A l'instant, va
sentir que la notícia sorprenia a la dona. El coneixia? Hauria ell de
conèixer-la? Ella li va donar l'esquena i va caminar diversos passos per furgar
en una caixa en una taula. Va treure un petit objecte quadrat. Quan el va
portar per mostrar-li-ho a Daye, havia recuperat la seva expressió de vella
escèptica.
- Reconeixes això?
En Daye va aclucar
l'ull bo. Era un circuit electrònic, i... Per la Força, que el reconeixia!
-Aquesta és una
unitat de processament preliminar -va dir-. La funció de deflexió tèrmica de
l'armadura dissipa momentàniament l'energia, fins que el camp anti-energia...
-Bé -va dir Una
Poot-. Ets sincer.
-Tinian -va sospirar
ell -. Ha estat aquí? Qui la va portar? Està encara aquí?
El riure d'Una Poot
va sonar com un grunyit.
-Ella no està a
bord, ja que això és el que realment vols saber.
El sentit intern
d’en Daye li va dir que aquesta declaració era literalment certa... però
enganyosa.
- On és?
Una Poot va enganxar
un peu en un banc del menjador.
-Escolta, fill. He
enterrat a tres marits a l'espai. L'amor de joventut no dura. Mentre l'Imperi
segueixi estenent-se, hi ha feina més important a fer que seure a mirar-se
mútuament els ulls. Pots viure amb aquesta ètica? Perquè si no pots, no et
vull.
-Puc -va dir en
Daye-. Vaig deixar que la Tinian pensés que jo havia mort quan la fàbrica va ser
destruïda. Quan jo la vaig fer esclatar... des de l'interior.
Les arrugues
d'expressió de l'anciana es van suavitzar.
-Oh -va dir en veu
baixa.
-Estic decidit a
dedicar el que em queda de vida per enderrocar l'Imperi.
Ella va somriure.
-Bona resposta, noi.
En aquest cas, benvingut a l'Aliança Rebel. Trucaré al metge i li diré que vas
de camí. Però tan aviat com estiguis fora de la sopa, tindré feina per a tu.
-Per descomptat. Per
això vaig venir aquí. No tenia ni idea que tindria peces amb les quals treballar.
Això ho simplificarà tot.
Va sentir la feble
sorpresa de la dona, no tenia intenció d'assignar-li treballs d'R+D. Però ella
va respondre a les seves paraules com si aquest hagués estat el seu pla.
-No podem donar-nos
el luxe de construir-les aquí. Aquest és l'únic problema. Toalar? -Una Poot es
va tornar a company gotal d’en Daye-. Recordes on és el centre mèdic? Coberta
Tres?
-Crec que sí.
-Llavors porta en
Daye Azur-Jamin allà baix immediatament.
***
La Tinian va
despertar amb una sirena d'alarma sonant a les orelles. La cama li bategava al
mateix ritme.
- Què passa? -Va
exclamar. Llavors va recordar que estava ajaguda a la nau d'un estrany. Havia
estat traïda?
No per un wookiee.
Si ell pensava que ella li havia salvat la vida, l'últim que faria seria
trair-la.
Va avançar coixejant
en l'única direcció possible i va trobar en Chenlambec assegut davant la
consola de comandaments del Wroshyr.
- Què passa? -Va
preguntar de nou.
Ell va ensenyar les
dents i va assenyalar la pantalla de visió.
Una enorme nau en
forma de falca havia aparegut prop de l’Estació Plata.
-Un Destructor
Estel·lar -va xiuxiuejar. L'adrenalina la va travessar. Un eixam de petites
naus, caces TIE i altres, es van abalançar a través de l'estreta distància
entre el Destructor Estel·lar i la desemparada estació. Algunes ja li havien
donat.
Una llum va
parpellejar a la consola d’en Chenlambec. Va prémer un control. Una veu
trencada va sorgir d'un altaveu de la cabina.
-... atracades
actualment, a la parla Una Poot. Estem sota atac i en inferioritat numèrica.
Evacuïn si poden. A totes les naus atracades...
En Chenlambec va
rugir un desafiament. Després va assenyalar l'altra pantalla visora. Un
esquadró de caces imperials corria al costat de l’Estació Plata, vessant rajos
d'energia en l'articulació on s'unien dos dels seus corredors externs. Un llarg
cilindre es va separar del seu veí. Van sorgir gasos per l'extrem tallat fent
que el cilindre descrivís un angle encara més desesperat.
La Tinian va
empassar saliva.
- Els meus companys
estan aquí en algun lloc! Hem d’ajudar-los!
En Chenlambec va
rugir una negativa: ell no es podia permetre retards, i ella no podia ajudar
els seus companys morint amb ells. Va colpejar un control amb el seu puny
pelut, i a continuació va activar una fila de commutadors enllaçats.
- Estàs encenent la
nau? –La Tinian es va agafar a un conducte del sostre-. Anem a lluitar o a
escapar?
Ell no va respondre.
En el moment en què les llums van brillar indicant que tot estava llest, va
accelerar un moment... i a continuació, va prémer la fila de commutadors
enllaçats, apagant-lo. El Wroshyr va
donar una sacsejada. La Tinian va suposar que acabaven de desenganxar-se de
l'estació. Els imperials, va explicar ell, dispararien contra qualsevol cosa
que tractés d'escapar amb els seus sistemes activats, i els seus escuts no eren
prou forts per absorbir l'energia en aquesta curta distància.
- Per què no? -Va
exclamar ella-. Has de tenir escuts!
Ell va bordar: un
blindatge complet costaria més que la pròpia nau. Més del que podria guanyar
amb una bona recompensa.
La Tinian es va
quedar bocabadada. La gent moria perquè no podia pagar la protecció? Sempre
havia donat el blindatge per fet. Ara se n'adonava que la pobresa i el perill
de vegades viatjaven junts.
A poc a poc, Estació
Plata semblava allunyar-se a la deriva del Wroshyr.
La Tinian es va sorprendre contenint l'alè. Això va ser igual que abans, a
l'espera de ser descoberta i afusellada. Cheever, Redd i Yccakic... Espera. Hi havia dormit tota la tarda. A
hores d'ara, haurien d'estar a bord de la nau cisterna privada d'Una Poot.
Quina sort! Cheever tenia un do per sortir de la ciutat abans que arribessin
els problemes.
En Chenlambec va
suggerir que si ella no volia mirar, s'afanyés a anar a popa i es lligués els
arnesos de seguretat.
La Tinian es va
enfonsar a la cadira de copilot.
-Prefereixo ajudar,
si puc.
En Chenlambec va
passar una mà a través de la fila dels controls del motor: principals,
laterals, retros. Ell portaria el canó làser de la nau si ella estava disposada
a encendre tots els motors al mateix temps. Ell programaria una ignició a
l'ordinador de navegació.
La Tinian sempre
havia après millor sota pressió.
-Faré el que pugui
-va prometre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada